L’interior de
cadascú és una font constant de creació per a portar a terme allò que un sent
dins d’ell.
Al llarg de la
vida, el ser pot viure diferents situacions que venen a ser com negacions que
se li fan per a aconseguir allò que pretén obtenir. No hi ha una porta tancada
per sortir-se’n d’aquests moments, sinó que sempre es pot superar aquestes
mancances o suposades adversitats presentades en el seu entorn on un es troba
inclòs o influenciat. Sempre, si un està preparat interiorment, pot arribar a
sortir-se’n d’aquests moments que viu. Al final, si un està obert de cor,
comporta un aprenentatge del viscut per a adonar-se del què representa el no
aconseguir, no tenir o no poder fer allò que sent intensament dins teu.
Quan és així, és
una benedicció del univers vers el teu ser, on la teva ànima es disposa a
donar-li sentit a tot el que un pot viure, en un sentit o altre.
Un pot no seguir
un camí volgut, però en canvi, troba altres adreces que li permeten arribar
allà on vol arribar. D’altres, en mig d’aquest únic camí que ha trobat, s’adona
que no hi ha un altre que el pugui portar vers allò que sent en aquells moments
dins seu. No troba cap altre sortida a agafar, cap altre opció, només la que
viu i no és el que un voldria inicialment.
Es viu en un
sistema de vida on tot ha de ser segons un vol: jo vull això, jo vull portar a
terme allò altre, jo no vull seguir així, sinó d’una altra manera, etc... Tot
és un voler i voler segons un vol
mentalment. El raciocini fa que el ser porti a terme, en tot moment, allò que
està establert en el seu entorn, digueu-li família, societat, tradicions,
religions, polítiques o socials, entre d’altres. Tot voler comporta unes idees
establertes i uns hàbits a seguir segon lo inculcat des de la infantesa que un
pot arribar a viure. La majoria d’elles estan basades en les creences d’aquells
qui estableixen el què fer i el com fer-ho.
El voler en
aquest món procedeix del raciocini, de la part mental. Això els fa donar passos
per a mantenir una imatge i per a potenciar les pors en ells al llarg de les
seves vides. Quan hom no vol, el seu entorn el pot assenyalar com algú que viu
en un món fictici, irreal i imaginari. Representa que no viu en un món real, on
el que s’ha de fer per a viure és tot allò que hi ha establert, quan tota la
normativa, lleis i reglamentacions, es basen en la part mental i no en la
veritable essència de l’individu. No està basat pel major bé de tots, la
igualtat i el respecte per a tots.
Quan algú ja és conscient
d’aquest fet i ha començat a viure des del seu interior, des del que el seu cor
li diu i li fa sentir per a poder actuar, s’adona que la seva veu interior no
coincideix amb el com es viu o està establert. Amb el temps, un aprèn a viure
segons el seu interior i no segons l’exterior que l’envolta. Això fa que, a
vegades, siguis un marginat perquè ningú et té en compte i rebutgen i et neguen
allò que et pertany per naturalesa, degut que no has fet, o estàs fent, allò
que tothom fa. Un arriba a tenir experiències d’aquest tipus i, amb el temps,
la seva presència no sempre encaixa dins del món “no real” que s’està vivint en
aquest planeta d’una sola lluna.
El voler no és el camí a seguir. Llavors
algú pot preguntar-se:
-
I
quin és el camí a seguir, doncs?
-
El
del Sentir.
Tots naixem dins
d’un cos. Venim encarnats per a viure tota una sèrie d’experiències per a
evolucionar el nostre ser. Quan alguna cosa no coincideix amb el que un viu,
llavors, el porta a reflexionar i a obtenir un aprenentatge que s’obra al
sentit pel qual ha viscut allò. Sovint, malauradament, gran part dels qui viuen
unes experiències no volgudes, es desentenen d’allò creant una energia de
victimisme, patiment i d’incapacitat per a obtenir allò que vol a la vida. L’únic que comportarà a
aquells que prenguin aquestes actituds davant el viscut, és l’estancament, la
crítica, el jutjar i a les pors intensificades que comporta el no ser un
mateix. No tot el que es viu no volgut, representa el sentit a la nostra vida.
Tots, absolutament tots, atraiem al nostre procés, allò segons l’energia que
portem dins activada. Quan més creences tinguem, més ens allunyarem de
nosaltres mateixos, i més incapaços estarem per a sortir-nos de la situació
viscuda.
Un dels canvis de
la nova vida, es el no voler, i
activar més el sentir en un mateix. Quan
més facis segons el que sents, més arribaràs a ser tu mateix, i atrauràs allò
que necessites realment, adonant-te que et fa sentir bé. Quan el que atraus no
et fa sentir bé, és que estàs intentant aconseguir allò que vols. Sent així, voldrà dir que les
teves creences estan predominant al llarg de la teva vida actual, i aquest no
és el camí a seguir. Tingues present aquell qui tu ets. Escolta’t, i llavors
sentiràs quins passos donar a la teva vida, sense voler aconseguir,
senzillament materialitzar allò que has vingut a fer en aquesta existència de
vida actual.
Els grans mestres
espirituals, no desitjaven res material a la vida, només sentien el què fer i
de quina manera portar a terme allò pel qual van encarnar. Quan un actua així
davant la vida, tot el que necessita se li és donat. Per això hem de ser
conscients de qui som realment. No som qui ens diuen que som. Només un és capaç
de saber i sentir aquell qui realment és. Llavors, tot és possible segons el
què ha vingut a fer en aquesta vida.
Aquest és un dels
aspectes a aplicar i tenir en compte en els temps que estem vivint actualment.
El món celestial, els sers de la Llum, ens estan anunciant cada vegada més, el
fet de no pensar o tenir creences, sinó el fet de sentir el teu interior per a
saber què fer en tot moment, en el teu procés evolutiu actual.
El voler, pertany a una energia de viure
del passat, on la vida existent era de
baixa vibració. Se’ns estan obrint unes portes per a crear una nova vida més en
acord amb qui som realment. El voler
no entra en joc en aquests nous temps, sinó el Sentir.
Quan un sent, sap,.....i obté.
Quan un vol, és perquè es troba perdut i té por
de no tenir res i no poder viure. Llavors és quan apareix l’esforç i la lluita
constant per a obtenir.
Tots,
absolutament tots, tenim el que necessitem. I aquest necessitar, no és físic,
material, sinó espiritual. Lo físic et vindrà per sí sol. Quan aconseguim
activar la nostra espiritualitat, la nostra essència innata, llavors anirem
atraient a la nostra vida tot allò que puguem arribar a necessitar per a
materialitzar allò que hem vingut a fer, que ha estat acordat, voluntàriament,
per nosaltres mateixos, acceptant tot el que viuríem en aquest món on ara ens
trobem.
Aprendre a Sentir, ens allibera de tota limitació
que en aquest món pot haver. Permet, també, poder-se expressar segons un és en
veritat, perdent tota por i activant tot el seu potencial espiritual, contingut
en el seu ADN, per a poder portar el Cel aquí a la Terra, i realitzar
completament la Voluntat Divina que li correspon segons el seu procés evolutiu.
Tot és i serà.
El voler és una imposició que no depèn de
tu, sinó de la teva ment racional del teu entorn.
El Sentir és obrir la porta de la teva
plena realització en aquest món, el qual és un aliat del teu procés. Sent la
veu del teu Cor, d’aquell qui en veritat tu ets.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tu.
