La pregunta adequada

Una vegada, un mestre es va trobar amb el seu deixeble i li va dir:
- Si haguessis de fer una pregunta, que la seva resposta t’expliqués el per què de tot el que passa en el món, a la teva vida, que et donés enteniment sobre l’univers i et fes conèixer a Déu, quina pregunta faries?
El deixeble quedà pensatiu, i després d’una estona contesta:
- Mestre, necessitaria més temps per a trobar-la.
- Ves, i quan la sàpigues vine’m a veure – li respongué el mestre.
Passaren els dies, i al cap d’un temps, el deixeble anar a trobar al seu mestre. Es trobaren un davant de l’altre. El deixeble veié l’expressió serena i sàvia del seu instructor, esperant la pregunta triada pel seu aprenent.
- Mestre, ja sé quina pregunta faria.
El mestre no digué res, només l’escoltava. Llavors, el jove continuà:
- La pregunta que faria és: “Qui sóc jo?”
El mestre, després de sentir-la, va fer un lleuger moviment d’assentiment amb el cap, alhora que li oferí un somrís.
El deixeble va saber que havia fet la pregunta adequada.