dijous, 14 d’abril del 2011

Demanant confirmació

Amb els anys he anat obrint les portes de la meva essència, endinsant-me en ella i donant-me compte del veritable ser que sóc.

Amb els anys he anat pujant els esglaons de l’Ascensió, sentint el veritable amor del qual tots procedim.

He connectat amb el món espiritual, m’he relacionat amb ell i amb els sers que ens envolten d’altres dimensions.

Durant anys he anat aplicat tot el que llegia sobre auto ajuda o espiritualitat. Cada lletra llegida m’aportava una dosi d’integritat i coratge per a obrir el meu cor i així sentir la seva guia i orientació.

Amb el temps del meu aprenentatge també vaig tenir l’oportunitat de conèixer a aquells del món de la llum que m’acompanyaven allà on jo estigués. M’han parlat i m’han transmès la saviesa que es troba en el nostre ADN. Vaig aprofundir en el meu interior, i quan més ho feia, més em trobava amb Sers Superior de les Altes Esferes de l’Amor.

Mestres coneguts com Ascendits, Arcàngels, Àngels i altres entitats del món espiritual connectats a la Consciència i units a l’Amor de més alta vibració em van obrir els seus braços per a rebre’m i ajudar-me en el meu Pla Diví. Vaig conèixer als que van ser en el seu moment els meus guies. Es van presentar un a un i em comunicaren el per què de la seva presència a la meva vida. Em van parlar del meu paper en aquesta vida i el que havia vingut a fer. Em van aconsellar sempre que els cridava, i en l’acte com es diu, es presentaven i jo els sentia en el meu cor i la meva pell reaccionava amb les seves presències. Vaig arribar a integrar certs símptomes físics amb les seves presències. Passant el temps vaig arribar a ser Un amb Ells i tornar a la Llar amb els meus germans de la Llum sempre que tenia necessitat d’estar amb Ells. Mai em van imposar res, ni em van obligar a prendre decisions segons ells volien. No, mai! El seu Amor és tan gran i pur que respecten totes les meves decisions i deixen que jo creï la meva vida. Em respecten i estan allà on jo estic, perquè vàrem acordar treballar junts per a poder materialitzar la Voluntat Divina en aquest planeta de nom Terra. Som Un, i la unicitat existent enardeix la majestuositat de la Font Creadora de Vida, de Déu.

Cadascú de nosaltres és part del Tot, sent sers complerts, multidimensionals i plenament amorosos, encara que el terme “amor” en la dimensió on ens trobem no està ben interpretada i entesa. D’on procedim, la plenitud i el benestar és absolut, i l’estat que ens sentim quanens trobem a la Llar, perquè es tingui una referència, es de “SER ABSOLUT I UN AMB EL TOT. AMOR. NOMÉS AMOR”.

Vaig aprendre de tot el que vaig llegir i comprovar el seu contingut a la meva vida, adonant-me que no tot el que es publicava, i es publica encara, està en acord als nous temps, sent obsolet tenint present els canvis produïts en el ser que som, havent despertat la nostra consciència i obert les portes de les nostres inquietuds espirituals.

El meu cor em parlava alt sobre el llegit i experimentat. Els meus germans de la Llum em feien sentir la Veritat del publicat.

Vaig aprendre en el silenci i la solitud d’estar amb mi mateix. Vaig arribar a donar-me copte que ja no necessitava llegir més llibres, al menys els publicats fins aquell present de la meva presa de consciència. Fa anys que he deixat de tenir un llibre a les meves mans per a conèixer més els secrets ocults de la vida, perquè aquests secrets es troben en el meu interior. Vaig aprendre a seleccionar el que era important i el que no. Tot el que necessitava saber m’era revelat.

La saviesa s’obté no por tenir més coneixement, sinó en aplicar aquest coneixement en tu mateix. El veritable coneixement no prové essencialment del que hi ha escrit en els llibres, sinó del sentit a través del silenci i la quietud. Tot això se’m va anar donant fins el punt de deixar que la veritable essència que havia en mi pogués ser manifestada. Arribar a aquest punt requereix un alt grau d’evolució, humilitat i lliurament de la teva ànima i la teva vida al Creador de Tot el Creat, a l’Energia Amorosa de l’Univers perquè el teu ser pugui sintonitzar-se amb ell i vibrar una octava superior, i convertir-me en el ser que ara sóc.

Des de l’Amor podrem servir a la humanitat. Serà llavors, quan la nostra divinitat prengui el paper que li correspon i Déu es manifesti aquí a la Terra a través teu. He après a callar, a escoltar i sentir compassió sense jutjar ni criticar.

La meva humana divinitat, a vegades també necessita conformitat per part de la Llar i del Pare/Mare del qual procedeixo. En algun moment tinc la sensació de tenir clar algun aspecte del meu procés del present, i el meu impuls em porta anar a la Llar, connectant amb la meva naturalesa espiritual. allà trobo la pau i el assossegament per a donar-me compte que el que busco ja ho sé, sentint la resposta en el meu interior, i en algun que altre moment, a través d’una visió.

No estic sol, ni vosaltres que esteu llegint aquestes paraules. Vivim en la densitat d’una biologia i això ens limita degut a un passat impregnat en les nostres primeres capes de l’ADN. Amb el temps vaig aprendre a alliberar-me i sanar el meu passat, el que alguns coneixen com a karma. Jo Sóc lliure per a crear i viure segons el que he vingut a fer. Jo Sóc Un amb l’Univers. Jo Sóc Amor.

Tot el que necessito es troba en el meu interior, i puc dir-vos que l’important a la nostra vida no es troba fora, sinó dins de vosaltres. El que és veritablement important no és visible amb els ulls físics. Ets un ser perfecte i complert. Recorda-ho! Tot el que necessites es troba dins teu. Aquesta plenitud et permet ser un faedor de miracles, sanació, atraient a la teva vida segons la teva Voluntat. Tot i així, hi ha algun moment que necessito retirar-me a un lloc o espai tranquil i sintonitzar-me amb la natura i el meu ser. Llavors es produeix l’èxtasi de la Unió de la Família Espiritual. la Família es reuneix. Torno a la Llar per a sentir qui sóc i reafirmar la meva essència en aquesta dimensió on em trobo.

Si sabessis que ets el Cel aquí a la Terra i res has de témer perquè estàs sent protegit, vetllat, estimat i aconsellat, segur que et preocuparies?Segur que portaries la vida que portes?Si sabessis que tot et serà donat, et preocuparies i crearies tensió a la teva vida per a esforçar-te i lluitar pensant que si no ho fas tu ningú més t’ho farà? Segur que actuaries així?

Germà/na, a què esperes, doncs? Obra el teu cor i allunya de tu tota forma, perquè l’essencial a la teva vida no ho trobaràs en ella, sinó en tu.

Que potser no te’n recordes que tu ets Amor, estimat Déu en la forma?