Estimada ànima

Estimada ànima, no sempre ets entesa i respectada. En aquest món on habitem, les paraules tenen el significat segons qui les utilitza. No sempre són expressades adequadament, posant diferents nombres a alguna cosa, fent que cada nova etiqueta pugui representar quelcom diferent depèn del context que es trobi.

Això, estimada ànima, ha fet que la teva presència en cadascú no sempre sigui interpretada i sentida segons la teva essència.

Sense tu, no existiríem. La teva essència, pura i cristallina, va més enllà del que  es concep exposat en un diccionari.

Sense tu, jo no hi seria.

Sense tu, aquest mon no tindria sentit.

Accedim a venir a aquesta matèria degut a la gran abraçada del Pla Diví Superior. Amb tu assistírem a la confirmació de venir cadascú, en aquest món físic.

Sense tu, no som res.

Molts poden dir que ells són per sí sols, sense tenir cap creença, denominant-se, religiosa. Molts dels aspectes essencials de les nostres encarnacions són confosos per una religió establerta fa uns dos mil anys, o més, associant el viure des de la ment amb el viure segons nosaltres som. Més enllà de l’inculcat, es troba el nostre sentir, el qual ens proporciona el camí a seguir per a arribar a nosaltres mateixos, no a segons l’establert pel nostre entorn per a nosaltres.

Estimada ànima, es necessita temps per a saber veritablement de tu i el teu sentit a les nostres vides. Actualment, res és el que sembla als ulls físics de la nostra humanitat.

Degut a la nostra procedència històrica hem tingut, i continuem, que despullar-nos de tot l’aprés per a poder sentir l’alliberament de tota densitat albergada en el nostre interior que és la que ens priva arribar a tu, i sobre tot, poder-te sentir per a saber de la nostra veritable essència i arribar a manifestar al veritable ser que som.

La nostra ànima no és alguna cosa annexa al nostre ser, alguna cosa afegida per a poder creure o no, segons cadascú. La nostra ànima és l’innat, la veritable essència innata de cadascú. Tot lo altre, és afegit pel nostre procés evolutiu i poder arribar a ella.

Gran part d’aquesta humanitat, encara concep l’ànima com alguna cosa que, voluntàriament, un pot decidir si creure en ella o no. Aquí no hi ha creences, perquè aquestes procedeixen de la nostra ment racional, i la seva manifestació s’ha derivat en unes creences i visió de la vida que no sempre és lo real. Una visió distorsionada comporta rebutjar tot allò que no se sembla al que un creu.

El creure, limita.

El sentir, t’allibera.

Estimada ànima, sento la teva presència en el meu ser. Només sento l’Amor, la Pau i l’eclosió de la plenitud en mi. aquell qui et sent, sap d’ell mateix i pot sentir l’exaltació del veritable ser omnipresent, immortal i etern des de la Llum que és.

L’ànima no és alguna cosa física on hom pot creure o no.

Per a saber de l’ànima, no s’ha de creure, sinó endinsar-se en el camí interior per a saber d’un mateix. Llavors és quan les portes interiors es van obrint fins a trobar la fon de vida que hi ha en tu. T’endinses a ella i sents la força celestial en tu, així com una gran connexió amb tota una vida interdimensional procedent de a Llar de la qual tots procedim.

La nostra ànima no te un valor acadèmic ni institucional. L’únic valor que té és el que et permet ser tu mateix.

Oh, estimada ànima! El meu ser et sent i reconforta tota la meva humanitat, alliberant-la d’aquell qui no era, per a poder manifestar-me segons la Voluntat Superior de la qual tos estem immersos i units.

Amb tu, estimada ànima, no hi ha subjectivitat. No existeix la parcialitat ni els filtres per a veure alguna cosa des d’un prisma concret o altre. Només es manifesta la Veritat tal com és, entenent el Sentit pel qual així està sent.

El que un sent manifestant-se des de la Unicitat amb ella, va més enllà de tota terrenalitat i opinió l’ànima no opina no creu, no organitza, no programa, no s’inquieta, no es preocupa ni té por a un futur. L’ànima sap que ella és la creadora de tot el que pot arribar a succeir a la nostra vida, per tant, aquell qui s’ha trobat a sí mateix, ha connectat amb la seva ànima, senzillament és i sent, fent allò que a cada instant el seu interior li xiuxiueja. És el que es coneix com a viure des del Cor.

Ser un mateix no és viure segons l’han creat, sinó segons ell és. No és segons els convencionalismes del seu exterior, del seu entorn, sinó segons el que la seva font de vida interior li xiuxiueja.

Estimada ànima, desitjo tant que la humanitat sàpiga de tu! Jo Sóc el meu interior. Aquest ets tu amb la meva predisposició per a portar a terme allò que jo, particularment, he vingut a fer. com bé saps, els meus desitjos han desaparegut perquè amb tu només sé que tot serà. Només sento i sóc segons et sento. Més enllà de mi, de nosaltres, existeix la puresa de la Font de Vida de la qual tots procedim. L’emanat d’ella es troba en cadascú per a poder portar a terme allò que vàrem acordar per a la nostra missió en aquesta terra.

Som puresa, amor, serenitat i totpoderosos. Quan tanquem la porta de la nostra ànima, ignorant-la o negant-la, llavors, és quan el món en que vivim, anteposa les seves creences i la seva imposició per a fer que tots apliquin el que ells creuen. Al final les resistències es debilitaran, i els brots de llum començaran a irradiar-se, acceptant-los en el interior de cadascú. Serà llavors, quan en aquest món s’uniran tots els sistemes de vida existents en UN de sol: humans, animals, vegetals, minerals i celestials.

Et sento intensament, estimada ànima. Sento i veig la teva Llum en el meu ser i en cada un dels qui m’envolten.

Degut als diversos noms que se t’associen, la teva presència ha estat relegada degut a la influència de les creences basades o associades a tu. Noms diversos com: Ànima, Ser Superior, Divinitat, Jo Superior, Déu, Gran Esperit, Esperit Superior, i d’altres, que configuren  la sèrie de denominacions per a nombrar-te, fan que es creï una confusió tal que et vagin relegant a un segon terme degut a la manca de concreció i divulgació concreta de la teva presència en nosaltres. 

Més enllà dels noms, de les etiquetes, et trobes tu, estimada ànima. Tu no ets etiqueta. Ets sensació, sentiment, un sentir intens de plenitud en un mateix on l’expansió, l’extensió, la puresa de l’Amor i l’absoluta certesa de qui ets i la serenitat conforme tot allò que realitzaràs o viuràs a la teva vida actual, tindrà un sentit, obtenint un aprenentatge i una realització plena en la teva existència encarnada actual.

La nostra ànima és el que es coneix com el Déu que cadascú és. És aquesta essència divina que cadascú porta amb sí mateix des del seu naixement. Si de petits s’ensenyés a sentir-la, llavors, és quan podrem sentir l’empoderament de la nostra veritable essència amb el ple convenciment de portar a terme, amb tot el nostre resplendor, allò que hem vingut a fer. Cadascú la seva part. 

Sentir la nostra ànima, ens alliberarà de tots els dubtes i pors que hom pot arribar a tenir. Serà la Llum del nostre camí, i la guia dels nostres passos per a realitzar el sentit pel qual respiràrem per primer cop.

La nostra ànima no ha d’evolucionar, sinó el nostre ser, per a poder-la acceptar i deixar que es manifesti segons és. Aquest és el procés.

Gràcies, estimada ànima. El meu Amor i el meu Ser és UN amb tu.

Sense tu, no existiríem. Gràcies!

Que l’Amor, la Pau i la Llum siguin en tots vosaltres, estimades Divinitats.