dijous, 28 d’abril de 2011

Del Mestre Interior

Una de les característiques del Mestre manifestat és la visió general de tot procés i de cada situació en relació al Tot.
Aquest veure més enllà de la forma li permet entendre i adonar-se quin és el millor camí a seguir per a continuar avançant per la catifa de l’Ascensió.
Està connectat amb la seva divinitat i sap que ell és el Déu creador i amorós de tota l’existència, Unit al Déu Universal on es troba la nostra Llar i el Família Espiritual.
Quan el Mestre fa presència tot l’espai s’il·lumina i el seu amor abraça a tots aquells que hi són a prop. Tots surten beneficiats pel seu grau d’evolució.
La visió més enllà del terrenal li permet obrir els camins perquè la humanitat pugui continuar el seu procés evolutiu. Sovint no és comprès ni acceptat, però és en la discreció, l’acceptació i fent el que sent que ha de fer sense sorolls, el que li permetrà obrir les portes de la sanació i l’enlairament de les consciencies per a tots aquells sers, aquelles ànimes que senten les inquietuds espirituals en el seu interior demanant pas.
El veritable Mestre no es vanagloria perquè sap que només és una peça del Tot, un canal on la Voluntat Divina pot manifestar-se a través d’ell, portant-se a terme.
Veure més enllà de la forma li permetrà alliberar-se de tot acte limitador. Perquè així sigui, ha hagut de pujar bastants esglaons per a arribar a sentir la Divinitat en ell, adonant-se i SENTINT que ell és Déu manifestat. Quan així és, no imposa el que sap, respecte el procés evolutiu de cadascú, no sentint que ell està més avançat que l’altre perquè l’ego ha desaparegut d’ell. Està equilibrat. No es pensa que sap més que molts altres. . Insisteixo, no és mestre; no és posseïdor de coneixements, i per tant, més que un altre. Ell viu, sent i actua des del cor, en acte de servei de la Font Creadora de Vida Universal
La Mestria no és transmetre perquè aprenguin. No és “jo sé” i els altres no. El paper de la Mestria no és voler convèncer conforme el que es diu és la VERITAT absoluta, per tant, els altres s’ho han de creure.
               Un veritable Mestre no imposa, o vol convèncer. No es creu en posseïdor de la Veritat. El Mestre no es fa veure conforme “ell sap”
Res de tot això fa, perquè la seva saviesa li fa saber que ell sap, i com que sap, no té cap necessitat de parlar i dir-ho; no té la necessitat que el valorin pel que sap. Senzillament sap que sap, i no té cap necessitat de demostrar-ho als altres perquè ja sap que sap.
Al llarg dels anys de la meva docència espiritual, m’he trobat amb persones on l’ego predominava en els seus actes i paraules en el moment de voler ajudar als altres a endinsar-se a l’espiritualitat o en fer obres conjuntes amb sers del món espiritual (àngels, sers de llum, Mestres Ascendits,...).
Cadascú segueix el seu procés amorós per a enlairar la seva ànima. És cert que hi ha una Veritat única, però hem de deixar de voler convèncer a la gent conforme “un sap el què ha de fer l’altre (pacient/deixeble)”. Només hi ha una Veritat per a tots, i aquesta és: “Tu, cadascú de nosaltres, és Déu”.
El camí per a arribar, no només adonar-nos d’aquest fet, sinó de sentir-ho en cada una de les nostres cèl·lules i sanar-nos fins a poder manifestar la nostra divinitat, depèn de cadascú.
               El Mestre espiritual això ho sap i respecte al ser amb paraules de recolzament, d’ànims, coratge i esperança que ell també podrà manifestar la seva pròpia essència. Deixa a la voluntat de la persona el fet de donar passos per a alliberar-se de les seves pors i endinsar-se en el camí que el portarà al seu Déu Interior, a ell. 
En veritat haig de dir que , al llarg dels anys, en ànimes despertant la seva mestria, l’ego ha fet presència en la majoria dels sers amb dons espirituals o certa saviesa adquirida, i que arribat a aquest punt, ha predominat el “sentir-se importants”, abans que missatgers del Gran Pla Diví.
Una àuria de falsa humilitat irradien a tots aquells que els envolten. Tot i així, les seves paraules els delaten. També les seves actituds. En relació a ells diré que els espais on són “estan habitats per entitats, energies de baixa vibració”, i en més d’un cop he hagut de “fer neteja i enviar-les a la llum”.
              Un Mestre Espiritual no necessita títols ni aclamacions del ser entorn, perquè sap que només és una peça del Tot i que en altres indrets hi ha altres peces per a completar el trencaclosques del Déu Universal que tots som. 
És flexible, tolerant i no controlador, respectant les nostres decisions, perquè sap que la seva vida no li pertany, sinó que està inclosa en un Pla Superior Diví, en el qual ell és una peça més.
Fa el que sent que el seu cor li dicta, sabent que és per un major bé. Sap que tot ho té i tot ho tindrà, per això no té pors dels passos a donar. Sap que “no està sol”. La seva ment és amorosa i està al servei de la veu del seu cor.
El Mestre espiritual, senzillament és, deixant-se emportar pel flux de la vida i l’amor, deixant que cadascú connecti amb el seu apoderament per a obrir les portes que necessiti i apropar-se, així, al Déu que és.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Són les 19:33

Miro el rellotge i són les 19:33.

La vida és plena de senyals en el nostre dia a dia. Cada jornada t’ofereix una oportunitat de comprensió del teu procés i el teu present. Cada senyal és present, és saviesa a través de la forma: un diari, un rellotge, el portal d’una casa, una pel·lícula, un nadó o unes paraules escoltades. El farciment espiritual de la nostra quotidianitat s’exposa davant nostre com una gran parada de regals i enteniment pel nostre ser i el nostre avanç cap a l’Ascensió.
Tenim tot el “material” per a saber, només cal la nostra predisposició a obrir-nos i adonar-nos del contingut alliçonador de cada instant del nostre caminar.
Amb la Consciència Desperta ens adonarem de les respostes que ens formulem al llarg de cada dia i la comprensió de quin punt del procés de la nostra ànima ens trobem.
Miro el rellotge i veig l’inici de la Mestria (19), d’un període on el ser crístic es manifestarà (33). És un SÍ CÒSMIC en relació a les nostres demandes i voluntat.
              Obrint-nos a la vida i endinsar-nos en el nostre interior trobarem la clau per a obrir les portes de saber què fer a la nostra vida, cóm estem, què sentim i els ànims de la Llar de la qual pertanyem per a continuar el camí iniciat per pròpia voluntat.
La vida és la nostra aliada quan ens obrim per a aprofundir en el saber sobre el nostre SER i poder connectar i sentir la nostra Divinitat.
És l’hora exacta universal per a entendre els temps actuals.
Un nou inici per a donar pas al Mestre (19) que hi ha en nosaltres, en cadascú, i deixar que el DÉU que hi ha dins nostre pugui ser manifestat (33).

Miro el rellotge i són les 19:33.
És l’hora de la realització i la plenitud.

Els temps de l’Amor ja han arribat.

dijous, 21 d’abril de 2011

Etiquetes limitadores (Reflexió)

De bastants anys cap a aquí, i des que entrarem sobre tot en el nou mil·lenni, l’aparador de l’espiritualitat ha quedat envaït per les etiquetes de, representa, “noves maneres d’ajudar al ser humà”: “ Psicologia ecològica (???), Regressions, constel·lacions familiars, reiki angelical, bio descodificació, sanergia, re connexió, psicologia transpersonal, tècniques d’alliberament emocional (EFT), reconnexió personal, somnis conscients, tallers de còdigs de Llum Quantum Holoforms, de registres akàshics, de Merkaba, de canvi quàntic, etc,etc,etc,...”calen tants noms etiquetats com per fer veure que el que es fa és la darrera novetat, i “el no va més!!” ? Podria nombrar i nombrar moltes altres maneres que s’han fet un lloc en el món de l’auto ajuda o sanació, com si fos la clau pel ser humà. Moltes de les etiquetes van destinades a desbloquejar una part del tot que és l’individu. Es creen teràpies i sistemes per a tractar una part de la persona. Algunes d’elles són quasi el mateix però amb diferent nom. Cal fer-ho? Cal anar per parts per a tractar el tot? Cal que es faci treballar a un nadó perquè aprengui a caminar, primer fer uns exercicis a cada dit del peu, després el turmell, i a continuació els genolls i finalment els malucs??!? Cal tanta dedicació parcial quan som un tot? Senzillament s’ha d’ensenyar a tenir equilibri, sense donar la importància conforme aquestes “parcialitats” són “bàsiques i essencials” per a l’existència. Una visió limitada és la que crea les etiquetes.
De tant en tant “descobreixo” nous etiquetatges sense arribar al fons, a l’arrel del què realment nosaltres som i tot és,…. i necessitem!
Viure des de l’intelecte crea situacions mentals, i aquestes aporten resultats que no “van al gra” del què realment necessitem. Podem sentir un lleugerament, però no solucionen la situació o l’estat interior que ens trobem. Només una consciència desperta en un ser equilibrat, amb una plena connexió amb la seva divinitat pot adonar-se que el ser humà es distreu amb “invents” que amb el temps seran obsolets. Així ha estat, creant-se noves etiquetes cada “x” temps. “Quan es va al detall, mai es té prou. Quan vas a l’engròs, tot ho tens.   
No es pot crear i actuar des de la parcialitat si volem que el ser que som es manifesti amb tota la seva majestuositat, perquè sinó estem creant una consciència de dependència, de fer un curs o una teràpia i adonar-se, després, que necessita fer altres coses perquè les que ha fet no li acaben d’omplir i satisfer del tot a la vida per a aconseguir la plena felicitat, una salut radiant i un absolut benestar interior.
La espiritualitat no és parcialitat. L’espiritualitat és plenitud.
Per a fer funcionar un cotxe no cal que se li ensenyi a algú com funciona una dinamo, i després els pistons, i després el carburant, i així part per part. A algú que vol fer funcionar i engegar un vehicle, se li ha de donar “la clau” i deixar que la connecti i donar-li un petit gir, o indicar-li un botó si és automàtic. Això és el que està passant actualment en tots aquells que s’endinsen en el món espiritual. S’estan trobant en el seu entorn amb un llibre ple d’instruccions de cada part del vehicle. Uns tracten una part i d’altres la resta.  Si ajuntéssim totes les “etiquetes que són la salvació pel nostre ser” podríem empaperar tota una habitació. Calen tantes valoracions per a dir: “veus? aquesta és molt important i la faig jo.“ Si totes i cada una d’elles són importants, perquè tant donar voltes i no anar directament a l’essencial.
Masses interessos relacionats amb l’ego, vanitat, i la poca consciència, no transmetent el que realment es necessita. No vull dir que no es necessiti treballar les emocions, equilibrar a la persona, o fer-li veure una visió holística de la seva vida i ser. No! no vull dir això!. Algú pot arribar a dir que són passos importants per a arribar a d’altres més profunds d’auto coneixement, però jo us dic que a un nadó que està aprenent se li ha d’ensenyar a aixecar-se i mantenir l’equilibri, no a dir-li que s’agafi perquè no caigui. Veieu el tipus d’energia diferent que se li està donant en la seva “instrucció”? Una és de tipus limitador: “agafa’t perquè no caiguis i així et pots mantenir dret”; i l’altra és fer-li veure que pot mantenir l’equilibri per ell sol. Hem de mostrar-li el seu potencial il·limitat, sense pors. No se li mostren les crosses, perquè li estem inculcant una dependència i un sentit de: “jo no sempre puc o podré”. Veieu la diferència? L’energia de la instrucció és molt diferent d’una a l’altre. Són petits matisos que fan que l’individu després actuï des de la por i el no saber que pot sempre, o que se senti enfortit i sabedor que ell, passi el que passi, pot.
Tot depèn de com es fa servir l’energia a la nostra vida, i les energies que rebem quan ens trobem en un procés d’aprenentatge des del començament. Són matisos però que faran, amb el temps, poder manifestar al veritable ser que som amb tota la nostra plenitud.
No hem de tractar sols la nostra part emocional, ni la nostra part mental o física, ni tots els aspectes més humans del nostre ser. El que hem de fer és ensenyar a l’individu quina és la seva veritable naturalesa, i aquesta no és humana, sinó espiritual. Ens pensem que la forma predomina davant el fons, però res més lluny de la realitat. Tot allò que creï certa dependència (anar molts dies a una consulta, o fer cursos i cursos, o que algun d’ells duri molt de temps o dies), no és el camí adequat.
Què tal si ensenyem al ser humà a pescar per si sol i no donar-li l’aliment cada vegada que el demana? Ensenyar-li a pescar farem que ell pugui tenir l’aliment que necessita quan li calgui, no quan nosaltres li donem el dia i hora perquè torni a venir.
Això representa viure i actuar des de la parcialitat, des de la dependència, la limitació com a sers. Aquestes paraules, probablement seran recriminades i contradites per a alguns dels que les llegiu, però no us heu de crear aquest malestar, sinó pensar el per què us han alterat, en cas que així hagi estat i vulgueu tenir raó.
El ser humà no és qui es pensa que és. Ha arribat l’hora que l’espiritualitat prengui el lloc que li correspon, deixant de cantó tota religió, xamanisme, esoterisme i donar peu que el camí de l’amor i la divinitat siguin en un mateix.
Som molt més de qui ens pensem. Som sers espirituals en una biologia, i això a vegades ens confon o ens fa donar més voltes del necessari per a connectar amb la nostra veritable essència. Ja no cal donar voltes i voltes, com en la vella energia. Els nous temps ens permeten connectar i sentir la nostra divinitat per a qualsevol aspecte de la nostra vida i d’una manera directe. A un nen petit ja no cal donar-li crosses per a la vida per si un cas, el que cal és ensenyar-li que ell ja és la perfecta divinitat manifestada (els nous nens i gran part dels joves actuals, en el fons ja ho saben).  Què tal si els estimulem perquè connectin amb ella? Quan arribem a sentir qui som i despertem la nostra consciència sense pors, tenint el coratge i la fortalesa d’alliberar-nos de la nostra ment i ser nosaltres, lliurant-nos al què hem vingut a fer, llavors ens traurem la motxilla de la dualitat i començarem a veure clar qui som, el nostre veritable potencial i què hem vingut a fer. Llavors, sentirem la Unicitat amb tot, amb tots i amb un mateix.  Llavors sentirem el Déu que nosaltres som. “Déu és el Tot, no una part”.
No ens hem de quedar amb una part quan nosaltres som el Tot.
Calen tantes suposades tècniques noves o sistemes, tantes etiquetes quan en el fons només es necessita una?: Qui sóc Jo? Jo Sóc Déu!.
              Sent-lo! Sent-te!
Només hi ha un camí: el camí cap a la manifestació de la teva plena divinitat. Connecta amb ella i tots els dubtes s’envairan.
Llavors, recuperaràs el poder que vas perdre en el seu moment.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Taller sobre Fluir per la Vida

El proper dissabte 30, es farà un taller sobre "El fluir per la vida, la rendició".
Són temps de grans canvis, i sovint ens trobem en mig de grans remogudes, tant del nostre entorn, com del nostre interior. Aprendre a fluir per elles ens permetrà sentir la pau i la felicitat en nosaltres.
El taller es realitzarà durant tot el matí, de les 10h. fins a les 14h. a Cardedeu (Barcelona).
Organitza el centre LA FONT.
Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre), o al 606098752 (Jordi).
Per a tots aquells que estigueu interessats s'haurà de fer la inscripció dies abans, com a reserva de plaça.
Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 14 d’abril de 2011

Demanant confirmació

Amb els anys he anat obrint les portes de la meva essència, endinsant-me en ella i donant-me compte del veritable ser que sóc.

Amb els anys he anat pujant els esglaons de l’Ascensió, sentint el veritable amor del qual tots procedim.

He connectat amb el món espiritual, m’he relacionat amb ell i amb els sers que ens envolten d’altres dimensions.

Durant anys he anat aplicat tot el que llegia sobre auto ajuda o espiritualitat. Cada lletra llegida m’aportava una dosi d’integritat i coratge per a obrir el meu cor i així sentir la seva guia i orientació.

Amb el temps del meu aprenentatge també vaig tenir l’oportunitat de conèixer a aquells del món de la llum que m’acompanyaven allà on jo estigués. M’han parlat i m’han transmès la saviesa que es troba en el nostre ADN. Vaig aprofundir en el meu interior, i quan més ho feia, més em trobava amb Sers Superior de les Altes Esferes de l’Amor.

Mestres coneguts com Ascendits, Arcàngels, Àngels i altres entitats del món espiritual connectats a la Consciència i units a l’Amor de més alta vibració em van obrir els seus braços per a rebre’m i ajudar-me en el meu Pla Diví. Vaig conèixer als que van ser en el seu moment els meus guies. Es van presentar un a un i em comunicaren el per què de la seva presència a la meva vida. Em van parlar del meu paper en aquesta vida i el que havia vingut a fer. Em van aconsellar sempre que els cridava, i en l’acte com es diu, es presentaven i jo els sentia en el meu cor i la meva pell reaccionava amb les seves presències. Vaig arribar a integrar certs símptomes físics amb les seves presències. Passant el temps vaig arribar a ser Un amb Ells i tornar a la Llar amb els meus germans de la Llum sempre que tenia necessitat d’estar amb Ells. Mai em van imposar res, ni em van obligar a prendre decisions segons ells volien. No, mai! El seu Amor és tan gran i pur que respecten totes les meves decisions i deixen que jo creï la meva vida. Em respecten i estan allà on jo estic, perquè vàrem acordar treballar junts per a poder materialitzar la Voluntat Divina en aquest planeta de nom Terra. Som Un, i la unicitat existent enardeix la majestuositat de la Font Creadora de Vida, de Déu.

Cadascú de nosaltres és part del Tot, sent sers complerts, multidimensionals i plenament amorosos, encara que el terme “amor” en la dimensió on ens trobem no està ben interpretada i entesa. D’on procedim, la plenitud i el benestar és absolut, i l’estat que ens sentim quanens trobem a la Llar, perquè es tingui una referència, es de “SER ABSOLUT I UN AMB EL TOT. AMOR. NOMÉS AMOR”.

Vaig aprendre de tot el que vaig llegir i comprovar el seu contingut a la meva vida, adonant-me que no tot el que es publicava, i es publica encara, està en acord als nous temps, sent obsolet tenint present els canvis produïts en el ser que som, havent despertat la nostra consciència i obert les portes de les nostres inquietuds espirituals.

El meu cor em parlava alt sobre el llegit i experimentat. Els meus germans de la Llum em feien sentir la Veritat del publicat.

Vaig aprendre en el silenci i la solitud d’estar amb mi mateix. Vaig arribar a donar-me copte que ja no necessitava llegir més llibres, al menys els publicats fins aquell present de la meva presa de consciència. Fa anys que he deixat de tenir un llibre a les meves mans per a conèixer més els secrets ocults de la vida, perquè aquests secrets es troben en el meu interior. Vaig aprendre a seleccionar el que era important i el que no. Tot el que necessitava saber m’era revelat.

La saviesa s’obté no por tenir més coneixement, sinó en aplicar aquest coneixement en tu mateix. El veritable coneixement no prové essencialment del que hi ha escrit en els llibres, sinó del sentit a través del silenci i la quietud. Tot això se’m va anar donant fins el punt de deixar que la veritable essència que havia en mi pogués ser manifestada. Arribar a aquest punt requereix un alt grau d’evolució, humilitat i lliurament de la teva ànima i la teva vida al Creador de Tot el Creat, a l’Energia Amorosa de l’Univers perquè el teu ser pugui sintonitzar-se amb ell i vibrar una octava superior, i convertir-me en el ser que ara sóc.

Des de l’Amor podrem servir a la humanitat. Serà llavors, quan la nostra divinitat prengui el paper que li correspon i Déu es manifesti aquí a la Terra a través teu. He après a callar, a escoltar i sentir compassió sense jutjar ni criticar.

La meva humana divinitat, a vegades també necessita conformitat per part de la Llar i del Pare/Mare del qual procedeixo. En algun moment tinc la sensació de tenir clar algun aspecte del meu procés del present, i el meu impuls em porta anar a la Llar, connectant amb la meva naturalesa espiritual. allà trobo la pau i el assossegament per a donar-me compte que el que busco ja ho sé, sentint la resposta en el meu interior, i en algun que altre moment, a través d’una visió.

No estic sol, ni vosaltres que esteu llegint aquestes paraules. Vivim en la densitat d’una biologia i això ens limita degut a un passat impregnat en les nostres primeres capes de l’ADN. Amb el temps vaig aprendre a alliberar-me i sanar el meu passat, el que alguns coneixen com a karma. Jo Sóc lliure per a crear i viure segons el que he vingut a fer. Jo Sóc Un amb l’Univers. Jo Sóc Amor.

Tot el que necessito es troba en el meu interior, i puc dir-vos que l’important a la nostra vida no es troba fora, sinó dins de vosaltres. El que és veritablement important no és visible amb els ulls físics. Ets un ser perfecte i complert. Recorda-ho! Tot el que necessites es troba dins teu. Aquesta plenitud et permet ser un faedor de miracles, sanació, atraient a la teva vida segons la teva Voluntat. Tot i així, hi ha algun moment que necessito retirar-me a un lloc o espai tranquil i sintonitzar-me amb la natura i el meu ser. Llavors es produeix l’èxtasi de la Unió de la Família Espiritual. la Família es reuneix. Torno a la Llar per a sentir qui sóc i reafirmar la meva essència en aquesta dimensió on em trobo.

Si sabessis que ets el Cel aquí a la Terra i res has de témer perquè estàs sent protegit, vetllat, estimat i aconsellat, segur que et preocuparies?Segur que portaries la vida que portes?Si sabessis que tot et serà donat, et preocuparies i crearies tensió a la teva vida per a esforçar-te i lluitar pensant que si no ho fas tu ningú més t’ho farà? Segur que actuaries així?

Germà/na, a què esperes, doncs? Obra el teu cor i allunya de tu tota forma, perquè l’essencial a la teva vida no ho trobaràs en ella, sinó en tu.

Que potser no te’n recordes que tu ets Amor, estimat Déu en la forma?

dilluns, 11 d’abril de 2011

Seminari realitzat de la "Connexió Divina"


Hola a tots!


Voldria compartir amb vosaltres l'experiència d'aquest cap de setmana, al realitzar-se el Seminari de "Connexió Divina" a la població de Granollers (Barcelona). Van ser tres dies, on el despertar diví feia presència en els assistents a la trobada. Va haver amor, molt d’amor i on les presències i la Mestria de les altes esferes de la Llum van ser patents a cada instant. Encara que fèiem estones de descans, aquests continuaven sent una prolongació i transmissió dels moments anteriors dins de la sala. No vàrem desconnectar en cap moment. Els assistents sentien la força del Sentir i de la seva espiritualitat manifestant-se i volent obrir de bat a bat les portes de l’enteniment i la divinitat que cadascú d’ells era. Van ser moments “gloriosos”, on el ser humà que va posar el primer peu el primer dia a la sala, s’anava transformant per moments en la Llum divina que arrecerava en els seus cors demanant pas per a poder-se irradiar com ho estava fent en aquella trobada. Personalment, tampoc diria que sóc el mateix. Vaig aprendre tant sobre el meu paper del què he vingut a fer en aquesta vida! Vaig ser alumne d’aquells que van assistir al Seminari. Malgrat era tot el dia, 4 hores pel matí i 4 més per la tarda, el temps desapareixia, no feia presència mentre durada el Seminari. Acabàrem el matí, la tarda o una jornada, i no semblava que hagués ja passat tot aquell temps. Es feia curt. Les divinitats dels assistents lluïen a cada instant que passava amb més intensitat. Després d’una transmissió de coneixements i saviesa transmesa pel món espiritual a través meu, i una sèrie d’exercicis pràctics, aquells que es van presentar a la sala escoltant el seu cor sentint que havien de fer el Seminari, van convertir-se en radars energètics, sanadors i amb el cor obert per a sentir la immensitat de la Llar de la qual tots procedim. Han estat unes jornades intenses, càlides i amoroses. Érem moltíssims més dels que els nostres ulls físics podien arribar a percebre.


Tots ens vàrem beneficiar, on l’Amor en el seu estat més pur, el Sanador i el Mestre que cadascú arrecerava en el seu interior van poder-se manifestar per a dir: “Ara sí! Aquí hi sóc! Jo Sóc!”


Dono gràcies als assistents a les jornades perquè han permès que jo sigui jo una mica més. Gràcies a tots. Quan van acabar ja no eren els mateixos. Eren fars al servei del Pare. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!


El proper Seminari previst serà en el mes de juliol aquí a Granollers. Totes les novetats, com sempre, les podreu arribar a trobar en aquest blog., o en el de llengua castellana (veure l’enllaç a la part baixa dreta d’aquesta pàgina).


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 7 d’abril de 2011

La divinitat manifestada

Sento l’univers fluint en el meu interior com si fos part del Tot, de la bellesa que alberga el silenci de la immensitat respectant l’obra del Creador. Així em sento en aquests instants. Sóc pau, harmonia, serenitat, acceptació i lliurament absolut al flux amorós que alimenta el meu ser i la meva essència. Sóc part de la Llar de la qual provinc i pertany. La plenitud és en mi. Jo Sóc plenitud. Jo Sóc corrent càlida i amorosa que abraça a la humanitat i a tot el que existeix, perquè Jo Sóc Un amb el Tot. Sento l’amor manifestant-se en cada cèl•lula de la meva biologia. Sóc el firmament aquí a la Terra. Porto la calma i l’equilibri a la densitat. Jo Sóc. La divinitat en cadascú és la plenitud manifestada en el sentiment, més enllà de tota vibració en la matèria. Sentir la divinitat que hi ha en cadascú és adonar-te qui ets tu realment i sentir la Llar de la Voluntat Amorosa Creadora de tota Vida. És no ser ningú i tots alhora, sabent que tu ets tu i part important del Tot, perquè aquest Tot no existiria i no tindria sentit si tu no existissis. És viure en l’experiència terrenal i no sentir-la, sinó al veritable ser que ets. Res t’influencia ni t’altera, malgrat el món on experimento està remogut. Em trobo en el centre i des d’aquí res m’altera. No sóc qui aparento ser. No sóc qui els ulls físics poden arribar a veure. Hi ha qui obra el seu cor i se m’apropa. Hi ha qui sent la meva presència, i des de la distància sap que hi sóc. Des del cor obert ens unim, i llavors és quan la Unicitat es produeix reconeixent-nos sense abonar-nos en la vanitat i el coneixement. És en el silenci i en el respecte individual, on les llums es van trobant i fent una de sola. Despertar el SENTIR permet adonar-nos de la magnificència del nostre ser encarnat. És sentint com arribem a trobar als nostres germans de la Llum i de camí en el nostre present. No calen les paraules, només l’obertura de cor i el sentir les energies de qui és a prop nostre. Així és com ens identifiquem quan sentim l’univers en nosaltres. Més enllà de les meditacions i els silencis es troba la nostra essència. En la quietud i la no paraula ens endinsarem a la nostra existència i en recordar qui som en veritat. Definir aquest estat, hi ha una paraula que defineix bastant bé el que se sent: AMOR. És una sensació sublim de ple èxtasi serè conforme tot té sentit i està en perfecte ordre. És una sensació d’estar acompanyat,vetllat i guiat , però alhora, tot procedeix de tu i de l’energia que ets i t’acompanya. AMOR en el seu estat més pur i incondicional. Si hi hagués alguna paraula que definís la totalitat amorosa, aquesta seria: TU!. Et trobes en un embolcall ajustat i si no estàs atent et pot distreure, com sovint succeeix, però dins d’aquest envoltori hi ha el tresor més preuat per l’essència nascuda de la Voluntat Divina: la teva ànima, les teves capacitats innates de Déu en tu. Totes estan a punt de ser utilitzades, però sovint, també, estan perdudes en els prestatges de pols de la nostra consciència cel•lular durant anys i segles sense que se li hagi obert la porta i ser trobades. El nostre ADN està activat per a ser transmutat, però per això, hem de trobar-nos a nosaltres mateixos per a recordar qui som. El cel espera poder manifestar-se aquí a la terra i tu tens la clau perquè així sigui. Deixa que la divinitat que hi ha en tu es mostri al món tal com ets. Necessitem de la teva Llum i del veritable ser que ets perquè la terra s’il•lumini. El cel està trucant a la porta de la terra. Obra-la!

dilluns, 4 d’abril de 2011

La Llum de la Paraula (41)

"Ocupa’t el més que puguis en l’estudi de les coses divines, no només per a conèixer-les, sinó per a fer-les; i quan tanquis el llibre, mira al teu entorn, mira dins teu, per a veure si la teva mà pot fer alguna cosa del què has après. (Moisés als Hebreus, 1240 a. C.)"



Us recordo que aquest cap de setmana es realitza el Seminari de "Connexió Divina - La Sanació del Ser" a Granollers, al centre Darsana, ubicat al c/ Bruniquer 3, baixos.T. 938795217.


Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.