... i l'espelma s'encengué!

Quan vaig néixer, l’espelma s’encengué....i la llum es va fer!

La meva família va quedar més il·luminada, tenint l’oportunitat amb els anys, de saber de la importància de la llum.

L’espelma que es va posar i encendre al venir a aquesta dimensió, va lluir intensament, posant esperances i alegria al meu entorn.

Una nova flama va aparèixer amb la meva presència. En mig de temps de dualitat enfortida, un bàlsam va néixer enmig de la força de la ment, l’ego i les pors.

L’espelma destinada a mi es va encendre i ara, després de mig segle, sembla no consumir-se com si el temps l’hagués aturat, irradiant amb una intensitat inimaginable en els començaments, la claror de la meva presència,... i el millor encara no ha succeït.

Des de la Llar d’on procedeixo veig com aquest estimat planeta hi ha centenars, milers de flames intensificant-se, il·luminant la Terra. Segur que des de les alçades de l’univers veuen una brillantor que va a més, nítida, brillant, intensa que abraça cada racó del seu espai.

Allò que es va crear està donant resultats. Segueix el seu curs entre d’altres espelmes mig apagades, on la llum que les envolta permet donar el caliu i sentir la calidesa de l’amor originari de la nostra essència.

Per moments, la meva flama supera el cos que l’habita. La transparència del meu ser permet viure i endinsar-me pels racons més inhòspits del camí en el qual em trobo. Sento el flux d’aquest flama en el meu cap i en el centre del meu cor. En tot moment sembla vetllar per mi.

La Llum atrau Llum. És com si des de la punta de cada una de les flames existents s’uneixin com un teixit invisible que estimula i empeny a créixer encara més. Sento motivació i coratge per a donar nous passos vers el que el meu cor em dicta.

Com  brilla la meva espelma! Sento la pau, harmonia, assossegament, calma i amor dins meu, en cada racó de la meva condició humana. Sento la immensitat de SER. La llum és clara, nítida i intensa. Sé que encara la seva puresa anirà a més, podent brillar sense la necessitat del cos que em sosté. Molts han deixat d’alimentar-se en la forma. Algun dia jo també faré desaparèixer el tronc de la meva espelma i només existirà la flama. De tant en tant, noto com aquesta dóna petites empentes cap a amunt, desprenent-se del tronc, intensificant la seva lluentor.

Sento dins meu com cada vegada tinc menys cos i més irradiació de calidesa, amor, tendresa i saviesa. Gaudeixo d’aquests instants d’ascensió en tot el meu ser.

Són moments de sentir i plena llibertat. Per moments només sóc flama en aquesta densitat, desprès de molts anys, on tota brisa i tempesta és incapaç d’apagar la vida del meu cor i el que he vingut a fer. Veig ploure aparents calamitats, misèries i suposades adversitats. Jo continuo intacte, intensificant-me més per aixoplugar a tots aquells atemoritzats pel que el planeta està vivint. La fortalesa i el coratge de l’essència de la meva Llum, amaina el neguit de la ignorància.

Sóc Llum radiant, brillant, calidesa i comprensió pels qui m’envolten. Sóc font lluminosa en mig del camí de molts viatgers d’aquesta intencionalitat divina. Em sento agraït i afortunat per ser conscient d’aquest fet. Sóc Un amb tots. Sóc part d’ells, i ells donen sentit a la meva existència.

Quan una peça d’un trencaclosques encaixa en el seu lloc, facilita que d’altres també ho puguin fer, degut que llavors, ja queden menys opcions, i el resultat pugui veure’s amb tot el seu resplendor.

Quan una Llum està en el lloc adequat permet que part de la humanitat, encara que es trobi a l’altre costat del nostre estimat món, pugui beneficiar-se i obrir les portes del seu Despertar. Quan la peça està al seu lloc, facilita als altres que puguin trobar el seu. Tot consisteix en que un mateix mantingui aquesta flama deixant que segueixi el seu curs, sent un mateix. La integritat i honestedat enlairen la flama del nostre ser fins a nivells inimaginables. Les foscors desapareixen, i  l’esperit de la Voluntat Divina apareix en nosaltres indicant-nos el camí a seguir i cóm fer-ho.

La flama no s’apaga amb l’amor. L’intensifica. Quan deixem que les pors de la ignorància ens acompanyin a cada passa del nostre procés, l’estem reduint a nivells mínims, segons les nostres resistències i pors que tinguem. A vegades, en moments de foscor interior, la flama sembla quedar a mínims.

Calma és el que es necessita llavors. Serenitat i “no identificació amb allò que succeeix”. Confiança que allò que ara no ens permet veure clar i ens inestabilitza només és la presència de les nostres pors. Seient-nos i convertim-nos en mers observadors d’aquestes pors. Aquestes passaran perquè no tenen la força de la constància. Provenen de la foscor, i la llum que som, farà que perdi l’apoderament, a través de la calma, d’unes respiracions alliberadores procedents de la nostra intencionalitat més amorosa. Quan ens endinsem vers la calma interior, les pors fugen perquè saben del seu pseudo poder. Allà on hi ha Llum, no hi ha foscor. Quan ens tranquil·litzem, obrim les portes de l’amor manifestat en nosaltres i la saviesa es presenta per a fer-nos donar compte del veritable ser que som.

La meva flama ha fet gran part del camí sol. Durant molt de temps no he trobat altres flames que sentissin el que jo sentia. Que vibressin com jo vibrava. Ara, després de les noves energies d’un canvi de mil·lenni, vaig connectant amb d’altres flames que també segueixen el camí que vaig decidir seguir des del moment que la meva flama es va encendre en la forma.

Aquesta Llum fa que ja no busqui. Ara trobo i obtinc. Fa que allà on havia rebuig, ara hi hagi tolerància. On havia seriositat i un excés de control, ara vessi delegació i alegria. On havia distanciament, es produís apropament. On havia ràbia, ara perdó.

La nostra flama és fruit de l’Amor que som. Perquè els altres ens vegin, hem hagut de venir en forma d’espelma encesa. Quan algú brilla més dels de l’entorn existent, llavors, apareix la curiositat i l’apropament en el silenci, sense pregonar gaire que un se sent bé al costat d’aquesta flama diferent.

Totes les flames d’aquest món estan enlairant la seva llum, la seva intensitat i brillantor.

Des de les altes esferes de la Llum ens veuen com un gran pastís, celebrant els seus habitants l’aniversari d’una nova vida, una nova consciència que permetrà viure des del cor i l’Amor. Les espelmes estan enceses, a punt de la bufada divina i la gran celebració del nou ser en aquesta nova terra.

Ara la meva flama es dirigeix a tu i t’abraça a través de l’espai- temps. M’uneixo amb tots vosaltres perquè junts puguem crear la major foguera vista mai en aquest espai del firmament de nom Gaia.

Que l’Amor i la Pau de la vostra Llum, aclareixi el vostre camí i permeti sentir la divinitat que sou.

Des del meu cor, una càlida abraçada a tots.