Alzheimer

Els diagnòstics físics són conseqüència del tractament superficial dels símptomes apareguts en un ser humà. Qualsevol deducció basada en la matèria ens fa quedar a les portes del veritable sentit i causa del viscut.

Més enllà de la forma i les seves conseqüències, aquestes estan fonamentades per uns principis emocionals que ens porten a un bloqueig i unes conseqüències no volgudes per part de qui les pateix.

Deduir que l’alzheimer, entre d’altres aspectes,  és fruit d’un desgast i pèrdua de la memòria, dels records de la vida d’un, o com a mínim, de certs records, és banalitzar la situació, diguem, de qui la viu.

Tenint present que tota manifestació física és el resultat d’una manera de ser i de sentir en relació a certs, o tots els aspectes de la vida, ens porta a valorar la importància dels sentiments i sensacions que habiten a l’interior d’un ser humà. La comprensió d’aquest interior ens portarà a una visió molt més àmplia dels símptomes etiquetats com a alzheimer.

Hi ha uns punts en comú, unes semblances entre tots els que pateixen aquesta simptomatologia: part del seu passat.

Quan algú arriba a un punt on el decadència racional comença a ser molt notable i d’una manera accelerada, no és perquè sí, tenint present que no tots els pacients segueixen el mateix ritme ni el mateix procés, manifestant els mateixos símptomes, encara que molts sí que coincideixen. Cadascú és diferent, segons el seu passat. L’acceleració de viure en un mon irreal no és la mateixa per a tots. El seu entorn és important, segons reaccioni a tals manifestacions.

Tornant a les causes comuns entre tots els que manifesten aquestes limitacions mentals, entre d’altres, es troba el seu passat.

Tenint present altres casos i comparant-los entre si, veiem que hi ha uns punts en comú que podríem concentrar-les en tres, tenint present que cadascú d’ells conté matisos  per a entendre millor el diagnòstic mèdic. Aquests punts són:

1.       Pare dominant, tenint present, el pacient, la figura masculina del seu entorn com a algú dominant, sever i rígid. Això comporta, moltes de les vegades a tenir una parella que segueix aquest rol.

2.      El sentir-se “poca cosa”, inferior als altres, callant i obeint per por a les reprimendes o a equivocar-se, degut que un pensa que no ho farà bé i s’equivocarà i tots s’adonaran compte, segons ell, de la seva poca vàlua o capacitat. És el sentit d’infravaloració.

3.      Anul·lació del propi ser. Absència d’autoestima i pensar més en els altres que en un mateix.

Aquests són els aspectes més notables d’una base perquè en el dia de demà un pugui començar a manifestar els símptomes que es coneixen com alzheimer.

Davant aquestes circumstàncies, arrecerades en el seu interior, el ser actua sempre per a agradar i sentir-se valorat com a tal. Quan més ens esforcem en aquest sentit, més ens anul·lem i prenem l’exterior com a referència de la nostra vida, allunyant-nos de la nostra essència i el nostre ser perdent tot el poder que puguem arribar a tenir. Degut a això, el procés a la vida d’un no és agradable, emmagatzemant ressentiment, sentit de culpabilitat, nul·la autoestima i impotència per no arribar a ser nosaltres mateixos, degut que els altres poden amb nosaltres. Hi ha un sentit de víctima que habita en el nostre procés.

Davant aquesta situació, s’arriba a vegades, a no voler saber, inconscientment, res del nostre passat, volent-lo oblidar pel dolor emocional patit. És aquest dolor emocional el que produeix els bloqueigs en el nostre cos i la reacció de les parts ísiques de la nostra biologia. 

Llavors, s’arriba al punt de “voler oblidar”. Un es tanca en el seu món i deixa de recordar. Al deixar de recordar, el passat comença a dissipar-se i a desaparèixer de la nostra vida, però les seves arrels, les seves reminiscències emocionals es troben impregnades en el nostre ADN, fent que reaccionem segons el viscut però sense saber-ho. Actuem per actuar, arribant a viure exclusivament el present, sense més. El temps ja no existeix. Passat i futur deixen de tenir sentit i espai a la nostra vida. Només existeix el present vivint amb el passat que dirigeix les nostres vides. Actues i no saps el per què els altres reaccionen cap a tu de la manera que ho fan. No entens, la majoria de les vegades les seves reaccions perquè no tens records, només les creences d’un passat limitat com a víctima et fan reaccionar així pensant que és l’adequat a fer.

Quan només existeix el present donant de la mà al passat, la vida deixa d’entendre’s i només pots arribar a sentir si estàs bé o no, si el teu passat et remou en tu o no; és a dir, l’aparició dels enfadaments, els moments com d’histèria degut a la impotència acumulada en el teu interior de no fer les coses bé perquè els altres no notin el teu complex d’inferioritat i poca cosa.

El que es coneix com alzheimer no es contagiós, però si les creences i les actituds de la nostra família i entorn i de com reaccionem nosaltres al nostre exterior. Aquestes creences no sempre sintonitzen amb el que tu sents, i en el seu moment, es decideix fer cas i actuar segons els altres i no segons sentim nosaltres. Ens anem anul·lant cada vegada més. Haig de dir, que les persones més sensibles, són les que, actuant així, poden arribar a unes manifestacions que, amb el temps, es poden arribar a diagnosticar-se com alzheimer.

És l’absència d’autoestima, el no ser tu des de la infantesa i el no mostrar-te tal com tu ets, el que pot portar-te a aquestes manifestacions. Els casos que he pogut arribar a conèixer, procedeixen d’una família, un pare molt rígid, dominant, inflexible i autoritari. Quan més sensible sigui la persona, més propensa estarà a poder manifestar els primers símptomes amb els anys.

Tot i així, podem invertir aquesta situació, si al llarg de la nostra vida comencem a donar passos vers nosaltres. Si el ser no vol i no fa res per a ell mateix, pot desembocar en un estat de declivi mental que l’anirà corroent i limitant-lo cada vegada més fins a convertir-se en un ser vegetal, on ja res pot arribar a controlar.

Perd tot criteri perquè sempre ha depès del que deien els altres.

La seva vida és un descontrol absolut, fent veure que tot ho controla, però res més lluny de la realitat.

Crea el seu propi món, amb les seves expressions tòpiques per a relacionar-se o donar a conèixer que ell o ella està en tot i tot ho sap fer.

És el passat incrustat en el nostre interior qui guia i dirigeix els passos de qui pateixen aquesta etiqueta. No són ells, i cada vegada menys, allunyant-se de les seves essències per a convertir-se en sers que senzillament estan. Sense més. És una manera de voler oblidar el viscut i començar de nou, deixant aquest món perquè no és el que ells senten en el seu interior, però veuen que no poden fer-ho.

Les seves vides s’apaguen per moments. Els seus actes ja no són coherents i les seves paraules una justificació desesperada perquè els prenguem en serio. Cada vegada se senten més amb ells mateixos, tancats, deixant que el seu exterior, a l’igual que de petits, a la seva infantesa i joventut, decideixi per ells. Al final, es literal i així és.

Deixen la seva ment per a centrar-se en el seu cor.

Deixen el raciocini per a endinsar-se en el que senten. Només saben si el seu estat és d’estar “bé o malament”. Només viuen en el present. No hi ha un altre moment.

Malgrat tot això, encara que sembli contradictori, ells poden viure més relaxadament perquè ja res els preocupa. La preocupació és temps, és a dir, passat i futur, però com s’han estancat en ell i viuen sempre en el present, si el seu entorn és l’adequat, poden viure més relaxats i, no tan sols somriure, sinó el fet de riure junts més assíduament.

En aquests casos d’arribar a un punt notable decadència mental, el recolzament i l’hàbitat on viuen és bàsic. Només l’Amor pot veure la situació des de l’aprenentatge i afecte. Només l’Amor pot desdramatitzar la situació i viure-la des de la naturalitat. Entendre al pacient et fa veure la seva experiència des d’una altra visió, la visió des del cor. Llavors, des d’aquí, només us podreu apropar i comprendre el que l’altre viu, sense compassió terrenal de “oh, pobret!”, només des de la compassió d’acceptació i respecte vers l’altre persona. No veient-la com algú que no pot, sinó apreciant la seva essència divina, i els seus sentiments amorosos encara actius. Aquests es troben activats fins el seu final, però degut a la falta de consciència, s’allunya del seu saber diví.

Per altres escrits ja realitzats al respecte sobre l’alzheimer, el meu ser viu moments d’aquest declivi per part d’algú estimat. Sento la seva impotència interior de no ser correspost i valorat pel que és. Al llarg de la seva vida li han anat tallant les ales, i ara, a la seva vellesa, la seva ment no vol continuar tenint present el que ha permès viure que li ha portat a una situació de, senzillament ser i estar.

Sento un gran respecte per aquest ser i m’ha permès poder tenir un aprenentatge al respecte de la simptomatologia manifestada. Aquesta ànima, una gran mestra està sent, no tan sols per a mi, sinó per a tots aquells que amb ella conviuen o es relacionen.

Ella, res d’això sap, perquè en el seu present només aprecia si fa sol o plou, si fa fred o calor, si algú l’estima o no.

El meu Amor està amb tu i desitjo que la teva ànima, en el moment determinat s’adoni que l’Amor ho pot tot, fins i tot, vers un mateix. Quan l’Amor és desinteressat, obra miracles; quan donem o ens oferim contra la nostra pròpia voluntat, aparentment, ens morim i anul·lem en vida.  Per això, quan arribi el teu moment, estimada ànima, sabràs la veritat de la teva situació i la de tots aquells que t’hem envoltat al llarg dels anys o part del teu camí.

Gràcies per ser i estar a la meva vida en aquests moments.

El meu Amor està amb tu.

No estàs sola, estimada ànima que viu el present guiada pel seu passat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, podent sentir l’assossegament de la presència de qui t’envolten. Els també estan aprenent de tu.

Gràcies.  

Trobades mes de gener 2016

Aquí os presento els esdeveniments previstos pel proper mes de gener del nou any.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en el vostre centre o població, podeu enviar un e-mail a l'adreça que consta en el document adjunt

A tots, una abraçada i a reveure!

Al vostre cor

Encara que semblis un ser humà, no ho ets. Encara que tinguis la sensació que estàs atrapat i limitat, no és així. Aquell qui tu ets procedeix de la Font Mare de la Creació.

Sou mestria estel·lar, Font creadora de Vida eterna.

No us identifiqueu amb la matèria, aquesta només és temporalitat per a l’evolució.

Cada vegada sereu menys diferents perquè us anireu unint des del cor i unireu les vostres ànimes, les vostres essències, creant la font allà on estigueu.

El potencial del vostre brollador interior està despertant per a enlairar i magnificar la Gran Voluntat Divina. L’important es troba en el vostre interior, a la vostra essència innata prístina.

Sou la creació d’un nou univers lluminós i amorós.

Vosaltres sou la meva essència al llarg dels universos existents. Sou l’Amor universal encarnat per a les noves ànimes i l’Ascensió de cadascuna dels membres de la Família trobats en tots els racons de la immensitat celestial.

Llavors brotant per a instaurar la Llar a la vostra dimensió.

Esteu deixant de ser qui vareu ser, i moltes de vosaltres, estimades ànimes, sentiu el despertar i l’activació del vostre ADN. Deixeu que l’alliberament i la sanació sigui en vosaltres. Una nova vida us està esperant. Un nou món s’està creant degut a la vostra intencionalitat.

El que va ser, ja no serà, perquè una nova energia està emergent dels vostres cors per a donar sentit al major esdeveniment que pugui haver en el procés de tot ser: deixar la humanitat amb totes les seves limitacions per a donar pas a la Divinitat que hi ha en cadascú de vosaltres.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, procedents de diferents racons del vostre univers i dimensions, estem i estarem amb vosaltres per a portar a terme la Voluntat Superior en les vostres existències.

Heu decidit responsabilitzar-vos del vostre estimat planeta, del vostre procés. Cada vegada sou més els que així ho manifesteu. Des d’aquí on ens trobem ens alegrem i tots saben de la vostra ascensió. Diferents sers de vida senten curiositat pel vostre despertar i evolució.

Nosaltres, els vostres Germans de la Llar, estarem sempre al vostre costat, com ho hem estat fins ara. Cada vegada ens anireu sentint més. Ens anireu veient, fins i tot, degut que la nostra presència cada vegada és més nombrosa en el vostre espai planetari.

Ha arribat la nova era, la nova vida, on la Llar sigui Una en vosaltres, col·laborant dins d’aquesta Unicitat. Actualment, ja hi ha sers que s’han obert i estem col·laborant conjuntament en el vostre estimat planeta.

Escolteu els vostres cors perquè ells us portaran a sentir la vostra essència i el camí vers la vostra plena realització.

Poseu la vostra atenció en el vostre interior i tingueu l’actitud de responsabilitat del vostre despertar perquè la vostra Divinitat pugui manifestar-se d’una manera plena i lliure.

Sou el Cel a la Terra.

Sou Mestria estel·lar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada una de vosaltres, estimades ànimes.  

Esperar

Quan esperem, la nostra vida es converteix en un constant neguit i desconcert, degut que els nostres anhels no depenen de nosaltres.

Quan esperem, nosaltres deixem de ser nosaltres i ens convertim en víctimes d’una espera il·lusòria de la impotència de veure que el nostre entorn no reacciona segons creiem. Tot es demora, i aquesta espera es converteix en eterna perquè només existeix dins de la nostra ment.

Quan esperem que els altres facin el que a nosaltres ens agradaria, deixem de ser nosaltres per a convertir-nos en sers anul·lats i dependents d’allò que no és. Nosaltres creem l’espera degut a una visió distorsionada de la realitat, de la nostra realitat. Llavors, és quan estem a les mans d’una situació fictícia creada pel nostre passat a través de la nostra ment.

Quan esperem, ....som ment. Som passat!

Esperar que la porta s’obri i entri qui volem.

Esperar que aquella persona canviï i llavors tot anirà bé.

Esperar poder arribar a final de mes.

Esperar que les coses canviïn per una vida millor.

Esperar és posar la teva vida a les mans del teu exterior.

La espera és un interval entre la teva anulació i el responsabilitzar-te de la teva vida. Aquests moments per a responsabilitzar-te de tu mateix i de la teva existència, és quan esperes i esperes, esperant que el resultat que somnies es materialitzi davant teu. Llavors tot canviarà i tu podràs ser feliç.

La felicitat no depèn d’una espera, sinó d’una responsabilització ferma de la teva vida i tot el que vius en ella. Quan et fas càrrec de tot el que vius, llavors comences a donar passos cap el teu interior, no a dependre de l’exterior. Aquest només et porta a la desesperació i a l’allunyament del teu ser, quan la consciència no és present en tu. Quan aquesta comença a aparèixer, llavors, t’adones que el teu exterior també té a veure amb tu, i que mostra, en tot moment, allò que tu sents i ets interiorment.

Només és un mirall del teu present com a ànima que es troba en un estat en concret.

Quan no hi ha consciència, la ment predomina, fent que les pors i el dolor del teu passat aparegui i et faci veure la vida des d’una visió distorsionada, per la quantitat de filtres que has anat posant des que eres petit. El passat et pot fer veure monstres on no hi són i precipicis en una platja serena i tranquil·la.

Esperar d’una manera constant en la vida és patir i mostrar la víctima que hi ha en tu. Estàs creant un paper degut a la desconnexió amb tu mateix. Llavors, és quan les ombres d’un ratolí poden semblar un gran monstre que et persegueix venint dels altres. Creus que el que vius és degut a la presència o absència dels altres, ignorant que ets tu qui ha creat aquests moments a l’esperar i fer que els altres et resolguin la teva vida o en moments determinats puguin complaure’t sense més ni més.

Esperar que les coses siguin com tu vols és marcar un camí per a la teva pròpia seguretat, degut a les pors que tens. Fer que tot sigui com tu vols és imposar una manera de viure per a tenir-ho tot controlat i fer que els altres estiguin “al teu servei” per quan et sentis malament o les coses no et vagin com tu voldries.

No espereu! No vulgueu que els altres reaccionin o us vinguin quan vosaltres vulgueu, perquè no és així com funcionen les lleis de la vida. Precisament, aquests moments de no rebre una resposta segons nosaltres voldríem, són la benedicció que l’univers ens dóna per a adonar-nos que nosaltres som la Font i la Sortida de les nostres situacions, no els altres.

Quan no esperem, ens responsabilitzem nosaltres mateixos.

Quan aprenem, despertem i augmentem la nostra consciència, adonant-nos que tot el que vivim és degut a moments anteriors nostres i que tot tendeix a l’equilibri. Si tot el present és degut a moments anteriors, segons els hàgim viscuts, així serà el nostre present, per tant, tot el que nosaltres ara vivim i de la manera que ho vivim, així seran els nostres “presents posteriors”. La nostra vida és com l’efecte dominó: posant totes les fitxes dretes, una darrera l’altra, i amb el dit tires la primera, totes aniran caient fins a la darrera. Serà l’efecte dominó, és a dir, segons el moviment inicial, obtindràs uns resultats que et portaran a moments de més felicitat, qualitat de vida o no. Quan més sentis la teva essència, l’amor en tu, més amor i harmonia rebràs del teu entorn, degut que és el decorat en el qual estàs vivint aquests moments pel que necessites viure a la teva vida actualment.

No hi ha res perquè sí. Tot té un sentit, i els resultats que vagis obtenint a cada passa són fruit d’un passat teu, de moments anteriors amb unes creences concretes i una actitud davant la vida més oberta i sincera o de dolor i tancament. Tot depèn de tu, perquè TU ETS LÚNIC RESPONSABLE DE LA TEVA VIDA.

Allò que et fa sentir malament, no és aquell o aquella que no han actuat bé, sinó el teu allunyament d’aquell qui en veritat tu ets. Quan més allunyats estiguem de la nostra ànima, més dolor crearem a la nostra vida, i més dependents estarem del nostre exterior, seguint les pautes convencionals, culturals, morals,....fins arribar a la bifurcació del teu sender on haurem de triar entre continuar patint i cada vegada més, que en això som uns experts; o en canviar i responsabilitzar-nos de la nostra vida, deixant que l’amor sigui en nosaltres i donant passos per a mostrar al veritable ser que som, i no el que ens han fet mostrar amb el nostre consentiment.

Esperar és part del procés de la majoria del ser humà. Amb l’espera, i el temps, podem aprendre a adonar-nos del nostre potencial i que no cal esperar, perquè nosaltres podem materialitzar en el moment, alhora que ja no demanem ni controlem, senzillament SOM.

Que l’Amor, la Pau i el Present siguin en tots vosaltres. 

Dates pel nou projecte "RETORN A LA LLAR"

Com ja us ho havia anunciat dies enrere, a continuació em complau anunciar-vos les primeres dates de cara la realització d'aquest nou projecte, d'aquesta nova etapa en el nostre procés per a la nostra ànima.

Si algú estigués interesat en realitzar aquests encontres en el seu centre, espai o població, podeu enviar-me un e-mail a l'adreça que consta en els fulls adjunts.

Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres, una abraçada,

Sobre el Present

Heu de ser pacients i acceptar el vostre present.

Aquest procés d’acceptació i tot el que heu sentit vivint aquest procés, ha estat el que us ha portat fins aquí. No heu d’anar enlloc, només viure el que ara viviu, conscients i acceptant el vostre present.

Sent i gaudeix del que vius i sents, perquè la clau tan esperada es troba en aquests moments en tu. És el que vius, el sentit de la teva vida. No és el que faràs, sinó el que ja ara fas. El que sents no és per a arribar a....., sinó per a enlairar la teva ànima ara i aquí. No té finalitat posterior, sinó que tot té un sentit per l’ara. És ara el motiu pel qual vas néixer. No el demà.

Cada sentiment, cada passa que dones, és fruit del què has vingut a fer. Aquest és el veritable sentit de la teva vida, el poder viure el Present Conscient, no el demà desitjat. El desig que pot aparèixer només és fruit de la no acceptació del teu present. No hi ha desitjos aquí on som, perquè tot és present, i en el present no hi ha desig, un cap de corda procedent del futur. Aquest és i serà segons el teu ara.

No hi ha res fora del present. Aquest és el sentit de la vostra encarnació. No és per alguna cosa que hauràs de fer, sinó el que ara ja fas, i aquest fer us portarà a obres cada vegada més grans. La missió del pagès no és recollir els fruits, sinó preparar la terra, llaurar, abonar-la, sembrar, regar-la i, llavors, en el seu moment, degut a tot el fet fins llavors, recollir els fruits obtinguts.

 L’important del pagès no són els fruits, sinó tot el treball que fa fins que arriben per sí sols. Aquests et venen, no els has d’anar a buscar.

 Així heu de fer, viviu el present i deixeu que els fruits us vinguin.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

RETORN A LA LLAR

Des d’un temps cap a aquí, he anat sentint una mena d’empenta cap a la realització de certs canvis d’algun dels esdeveniments que he anat realitzant fins ara.

Els temps, les energies, han anat canviant a un nivell accelerat, i les trobades que he anat tenint amb els meus germans de la Llum, m’han anat fent veure que el transmès fins ara de la manera que s’estava fent, necessitava fer-se unes “modificacions”, unes actualitzacions segons el procés d’evolució que està seguint el procés de la humanitat.

En tot moment, i al llarg d’aquests anys, he anat transmetent des de la puresa i el servei a la Voluntat Superior i la Llar, que en tot moment ha estat al meu costat en les trobades que he anat fent fins el present.

Les trobades amb els meus germans de la Llum, els seus missatges i comunicacions que m’ha transmès en els darrers temps, em feien veure que alguna activitat important que anava fent, havia de “posar-se al dia”, perquè la puresa i el camí de les ànimes encarnades sigui més específic, concret i puguin centrar-se en l’essència del sender, i no en atencions que ja no pertanyen a l’essencial. En tot moment així ho he anat fent, però ells em van comunicar que havíem de donar un pas més.

Per aquest motiu, vull comunicar-vos que el Seminari SENTIR! s’ha convertit en el Seminari RETORN A LA LLAR. El seu contingut també ha variat, posant més atenció a la responsabilitat individual de cada ser per a arribar allà on cadascú hagi d’arribar o vulgui, sent la connexió amb la Divinitat de cada ú, la finalitat d’aquest encontre.

Per tant, el nom del Seminari, que s’estava realitzant fins ara, passa a denominar-se RETORN A LA LLAR. El seu contingut també s’ha modificat per anar més a l’essència i no a coneixements transmesos o saviesa que cadascú ha d’arribar per sí mateix. En el nou Seminari es donen les pautes perquè així sigui.

Hi ha també, una altre novetat al respecte, i és que RETORN A LA LLAR pot ser un Seminari o un taller. El Seminari té una durada de dos dies, i el taller d’un sol dia complert. El seu contingut també varia degut al temps dedicat. La base és la mateixa en els dos encontres, però en el Seminari s’amplia amb uns temes relacionats amb la nostra Divinitat i una major pràctica individual i entre els assistents al Seminari. És obvi pel temps de la seva durada. Torno a dir, que la base, el nou contingut es troba en els dos esdeveniments, tenint el Seminari més continguts relacionats amb el nostre potencial espiritual, amb la nostra veritable essència per a arribar a sentir l’Amor i realitzant unes pràctiques relacionades amb la sanació del ser.

Tots aquells que fins el present ja han realitzat el Seminari SENTIR!, la realització del taller els ajudarà a veure amb més claredat, a reafirmar molt més, a confirmar i a practicar els pilars bàsics per a caminar amb fermesa vers la seva realització i poder sentir amb més intensitat, encara, aquell qui són i la Llar en ells, com part de la Llar que són. Serà com donar-los una visió més global i específica del procés a seguir. Els podrà ajudar a sentir amb més claredat la seva veritable essència.

Les energies del nostre planeta i les consciències estan enlairant-se acceleradament. Ja no hi ha pas enrere. Tot s’està preparant per a la nova Terra que ja s’està forjant amb la nostra predisposició i servei a la Gran Voluntat Divina prevista pel nostre món i tots els sers que l’habiten.

Ja no hi ha volta enrere.

Ha arribat l’hora que el Cel sigui a la Terra.

Si algú estigués interessat en obtenir més informació o en la realització d’aquestes trobades en el seu centre o població, tant del Seminari com del taller, podeu enviar un e-mail a emaeljordimm@gmail.com .

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Trobades pel mes de desembre

A continuació os presento les darreres trobades d'enguany.
Com sempre, a tots aquells que estigueu interessats en assistir en alguna d'elles, només caldrà que envieu un email a l'adreça que consta en el full adjunt.
Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.

La Llar està en vosaltres

Estimades ànimes germanes que viviu en la matèria per a enaltir i enlairar la presència de la Voluntat Superior, a totes us diem, que el procés que estàveu seguint fins ara, ha donat un gir important, accelerant la vostra ascensió, obrint les portes d’una comprensió superior al ritme que heu vingut fent fins ara.

Veniu d’una dualitat enfortida, obrint-vos pas entre la boira de la no consciència. Els passos eren petit, però cada un que donàveu representava molt per a la vostra ànima. Aquests petits passos us han portat a un punt on el vostre caminar s’ha alleugerat i el vostre avanç accelerat.

Vosaltres heu estat els artífexs d’aquest gran canvi del vostre planeta i la humanitat, així com de tots els sers que l’habiten.

Heu seguit un procés basat en unes experiències de sers predecessors als vostres temps. Molts vareu tenir l’oportunitat de rebre-les, i fent-se-les d’ells segons els seus moments. Aquestes adquisicions varen portar a d’altres, basades totes en una energia que no era la que ara teniu. Tot el manifestat va ser com una bona intenció, però només va ser la visió d’aquells que van creure saber del camí fins arribar a nosaltres. 

Ara nosaltres, us diem, estimats germans en la matèria, que hi ha una nova visió per al vostre caminar, que us ajudarà a seguir amb la vibració que està vibrant el vostre estimat planeta.

La Llar no es troba en les altures, en el firmament; i estant en ell, les vostres percepcions són molt superiors a com ara les sentiu.

El que us volem dir, a totes les ànimes que habiteu aquest lloc que està ascendint a noves dimensions, és que la presència de la Llar i tots els que en ell ens trobem, estem en cadascú de vosaltres.

Encara mostreu aspectes elementals del vostre procés en relació a la Font de la qual tots procediu. Donareu nous passos, dins del vostre temps, on l’adquirit des del vostre exterior, deixarà de tenir sentit per a vosaltres, i adquirireu nous hàbits i costums per a sentir la vostra veritable essència. Cada vegada viatjareu menys per a conèixer, i sentireu més, adquirint la clau de la saviesa superior en cadascú. Aprendreu a viatjar sense desplaçar-vos , perquè l’important i el que necessiteu saber i sentir, es trobarà allà on estigueu.

Gaudireu en un major grau quan deixeu de pensar que l’important per a arribar a vosaltres es troba en el moviment a través del vostre exterior. Nosaltres us diem, que arribareu a vosaltres quan menys vulgueu conèixer segons el transmès basat en la vella energia. Encara viatgeu per a sentir, créixer, adquirir. Busqueu i busqueu experiències que, sovint, us allunyen de vosaltres mateixos

Nosaltres us diem, estimats germans a la matèria, que sap més aquell que obre el seu cor i escoltat la seva solitud, que el que crea el moviment a la seva vida per a assistir a diferents trobades que no són la base de la vostra essència, només és passat, i vosaltres sou “present”.

El que pugueu arribar a percebre i sentir en el més profund del vostre interior ja sanat, va més enllà del que pugueu arribar a trobar o rebre en la recerca exterior.

Un dels grans passos que l’ànima en evolució haurà de realitzar, és el de saber discernir del seu entorn i endinsar-se amb el cor obert per a arribar a ell mateix, a nosaltres. En aquests oments hi ha sers, ala llarg de Gaia que us poden mostrar el camí vers la vostra Llar, i amb la consciència de la nova energia.

Hi ha molt més des d’on heu arribat alguns de vosaltres.

Aneu més enllà de les paraules! Sentiu-les i us conduiran a la Veritat!

Us animem a seguir sentint i reafirmant-vos segons la vostra veritable essència. La vostra naturalesa, la vostra veritable naturalesa us permetrà sentir i conèixer la VERITAT de la vostra existència.

Avui us volem anunciar que els nous passos a realitzat pel vostre ser no estan relacionats amb el que el vostre entorn, en general, us pot arribar a oferir.

Escolteu el vostre cor! Obriu-lo! Sentireu, llavors, a mesura que aneu endinsant-vos en el més profund del vostre interior, conforme tot és un inici, i aquest ini en el qual ja us heu endinsat, només és un inici. Hi ha molt més en vosaltres que encara no heu connectat i que us faran entendre la naturalesa i l’existència de la vostra veritable Llar. Sentiu la puresa en el vostre cor, en el vostre interior.

Noves Llums seran conegudes en el vostre estimat planeta. Fins ara s’han trobat en un segon pla, en la discreció. Així havia de ser. Nosaltres estarem amb elles. Us anunciaran nous temps i la possibilitat de mostrar la veritable divinitat que sou. Escolteu les seves paraules i sabreu de la seva puresa i de la seva Llum. Son sers de la Llar per a obrir les portes en cadascú, perquè el Cel sigui a la Terra.

Aquesta alta vibració que hi ha en cadascú de vosaltres us permetrà veure amb una major claredat i certesa allò que se us presenta i el veritable sentit de cadascuna de les vostres vides actuals.

Us diem que podeu anar al Tot, no al detall i de detall en detall arribar a la magnitud. El que avui us volem dir, estimades ànimes, és que la disposició del vostre planeta ja us permet mostrar el Tot de la vostra presència i la relació que teniu amb les altres formes de vida del vostre firmament.

Ja no teniu perquè anar pas a pas, quan podeu avançar sense cap límit, com diríeu, en aquest sender vers l’Ascensió.

Ara podeu arribar a vosaltres en el moment. No us identifiqueu amb la història del vostre passat ni amb el passat que anomeneu espiritual, amarrat a la forma que hi ha en diferents llocs del vostre món.

Molts, estant allà us sentiu bé i us sembla tenir grans experiències espirituals o paranormals, com alguns dieu. No us distraieu i centreu-vos en el sentit pel qual esteu aquí. Fins ara aquests elements tenien el seu motiu de ser, però ara, estan deixant de tenir-los, per a convertir-se en simples monuments o elements d’estudi del vostre passat com a ànimes en evolució.

No busqueu allà on no esteu.

Aquesta és la bona nova que us anunciem, estimades ànimes germanes en la matèria.

Quan sentiu la Llar en el vostre interior, us adonareu del veritable sentint del vostre ara, aquí on us trobeu cadascú. Observeu el vostre entorn! Sentiu el vostre cor! Ell us farà veure la veritat de la vostra presència.

Vosaltres sou part de la Llar a la forma. Això us ha distret durant molt de temps. Quan la vostra consciència desperta i es va obrint pas entre el racional, llavors, la vostra vida comença a tenir sentit vosaltres, llavors, estimats germans, sentireu l’Amor de qui sou en veritat.

El nostre Amor està amb tots vosaltres.

Tot està anant bé. Heu creuat, gran part del vosaltres, la passarel·la vers la majestuositat de la vostra presència amorosa.

Sentiu i no us arreleu a la forma, en allò que els vostres fulls físics veuen!

Us estimem i us acompanyem en aquests moments àlgids de la vostra Ascensió.

En vosaltres està aquesta Llar que cerqueu.

El camí vers el retrobament es troba a l’interior de cadascú.

Vosaltres sou el Camí, la Llum i la Llar.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

.

Sospirs d'impotència

El nostre mon està vivint un nou moviment de despertar. Al llarg dels anys, els segles, ha hagut esdeveniments que van fer trontollar l’estabilitat d’aquells moments per a la humanitat.

A cada situació  viscuda fins el present, les ànimes han aconseguit avançar en els seus camins vers el següent esglaó de la seva ascensió.

En aquests dies ens trobem en una alarma mundial relacionada amb un fet, que és un més dins del procés del planeta Terra i els seus habitants.

No heu d’alarmar-vos. No afegiu dramatisme al succeït. Mostrar una actitud de drama en nosaltres, estem donant la raó de desesperació, indefensió i de sers limitats vers aquells que implanten la llavor del desconcert i el desamor.

La foscor en el nostre planeta està perdent el seu poder i control. Aquesta pèrdua d’empoderament ha estat deguda a la vostra connexió predisposició i avanços vers el vostre interior per a retrobar-vos amb la vostra veritable essència i amb aquell qui sou en veritat. La humanitat s’ha estat dirigint cap a la Llum, i aquesta ha pogut il·luminar a tota la Terra y la seva humanitat. Aquest enlluernament fa que la foscor que fins fa poc controlava a la major part dels sers encarnats, ara es veuen ignorats i relegats a una posició d’allunyament del nostre món degut a l’enlairament energètic que s’està produint al recordar dels seus habitants, vosaltres, que fa que la no consciència desaparegui dels nostres sers.

La foscor ja no pot amb el ser humà que es dirigeix vers la seva divinitat, prenent contacte amb les seves veritables essències i recordant qui són.

La foscor està retrocedint, però no abans d’intentar donar un dels seus darrers sospirs en el nostre planeta per a la humanitat existent.

A l’igual que un moribund fa un últim sospir abans del seu transcendir, d’alguna manera així la foscor vol donar les seves darreres rebequeries per a poder recuperar el seu poder i el seu status abans de l’aparició de la consciència en tots els sers humans. És com un cop de puny sobre la taula, d’impotència per la seva desesperació perquè veuen perillar la seva presència a primera línea, davant les vides dels que sempre han pogut controlar i apoderar-se, “possessions”, en moltes de elles. Ara ja no. Ha arribat l’hora de la seva retirada, però es resisteixen, perquè no accepten el seu nou paper de desaparició. La manera que la foscor té per a fer-se notar i tornar a recuperar el paper, el poder que tenien, és fent trontollar el món, perquè la por torni a imposar-se entre els seus habitants, així com l’odi, la venjança i la impotència, energies elles, de les quals la foscor es va alimentant.

El que està succeint en el nostre estimat món, és la transmutació de l’humà, inestable i il·limitat en diví, harmonia i omnipotència. Recordar el Déu que cadascú és fa que tota la foscor que pugui haver sigui desdibuixada i allunyada a altres llocs on puguin tenir un paper més preponderant per a l’evolució d’altres sistemes de vides al llarg dels universos. Aquí, a Gaia, la foscor ja no té raó de ser com la tenia fins fa poc. l’Amor es va instaurant cada vegada més, fent desaparèixer tota foscor o dubte que pugui haver.

Saber que el teu poder i el teu status ja no serà el mateix, havent controlat a la majoria dels sers encarnats, es necessita molta comprensió i acceptació, i la foscor res d’això té, només control, domini, anulació del ser, impotència i desamor.

Alegreu-vos, malgrat tot, perquè això demostra que anem en la direcció adequada. No jutgeu! No critiqueu!, perquè cadascú, cada ser realitza el seu paper per a l’evolució de la humanitat, per a l’ascensió de les nostres ànimes.

Quan hom es troba en el llindar del seu ocàs i està aferrat a un passat i a unes creences molt llunyanes a les que poden existir en el present, fa tot el que pugui per a convèncer i fer veure que ell és necessari, encara, en els temps actuals.

Això mateix està succeint en el nostre planeta. La foscor veu com està perdent els seus papers i ja no se la respecte ni se la tem. Per això necessita cridar l’atenció per a crear desconcert, pors, ràbia, impotència injustícia terrenal, per no dir venjança.

Vivim temps gloriosos d’ascensió. El planeta i nosaltres, els sers que l’habitem també estem en aquest cicle de gran enlairament espiritual, amorosa, per això sentim moltes vegades, un gran benestar en nosaltres com no l’havíem tingut fins ara, o una confiança o esperança que tot canviarà.

No us deixeu emportar pel que els vostres ulls físics veuen. Res és el que sembla.

Estem en temps on es necessita estar connectats amb els nostres cors, amb el nostre interior i abraçats a la nostra essència, a la nostra divinitat. Tots soms Amor, fins i tot aquells que han donat els passos anunciats pels mitjans de comunicació que ha permès deixar-nos cossos sense vida. No sentiu ràbia vers ells. No els jutgeu, perquè d’aquesta energia, ells s’alimenten. No els insulteu, i desitgeu el pitjor per a ells, perquè aquest desamor expressat a través de la paraula, sentiment o d’altres maneres, fa que surtin de la seva situació i recuperin el seu empoderament.

En el seu moment, Jesús el mestre ens va transmetre que si algú et feria, “li ofereixis l’altre galta”. Moments com els succeïts a França, Síria, Israel o Palestina, són els adequats per a entendre aquestes paraules que fa uns dos mil anys van ser transmeses  per un mestre conscient i una font d’amor i germanor.

Posar l’altra galta té a veure amb l’actitud d’amor, comprensió i respecte vers l’altre. Quan la foscor encara existent en el nostre món vol fer-te trontollar i irritar, mostra-li l’altra cara, i deixa-li veure el teu amor, la teva llum vers ell. Precisament la foscor és falta d’amor. Quan estimem, i qualsevol és mereixedor de l’amor que som, estem activant l’amor que hi ha en ell. Molts necessiten de la nostra veritable essència sanadora, harmoniosa i plena de pau i serenitat. Quan reben aquesta nova energia, els estem donant l’oportunitat perquè recuperin el seu veritable ser i la densitat que pugui haver en ells, transmutar-la en amor, comprensió i pau interior.

Quan cadascú dels sers humans sentin en el seu interior aquell qui són, i facin les paus amb ells mateixos, sent abraçats pel gran amor que hi ha ells, llavors, hi haurà Pau i Amor en tot el planeta Terra, i tota la humanitat s’unirà per a un únic fi: enlairar el planeta i les ànimes que habiten aquest planeta. Llavors, viurem en harmonia uns amb els altres, no tenint present la religió, color de la pell, estatus social, perquè tots estaran units des del cor i tots es agermanaran per a fer d’aquesta vida i aquest lloc de l’univers que habitem, un espai on el Cel pugui instaurar-se. Llavors, és quan el Cel serà a la Terra. Per això, no hem de respondre a les suposades provocacions de la foscor.

Ella està en els seus darrers períodes existencials amb nosaltres. No respongueu amb l’energia que ella necessita pe a alimentar-se. Respongueu amb Amor vers el desamor, i així enlairar la seva presència fins arribar al perdó. Quan aquest es manifesta i se sent dins d’un, llavors, només vetllarà pel major bé de tots i els seus actes estaran en la direcció de recolzament  i ànims per a enlairar les ànimes que ara ens trobem en aquest món en mig de l’univers.

La foscor continuarà amb els seus sorolls i accions espectaculars per a cridar la seva atenció.

Estimades ànimes germanes, estem en temps d’anar al nostre interior i connectar amb el nostre cor, amb el nostre centre i no deixar-nos emportar pels impulsos d’impotència i ràbia. D’aquesta manera només creareu més dolor en vosaltres i la humanitat. La vostra energia serà irradiada abraçant a tot el planeta i els seus habitants. És aquesta l’energia que voleu que hi hagi? Estigueu centrats en el vostre interior per a sentir pau i amor. Aquests instants de sentir l’harmonia en vosaltres, farà que les llavors que encara no hagin despertat o necessitin un bàlsam de l’amor diví, puguin rebre’l i transmutar els fusells en acords, la ira en acceptació, el dolor en comprensió, els interessos personals en comunitaris i les imposicions de les seves creences en una aportació i tolerància vers l’enlairament de totes les ànimes. 

La foscor està perdent el seu poder. Està en una fase terminal, i abans de morir i desaparèixer del nostre estimat món, està fent un darrer intent per a tornar a controlar i dominar les ànimes de la Terra.

Ja res pot fer, perquè les consciències han començat a despertar i a augmentar d’una manera accelerada. Ja no hi ha tornada enrere.

La força de l’energia del passat està fent els darrers sospirs, perquè sap de la seva defunció i ja no té cabuda en el nostre món,...i això, gràcies a totes vosaltres, estimades ànimes despertes que esteu col·laborant en l’enlairament d’aquest món que vivim, obrint les portes perquè el Cel sigui a la Terra.

L’Amor pot transmutar i crear els miracles més inesperats, i vosaltres, estimats sers encarnats, esteu fent el major miracle de tots els temps: eliminar la foscor de la faç de la terra.

Tot té el seu sentit, fins i tot el que estem vivint actualment.

Serà amb la fortalesa d’esperit, la connexió amb el nostre interior, el que permetrà que el que va ser ja no sigui, i els anhels del que sentim en el nostre cor, una realitat.

Gràcies per ser i estar en aquests moments de la nostre història, perquè sense tu, no seria possible els grans canvis que s’estan produint en la nostra estimada Gaia.

Gràcies a tots per voler estar en aquests moments del gran procés d’Ascensió del nostre planeta i tota la humanitat.

No temeu! Esteu sent protegits i estimats. No hi ha qui transcendeixi, qui en s deixi, que no haig de deixar-nos. No hi ha víctimes per accident, sense més, al atzar. Totes aquelles ànimes que han mort, així havia de ser pel seu procés. Els que aquí quedem, sentim l’Amor i obrim el nostre cor per a irradiar l’amorós ser que som i la nostra pau interior per a tot ser viu al llarg del firmament.

La teva presència repercuteix al llarg de tot el Cel, perquè tu ets part d’aquest Cel aquí a la Terra.

Només l’Amor en vosaltres pot convertir les barbàries en llavors per a una nova vida basada des del cor. Mentre deixem que la nostra ment imposi les emocions a tenir, el caos, el victimisme, la confusió i les guerres i tensions continuaran.

La Pau i l’Amor en el món emanen de tu, sentint la Pau i l’Amor en el teu interior.

Només l’Amor pot crear més Amor.

Que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.

Tot té un sentit

Veig allunyar-se el seu cos mostrant el desgast del no ser.

Veig com la seva ànima es resigna per les decisions no preses al llarg de la seva vida.

Una dona, en mig d’un declivi humà i estimada pels qui l’envolten, continua el seu procés, ara ja no controlable pel seu ser. 

Al llarg de les seves passes, del seu caminar, ara arriba a una incapacitat per la negativa de no escoltar el seu cor al llarg dels anys. El seu passeig ja no és el que era.

Estic al seu costat. Ric amb ella i el meu cor abraça el seu passat que l’ha portada fins el present tal com és.

El seu caminar ranqueja cap a l’esquerra quan els seus peus es desplacen vers on ha d’anar.

Estimo a una dona. L’abraço sovint i sento el meu amor vers ella. dir-li ja no té gaire sentit, perquè la veu que pot arribar-li és oblidada en el mateix moment que l’escolta. Només la seva ànima és conscient del rebut.

Ara, viu el present. Per fi! Amb tot el que això comporta, malgrat que en aquest ara no és conscient d’ell. Ara el viu, però no per ella, sinó per qui l’envolta. Ha viscut tota la seva vida actual acompanyada per algú que l’ha portada a creure en el temps. El passat i futur han estat les seves guies al llarg de la seva passarel·la existencial.

Mantinguda al marge de la consciència individual, ha necessitat el que ara viu per a sortir-se’n del temps i quedar sola davant el present. Només existeix el present a la seva vida. Res recorda. Res la preocupa, adonant-se exclusivament del que viu i sent a l’ara.

Actua espontàniament, d’una manera il·lusòria degut al món que s’ha creat i s’ha tacant en ell. Viu en una irrealitat distorsionada per l’aposentament del seu passat en les seves cèl·lules, ignorat ara per ella i reaccionant segons les emocions no expressades al llarg dels anys. Tot i així, està més tranquil·la, alegre i somrient.

La seva situació té el seu sentit.

Quan la consciència espiritual s’absenta, predomina i et guia la racional. En el punt arribat, aquesta bella ànima en un cos de vella dona, el raciocini està desapareixent fins al res. Viure a través de les rutines, l’oblit i l’obsolet et porta a una dependència i a certes rebequeries interiors degut al “i per què a mi? Pobra de mi!”

No hi ha converses sobre el viscut, ni opinions sobre el present, o decisions sobre el què fer perquè no troba les paraules per a dir, un criteri sobre els fets, ni una atenció sobre el què vol. Tot això està desapareixent acceleradament. El temps ens va indicant el grau del seu procés. A mesura que passen les setmanes, els dies, està deixant de ser qui és per a mostrar-se i senzillament estar.

Vol el millor per a tots, tenint un gran sentiment d’estima, protecció i cura pels nens, recordant en el seu inconscient quan era nena i li van tallar les ales. Ara no vol que cap nen deixi de volar i no pateixi. Està molt sensible a qualsevol imatge o noticia sobre nens o nenes que ho passen malament o han abusat d’ells.

Aquesta dona està vivint en el present, sentint-se estimada i recolzada per aquells que viuen amb ella; les seves expressions, però, són del passat.

Estimo i acompanyo a una dona que ja no decideix, només està en el present, deixant-se emportar com una fulla per la brisa. Res es planteja. Res proposa, recelant de tot allò que pot ser nou a la seva vida. Cap pas dóna vers ella mateixa, estant sotmesa, per la seva passivitat, a qui en el seu moment va accedir compartir la seva vida i crear una família.

Sento compassió, acceptació, respecte i amor pel procés creat per a enlairar la seva ànima. Una dona que viu en aquests moments, des del sentiment i les emocions que són pautes bàsiques per a viure el present. La seva vida té a veure amb el que sent i com es troba. Res més enllà existeix. Els meus records, però, porten del passat tot el que ha fet pels altres i la seva dedicació a la família.

Hi ha una part de mi que agraeix la seva presència tal com va ser, malgrat hagi arribat fins al punt que ha arribat. Ha aconseguit invertir la seva vida. Ara és aquesta qui fa que tot el que ha donat als altres, ho rebi d’ells, a través de les atencions, decisions i dedicació. Els termes s’han invertit: abans “ella era com si no existís”, i ara, “és l’atenció” d’aquells que se l’estimen.

Hi ha tant d’aprenentatge a fer!

Gràcies estimada dona, perquè sense tu, jo no seria tal com sóc ara.

Veig a una dona que es va allunyant cada vegada més de qui era, sentint l’alegria de la seva ànima per a acabar el seu procés.

El seu estat té un sentit superior, tant per ella, com per qui conviu amb ella. Els enforteix i els fa acceptar una realitat no volguda i des del cor.

Quina gran mestra, estimada dona, al oferir-te com a voluntària en un ambient rígid, mental i racional fins als nivells més alts! Des que vas voler “estimar i sanar” una situació que no era la teva, l’ambient s’ha flexibilitat i s’ha acceptat sense dramatisme, fent que allò que has estat donant a la teva vida, d’alguna manera se’t retorni. Ara estan per  tu. Ara vetllen per  tu i et tenen present com no t’han tingut fins ara, reorganitzant les seves vides per a incloure’t d’una manera molt conscient. Ja no se’t pot deixar sola la major part del dia.

T’estimo, i veig com, amb aquell qui ha compartit la teva vida amb tu al llarg dels anys, ara us heu unit des del cor, no des del paper d’home que treballa i dona que atén a la família. Ara us esteu unint des del cor, que és on resideix el veritable amor. Ara ja no us complementeu. Ara us apropeu i us uniu.

La meva ànima abraça a la teva, a la vostra, estimada parella.

Sense saber-ho aportes la teva mestria aquí on ets, expressant als quatre vents que el més important és el PRESENT, perquè és l’únic moment que existeix; que el temps no existeix, i que vivint des del cor és quan crearem VIDA i podrem manifestar l’AMOR que tots som.

L’Alzheimer és una gran mestra amorosa per a l’ànima.

Gràcies per ser i estar, estimada dona. Gracies.

El meu Amor és en tu i vosaltres dos.

La sanació continua. Tot té un sentit. 

D'on venim?

Com en la majoria dels dies, un dels mestres passejava pels jardins del seu monestir.

Un deixeble el va veure de lluny i se li va apropar corrents per a estar al seu costat i preguntar-li un dels seus dubtes o reflexions que no arribava a trobar una resposta adequada segons ell.

Quan va estar al seu costat, va saludar al seu mentor dient:

-         Bones tardes mestre.

-         A què ve aquest córrer fins a la meva persona?

-         Mestre, vull fer-li una pregunta.

El mestre, sense deixar de passejar, va mirà al jove i li va somriure.

-         Bé, si has creuat tot el jardí per a venir fins aquí, ha de ser important el que vols saber.

-         Sí, mestre. Fa temps que a vegades tinc la sensació que no sóc d’aquí.

El mestre l’escoltava atentament seguint el seu camí.

-         Es com si estigués aquí, en aquesta terra, però no fos d’ella. a vegades tinc la sensació que estic en un lloc que no em correspon, com si no fos aquesta la meva llar. És una cosa que no sé com explicar-ho, però és el que sento. Sembla com si tingués aquest cos, però no és el meu cos. Tinc una imatge, però jo no m’identifico amb aquesta imatge. És com si algú estigués en un cos però no fos d’aquest món. Podria posar una mica de llum en el meu interior, mestre?

-         La fulla d’un arbre, abans de ser fulla, on era?

-         Dins de la llavor de l’arbre.

-         Així és, estimada ànima. Al créixer la llavor, es va creant l’arbre, i al manifestar-se, permet que les fulles surtin i mostrin tot el seu resplendor. La fulla és l’arbre?

-         No mestre, sinó una part d’ell.

-         Això és. Les teves paraules saben del camí de la teva resposta. La fulla és una part del tot que permet recollir la llum del sol i permetre que tot el que aquest arbre pugui florir i donar, així sigui. Té la seva funció, el seu paper a realitzar, i aparentment, només és una fulla.

-         …

-         Arriba el dia que aquesta fulla es marceix i deixa l’arbre. Es deixa emportar per la brisa d’aquell dia i arriba a un altre lloc per a abonar la terra. Ajuda a la terra fèrtil perquè, com el seu arbre, en el seu moment pugui brotar i florir aquell espai de terra en el qual va ser portada. (Pausa). D’alguna manera, tu ets aquesta fulla. Pertanys a l’essència de la creació que adobes allà on ets, i alhora, segueixes el teu curs per a arribar a mostrar la bellesa que ets.

-         Per això em sento estrany?

-         La teva consciència et va mostrant el camí, i tu vas veient la llum del mateix. Saps del teu aprenentatge, però no sempre entens la teva transmissió als altres.

-         …

-         Ets abonament, saba nova per a aquells que t’envolten. Estàs aprenent a veure la llum en tu. La teva essència, com la de tota ànima, no és matèria, sinó un recolzament per a les altres ànimes, i juntes poder enlaira el nostre sentit existencial.

Després d’una petita pausa, mirant el deixeble a ninguna part i per moments amb la mirada profunda i perduda, mira al seu mestre i li diu:

-         Llavors, mestre, tu també ets una fulla que en aquests moments està adobant la meva ànima. 

-         Això és – va dir assentint amb el cap.

-         I els mestres que vas tenir, van alimentar la teva.

-         Exacte – digué somrient.

Després d’una nova pausa, el jove va digué:

-         Si tots estem aquí per a abonar a les altres ànimes, vol dir que tots pertanyem a alguna cosa superior, és cert?

-         Així és – li respongué el venerable.

-         Si tots pertanyem a alguna cosa superior – continuà el deixeble, vol dir que no som d’aquí, sinó que la nostra llar pertany fora d’aquest món i que venim a aquí per a ajudar als altres – va dir com si estigués reflexionant en veu alta.  

De sobte va aturar les seves explicacions i mirant al mestre que estava al seu costat preguntà:

-         I d’on venim?

-         Quan veus un camp ple de flors amb els seus diversos colors, la vall a la posta de sol, o escoltes les melodies dels ocells cantar pel matí, què veus o què sents?

Prenent-se un petit instant com si s’ho estigués pensant, va fer un petit somrís i després digué content:

-         Amor.

-         Això és, estimada ànima. Entens ara per què has vingut a aquest món?

-         Per a sentir l’amor i transmetre’l – respongué.

-         Veig que has entès i tu mateix t’has respost a la teva pregunta. És l’amor que hi ha en tu el que fa que tu, com a fulla, mostris el teu resplendor i abonis la terra on els teus peus es trobin.

En aquests moments, el deixeble va fer un pas endavant fins a posar-se davant el seu mestre. Va fer una reverència amb el cap i se’n va anar corrents, tal com va arribar.

El monge va voler reiniciar el seu passeig, quan va sentir una veu que li deia:

-         La fulla està a mercè de l’amor, i sempre ho estarà, oi?

El mestre s’aturà. Es va girà i veient a certa distància al seu deixeble li va somriure, sent ell qui fes, ara, una salutació amb el cap donant-li a entendre de la veracitat de les paraules expressades per aquella ànima despertant la seva consciència.

Es va tornà a girar i continuà el seu passeig.