Xerrada: L'Alimentació del Ser

Per a aquells que estigueu interessats en ella però no pugueu a l'hora prevista, una vegada finalitzada, la podreu trobar a youtube, i com no, a la meva pàgina de facebook.
A todos, una abraçada.

El Cel

Portar el Cel a la Terra és mostrar aquell qui en veritat ets. La teva essència innata poder-se expressar amb tot el seu resplendor. 

La Ment

En els meus inicis del meu despertar conscient va ser l’iniciar-me en el control mental, en el poder controlar la meva ment creient que sent així, podria també, controlar la meva vida i donar-me una qualitat i benestar que fins aquell moment no sempre era així.

Vaig començà a donar passos relacionats amb el control mental. Durant un any, setmanalment anava a classe per a aprendre a controlar la meva ment, així com fent cursos de caps de setmana de diferents tècniques mentals com la hipnosi, per exemple.

Era molt mental i la meva ment en aquells temps no s’aturava. Havia d’aprendre a asserenar-la, a donar-li una mica de pau i aprendre a fer-la servir. Vaig arribar a dir que: “si controlava la meva ment, podria controlar la meva vida.”

D’això, ja han passat anys.

Un comença a donar aquest pas, i es va adonant que aquesta porta oberta una vegada la creues, van obrint-se d’altres relacionades amb aquesta que et permeten endinsar-te més a l’interior d’una persona, d’algú, incloent-te a tu mateix, trobant alhora, la resposta a com fer front a la possible disharmonia que puguis estar vivint.

Cert és que si aprenem a controlar la nostra ment, aquesta arriba a obeir-nos, i no nosaltres a ella, com encara està sent en gran part de la humanitat. Es fa allò que en ella es troba tenint present que el seu contingut és l’emmagatzematge de tots els anys de la nostra vida segons uns patrons basats en una educació limitada i en acord a unes creences que no concorden sempre amb el que un sent en el seu interior.

Al donar el paper que li correspon a la ment, aquesta entra a formar part del nostre potencial creatiu. Fins llavors era qui dirigia la nostra vida, però amb la pràctica, al final la ment baixa la seva guàrdia i es rendeix a tu. Si quan ella es rendeix, que és qui dirigia la nostra vida i en la qual ens basàvem, qui dirigirà la nostra vida llavors? La resposta és: el teu Cor. Ell t’ha fet sentir moltes vegades la millor decisió a prendre, en canvi, no sempre fèiem cas al que sentíem.

Quan sentim sabem de la realitat del que vivim. 

Quan sentim, discernim el que més ens interessa i el que no, en el nostre procés evolutiu.

Quan sentim i escoltem al nostre interior és com posar l’atenció a la brúixola de la nostra vida per a saber quin rumb prendre, i de quina manera realitzar-lo.

El Cor ha estat ignorat moltes vides i molts anys d’aquesta vida actual. Quan ens adonem de la seva presència i del que ens està dient, llavors és quan entra la nostra predisposició per a posar en pràctica la seva guia i xiuxiueig.

És a l’interior de cadascú on podrem trobar el camí adequat per a avançar en el nostre procés evolutiu segons l’establert i acordat per nosaltres mateixos abans d’aquesta encarnació. Ell és la guia dels nostres passos per a arribar a materialitzar el que hem vingut a fer.

La ment ens porta al passat, recordant-nos el que “tots fan perquè així ha de ser, i no vulguem ser diferents”. La ment no és flexible, perquè es basa en unes creences basades, normalment en una vella energia, que bloqueja la manifestació de la nostra essència.

La nostra ment no és la que ens ha de manar,....tot el contrari! Ella ha de ser la gran seguidora i mà d’obra per a confeccionar i crear allò que el nostre Cor ens suggereix.

Aprendre a controlar la ment, representa alhora el no aferrar-nos a les creences i a tot l’establert en la nostra societat i entorn. Representa que som nosaltres els propietaris de la nostra vida, i per tant, qui té la plena llibertat per a viure segons un sent.

Portar a la ment al seu lloc i designar-li el paper que realment li correspon segons el sentit del nostre procés evolutiu, és un dels principis fonamentals del nostre camí vers l’Ascensió.

Tots tenim una ment amb unes capacitats immenses per a crear la nostra vida i portar a terme allò que hem vingut a fer. Tots!

Poder controlar la nostra ment és donar un pas important vers aquell qui en veritat som. No som el que vivim, o el com ens han fet. La nostra naturalesa va més enllà de l’establert terrenalment. El nostre potencial ens permet transmutar tot allò que, tenint-lo en nosaltres, no ens pertany per naturalesa. Som molt més del que ens han dit o fer creure des de la nostra infantesa; per tant podem alliberar tot allò que no ens deixa ser nosaltres per a mostrar-nos realment aquell qui en veritat som.

Qui sou, fins i tot havent despertat la vostra consciència, no sempre un té la plena sensació de la seva veritable essència. A mesura que aneu endinsant-vos en aquesta direcció un va percebent sensacions i una puresa intensa en relació a diferents sentiments o percepcions no sentides i viscudes fins llavors.

Anteriorment ja he dit que el camí t’obre una porta, i després vas trobant-te d’altres on vas concretant i adonant-te del veritable ser que ets. Arriba a un punt del camí que la teva percepció i sensació del teu ser va més enllà del terrenal.

Dins del camí per a arribar a un mateix, es troben fonts d’autoconeixement, relaxació, control corporal, experiències oníriques, visions, contactes celestials, així com una claredat de discernir les energies que t’envolten, coneixent les arrels de tot aquell que se t’apropa o es troba dins del teu cercle més proper (família, amistats,...).

En el seu moment vàrem viure anys i anys basats en la ment, però ha arribat l’hora de recol·locar la nostra vida, i les nostres capacitats en l’ordre adequat per a utilitzar-les segons sigui necessari.

La ment té el seu poder, però no la direcció de la nostra vida. Ella ens permetrà materialitzar segons sentim, no el marcar-nos el camí a seguir. Qui sí ho farà serà el nostre cor, amb tot el que ell comporta: sensacions, percepcions, veus interiors, sentiments,..... Si un sap fer-los servir, llavors, la seva vida començarà a pujar esglaons fins arribar al cim de la seva realització, segons ha vingut a fer.

A l’arribar a expressar aquell qui som i a materialitzar la nostra vida, depèn exclusivament de nosaltres, de cada decisió que prenguem en el nostre present. Aquest ens portarà a la plena expressió del nostre ser. Només llavors, podrem sentir qui som i l’energia de la qual tots procedim: l’Energia Crística.

Quan arriba l’instant que ja no som qui vàrem ser i  ens mostrem segons sentim, sense planificar, ni organitzar, ni voler, llavors voldrà dir que la nostra essència divina estarà, probablement, començant a manifestar-se en nosaltres.

Lo racional només és un vehicle d’aprenentatge.

Lo diví és la manifestació del nostre ser real.

L’Amor serà qui ens donarà de la mà i ens guiarà vers l’enlairament del nostre ser. Només el millor podrem esperar. Tot ens vindrà, i el que obtindrem ens farà sentir bé, perquè vivint des de l’Amor només pots obtenir lo millor.

Ser tu mateix significa mostrar-te tal com ets, i per a això hem d’escoltar el nostre interior i portar a terme el que ens dicta.

En el meu cas, dels primers passos donats conscientment, perquè així ho sentia, era poder controlar la meva ment per a obtenir una vida millor. D’aquí, una porta va fer obrir una altra, i aquesta una altra, i un altre, i així fins el meu present. Puc dir-vos que l’emoció que sento en aquests moments fa que la meva vida sigui una realització segons la meva missió veient resultats senzillament sent,...sense intervenir. Les energies d’un poden transmutar les energies de l’entorn. 

La meva ment és un gran aliat. Vaig haver de posar de la meva part durant bastant de temps, però al final, ella es va rendir perquè va veure que amb mi ja no podia.

Ara som dos en Un; millor dit, el més coherent seria expressar:

Tres en Un: Cor, Ment i Jo.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sentint la teva Essència