Etiquetes limitadores (Reflexió)

De bastants anys cap a aquí, i des que entrarem sobre tot en el nou mil·lenni, l’aparador de l’espiritualitat ha quedat envaït per les etiquetes de, representa, “noves maneres d’ajudar al ser humà”: “ Psicologia ecològica (???), Regressions, constel·lacions familiars, reiki angelical, bio descodificació, sanergia, re connexió, psicologia transpersonal, tècniques d’alliberament emocional (EFT), reconnexió personal, somnis conscients, tallers de còdigs de Llum Quantum Holoforms, de registres akàshics, de Merkaba, de canvi quàntic, etc,etc,etc,...”calen tants noms etiquetats com per fer veure que el que es fa és la darrera novetat, i “el no va més!!” ? Podria nombrar i nombrar moltes altres maneres que s’han fet un lloc en el món de l’auto ajuda o sanació, com si fos la clau pel ser humà. Moltes de les etiquetes van destinades a desbloquejar una part del tot que és l’individu. Es creen teràpies i sistemes per a tractar una part de la persona. Algunes d’elles són quasi el mateix però amb diferent nom. Cal fer-ho? Cal anar per parts per a tractar el tot? Cal que es faci treballar a un nadó perquè aprengui a caminar, primer fer uns exercicis a cada dit del peu, després el turmell, i a continuació els genolls i finalment els malucs??!? Cal tanta dedicació parcial quan som un tot? Senzillament s’ha d’ensenyar a tenir equilibri, sense donar la importància conforme aquestes “parcialitats” són “bàsiques i essencials” per a l’existència. Una visió limitada és la que crea les etiquetes.

De tant en tant “descobreixo” nous etiquetatges sense arribar al fons, a l’arrel del què realment nosaltres som i tot és,…. i necessitem!

Viure des de l’intelecte crea situacions mentals, i aquestes aporten resultats que no “van al gra” del què realment necessitem. Podem sentir un lleugerament, però no solucionen la situació o l’estat interior que ens trobem. Només una consciència desperta en un ser equilibrat, amb una plena connexió amb la seva divinitat pot adonar-se que el ser humà es distreu amb “invents” que amb el temps seran obsolets. Així ha estat, creant-se noves etiquetes cada “x” temps. “Quan es va al detall, mai es té prou. Quan vas a l’engròs, tot ho tens.”   

No es pot crear i actuar des de la parcialitat si volem que el ser que som es manifesti amb tota la seva majestuositat, perquè sinó estem creant una consciència de dependència, de fer un curs o una teràpia i adonar-se, després, que necessita fer altres coses perquè les que ha fet no li acaben d’omplir i satisfer del tot a la vida per a aconseguir la plena felicitat, una salut radiant i un absolut benestar interior.

La espiritualitat no és parcialitat. L’espiritualitat és plenitud.

Per a fer funcionar un cotxe no cal que se li ensenyi a algú com funciona una dinamo, i després els pistons, i després el carburant, i així part per part. A algú que vol fer funcionar i engegar un vehicle, se li ha de donar “la clau” i deixar que la connecti i donar-li un petit gir, o indicar-li un botó si és automàtic. Això és el que està passant actualment en tots aquells que s’endinsen en el món espiritual. S’estan trobant en el seu entorn amb un llibre ple d’instruccions de cada part del vehicle. Uns tracten una part i d’altres la resta.  Si ajuntéssim totes les “etiquetes que són la salvació pel nostre ser” podríem empaperar tota una habitació. Calen tantes valoracions per a dir: “veus? aquesta és molt important i la faig jo.“ Si totes i cada una d’elles són importants, perquè tant donar voltes i no anar directament a l’essencial.

Masses interessos relacionats amb l’ego, vanitat, i la poca consciència, no transmetent el que realment es necessita. No vull dir que no es necessiti treballar les emocions, equilibrar a la persona, o fer-li veure una visió holística de la seva vida i ser. No! no vull dir això!. Algú pot arribar a dir que són passos importants per a arribar a d’altres més profunds d’auto coneixement, però jo us dic que a un nadó que està aprenent se li ha d’ensenyar a aixecar-se i mantenir l’equilibri, no a dir-li que s’agafi perquè no caigui. Veieu el tipus d’energia diferent que se li està donant en la seva “instrucció”? Una és de tipus limitador: “agafa’t perquè no caiguis i així et pots mantenir dret”; i l’altra és fer-li veure que pot mantenir l’equilibri per ell sol. Hem de mostrar-li el seu potencial il·limitat, sense pors. No se li mostren les crosses, perquè li estem inculcant una dependència i un sentit de: “jo no sempre puc o podré”. Veieu la diferència? L’energia de la instrucció és molt diferent d’una a l’altre. Són petits matisos que fan que l’individu després actuï des de la por i el no saber que pot sempre, o que se senti enfortit i sabedor que ell, passi el que passi, pot.

Tot depèn de com es fa servir l’energia a la nostra vida, i les energies que rebem quan ens trobem en un procés d’aprenentatge des del començament. Són matisos però que faran, amb el temps, poder manifestar al veritable ser que som amb tota la nostra plenitud.

No hem de tractar sols la nostra part emocional, ni la nostra part mental o física, ni tots els aspectes més humans del nostre ser. El que hem de fer és ensenyar a l’individu quina és la seva veritable naturalesa, i aquesta no és humana, sinó espiritual. Ens pensem que la forma predomina davant el fons, però res més lluny de la realitat. Tot allò que creï certa dependència (anar molts dies a una consulta, o fer cursos i cursos, o que algun d’ells duri molt de temps o dies), no és el camí adequat.

Què tal si ensenyem al ser humà a pescar per si sol i no donar-li l’aliment cada vegada que el demana? Ensenyar-li a pescar farem que ell pugui tenir l’aliment que necessita quan li calgui, no quan nosaltres li donem el dia i hora perquè torni a venir.

Això representa viure i actuar des de la parcialitat, des de la dependència, la limitació com a sers. Aquestes paraules, probablement seran recriminades i contradites per a alguns dels que les llegiu, però no us heu de crear aquest malestar, sinó pensar el per què us han alterat, en cas que així hagi estat i vulgueu tenir raó.

El ser humà no és qui es pensa que és. Ha arribat l’hora que l’espiritualitat prengui el lloc que li correspon, deixant de cantó tota religió, xamanisme, esoterisme i donar peu que el camí de l’amor i la divinitat siguin en un mateix.

Som molt més de qui ens pensem. Som sers espirituals en una biologia, i això a vegades ens confon o ens fa donar més voltes del necessari per a connectar amb la nostra veritable essència. Ja no cal donar voltes i voltes, com en la vella energia. Els nous temps ens permeten connectar i sentir la nostra divinitat per a qualsevol aspecte de la nostra vida i d’una manera directe. A un nen petit ja no cal donar-li crosses per a la vida per si un cas, el que cal és ensenyar-li que ell ja és la perfecta divinitat manifestada (els nous nens i gran part dels joves actuals, en el fons ja ho saben).  Què tal si els estimulem perquè connectin amb ella? Quan arribem a sentir qui som i despertem la nostra consciència sense pors, tenint el coratge i la fortalesa d’alliberar-nos de la nostra ment i ser nosaltres, lliurant-nos al què hem vingut a fer, llavors ens traurem la motxilla de la dualitat i començarem a veure clar qui som, el nostre veritable potencial i què hem vingut a fer. Llavors, sentirem la Unicitat amb tot, amb tots i amb un mateix.  Llavors sentirem el Déu que nosaltres som. “Déu és el Tot, no una part”.

No ens hem de quedar amb una part quan nosaltres som el Tot.

Calen tantes suposades tècniques noves o sistemes, tantes etiquetes quan en el fons només es necessita una?: Qui sóc Jo? Jo Sóc Déu!.

              Sent-lo! Sent-te!

Només hi ha un camí: el camí cap a la manifestació de la teva plena divinitat. Connecta amb ella i tots els dubtes s’envairan.

Llavors, recuperaràs el poder que vas perdre en el seu moment.