A vegades ens pensem que caminem sols vers enlloc, a les palpentes, sent emportats per una incomprensió del per què la gent com viu, sent jo, part d’aquesta gent.
Caminem per un sender sense saber exactament per què estem aquí, en aquest paratge de la nostra vida, si no és el que jo voldria si pogués triar.
Hi ha moments, que tot s’embolica. El camí queda obstaculitzat per branques i obstacles del nostre dia a dia, perdent la visió d ela claredat del camí que estàvem seguint. Llavors és quan necessitem treure la nostra daga i començar a tallar aquests obstacles que s’han interposat entre nosaltres i on hem d’arribar.
Encara que sovint, tampoc sabem cap on ens dirigim, sí que hi ha una espurna d’intuïció que ens diu: continua! endavant!
Busquem i busquem un sentit al nostre caminar, però quan més ens endinsem en aquesta reflexió, menys entenem. En aquests casos, senzillament continua caminant. Si et trobes on estàs, ha estat fruit d’unes decisions de la teva ànima per un aprenentatge. No et qüestionis si estàs en el camí correcte o no, només cal que aprenguis de la situació des del cor. Voler entendre amb la ment allò que el nostre cor ens dicta i guia, no sempre s’obté un enteniment,....tot al contrari.
Aquests moments del teu caminar manifesten una oportunitat per a poder arribar a tu. Quan no es té una visió general de la vida, es poden prendre moltes decisions no adequades, però aquests impulsos et portaran a un aprenentatge, i aquest, a connectar amb el veritable ser que ets.
Et penses que estàs sol,.... res més lluny de la realitat!!! Mai ho heu estat, només que tu t’has centrat en la forma, i en ella t’has allunyat de qui t’estimen de veritat. No només has tancat la porta dels qui t’envolten, sinó que amb tu sempre han estat la teva altra família (espiritual), la veritable família que t’ha esta vetllant al llarg de tots aquests anys mentre tu et queixaves de la teva dissort. Mai t’han deixat, abraçant-te amb el seu Amor pur i incondicional. Ten-los present i parla-lis. Obra’t a Ells i permet que t’ajudin en el teu camí. Ells s’alegraran si obres les portes del teu cor i els dones el consentiment perquè t’ajudin a ser tu.
No estàs sols, i mai has estat. Obra a la vida que vis sense identificar-te amb ella, i aprèn de tot allò que et doni. Accepta-ho i adona-te’n que tot el teu present és fruit d’un passat.
Obra el teu cor i allibera la teva ment, perquè si així ho fas, t’adonaràs de la companyonia amorosa que t’envolta, i del coratge i fortalesa que tens per a ser tu. Tot té un sentit espiritual, que al despertar la teva Consciència et permetrà gaudir de la teva existència terrenal.
Estàs en el lloc adequat i en el moment oportú del teu procés per a arribar a Tu.
Endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada