Estimada ànima,
no sempre ets entesa i respectada. En aquest món on habitem, les paraules tenen
el significat segons qui les utilitza. No sempre són expressades adequadament,
posant diferents nombres a alguna cosa, fent que cada nova etiqueta pugui representar
quelcom diferent depèn del context que es trobi.
Això, estimada
ànima, ha fet que la teva presència en cadascú no sempre sigui interpretada i
sentida segons la teva essència.
Sense tu, no
existiríem. La teva essència, pura i cristallina, va més enllà del que es concep exposat en un diccionari.
Sense tu, jo no
hi seria.
Sense tu, aquest
mon no tindria sentit.
Accedim a venir a
aquesta matèria degut a la gran abraçada del Pla Diví Superior. Amb tu
assistírem a la confirmació de venir cadascú, en aquest món físic.
Sense tu, no som
res.
Molts poden dir
que ells són per sí sols, sense tenir cap creença, denominant-se, religiosa. Molts dels aspectes
essencials de les nostres encarnacions són confosos per una religió establerta
fa uns dos mil anys, o més, associant el viure des de la ment amb el viure
segons nosaltres som. Més enllà de l’inculcat, es troba el nostre sentir, el
qual ens proporciona el camí a seguir per a arribar a nosaltres mateixos, no a
segons l’establert pel nostre entorn per a nosaltres.
Estimada ànima,
es necessita temps per a saber veritablement de tu i el teu sentit a les
nostres vides. Actualment, res és el que sembla als ulls físics de la nostra
humanitat.
Degut a la nostra
procedència històrica hem tingut, i continuem, que despullar-nos de tot l’aprés
per a poder sentir l’alliberament de tota densitat albergada en el nostre
interior que és la que ens priva arribar a tu, i sobre tot, poder-te sentir per
a saber de la nostra veritable essència i arribar a manifestar al veritable ser
que som.
La nostra ànima
no és alguna cosa annexa al nostre ser, alguna cosa afegida per a poder creure
o no, segons cadascú. La nostra ànima és l’innat, la veritable essència innata
de cadascú. Tot lo altre, és afegit pel nostre procés evolutiu i poder arribar
a ella.
Gran part
d’aquesta humanitat, encara concep l’ànima com alguna cosa que, voluntàriament,
un pot decidir si creure en ella o no. Aquí no hi ha creences, perquè aquestes
procedeixen de la nostra ment racional, i la seva manifestació s’ha derivat en
unes creences i visió de la vida que no sempre és lo real. Una visió
distorsionada comporta rebutjar tot allò que no se sembla al que un creu.
El creure,
limita.
El sentir,
t’allibera.
Estimada ànima,
sento la teva presència en el meu ser. Només sento l’Amor, la Pau i l’eclosió
de la plenitud en mi. aquell qui et sent, sap d’ell mateix i pot sentir
l’exaltació del veritable ser omnipresent, immortal i etern des de la Llum que
és.
L’ànima no és
alguna cosa física on hom pot creure o no.
Per a saber de
l’ànima, no s’ha de creure, sinó endinsar-se en el camí interior per a saber
d’un mateix. Llavors és quan les portes interiors es van obrint fins a trobar
la fon de vida que hi ha en tu. T’endinses a ella i sents la força celestial en
tu, així com una gran connexió amb tota una vida interdimensional procedent de
a Llar de la qual tots procedim.
La nostra ànima
no te un valor acadèmic ni institucional. L’únic valor que té és el que et
permet ser tu mateix.
Oh, estimada
ànima! El meu ser et sent i reconforta tota la meva humanitat, alliberant-la
d’aquell qui no era, per a poder manifestar-me segons la Voluntat Superior de
la qual tos estem immersos i units.
Amb tu, estimada
ànima, no hi ha subjectivitat. No existeix la parcialitat ni els filtres per a
veure alguna cosa des d’un prisma concret o altre. Només es manifesta la
Veritat tal com és, entenent el Sentit pel qual així està sent.
El que un sent
manifestant-se des de la Unicitat amb ella, va més enllà de tota terrenalitat i
opinió l’ànima no opina no creu, no organitza, no programa, no s’inquieta, no
es preocupa ni té por a un futur. L’ànima sap que ella és la creadora de tot el
que pot arribar a succeir a la nostra vida, per tant, aquell qui s’ha trobat a
sí mateix, ha connectat amb la seva ànima, senzillament és i sent, fent allò
que a cada instant el seu interior li xiuxiueja. És el que es coneix com a viure des del Cor.
Ser un mateix no
és viure segons l’han creat, sinó segons ell és. No és segons els
convencionalismes del seu exterior, del seu entorn, sinó segons el que la seva
font de vida interior li xiuxiueja.
Estimada ànima,
desitjo tant que la humanitat sàpiga de tu! Jo Sóc el meu interior. Aquest ets
tu amb la meva predisposició per a portar a terme allò que jo, particularment,
he vingut a fer. com bé saps, els meus desitjos han desaparegut perquè amb tu
només sé que tot serà. Només sento i sóc segons et sento. Més enllà de mi, de
nosaltres, existeix la puresa de la Font de Vida de la qual tots procedim.
L’emanat d’ella es troba en cadascú per a poder portar a terme allò que vàrem
acordar per a la nostra missió en aquesta terra.
Som puresa, amor,
serenitat i totpoderosos. Quan tanquem la porta de la nostra ànima, ignorant-la
o negant-la, llavors, és quan el món en que vivim, anteposa les seves creences
i la seva imposició per a fer que tots apliquin el que ells creuen. Al final
les resistències es debilitaran, i els brots de llum començaran a irradiar-se,
acceptant-los en el interior de cadascú. Serà llavors, quan en aquest món
s’uniran tots els sistemes de vida existents en UN de sol: humans, animals,
vegetals, minerals i celestials.
Et sento
intensament, estimada ànima. Sento i veig la teva Llum en el meu ser i en cada
un dels qui m’envolten.
Degut als
diversos noms que se t’associen, la teva presència ha estat relegada degut a la
influència de les creences basades o associades a tu. Noms diversos com: Ànima,
Ser Superior, Divinitat, Jo Superior, Déu, Gran Esperit, Esperit Superior, i
d’altres, que configuren la sèrie de
denominacions per a nombrar-te, fan que es creï una confusió tal que et vagin relegant
a un segon terme degut a la manca de concreció i divulgació concreta de la teva
presència en nosaltres.
Més enllà dels
noms, de les etiquetes, et trobes tu, estimada ànima. Tu no ets etiqueta. Ets
sensació, sentiment, un sentir intens de plenitud en un mateix on l’expansió,
l’extensió, la puresa de l’Amor i l’absoluta certesa de qui ets i la serenitat
conforme tot allò que realitzaràs o viuràs a la teva vida actual, tindrà un
sentit, obtenint un aprenentatge i una realització plena en la teva existència
encarnada actual.
La nostra ànima
és el que es coneix com el Déu que cadascú és. És aquesta essència divina que
cadascú porta amb sí mateix des del seu naixement. Si de petits s’ensenyés a
sentir-la, llavors, és quan podrem sentir l’empoderament de la nostra veritable
essència amb el ple convenciment de portar a terme, amb tot el nostre
resplendor, allò que hem vingut a fer. Cadascú la seva part.
Sentir la nostra
ànima, ens alliberarà de tots els dubtes i pors que hom pot arribar a tenir.
Serà la Llum del nostre camí, i la guia dels nostres passos per a realitzar el
sentit pel qual respiràrem per primer cop.
La nostra ànima
no ha d’evolucionar, sinó el nostre ser, per a poder-la acceptar i deixar que
es manifesti segons és. Aquest és el procés.
Gràcies, estimada
ànima. El meu Amor i el meu Ser és UN amb tu.
Sense tu, no
existiríem. Gràcies!
Que l’Amor, la
Pau i la Llum siguin en tots vosaltres, estimades Divinitats.
