dijous, 28 de febrer de 2008

Encara que .....


A vegades ens pensem que caminem sols vers enlloc, a les palpentes, sent emportats per una incomprensió del per què la gent com viu, sent jo, part d’aquesta gent.
Caminem per un sender sense saber exactament per què estem aquí, en aquest paratge de la nostra vida, si no és el que jo voldria si pogués triar.
Hi ha moments, que tot s’embolica. El camí queda obstaculitzat per branques i obstacles del nostre dia a dia, perdent la visió d ela claredat del camí que estàvem seguint. Llavors és quan necessitem treure la nostra daga i començar a tallar aquests obstacles que s’han interposat entre nosaltres i on hem d’arribar.
Encara que sovint, tampoc sabem cap on ens dirigim, sí que hi ha una espurna d’intuïció que ens diu: continua! endavant!
Busquem i busquem un sentit al nostre caminar, però quan més ens endinsem en aquesta reflexió, menys entenem. En aquests casos, senzillament continua caminant. Si et trobes on estàs, ha estat fruit d’unes decisions de la teva ànima per un aprenentatge. No et qüestionis si estàs en el camí correcte o no, només cal que aprenguis de la situació des del cor. Voler entendre amb la ment allò que el nostre cor ens dicta i guia, no sempre s’obté un enteniment,....tot al contrari.
Aquests moments del teu caminar manifesten una oportunitat per a poder arribar a tu. Quan no es té una visió general de la vida, es poden prendre moltes decisions no adequades, però aquests impulsos et portaran a un aprenentatge, i aquest, a connectar amb el veritable ser que ets.
Et penses que estàs sol,.... res més lluny de la realitat!!! Mai ho heu estat, només que tu t’has centrat en la forma, i en ella t’has allunyat de qui t’estimen de veritat. No només has tancat la porta dels qui t’envolten, sinó que amb tu sempre han estat la teva altra família (espiritual), la veritable família que t’ha esta vetllant al llarg de tots aquests anys mentre tu et queixaves de la teva dissort. Mai t’han deixat, abraçant-te amb el seu Amor pur i incondicional. Ten-los present i parla-lis. Obra’t a Ells i permet que t’ajudin en el teu camí. Ells s’alegraran si obres les portes del teu cor i els dones el consentiment perquè t’ajudin a ser tu.
No estàs sols, i mai has estat. Obra a la vida que vis sense identificar-te amb ella, i aprèn de tot allò que et doni. Accepta-ho i adona-te’n que tot el teu present és fruit d’un passat.
Obra el teu cor i allibera la teva ment, perquè si així ho fas, t’adonaràs de la companyonia amorosa que t’envolta, i del coratge i fortalesa que tens per a ser tu. Tot té un sentit espiritual, que al despertar la teva Consciència et permetrà gaudir de la teva existència terrenal.
Estàs en el lloc adequat i en el moment oportú del teu procés per a arribar a Tu.
Endavant!

dilluns, 25 de febrer de 2008

La Llum de les Paraules 6

"No es pot ensenyar res a un home; només se li pot ajudar a trobar la resposta dins d’ell mateix".

Que passeu un bon dia i una feliz setmana.

dijous, 21 de febrer de 2008

Esperant a l'estació

La humanitat es troba en una estació esperant que arribi el seu tren , i llavors, tots aquells que es dirigeixin al destí anunciat pels altaveus de l’andana, podran pujar-hi i continuar el seu viatge. Tots es troben a l’andana adequada. Impacients per la marxa d’on han viscut fa anys, les emocions floreixen al recordar tot el que han viscut fins el present. Alguns ploren a l’haver de deixar una manera de viure, coneguts i amistats, però en el futur, una nova vida els espera més enllà del que ha estat fins ara.
Hi ha qui es troba allà obligat, d’altres, però, haig de dir que no han volgut deixar la seva vida i no est troben en l’estació. Alguns encara dubten si pujar al tren o esperar a l’altre. Pensen si és el moment adequat o no per a deixar-ho tot i iniciar una nova vida plena de bons auguris i esperances.
La gent gira el cap mirant a l’esquerra, veient com el tren es va apropant a l’estació. Hi ha inquietud, emoció, i per què no dir-ho, també dubtes si estan fent el correcte entre els que esperen per a endinsar-se en una nova vida. Pocs són els decidits conforme és el que han de fer. Els seus cors els ha parlat clar, i ells, que l’han anat escoltant en els darrers temps, s’han adonat que allò que els deia era el correcte i el millor per a tots. Aquests eren els que es trobaven a primera línea de l’andana, amb molt poc equipatge, només una bossa i/o un sarró. No necessitaven més perquè sabien que allà on anirien res els hi faltarà.
El tren començava a entrar a l’estació. La multitud començava a moure’s. Tothom es preparava pel gran viatge a la seva vida. El tren s’aturà, i els més decidits pujaren a ell amb decisió per a trobar el millor seient i poder gaudir de la transició fins a la propera estació, o al final del trajecte, depèn de cadascú. Tothom trobava un lloc. Tots aquells que pujaren trobaren un seient on asseure’s i contemplar el que hauria de ser el viatge de la seva vida.
Quan tots hagueren pujat i l’andana quedà buida, sonà el xiulet del tren conforme en pocs segons tornaria a iniciar la seva marxa. Així ho va fer.
Alguns dels viatgers mostraven una expressió d’alegria i felicitat, i d’altres de tristesa per haver de deixar tota una vida aconseguida amb esforç i lluita. Es respirava incertesa en la major part dels vagons. No tothom esta convençut del què havia fet, malgrat tot, es deixava emportar per la inèrcia de la vida fins el present actual.
Ens trobem a les portes d’un Gran Canvi. Aquest ja és aquí. Sovint ens desconcerta el que passa en el món o a la nostra vida, però només és senyal que el nostre tren ja ha arribat a l’andana. Ha arribat la nostra hora i hem de pujar-hi. Aquest canvi representa deixar una manera de ser segons els nostres principis educacionals i dirigir-nos cap a la nostra integritat, on trobarem el benestar a la nostra vida. Ja no ens importarà diferències perquè ens adonarem d’allò que veritablement ens uneix a tots: l’amor.
La majoria us trobeu dins d’aquest tren. Els que esteu llegint aquestes paraules és con si llegíssiu el diari o un llibre en el vostre seient d’aquest tren que us porta a allò que heu vingut a fer. El vostre interior està despertant i la vostra consciència obrint-se per a acceptar i rebre la veritat procedent del vostre cor.
Benvinguts al tren de l’Espiritualitat. El vostre benestar està assegurat, i la vostra vida és portada al vostre major bé. Res heu de témer, malgrat no entengueu el vostre present. Les preguntes que us sorgeixen del vostre interior en aquests temps, seran respostes al llarg del viatge, perquè quan arribeu a la vostra estació, la plenitud us estarà esperant.
Deixeu-vos anar, i bon viatge!

dilluns, 18 de febrer de 2008

Col·laboració a Ràdio Premià de Mar

Aquest dijous, a les 20h. faré la col·laboració mensual a la ràdio. El teme que es parlarà serà:
"L'ànima".
Us recordo que aquells que vulgueu escoltar el programa en directe, heu d'entrar a: http://www.radiopremiademar.org També us el podeu descarregar, a partir del dia següent, cap enllà el migdia.
Una abraçada.

diumenge, 17 de febrer de 2008

Activitats pel mes de març

Degut a l’acceptació i als resultats obtinguts del Seminari d’Escriptura Emocional i Creativa, de cara el proper mes de març, obrim nous grups en horaris de matins i vespres:
Seminari d’Escriptura Emocional i Creativa:
Dilluns 3, matins, de 9’30 a 11’30h. (5 sessions). Preu: 120€
Dimarts 4, vespre, de 20h. a 22h. (5 sessions). Preu: 120€

L’Escola d’Espiritualitat ja està en marxa, i per aquest motiu s’obriran nous blocs degut a la demanda dels assistents i interessats:
Nous blocs de l’Escola d’Espiritualitat:
-2n. Bloc (El Poder Interior): Dimecres 5, vespre, de 20h. a 21’30h.
-Degut a la demanda obtinguda, aquest divendres, 29 de febrer, s’obre un nou grup amb el 1r. Bloc de l’Escola (Qui sóc jo?)
-Pels altres blocs poseu-vos en contacte amb el centre per a confirmar el dia i hora: 935404843

Taller sobre l’Ho’oponopono (sanació hawaiana):
· Diumenge 9 pel matí, de les 10h. fins a les 14h.
· Preu: 60€

Per a tots aquells que en el seu moment vareu fer les sessions de la Veu del Cor i no continuareu amb la Mestria, de cara el mes vinent, març, us oferim la possibilitat de fer-ho, degut que, a petició d’algun de vosaltres interessats en ell, obrim un nou grup:
Mestria de La Veu del Cor:
-Dilluns 3, tarda, de les 18 h. a les 19’30h.
-Hi ha altres opcions. Consulteu al centre: 935404843

Reiki:
1r. Nivell: diumenge 16 (tot el dia) . Preu: 150€
2n. Nivell: diumenge 30 (tot el dia). Preu: 150€
L’horari de cada nivell és de les 10h. del matí fins a les 20h. de la tarda, parant dues hores per a dinar.

Sessions de meditació, meditació guiada i relaxament:
Matins: Els dilluns de 11’45h. a 12’45h.
Vespres: Dilluns de 20h. a 21h.
Nits: Dijous de 21’30h. a 22’30h.
Només s’abonen les sessions a les quals s’assisteix. La darrera sessió de cada opció, es farà una sessió de puresa espiritual.
· Cada sessió de meditació: 9€
· Les sessions de puresa espiritual, 20€ cadascuna. La durada d’aquestes és d’1’30h. a 2h. (depèn dels assistents).
· Hi ha un descompte del 10% per aquells que vulguin venir a totes les sessions d’una opció (matins, o vespres o nits).
· Degut que les places són limitades, cal fer la inscripció (l’abonament) amb anterioritat.

dijous, 14 de febrer de 2008

La pregunta adequada

Una vegada, un mestre es va trobar amb el seu deixeble i li va dir:
- Si haguessis de fer una pregunta, que la seva resposta t’expliqués el per què de tot el que passa en el món, a la teva vida, que et donés enteniment sobre l’univers i et fes conèixer a Déu, quina pregunta faries?
El deixeble quedà pensatiu, i després d’una estona contesta:
- Mestre, necessitaria més temps per a trobar-la.
- Ves, i quan la sàpigues vine’m a veure – li respongué el mestre.
Passaren els dies, i al cap d’un temps, el deixeble anar a trobar al seu mestre. Es trobaren un davant de l’altre. El deixeble veié l’expressió serena i sàvia del seu instructor, esperant la pregunta triada pel seu aprenent.
- Mestre, ja sé quina pregunta faria.
El mestre no digué res, només l’escoltava. Llavors, el jove continuà:
- La pregunta que faria és: “Qui sóc jo?”
El mestre, després de sentir-la, va fer un lleuger moviment d’assentiment amb el cap, alhora que li oferí un somrís.
El deixeble va saber que havia fet la pregunta adequada.

dilluns, 11 de febrer de 2008

La Llum de les Paraules 5

" Quan obtenim tot el que volem i no el que necessitem, la vida deixa de tenir sentit"

dilluns, 4 de febrer de 2008

Part del Tot

Tenint present les vicissituds que el ser humà travessa al llarg de la seva vida, arriba a tenir la sensació que cadascú va pel seu costat, fent front a les situacions, sentint-se desconnectat amb els qui l'envolten. Un arriba a pensar que: "el que em passa a mi no té res a veure amb la vida dels altres", i que ccadascú és un món aliè al dels altres. Un pot arribar a pensar que la vida és injusta i està mal distribuïda, on uns tant, i els altres tan poc. Quan un arriba a aquestes conclusions sembla trobar-se sol, disgregant la possible unitat que pot haver entre els homes.
Podeu sentir-vos sols, i en mans d'un atzar, no sempre volgut. Sembla donar-te la sensació que ets una part oblidada del benestar humà que hagiu pogut escoltar o sentir algun cop. Sembla com si tot recolçament del teu entorn hagués desaparegut, trobant-te en mig d'un procés que no sempre veu la llum que t'indica la sortida del teu dolor interior i preocupacions. Quan arribeu a aquest estat de desgregació amb el teu entorn, és quan et trobes en mig del major desconcert que un pugui arribar a tenir. Sembla que estàs abandonat de les benediccions de la vida, quan el que et succeeix, és que t'estàs oblidant de recordar qui ets i la relació amb els teus semblants i l'Univers.
Ets part d'un Tot. La teva conscienciació sobre la teva essència et permetrà sentir la proximitat de tots aquells que t'envolten i la seva finalitat en relació a tu i a un Pla Superior.
Tots estem units energèticament. a nostra espiritualitat ens uneix i atrau als altres. Cadascú de nosaltres som como una peça d'un trencaclosques, on totes les peces encaixen perfectamente per a confeccionar el Tot. Cadascú és important per a la consciència planetària, la humanitat. El Tot no està complert sense la teva fitxa. Tu ets part important en el procés de la humanitat. Creus que el que et passa a tu, només t'influeix a tu? Res més erroni que pensar així! El que succeeixa un, repercuteix en el funcionament dels altres. La nostra actitud davant dels fets que vivim ens fa desprendre una energia que entra a formar part de l'energia col·lectiva del planeta. Tu ets part del Tot. Sense tu, el Tot quedaria incomplert. Com podem finalitzar un trencaclosques si no poses la teva peça?
Ets algú important per a un major bé de tots. Si cadascú es responsabilitza de la seva vida i pren consciència que amb la seva actitud està influenciant al seu entorn, i al planeta, llavors, potser, el món pugui accelerar la seva sanació i regnar la pau, l'harmonia i l'Amor.
No ets una peça deixada, perduda, de la mà de Déu. Tu ets una part important d'Ell. Ves al seu interior i senta'l. Deixa que la unió amb el Tot faci presència en tu. Llavors sentiràs pau, calma i una gran sensació de protecció, perquè la resta de la humanitat que també el sent, t'enviarà la seva enería perquè ja no t'allunyis més de la teva consicènica com a ser espiritual, Un amb tots.