Esperar

Quan esperem, la nostra vida es converteix en un constant neguit i desconcert, degut que els nostres anhels no depenen de nosaltres.

Quan esperem, nosaltres deixem de ser nosaltres i ens convertim en víctimes d’una espera il·lusòria de la impotència de veure que el nostre entorn no reacciona segons creiem. Tot es demora, i aquesta espera es converteix en eterna perquè només existeix dins de la nostra ment.

Quan esperem que els altres facin el que a nosaltres ens agradaria, deixem de ser nosaltres per a convertir-nos en sers anul·lats i dependents d’allò que no és. Nosaltres creem l’espera degut a una visió distorsionada de la realitat, de la nostra realitat. Llavors, és quan estem a les mans d’una situació fictícia creada pel nostre passat a través de la nostra ment.

Quan esperem, ....som ment. Som passat!

Esperar que la porta s’obri i entri qui volem.

Esperar que aquella persona canviï i llavors tot anirà bé.

Esperar poder arribar a final de mes.

Esperar que les coses canviïn per una vida millor.

Esperar és posar la teva vida a les mans del teu exterior.

La espera és un interval entre la teva anulació i el responsabilitzar-te de la teva vida. Aquests moments per a responsabilitzar-te de tu mateix i de la teva existència, és quan esperes i esperes, esperant que el resultat que somnies es materialitzi davant teu. Llavors tot canviarà i tu podràs ser feliç.

La felicitat no depèn d’una espera, sinó d’una responsabilització ferma de la teva vida i tot el que vius en ella. Quan et fas càrrec de tot el que vius, llavors comences a donar passos cap el teu interior, no a dependre de l’exterior. Aquest només et porta a la desesperació i a l’allunyament del teu ser, quan la consciència no és present en tu. Quan aquesta comença a aparèixer, llavors, t’adones que el teu exterior també té a veure amb tu, i que mostra, en tot moment, allò que tu sents i ets interiorment.

Només és un mirall del teu present com a ànima que es troba en un estat en concret.

Quan no hi ha consciència, la ment predomina, fent que les pors i el dolor del teu passat aparegui i et faci veure la vida des d’una visió distorsionada, per la quantitat de filtres que has anat posant des que eres petit. El passat et pot fer veure monstres on no hi són i precipicis en una platja serena i tranquil·la.

Esperar d’una manera constant en la vida és patir i mostrar la víctima que hi ha en tu. Estàs creant un paper degut a la desconnexió amb tu mateix. Llavors, és quan les ombres d’un ratolí poden semblar un gran monstre que et persegueix venint dels altres. Creus que el que vius és degut a la presència o absència dels altres, ignorant que ets tu qui ha creat aquests moments a l’esperar i fer que els altres et resolguin la teva vida o en moments determinats puguin complaure’t sense més ni més.

Esperar que les coses siguin com tu vols és marcar un camí per a la teva pròpia seguretat, degut a les pors que tens. Fer que tot sigui com tu vols és imposar una manera de viure per a tenir-ho tot controlat i fer que els altres estiguin “al teu servei” per quan et sentis malament o les coses no et vagin com tu voldries.

No espereu! No vulgueu que els altres reaccionin o us vinguin quan vosaltres vulgueu, perquè no és així com funcionen les lleis de la vida. Precisament, aquests moments de no rebre una resposta segons nosaltres voldríem, són la benedicció que l’univers ens dóna per a adonar-nos que nosaltres som la Font i la Sortida de les nostres situacions, no els altres.

Quan no esperem, ens responsabilitzem nosaltres mateixos.

Quan aprenem, despertem i augmentem la nostra consciència, adonant-nos que tot el que vivim és degut a moments anteriors nostres i que tot tendeix a l’equilibri. Si tot el present és degut a moments anteriors, segons els hàgim viscuts, així serà el nostre present, per tant, tot el que nosaltres ara vivim i de la manera que ho vivim, així seran els nostres “presents posteriors”. La nostra vida és com l’efecte dominó: posant totes les fitxes dretes, una darrera l’altra, i amb el dit tires la primera, totes aniran caient fins a la darrera. Serà l’efecte dominó, és a dir, segons el moviment inicial, obtindràs uns resultats que et portaran a moments de més felicitat, qualitat de vida o no. Quan més sentis la teva essència, l’amor en tu, més amor i harmonia rebràs del teu entorn, degut que és el decorat en el qual estàs vivint aquests moments pel que necessites viure a la teva vida actualment.

No hi ha res perquè sí. Tot té un sentit, i els resultats que vagis obtenint a cada passa són fruit d’un passat teu, de moments anteriors amb unes creences concretes i una actitud davant la vida més oberta i sincera o de dolor i tancament. Tot depèn de tu, perquè TU ETS LÚNIC RESPONSABLE DE LA TEVA VIDA.

Allò que et fa sentir malament, no és aquell o aquella que no han actuat bé, sinó el teu allunyament d’aquell qui en veritat tu ets. Quan més allunyats estiguem de la nostra ànima, més dolor crearem a la nostra vida, i més dependents estarem del nostre exterior, seguint les pautes convencionals, culturals, morals,....fins arribar a la bifurcació del teu sender on haurem de triar entre continuar patint i cada vegada més, que en això som uns experts; o en canviar i responsabilitzar-nos de la nostra vida, deixant que l’amor sigui en nosaltres i donant passos per a mostrar al veritable ser que som, i no el que ens han fet mostrar amb el nostre consentiment.

Esperar és part del procés de la majoria del ser humà. Amb l’espera, i el temps, podem aprendre a adonar-nos del nostre potencial i que no cal esperar, perquè nosaltres podem materialitzar en el moment, alhora que ja no demanem ni controlem, senzillament SOM.

Que l’Amor, la Pau i el Present siguin en tots vosaltres.