dijous, 29 de març de 2012

En mig de l'univers


A vegades deixo la terrenalitat i m’enlairo fins a trobar-me en mig de l’univers. Connecto amb la meva ànima i junts, anem al bell mig del nostre estimat firmament, sentint la nostra veritable naturalesa i essència.
Des d’aquí estant, sento la força del silenci, actuant en tot l’existent fins on els nostres sentits poden arribar a percebre, i més.
Sento la pau i la serenitat del que tot és.
Sento una immensa plenitud, on l’harmonia és l’estat normal des d’aquí on sóc.
Hi ha un Amor pur i incondicional, que ho percebo en el meu ser i que ho abraça tot. Tot és creat des d’aquesta essència amorosa que Tot és.
Des d’aquí on sóc sento el sentit de tot el creat. Sento la veritable naturalesa de tot el que està fet i existeix. Miro de descriure el que sento des d’on sóc en aquests moments, adonant-me que les meves paraules escrites, encara que impregnades de l’energia existent aquí, resten minses per la intensitat sentida en cadascuna de les emocions, sensacions i sentiments viscuts en aquest ara i aquí.
Arribar aquí on sóc, ha estat per voluntat pròpia. No hi ha cap exercici o tècnica que et porti aquí. Senzillament, sents la teva divinitat en tu, i des d’aquest estat, a voluntat, pots trobar-te allà on vols. Pot ser a un temps passat, més endavant als temps actuals, o, en aquest cas, en mig de l’univers per a sentir la Llar de la qual tots procedim.
Veig el nostre estimat planeta lluny, molt lluny, petit, en mig d’un tapís de punts lluminosos com a part d’un sistema existencial atrets per un punt central que permet les irradiacions més amoroses que algú pot arribar a pensar.
Tot és silenci, i amb mi es troben germans de la Llum, el que es coneix com a àngels, sers de Llum i d’altres sers amorosos, germans, pertanyents tots, jo inclòs, a la gran Família Espiritual. No estic sol. Sento les seves presències en mí, al meu entorn. Som Un. No hi ha diferència entre ells i jo. Sento el seu Amor pur, vers el meu ser, i el meu vers ells. La nostra essència és Una.
En aquesta aparent quietud i silenci, és quan més es manifesta aquests sentiments més enlairats i purs que he comentat abans. Aquí estic, amb Ells.
Sento la plenitud de la llar i de la veritable essència de qui som quan ens alliberem de la matèria i la densitat temporal per la qual, alguns de nosaltres, els humans, estem experimentant. Molts se senten atrapats en aquesta forma, però quan t’adones que la teva consciència va més enllà del raciocini, et pots alliberar de tot allò que et pot limitar i alliberar-te del pes de la ignorància, tornant a poder visitar la Llar de la qual tots pertanyem i sentir la magnificència del ser que som. Ens podem enlairar i experimentar sensacions i experiències del que s’anomena la cinquena dimensió o de superiors.
Em trobo en un cos, però podem aprendre a alliberar-nos d’ell i ser nosaltres. Ara, des d’aquí, en un racó de l’univers i en companyonia dels meus germans de la Llum, us expresso aquestes paraules com a descodificació del què puc arribar a sentir en aquests instants.
Hi ha un immens silenci per a no ser distret, però no cal sons, perquè aquí l’important és el que se sent. He deixat la densitat amb la meva condició humana, perquè aquí no existeix, no té cabuda. En aquest espai- estat, només són els sentiments, si és que es poden dir així, i les sensacions més sublims, de més alta vibració que un ser pot arribar a tenir.
Qui són amb mi m’envolten, i veig que van arribant cada vegada més. La intensitat amorosa va a més. L’exaltació del que es podria dir el meu cor, és sublim!! Sento les seves abraçades, el seu Amor, envaint-me una gran pau, deixadesa, confiança i seguretat alhora. Sento l’estat de la presència de Déu en mí. Aquesta energia de més alta vibració és en mí, com si d’un globus es tractés i aquesta energia m’omplís del tot, però alhora, com si fos també, tot transparent. És un estat d’ESTAR i SENTIR. És un estat de plenitud major, intensa i serena alhora. (En aquest punt, no vulgueu que la vostra ment racional ho vulgui entendre. Ja us he dit abans, que s’ha de sentir, i aquestes paraules és el que més s’aproxima al que estic SENT i SENTINT).
Em quedo una estona aquí amb mi, amb Ells.
Em diuen que us transmeti que no temeu i connecteu amb el vostre cor. Ell us parlarà del que ara jo us estic dient.
Em diuen que estimeu, perquè només Amor existeix. Allò que veieu en el vostre món, és una il·lusió de la ignorància del ser humà. Darrera dels fets existents hi ha la vida eterna en el seu estat més pur i incondicional com us ha dit qui escriu aquestes paraules.
Sentiu Amor i atraureu Amor.
Sentiu Amor i sentireu la Llar en vosaltres.
Sentiu Amor i el veritable ser que sou es manifestarà.
Em diuen que us transmeti que no cal que llegiu tant ni que heu de buscar sovint a fora vostra, perquè allò que necessiteu per a tornar a la Llar ja ho teniu en el vostre interior. El que heu de fer és anar dins vostre i sentir la vostra veritable naturalesa. Aquell que us transmet sap del camí. Ell també l’ha seguit, i ha deixat de buscar a fora. Va haver d’endinsar-se vers la seva naturalesa, i va trobar la porta de la seva divinitat. Va adonar-se de la importància de ser un mateix i obrir el seu cor per a manifestar la Voluntat Divina a la seva vida. Allò que fa i diu no és ell, com a humà.
No temeu ser qui sou, perquè qui es mostra ara, no és aquell qui és.
Nosaltres, la Llar, us obrim les portes perquè vingueu a nosaltres. Estem aquí per a ajudar-vos a pujar els esglaons cap a l’essència de la Llar. Sempre hem estat al vostre costat i continuarem sent-hi.
El nostre Amor és amb vosaltres.

- Gràcies, germans, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. Que Déu us beneeixi!
Continuo sentint el nostre Amor com a Un de sol.
Miro al meu entorn, i sento la perfecció del que veig.
-         Si la gent sabés qui són...!
Sento, tant en mí com en Ells, una immensa sensació de paciència i confiança alhora, conforme el ser humà es dirigeix vers la seva divinitat manifestada. El Gran Despertar que s’està produint actualment portarà a la presa de Consciència plena de qui és cadascú. Llavors, el ser s’enlairarà, així com el planeta que habita i junts, crear nova vida al llarg del firmament, servint a la Font Creadora de Tota Vida.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Amén (així és i serà)– responen aquells que són amb mi a l’uníson.

dilluns, 26 de març de 2012

Activitats pel mes d'abril



·         Al centre La Font de Cardedeu es farà una xerrada sobre “Els Nens dels nous temps”, el proper dia 13 d’abril a les 20h. Aquesta xerrada està dirigida als pares, mestres, educadors, familiars, animadors, i a tots aquells que estigueu en contacte amb nens; fins i tot, als que esteu interessats en aquest Gran Despertar de la Consciència per a entendre tot el que està passant en els nostres temps actuals.
-         La xerrada serà gratuïta, oberta a tothom.
-         Per aquells que estigueu interessats podeu trucar al centre:

      LA FONT:   c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu    T. 938455556     


·         Al Centre Darsana de Granollers es farà el Cicle “Despertant la Divinitat”, que consta de tres ponències – tallers:
o   Viure Conscientment
o   Domesticar la ment
o   Taller d’auto sanació
    
  Aquest Cicle es pot realitzar en dues opcions, segons us vagi bé:

-         Cada taller un dijous al vespre a les 20h, els dies 12,19 i 26; o bé,
-         Tots en un sol dia, el proper dissabte 21 a partir de les 9’30h.

-         Per a les inscripcions o més informació poseu-vos en contacte amb el centre Darsana.

        DARSANA:  c/ Bruniquer 1-3 – 08402 – Granollers  T. 938795217.


                   
                                                            
Si voleu que aquestes activitats i totes les que es van realitzant es facin també a la vostra població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a:       emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.     

dijous, 22 de març de 2012

El taxista


Avui m’agradaria començar explicant-vos una història:
Hi havia un ser humà que va rebre una trucada. La va atendre i des de l’altre costat va acordar quedar a un lloc en concret. Immediatament va penjar el telèfon, el va despenjar novament, i va trucar al servei de taxi perquè li enviïn un quant abans millor perquè havia d’estar d’aquí no gaire a una direcció concreta.
Una vegada demanat, el nostre home es va preparar i va estar atent per quan arribés el taxi. A l’hora acordada, ja es trobava a la porta del seu domicili per a recollir-lo, pujar-se en ell i dirigir-se vers on havia quedat.  

Aquests actes aparentment quotidians, representen perfectament el període des que ens ha arribat l’hora del nostre despertar fins a la realització de la nostra voluntat i la manifestació de la divinitat que cadascú és. 
Tots rebem la trucada pel sol fet de viure en aquest cos que tenim. Tots, absolutament tots ens sona el telèfon interior amb l’interès de dirigir-nos vers l’obertura d’una nova porta a la nostra vida no oberta encara, permetent-nos arribar allà on hem d’arribar segons el procés de la nostra ànima.
Rebem la trucada i quedem en arribar a tal punt del nostre caminar que ens oferirà noves oportunitats a la nostra vida per a la plena realització del nostre ser.
Donem el pas i deixem que la nostra intencionalitat expressada en veu alta ens creï les coincidències perquè tot sigui. Quan tenim clar el camí a seguir, llavors és quan ve el nostre taxi per a recollir-nos.
Bé, el primer pas ja està donat, ara ja hem donat el  consentiment perquè tot sigui. Confiança. Ja hem aclamat i demanat a la vida allò que volem, ara és qüestió d’esperar que la nostra nova actitud davant la vida ens atregui a les portes adequades per a poder donar nous passos en el nostre procés del despertar, i així, activar la divinitat que som.
Quan veiem venir el taxi i aturar-se davant nostre, just davant la nostra porta com havíem quedat, ens pugem a ell i li recordem al conductor la direcció que volem anar. El vehicle arranca i nosaltres ens aposentem en el seient de la nostra petició.
El ser humà que desperta o s’endinsa més en el seu camí vers la Llum, demana a l’univers, al Pare, allò que sent en el seu cor. Demana una i una altra vegada, com si la Llar pogués oblidar les peticions dels membres de la Família, els seus desitjos més fervents provinents del cor. Aquest ser comença a incloure en el seu dia a dia una actitud diferent a la tinguda fins ara, així com la realització d’una sèrie d’exercicis per a connectar amb el veritable ser que és.
Això només és el primer pas. Molts pensen que ja tot serà, i aplicant de tant en tant aquestes pautes més amoroses a la seva vida, tot ja serà. Hem de fluir. Hem d’aprendre a fluir com els dofins per sobre les ones, o una fulla que és portada por les aigües braves d’un riu. Tot succeeix sense expectatives, exigències ni impaciència. Una vegada has obert les portes de la teva voluntat des del cor, deixa que tot sigui, sempre seguint allò que el teu interior et dicti.
El fluir no és no fer res i ja em vindrà pel sol fet de demanar-ho. El procés no funciona així, exactament. Fluir representa viure tot allò que la vida t’ofereix sense resistències i sabent que tot el que et succeeix és pel teu major bé. Fluir és haver posat els pilars, la teva intencionalitat al servei del teu cor i deixar que tot sigui en el moment més adequat. No sempre aquest és quan nosaltres volem, sinó que moltes vegades, per a arribar a allà on volem hem de fer vàries parades, i en una d’elles, recollir l’aprenentatge per a enlairar un grau més d’amor el nostre ser. Fluir no és no fer res, sinó fer la part que et correspon, el que sents en el teu cor en relació a on vols arribar, ser o sentir.
Encara hi ha una gran part de la humanitat adormida. Quan aquesta comença a donar els primers passos s’impacienten i donen preses, dubtant del procés. No temeu, perquè una vegada has posat el mecanisme del despertar en tu, ja no pot tancar-se, i amb el temps, anirà a més. No podem des conscienciar-nos, i quan més ens endinsem en el camí vers la nostra Llum interior, més motivació tindrem per a seguir i obrir les portes del nostre ser de bat a bat per a mostrar-les d’una manera absoluta al món, al nostre entorn.
Igual com la història inicial, una vegada vas avançant vers el lloc corresponent a la teva ànima, hem de deixar-nos portar pel taxista. Ell sap quins camins seguir pel nostre major bé. Ell sap el que necessites, així com el coneixement de la transició de l’animalitat a la divinitat. Ens han enviat el millor taxista possible, el més proper al nostre entorn actual. Sempre, en tot moment rebem allò que necessitem.
Quan ens hem assegut còmodament al seient del darrera, deixem que ell faci la seva feina. Hem d’aprendre que cadascú ha d’aportar la seva part. És un treball de dos: de tu i de qui t’acompanyen. Deixa que els teus guies et portin pel millor camí.
Tots tenim un taxi esperant-nos a la porta per quan despertem i estiguem disposats a anar més enllà del nostre present, per a deixar enrere el nostre passat limitat i enlairar-nos vers la nostra divinitat.
Quan estem sent portats, no li preguntem constantment al conductor: Segur que sap com es va? No pot anar una mica més ràpid? Us sonen aquestes paraules? Cadascú es troba, a petició pròpia amb el taxista adequat. Ell sap el que es fa. Confieu. Espereu que acabi el trajecte, i llavors us podreu baixar i anar allà on heu quedat. Tingueu el convenciment que tot està sent i anirà bé. No dubteu. Confieu. Sigueu pacients perquè a vegades, segons cadascú, trobarà semàfors en vermell o un carrer molt transitat. Relaxeu-vos i sapigueu en tot moment que esteu sent portats.
Doneu els passos que sentiu des del vostre cor que heu de donar, i després, tot és qüestió de sincronicitats.
Confieu. Sigueu pacients. Tingueu la certesa que tot serà, que tindreu o aconseguireu allò que sentiu des del vostre interior.
Deixa que el taxista, que el procés et porti allà on vàreu acordar. Confia en ell. Confia.
Es una sort haver trobat el taxi en el qual et trobes. Sent la seguretat de ser portar allà on sents que has de dirigir-te.
Confia i relaxa’t.
Deixa que els taxistes que t’envolten també facin la seva col·laboració en el Gran Pla Diví on et trobes.
Així ho vau acordar.

dilluns, 19 de març de 2012

Activitats per aquest mes de març



El proper divendres 23, d’aquest mes de març, es realitzarà una xerrada – presentació de les activitats en el centre DARSANA per part d’en Jordi Morella, creador del Seminari “Connexió Divina”.

L’esdeveniment es farà en el propi centre a les 20’15h.
L’entrada és gratuïta.
Tots aquells que estigueu interessats en assistir-hi, es recomana que truqueu abans al 938795217 per a poder organitzar millor la trobada.      
La xerrada consistirà en presentar el Seminari “Connexió Divina” que es farà  en el mes de juny, tant la primera com la segona part.
També es parlarà del taller que es realitzarà en el mes de  maig sobre: “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.
Finalment, es presentarà el Cicle “Despertant la Divinitat que es farà en el mes d’abril.

En aquesta xerrada podreu obtenir tota informació en relació als actes que es presentaran.  


        US ESPEREM!



També us recordo que el proper dissabte, 31 de març es farà a Cardedeu, organitzat pel centre LA FONT,  el taller de “¿Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”.
Per a aquells que no us vagi bé aquesta data, teniu una nova possibilitat pel maig a Granollers (veure més amunt).
Per a més informació d’aquesta activitat, i/o concertar sessions individuals, podeu trucar al 938455556.
El centre LA FONT es troba al c/ Hospital 4 de Cardedeu.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tots aquells que vulgueu que aquestes activitats es facin en el vostre centre, espai o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com 

Fins aviat!

dijous, 15 de març de 2012

... i l'espelma s'encengué!


Quan vaig néixer, l’espelma s’encengué....i la llum es va fer!
La meva família va quedar més il·luminada, tenint l’oportunitat amb els anys, de saber de la importància de la llum.
L’espelma que es va posar i encendre al venir a aquesta dimensió, va lluir intensament, posant esperances i alegria al meu entorn.
Una nova flama va aparèixer amb la meva presència. En mig de temps de dualitat enfortida, un bàlsam va néixer enmig de la força de la ment, l’ego i les pors.
L’espelma destinada a mi es va encendre i ara, després de mig segle, sembla no consumir-se com si el temps l’hagués aturat, irradiant amb una intensitat inimaginable en els començaments, la claror de la meva presència,... i el millor encara no ha succeït.
Des de la Llar d’on procedeixo veig com aquest estimat planeta hi ha centenars, milers de flames intensificant-se, il·luminant la Terra. Segur que des de les alçades de l’univers veuen una brillantor que va a més, nítida, brillant, intensa que abraça cada racó del seu espai.
Allò que es va crear està donant resultats. Segueix el seu curs entre d’altres espelmes mig apagades, on la llum que les envolta permet donar el caliu i sentir la calidesa de l’amor originari de la nostra essència.
Per moments, la meva flama supera el cos que l’habita. La transparència del meu ser permet viure i endinsar-me pels racons més inhòspits del camí en el qual em trobo. Sento el flux d’aquest flama en el meu cap i en el centre del meu cor. En tot moment sembla vetllar per mi.
La Llum atrau Llum. És com si des de la punta de cada una de les flames existents s’uneixin com un teixit invisible que estimula i empeny a créixer encara més. Sento motivació i coratge per a donar nous passos vers el que el meu cor em dicta.
Com  brilla la meva espelma! Sento la pau, harmonia, assossegament, calma i amor dins meu, en cada racó de la meva condició humana. Sento la immensitat de SER. La llum és clara, nítida i intensa. Sé que encara la seva puresa anirà a més, podent brillar sense la necessitat del cos que em sosté. Molts han deixat d’alimentar-se en la forma. Algun dia jo també faré desaparèixer el tronc de la meva espelma i només existirà la flama. De tant en tant, noto com aquesta dóna petites empentes cap a amunt, desprenent-se del tronc, intensificant la seva lluentor.
Sento dins meu com cada vegada tinc menys cos i més irradiació de calidesa, amor, tendresa i saviesa. Gaudeixo d’aquests instants d’ascensió en tot el meu ser.
Són moments de sentir i plena llibertat. Per moments només sóc flama en aquesta densitat, desprès de molts anys, on tota brisa i tempesta és incapaç d’apagar la vida del meu cor i el que he vingut a fer. Veig ploure aparents calamitats, misèries i suposades adversitats. Jo continuo intacte, intensificant-me més per aixoplugar a tots aquells atemoritzats pel que el planeta està vivint. La fortalesa i el coratge de l’essència de la meva Llum, amaina el neguit de la ignorància.
Sóc Llum radiant, brillant, calidesa i comprensió pels qui m’envolten. Sóc font lluminosa en mig del camí de molts viatgers d’aquesta intencionalitat divina. Em sento agraït i afortunat per ser conscient d’aquest fet. Sóc Un amb tots. Sóc part d’ells, i ells donen sentit a la meva existència.
Quan una peça d’un trencaclosques encaixa en el seu lloc, facilita que d’altres també ho puguin fer, degut que llavors, ja queden menys opcions, i el resultat pugui veure’s amb tot el seu resplendor.
Quan una Llum està en el lloc adequat permet que part de la humanitat, encara que es trobi a l’altre costat del nostre estimat món, pugui beneficiar-se i obrir les portes del seu Despertar. Quan la peça està al seu lloc, facilita als altres que puguin trobar el seu. Tot consisteix en que un mateix mantingui aquesta flama deixant que segueixi el seu curs, sent un mateix. La integritat i honestedat enlairen la flama del nostre ser fins a nivells inimaginables. Les foscors desapareixen, i  l’esperit de la Voluntat Divina apareix en nosaltres indicant-nos el camí a seguir i cóm fer-ho.
La flama no s’apaga amb l’amor. L’intensifica. Quan deixem que les pors de la ignorància ens acompanyin a cada passa del nostre procés, l’estem reduint a nivells mínims, segons les nostres resistències i pors que tinguem. A vegades, en moments de foscor interior, la flama sembla quedar a mínims.
Calma és el que es necessita llavors. Serenitat i “no identificació amb allò que succeeix”. Confiança que allò que ara no ens permet veure clar i ens inestabilitza només és la presència de les nostres pors. Seient-nos i convertim-nos en mers observadors d’aquestes pors. Aquestes passaran perquè no tenen la força de la constància. Provenen de la foscor, i la llum que som, farà que perdi l’apoderament, a través de la calma, d’unes respiracions alliberadores procedents de la nostra intencionalitat més amorosa. Quan ens endinsem vers la calma interior, les pors fugen perquè saben del seu pseudo poder. Allà on hi ha Llum, no hi ha foscor. Quan ens tranquil·litzem, obrim les portes de l’amor manifestat en nosaltres i la saviesa es presenta per a fer-nos donar compte del veritable ser que som.
La meva flama ha fet gran part del camí sol. Durant molt de temps no he trobat altres flames que sentissin el que jo sentia. Que vibressin com jo vibrava. Ara, després de les noves energies d’un canvi de mil·lenni, vaig connectant amb d’altres flames que també segueixen el camí que vaig decidir seguir des del moment que la meva flama es va encendre en la forma.
Aquesta Llum fa que ja no busqui. Ara trobo i obtinc. Fa que allà on havia rebuig, ara hi hagi tolerància. On havia seriositat i un excés de control, ara vessi delegació i alegria. On havia distanciament, es produís apropament. On havia ràbia, ara perdó.
La nostra flama és fruit de l’Amor que som. Perquè els altres ens vegin, hem hagut de venir en forma d’espelma encesa. Quan algú brilla més dels de l’entorn existent, llavors, apareix la curiositat i l’apropament en el silenci, sense pregonar gaire que un se sent bé al costat d’aquesta flama diferent.
Totes les flames d’aquest món estan enlairant la seva llum, la seva intensitat i brillantor.
Des de les altes esferes de la Llum ens veuen com un gran pastís, celebrant els seus habitants l’aniversari d’una nova vida, una nova consciència que permetrà viure des del cor i l’Amor. Les espelmes estan enceses, a punt de la bufada divina i la gran celebració del nou ser en aquesta nova terra.
Ara la meva flama es dirigeix a tu i t’abraça a través de l’espai- temps. M’uneixo amb tots vosaltres perquè junts puguem crear la major foguera vista mai en aquest espai del firmament de nom Gaia.
Que l’Amor i la Pau de la vostra Llum, aclareixi el vostre camí i permeti sentir la divinitat que sou.
Des del meu cor, una càlida abraçada a tots. 

dilluns, 12 de març de 2012

El més important de tu....


Vull donar-te les gràcies pels moments que no m’has donat el que volia.
Vull donar-te les gràcies, Pare, per ser en el silenci. Et sentia, ja ho crec que et sentia! Gràcies per ser-hi. En tot moment t’he trobat i t’he sentit. En tot moment he vist a qui m’enviaves. Probablement, abans que ho diguessis, els meus germans ja han vingut per a estar amb mi i donar-me una mà quan necessitava sentir la Llar i la teva presència en mi. Ells m’han fet veure que en tot moment estic sent acompanyat, i tot el que m’has donat i has permès que tingui i visqui, ha estat l’adequat per a mi en aquells instants.
Sí, Pare, ara vinc a tu per donar-te les gràcies perquè les paraules i la teva Voluntat m’han arribat quan més ho necessitava, encara que potser jo no m’adonés que així estava sent.
Vinc a tu, Pare, per dir-te que pots comptar amb mi. Lliuro la meva ànima i tot el meu ser a les teves mans. Pots obrar a través meu. Vinc a tu per donar-te les gràcies per tot el que ha estat fins ara en mi i fins on he arribat.
M’obro a tu i em lliuro a tu.
He après a obrir el meu cor i a no preguntar els per quès.
Ha après a sentir i a acceptar, a respectar i a obrar des de la no intervenció. Això m’ho has ensenyat tu, Pare. Has enviat a tots aquells que necessitava a cada moment. Per a mi ha estat un honor ser els seus deixebles i poder aprendre a prop d’ells.
Avui he volgut venir a veure’t per a dir-te: GRÀCIES!

-         L’acceptació de la meva Voluntat ha estat la part del teu procés que t’ha permès obrir noves portes i sentir més enllà d’on ets i a aquells que són amb Mi. Has après anar a la nostra essència, i llavors, has entès el per què del viscut.
-         ...
-         Estimat fill, la joia és gran pels qui ens trobem aquí quan veiem que un membre de la família confia plenament amb la meva Voluntat i es deixa anar. (Pausa) Els meus braços t’abracen i l’Amor de la Llar és en tu.
-         ...
-         Pensa fill, que el més important de tu es troba en el teu cor, i tu ho has trobat. Aquest tresor, es troba dins vostre des que vareu néixer. Ajuda a aquells que necessitin trobar aquest camí. Nosaltres, la Llar, estem i estarem amb tu.
-         ...
-         Aquest és el Gran Despertar, el trobar el camí cap a Mi en ells.

(Sento un gran Amor en aquests moments, en expansió constant i il·limitat. Sento la Presència  Divina en mi).
                 


dijous, 8 de març de 2012

Des del Cor de la Divinitat


Durant anys fins el nostre present actual han anat apareixent comunicacions de sers procedents de la Llum, de les dimensions superiors, plenes  d’un missatge concret pels nous temps que vindrien i ens trobem.
Des de fa, sobre tot, 25 anys enrere fins els nostres dies, les intervencions provinents de la nostra Llar han anat prodigant al llarg de totes les xarxes socials, així com en sessions grupals. Durant anys sers de Llum, Mestres Ascendits, Àngels, Arcàngels i sers il·luminats encarnats ens han anat transmetent missatges plens de saviesa, esperança, ànims i amor, molt d’amor.     
El ser humà ha anat sentint com una sèrie d’inquietuds espirituals anaven despertant en el seu interior i demanant pas per a ser resoltes i expressades. Durant aquest període, junt als moviments energètics del nostre planeta, les consciències anaven activant-se, per a ser despertades i alimentades amb la saviesa de la Llar i el recordar, cada ser, qui era en veritat i el seu immens potencial espiritual que havia en ell que el permetria obrir-se pas entre la terrenalitat. Per això, durant sobre tot, aquests darrers 25 anys, han anat apareixent diferents missatges de la Llar per a entendre per què estàvem sentint tot el que sentíem i anunciant-nos a la vegada, els nous temps que s’apropaven.
Durant molts anys hem estat rebent paraules plenes de joia, alegria i tolerància vers tots aquells que estàvem encarnats en aquests temps. Ens facilitaven una comprensió vers on es dirigia la humanitat i el planeta Terra. Ens han transmès detalladament el procés que estàvem vivint i l’actual, així com el camí a seguir i el que podria arribar a succeir segons les nostres decisions i el lliure albir.
Constantment hem llegit una i una altra vegada paraules similars, però amb diferent llenguatge. Fos qui fos qui ens ho comuniqués, ho feia amb un lèxic concret i unes expressions més o menys entenedores segons la cultura de cadascú. Tot i així, tots coincidien en un punt clau: Un gran canvi es produiria en nosaltres i la nostra estimada Gaia. Ens trobaríem en encreuaments, i només l’Amor podria conduir-nos cap a la direcció correcta, produint sanacions i miracles a les nostres vides. Només l’Amor obriria les portes per a la Unicitat vers tots i tot. Un altre dels punts clau d’aquestes comunicacions era que no hauríem de témer donar els passos segons ens dictés  el nostre cor, perquè en tot moment estaríem protegits. No estaríem sols.
Amb el canvi de mil·lenni, aquests missatges van anar en augment, i apareixent (sent coneguts) nous sers de Llum que ens confirmaven i continuaven transmetent el que ja va començà fa uns 25 anys enrere, sobre tot.
El missatge era sempre el mateix: “Coneix-te! Estima’t! No temis! Tot va bé. Sigues tu en tot moment! I pensa que nosaltres (els germans de la Llum) estem amb tu.”
 A mesura que ens aproximàvem al canvi de mil·lenni, canalitzacions de Jesús, per exemple, van anar en augment. Havia arribat l’hora que ell tornés amb nosaltres. Ja ho va dir en el seu moment quan es va aparèixer als seus apòstols i deixebles: “M’aniré, però tornaré, però no em busqueu en la carn”.  
Ens trobem en temps on l’energia que ens envolta ens permet connectar amb la nostra essència crística, i poder manifestar plenament la nostra Divinitat radiant i majestuosament. Tot això ja ens ho van anunciar fa temps i continuem rebent missatges en aquest sentit.  
La nostra Llar ens ha anat advertint, aconsellant i vetllant tots aquests anys perquè anava veient que les nostres ànimes anaven evolucionant i seguint el seu camí d’Ascensió d’una manera notable a través del nostre lliure albir.
Cada vegada hi ha més grups, webs i blogs que mostren canalitzacions posant Llum en els nostres camins humans, una i una altra vegada, insistint i reiterant el missatge amorós per a la nostra veritable essència.
Molts van escoltar aquestes paraules i comunicacions personals, fins i tot, mentre dormia, meditava o passejava en silenci, posant-se mans a l’obra per a portar a terme allò que se’ns transmetia.
Part de la humanitat continua volent escoltar una i una altra vegada aquestes comunicacions.
Fa poc, algú em va comentà que anant a un canal humà, les respostes que donava en relació a les preguntes formulades pels assistents, eren sempre les mateixes. No podia ser d’una altra manera: les preguntes sempre son les mateixes, per tant, els nostres estimats germans de la Llum continuen donant-nos les mateixes respostes i sempre les mateixes, perquè el ser humà pregunta el mateix, en diferents idiomes o expressions. No hi ha novetat en el que es transmeteix al llarg d’aquests anys, que eren anys d’anunciació. Aquesta es temporal, perquè no s’anuncia eternament, i permeteu-me aquesta expressió, sinó que les anunciacions són temporals perquè després nosaltres actuem i realitzem la nostra part.
No hi ha noves comunicacions des de la Llar. Les ànimes necessiten portar a la pràctica tot el que se’ns ha transmès al llarg de tots aquests anys. No tots han entès les paraules de Llum rebudes. Molts necessiten encara escoltar una i una altra vegada, i si pot ser, de fonts diferents, per a començar a obrir aquest interruptor que els permet fer clic! i arribar a despertar la seva consciència, adonant-se que les paraules són la direcció a seguir, però després hem de ser nosaltres els que ens endinsem en els camins respectius, segons cadascú i basats en l’Amor i el Cor.
No hi ha més novetats. Sempre és el mateix. En un principi ens semblava tot nou, però el missatge és senzill: “Escolta el teu cor i sabràs de tu i la Llar! Estima! Tu ets Déu aquí a la Terra!” Si ja us heu adonat que les comunicacions sempre són les mateixes, és perquè fins ara no havíem despertat. Si encara creus que necessites d’aquests missatges, pensa que ha arribat l’hora d’entrar en acció i materialitzar.
Els temps d’Anunciació per a la humanitat han finalitzat. Ha arribat el temps que cada ser humà doni els passos necessaris per a arribar a l’essència d’aquestes comunicacions, a l’Amor. No hi ha novetats. Se us ha dit una i una altra vegada, amb diferents fonts, però tot i així, encara continueu esperant i esperant escoltar alguna cosa que fa molt de temps us venim diem. No espereu, actueu! Ha arribat l’hora que vosaltres sigueu vosaltres. Ara vosaltres podeu!
Ens trobem en temps del Gran Despertar, de l’acceleració de portar a terme el Gran Pla Diví. Molts de vosaltres ja sou conscients d’aquest fet, i la gran majoria, encara, només heu rebut la forma sense la consciència del fons. El teu cor ja sap el que has de fer a partir d’ara. El que nosaltres, des de la Llar podem arribar a dir-te ja resideix en el teu cor. Escolta-ho. Responsabilitza’t del teu caminar perquè l’Amor està en tu. La saviesa de l’Univers es troba en tu, a cada cèl·lula de la teva biologia, a l’ADN. No temis perquè nosaltres estem amb tu.
Els temps de les comunicacions han finalitzat. Quedeu-vos amb les seves essències, no amb les paraules, la forma!
El temps de la realització ha arribat. Ara sou vosaltres qui heu de seguir allò que us hem estat dient des que vàrem veure que la humanitat volia responsabilitzar-se de les energies del vostre món. Us hem guiat, vetllat, protegit i estimat. No necessiteu més paraules, perquè les anunciades, encara que no les hàgiu escoltades o llegit, s’han arrecerat en el vostre cor, pel sol fet d’haver acceptat el vostre paper en l’evolució de l’univers, i al trobar-nos submergits en la consciència col·lectiva.
 Ha arribat l’hora que sigueu vosaltres qui doneu els passos i obriu el camí perquè d’altres que us segueixen puguin obrir encara més la porta de la plena divinitat manifestada, i així, el Cel sigui a la Terra.
Us estimem i en tot moment estarem amb vosaltres. Sentiu l’Amor en el vostre cor. Sentiu l’Amor en tot el vostre cos i deixeu que els sentiments més enlairats puguin ser manifestats lliurement, perquè d’altres puguin, també, perdre les pors, callar les seves ments i obrir els seus cor, i poder així, sentir al Pare en els seus interiors. Això només serà la ressonància del Déu que ja ells són.
Quan obrim les portes del nostre interior i la nostra actitud vers el nostre entorn és de tolerància, amor, comprensió i lliurament, llavors Déu es manifesta en vosaltres. Tu ja no ets tu. Tu ets la Llum i l’Amor creadores de tot l’existent. Tu ets Déu!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 5 de març de 2012

Activitats fins el juny



Em complau anunciar-vos les noves activitats i tallers previstos fins ara per a aquests propers mesos, així com el Seminari, les dues parts, pel mes de juny.
Sé que hi ha alguns de vosaltres que en altres moments no vareu poder assistir. Espero que aquest cop us vagi bé i ens puguem veure, novament, en aquestes trobades de Llum i Amor.

Març:

·         Divendres 23, hi haurà una xerrada- presentació al centre Darsana de Granollers (Barcelona) sobre el Seminari “Connexió Divina” i les altres activitats que realitzaré en aquest espai. Aquesta xerrada es farà a les 20’15h. en el mateix centre. Si voleu més informació podeu trucar a Darsana, al telèfon que consta al final d’aquest comunicat. L’entrada és gratuïta.
·         Dissabte 31 es farà el taller: “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser –“. Es farà durant tot el dia, a partir de les 9’30h. del matí. Aquesta activitat es realitzarà conjuntament amb el Centre La Font de Cardedeu (Barcelona), on des de fa dos anys estem col·laborant conjuntament per a obrir les portes del Despertar de la Consciència i el facilitar l’evolució espiritual del ser humà, i realitzant personalment les sessions individuals per a aquells de vosaltres que ho demaneu. Per a més informació podeu trucar al Centre La Font, al telèfon que consta al final d’aquestes comunicacions.

Abril:

·         Al Centre Darsana de Granollers es farà el Cicle “Despertant la Divinitat”, que consta de tres ponències – tallers:
o   Viure Conscientment
o   Domesticar la ment
o   Taller d’auto sanació
       Aquest Cicle es pot realitzar en dues opcions, segons us vagi bé:
-         Cada taller un dijous al vespre a les 20h, els dies 12,19 i 26; o bé
-         Tots en un dia ( a confirmar entre un dissabte o un diumenge d’aquest mes). Per a confirmar o més informació poseu-vos en contacte amb el centre Darsana.

Maig:

·         Taller “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser –“ en el centre Darsana, el dissabte 12 de maig, durant tot el dia.

Juny:

·         Els dies 2,3 i 4 d’aquest mes es farà la segona part del Seminari “Connexió Divina”, per a tots aquells que ja hàgiu fet la primera. Ara per fi, tindreu la possibilitat de rebre la part, després de temps, que faltava transmetre de la formació espiritual que vareu iniciar en el seu moment. En aquesta trobada podreu exposar com us ha anat durant tot aquest temps en relació a la pràctica del viscut, sentit i experimentat sobre el contingut de la primera part. Una posta en comú entre els assistents pot ajudar a aclarir aspectes no compresos fins el present.
·         Els dies 8,9 i 10 es farà la primera part del Seminari “Connexió Divina”.

Escolteu els vostres cors, i si aquests ressonen amb aquestes trobades, podeu posar-vos en contacte amb el centre corresponent.
En elles hi seré donant-vos la benvinguda i passant junts, unes jornades de compartir part del nostre camí.
Gràcies a tots!

Una abraçada a tots/es, i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


-         CENTRE LA FONT: c/ Hospital 4 de Cardedeu, Barcelona.
T. 938455556

-         DARSANA: C/ Bruniquer 1-3 de Granollers, Barcelona.
T. 938795217.


(Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o associació, envieu un e-mail  a emaeljordimorella@hotmail.com )       

dijous, 1 de març de 2012

"My way" (a la meva manera)


Els dies van passant com el tren que segueix les vies per arribar a la propera estació. Cada dia, cada fragment del paisatge que contemplo des de la meva finestra pertanyen als meus records allunyant-se i als meus anhels apropant-se per a ser manifestats en un nou dia.
A mesura que he anat vivint els “Aras” de cada present, m’adono que no hi ha dos d’iguals. Dono passos, impensables temps enrere, en canvi, em sento atret vers ells per a portar-los a terme. Sento una força sorgida del meu cor que m’empeny cap a una direcció concreta i passar a través d’unes situacions, que sé que tard o d’hora, m’obriran altres portes del meu procés.
La visió de la vida no és com ens l’han ensenyada. Tot va més enllà del que senzillament es veu. Cada dia no pertany a la realitat terrenal. Cada instant i el que fem en ell, està al servei d’un sentit, d’una intencionalitat més enllà dels nostres sentits físics. La nostra ment no arriba a comprendre la matèria que manifestem. La nostra vida va més enllà de tot raonament i tota expectativa.
Em trobo en el llindar del què va ser i serà. Veig, sento i actuo des del més enllà als nostres temps, veient-me com si fos matèria alliberada i lliure. Els ulls em veuen com un més de tota la humanitat. Els cors em veuen i senten com la divinitat que sóc. Visc en un entorn on les ments, els egos i les pors abracen qualsevol argument de limitació per a justificar les seves actuacions i presències. Jo resto quiet, en la força del silenci i el sentir amorós de qui sóc.
Els somnis em parlen i em mostren la veritat del meu present.
Res pertany a la matèria. Tot procedeix d’un Pla Superior on tots hem accedit a venir a materialitzar-lo.
La meva ànima està servint a aquesta Font Divina Creadora de tota Vida. Fa temps vaig deixar de identificar-me amb el meu entorn i el que se’m va voler inculcar de petit en aquesta dimensió. Amb els anys he anat veient els límits de cada transmissió familiar, social i religiosa. Pertanyem a un significat superior, una motivació que ens allibera de tota animalitat per a endinsar-nos i poder connectar amb la divinitat que som. Aquest procés permet alliberar a la nostra ànima i obrir la porta de l’Ascensió del nostre ser.
Quan et deixes emportar pel tren on et trobes, conduït pel nostre cor, llavors, res has de témer. Tot flueix. Tot arriba. Tot és,... i la satisfacció immensa. Seure i confiar que arribaràs al lloc previst, és deixar-se emportar per la Voluntat Divina. Acceptar cada instant, és acceptar la vida i crear-te una qualitat de vida que et permetrà irradiar la Llum i l’Amor que som.
Si fóssim arbres o vaques pasturant que observéssim el tren passar, veuríem en una de les finestres, una intensa Llum radiant per tot el tren. Sentirien l’alegria de totes les Llums que acompanyen a aquell tren. S’adonarien que el tren i qui va en ell són part d’ells o elles. Tot va bé.
El camí continua, i cada tren enlluerna diferent. Cadascú vibra diferent davant les oportunitats que la vida li ofereix. Els lliuraments són absoluts en aquells que saben qui són. Hi ha qui vol però les seves arrels terrenals són fortes. Hi ha qui somnia en una millor etapa a la seva vida, tot i que les resistències són grans. Hi ha molt despertar. La Llum dels qui s’han lliurat plenament, sense condicions a la Voluntat Divina permet que l’esperança i les forces sorgeixin dels interiors de cadascú. Fortalesa, confiança i coratge fan que el ser en aquesta experimentació terrenal pugui alliberar-se de les densitats que l’han estat frenant en el seu procés vers l’alliberament de la seva ànima i el despertar de la consciència.
Avui, sol a casa i sentint el benestar en mi, deixo que les bones noves d’aquest dia m’arribin de diferents fonts.
Amb l’aprenentatge aprens a no demanar, no obligar, no rebutjar allò que no es correspongui tal com tu ho vols. Aprens a acceptar que les propostes i les benediccions de la teva existència et vinguin d’on hagin de venir pel teu major bé i els de qui t’envolten. El teu cor sap d’elles i de la millor manera de rebre-les. El teu cor sap què fer a cada instant perquè tot sigui en tu, la teva voluntat sigui Una amb la Voluntat Divina i junts, poder materialitzar el que has vingut a fer. Res et falta ni et faltarà. Sigues tu i deixa que el bo que la vida et té preparat et vingui. Tu ets l’aixeta d’aquesta prosperitat i la teva actitud, la mà que l’obra. Quan l’actitud, la teva voluntat i la predisposició siguin les adequades, llavors, l’aixeta s’obrirà i el que ha de ser et vindrà amb escreix.
El meu servei al Pare em fa sentir i veure els passos donats fins ara i l’esperança i el convenciment del que el meu cor em dicta i les percepcions rebudes, realitzades.
Quan es serveix a l’Amor, prepara’t, perquè allò que viuràs, probablement no sempre serà com t’hagués agradat que fos, però la teva presència en aquell indret amb aquelles ànimes necessitades de Llum, Amor i Comprensió, seran il·luminades per la intencionalitat divina a través teu.
La vida pren un altre sentit i actues des d’una perspectiva paral·lela a la convencional. No sempre ets comprès ni acceptat, tot i així, el teu pas per aquella situació deixa petjada i record en aquells que l’han viscuda.
Portaràs a terme el que es coneix com a les teves virtuts terrenals, però el que manifestaràs serà molt més del teu potencial aparent. Com a ser complert actuaràs en diferents àmbits del teu entorn, alguns d’ells, probablement no coneguts per tu com per fer el que has vingut a fer. Tant se val! allà on siguis portat sabràs el què fer i ajudaràs a tots aquells que estiguin implicats. No importa tant el lloc, l’ambient on estaràs, perquè el teu cor t’indicarà en tot moment el què fer. Estàs sent portat, en aquest tren on et trobes, pel millor conductor que hagis pogut triar: el teu cor.
Els temps que viu la humanitat, el planeta i el nostre sistema solar, estan produint uns canvis a l’interior de cadascú. Estan despertant la divinitat que cadascú és. Gran part del sers humans senten com truca a la seva porta, i molts d’altres tenen la “televisió tan alta” (pors, resistències, manca d’autoestima,...) que no senten els trucs i la crida dels seus cors per a donar un pas més en el procés evolutiu de les seves ànimes.
Neix un nou dia i la serenitat del repòs et fa obrir els ulls, encoratjant-te a llevar-te i sentir els nous aires que et venen a rebre i guiar-te en aquest primer dia de la resta de la teva vida. Sents el convenciment d’arribar allà on vols des del lloc on et trobes. Tant se val quin sigui el punt on estiguis del teu procés. Estàs en el millor lloc on podies estar per a continuar amb pas ferm el teu camí, a la teva manera, segons necessites per a arribar a tu, al Déu que ets, a la teva Divinitat manifestada.
I tot,.....a la teva manera (“My way”), segons necessites.
El camí ara s’eixampla i la llum s’intensifica. Sers de Llum se t’apropen i t’envolten.
El camí mai ha estat buit. Mai has estat sol ni ho estaràs.
En el teu camí cada vegada estaràs més acompanyat i protegit.
Ets estimat i sempre ho has estat i ho estaràs.