dijous, 30 de juny de 2016

Sensació

Tinc una sensació com si alguna cosa important hagués de succeir a la meva vida. Alguna cosa com esperada, anhelada i que m’activa l’emoció i l’alegria per arribar a allà. Sé que molts de vosaltres també teniu aquesta sensació.
Em sento com “ambigu”. Per un cantó tranquil, sentint la pau i l’assossegament en el meu interior, però alhora, com desitjant poder trobant-me en els moments que el meu interior em mostra i em va parlant des de fa temps.
Sé que encara no és el moment, però a vegades, sembla que estic més allà, amb els meus desitjos, que vivint el meu present, important per a donar els següents passos en el meu procés. És com una ambigüitat, però que preval l’’estat d’assossegament en el meu ser. Sé tranquil·litzar el meu interior i connectar, novament, amb el meu estat natural i sentir la unicitat amb els meus germans celestials.
Tot segueix. Dins meu és com una sensació de percebre les noves energies que es van creant i apropant cada vegada més, a la meva vida. Poder arribar a percebre el que el teu procés et depara, seguint el sender tal com està sent, et permet veure i sentir el que serà de tu en un temps proper. Hi ha tanta il·lusió en el meu ser! Hi ha tanta alegria a la meva ànima! El que sento, ho desitjo amb totes les meves forces, perquè veig el meu present, ja passat, estant en el lloc que des de fa temps sento en mi i desitjo amb totes les forces del meu cor.
Tot va canviant acceleradament. El camí et porta a part de les teves arrels ancestrals, on havia una unicitat, una sincronicitat amb tota la Terra i el Cel. (Pausa). De moment són somnis, havent de viure el meu present conscientment i amb tot el meu ser. És ara, en el meu present actual, on el servei realitzat està arribat a la seva fi, però encara no és el moment per a enlairar el vol esperat.
A vegades, el saber pot fer que no visquis el teu present i no estiguis del tot present amb tot el teu potencial, en el ara i aquí.
A vegades, saber uns passos més endavant del moment actual pot donar-te coratge i valentia per a continuar amb el teu procés.
Tot està unit, tenint present que quant més connectes amb al teva saviesa, més facilitat tens de discernir el que has de fer a l’ara, i el que hagi de ser, serà. Aprens a acceptar més aquests moments, on el teu ser ha d’obrar amb tot el seu resplendor. És ara el moment important per arribar “allà”. No hi ha allà sense l’ara. No hi ha demà sense el dia d’avui.
Acceptar i viure aquests moments de la teva vida, et permetran obrir la porta de l’oportunitat d’altres passos a donar. No hi ha avanç sense la teva aportació en el dia d’avui. És com si estiguessis pujant uns esglaons en el teu camí, i a cada esglaó que puges, s’afegeix un altre més alt per a arribar al cim de la teva realització. Si no dones el pas en l’ara, no hi haurà un demà, perquè cada esglaó permet que d’altres es vagin afegint perquè puguis arribar a tu, a la teva plenitud i al sentit de la teva existència.
Sento la immensa pau en el meu interior i l’assossegament i deixades, perquè allò pel qual he encarnat sigui realitzat i portat a terme amb tota la seva majestuositat. Només deixant-te anar, deixar de controlar i estructurar la teva vida podràs ser guiat, vetllat i estimat en el teu camí per a materialitzar allò que només tu pots realitzar de la manera que tu ho faràs.
No hi ha dues opcions en l’ara, només una que et portarà a uns resultats, potser imprevistos. Si la teva decisió procedeix del cor, sentiràs l’alegria i l’amor en tu. Si procedeix de la teva ment, només facilitarà que els teus interessos personals demorin el benestar i el resultat esperat, obtenint, no sempre, allò tal com ho vas programar. L’aigua d’un riu no programa, senzillament deixa que tot sigui, adaptant-se a la situació actual sense cap tipus de resistència. Així el ser humà, quan s’allibera del control mental de la seva vida és quan comença a florir la llum i l’expressió d’un somrís a la seva vida.
No hi ha necessitat de patir y sentir-se malament amb el que vivim, perquè la vida, per sí mateixa representa felicitat, benestar i amor. L’amor et portarà a la teva realització sense esforços. Només existeix l’amor en el nostre camí, i quan prenem un no adequat, l’amor ens porta a un altre per a tornar al camí principal de la nostra ànima. Acceptació i aprenentatge a cada pas i decisió. Les suposades demores depenen de l’actitud tinguda per cadascú en el seu present.
Més enllà del nostra ara i aquí, res hi ha, perquè ets tu amb la teva actitud a l’ara qui va creant i construint el nou camí vers a tu. Existeix tot un potencial, però de moment és això, un potencial, on les possibilitats poden prendre forma si vivim i actuem des del cor. Només des del cor podrem arribar a sentir i expressar la nostra divinitat. Programar ens allunya. Acceptar i obrir el nostre cor per a entendre el nostre present, ens portarà al sentit superior pel qual vàrem néixer novament.
Sento el procés en el meu interior, serè, ple d’harmonia i un gran assossegament que permet a la meva ànima avançar amb seguretat i fermesa pels moments de la meva vida. Tot està anant bé. A cadascú l’adequat, malgrat tot. Endinsant-nos al nostre cor ens adonarem de l’amor del viscut i el motiu pel qual estem vivint el que vivim aquests instants. En tot moment, l’univers ens acompanya i ens dóna la mà per a poder ascendir a nivells superior i viure la vida des de l’energia de més alta vibració: l’Amor.
El nostre món ha rebut grans mestres de la Llum i l’Amor. Ara ha arribat el temps que cadascú mostri el seu veritable ser, aquell qui en veritat és, i poder irradiar la seva Llum, com a ser celestial que és, i el seu Amor, la seva essència existencial. Ha arribat l’hora de deixar d’esperar que “arribin els mestres”, perquè cadascú porta en sí la mestria universal. Ha arribat l’hora de recordar i manifestar-nos segons cadascú és. Ara podeu. Ara és cadascú qui ha de trencar la closca del seu tancament, de la seva ignorància, i començar a viure la nova vida que a tots se’ns ha concedit.
Ara podem!
A partir d’ara, ja no vindran més mestres, sinó  miralls del nostre ser, on podrem admirar-nos de la bellesa i el gran ser que som. Rebrem ajuda de la Llum, però no espereu grans mestres, com ha estat fins fa poc. és l’hora de mostrar la mestria del nostre interior, el Déu que cadascú és.
A la Terra aniran arribant sers angelicals i de Llum per a ajudar-nos en el nostre procés, i cada vegada més, però perquè cadascú es responsabilitzi de sí mateix i s’endinsi al seu interior per a poder mostrar la plenitud de la seva expressió divina. Ajudaran als mestres encarnats, a cadascú de vosaltres.
Aquell qui espereu, sou vosaltres! No mireu al vostre entorn, al vostre exterior, perquè només trobareu sers com vosaltres que estan seguint el seu camí. Podreu trobar-vos amb sers que siguin un mirall per a vosaltres, perquè el seu gran Amor farà que us responsabilitzeu de vosaltres mateixos. Ells us poden donar de la mà, indicant-vos el sender a seguir, la direcció de la Llum i el Cor, però haureu de ser vosaltres qui us endinseu i doneu el pas que us portarà a un esglaó superior i al veritable ser que sou.

Vivim temps de grans canvis, i tots ells, gràcies a vosaltres. Teniu el vostre granet a la mà per a afegir a aquesta gran Unicitat Universal per a fer d’aquest món i el firmament, un lloc on només predomini l’Amor i l’Harmonia.
Tu ets part d’aquest Amor encarant. Sent-te’l i fes que arribi als qui t’envolten. Ets un far de Llum i Amor per a la humanitat que t’envolta.
Gràcies per ser i estar estimada ànima.
Gràcies. 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dissabte, 25 de juny de 2016

Trobades pel mes de juliol

Aquí us presento la relació de les trobades previstes de cara el proper mes de juliol.
A tots els que sentiu que heu d'assistir a alguna d'elles, allà ens veurem.
Una abraçada.


dijous, 23 de juny de 2016

Moments d'enlairament


Sento el silenci en mi.
Sento la serenor en el meu interior acaronada por una suau melodia que acompanya el meu estat interior. Sóc. Senzillament sóc.
Veig l’àliga volar des del més alt, planejant pel cim de les muntanyes, deixant-se anar, sent acaronada per les brises ascendents que permeten enlairar-te, senzillament sent tu. El seu plomatge és pentinat per la subtilesa del fluir amb les ales obertes i delitant-se veient tot el paisatge que s’estén sota ella fins a perdre’s a l’horitzó.
Des d’aquí dalt sents la bellesa de la creació, la guia del silenci i la teva presència en mig de tot l’existent no penses, només mantens aquest estat d’unicitat amb tot l’existent i el que pots veure. Tens el teu espai. Tens un lloc, como cadascú té el seu. Tots es complementen i s’expandeixen alhora. Hi ha un gran respecte per el creat. Jo Sóc part d’aquesta Creació, i com a font de vida per a tots els que m’envolten.
La nostra àliga continua mantenint les seves ales esteses, sentint la guia del seu ara. Es gronxa i juga suaument amb els canvis d’aire produïts per la presència del sol. S’enlaira. Descendeix i planeja amb tota la seva majestuositat. Gaudeix amb el seu espai i la seva característica de poder volar.
Senzillament està.
Una sensació d’infinitat, d’expansió i ser part d’aquell lloc, la visió a través de l’àliga fa que pugui sentir la immensitat del meu interior, on la matèria desapareix i només sents l’essència que realment ets. Pura pau. Pura força, capaç de portar a terme allò que sents en el teu cor, sabent que això que sents procedeix de la Divinitat que ets, de l’univers en tu.
De tant en tant m’apropo a un abisme. Deixo que les meves plomes reposin i contemplo la bellesa de la Creació feta per a mi, i que els meus ulls poden percebre i sentir en el més profund de la meva essència, sentint l’agraïment per poder estar aquí on sóc i adonar-me de la unicitat que hi ha en tot el meu estimat planeta i més enllà d’ell.
Sento a presència de totes les energies d’on procedim i el meu ser s’emociona per poder sentir tant d’amor procedent de la Llar vers el meu ser. Contemplo l’alçada que em trobo a través de la visió de la meva germana (l’àliga). Tot el que puc arribar a necessitar ho tinc davant meu. L’aliment que se m’ofereix sempre és l’adequat segons necessita la meva ànima i poder seguir el curs del sentit pel qual estic aquí en aquest moment.
La placidesa del meu present m’impulsa a enlairar-me novament i continuar amb el vol sentint la connexió celestial. Des d’aquí, la visió és clara, més enllà de tota creença existent, pura, sense cap interferència, perquè és la teva veritable essència qui omple el teu espai interior i et guia vers les noves oportunitats perquè la Terra arribi a ser una nova morada del Cel.
Cel i Terra així ho van pactar, i l’àliga ens ho està transmetent constantment amb la seva presència. Ens adverteix de nous temps on el racional deixarà pas a l’intuïtiu, el Sentir. l’àliga viu sentint. No pensa, només actua segons sent en el seu cor.
Ànima de l’altura, dels cims de tot procés que ens convida als encarnats també a volar i a veure la terra des de les alçades del cor. Quan comencen a sentir la melodia del silenci i d’aquell qui som, llavors, les nostres ales comencen a desplegar-se perquè, després, poder donar-nos l’impuls i planejar per la immensitat del buit, sentint la plenitud de la nostra veritable Llar i despertar al Gran Ser que cadascú és.
Llavors, tot serà possible.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dilluns, 20 de juny de 2016

"La luz de un alma atrapada"

Avui us vull presentar quelcom que m’ha portat molta il·lusió el fet de poder-lo portar a la llum i fer que pugui arribar a tots vosaltres.
És la presentació del meu segon llibre que ja està a la disposició de tots aquells que pugueu estar interessats.
Avui us vull presentar: “La Luz de un Alma atrapada”.
En ell consta la meva experiència durant sis anys amb l’alzheimer, concretament, l’estar al costat d’algú molt estimat per a mi mostrant aquesta simptomatologia, i el fet de poder seguir el seu procés a prop d’ell i aprendre de la seva presència. 

Aquí os presento la web del llibre, on trobareu informació del mateix, així com la possibilitat d’adquirir-lo en cas que així ho sentiu: www.laluzdeunalmaatrapada.com


A tots, una abraçada.  

dijous, 16 de juny de 2016

Responsabilitat,....Empoderament!

“Tots tenim la capacitat de fer de la nostra voluntat la capacitat de crear la vida que el nostre cor ens fa sentir.
Cada decisió, cada acceptació és fruit del nostre potencial creatiu. Res procedeix dels altres, només les propostes, no el resultat.”

La desesperació o resignació a la vida no procedeix de la nostra essència, sinó del desconeixement d’aquell qui som en veritat. Aquesta veritat no s’obté aleatòriament en una vida encarnada, sinó que sempre ha estat amb nosaltres.
El que s’entén com a veritat és aquella energia que et permet veure amb claredat i serenitat qualsevol aspecte del nostre procés, fent-te sentir bé i tenint la sensació d’haver aposentat un ferm pilar que, a cadascú, li permetrà ascendir vers la plena manifestació de qui cadascú és.
No som segons ens han fet, sinó segons la nostra veritable naturalesa. No som humans, sinó divins a la matèria per a experimentar un dels grans processos que l’ànima pot experimentar. Néixer per a no poder no tindria cap sentit existencial sinó hagués darrera de la nostra presència, o millor dit, dins de la nostra matèria, el camí per a transcendir els suposats obstacles que podem arribar a trobar a la nostra vida actual.
El camí és planer quan hi ha una consciència i una manifestació segons l’amor i la llum que cadascú és. Vàrem haver d’oblidar-ho per a un fi major, on la nostra capacitat de recordar obrirà portes d’un nou planeta amb una nova vida (ja existeix actualment).
Sentir-nos indefensos i incapacitats per a viure sent nosaltres, feliços i adonant-nos de la bellesa que hi ha en el nostre entorn és l’acordat per cadascú per a aportar un enlairament, no de la nostra pròpia ànima, sinó de tot l’estimat planeta en el qual ens trobem. Un fi superior comporta un enlairament de cada una de les ànimes que ens trobem dins d’un cos.
Sento el dolor en el meu interior quan veig o sento la creença en alguns pensant que res poden fer amb la seva vida, havent arribat al punt que han arribat. Molts viuen una incapacitat física; d’altres una disminució mental o de les seves facultats mentals i d’altres, una baixada de braços al pensar que no poden fer res per a canviar la seva situació.
Quan s’ensenya a una jove llavor, encara sota terra a punt d’eclosionar, que el sol és perjudicial i morirà aviat perquè a la superfície hi ha molts insectes, plagues, canvis bruscos de temperatura, inundacions, temporades de absoluta sequia, la jove llavor es tanca en si mateixa i va brotant i creixent amb molta precaució, sense deixar-se anar del tot i desconfiant de tot el que l’envolta com a possible adversitat i contrincant en el seu procés. La llavor té un gran potencial per a donar els millors fruits a la seva vida, però les pors la contenen, i al mínim contratemps, es recull en ella mateixa frenant el seu creixement. Prefereix estar tancada en si mateixa i deixar de créixer i mostrar-se amb tot el seu resplendor.
La majoria hem crescut en un ambient semblant, on les influències externes ens han arribat a limitar per a poder créixer fermament amb tot el nostre potencial. Els anys van anar passant, i els fruits esperats no arribaven. Estàvem preparats per a mostrar una bellesa i resultats màxims, però alguna cosa ens va anar frenant, permetent que mostréssim de tant en tant, part de qui érem en veritat.
La veritat no era que érem limitats, sinó que l’acceptació del rebut del nostre exterior, va fer que ens creiessim immersos en un món on la innocència i la puresa en les nostres obres et feien tancar i distanciar encara més. La por va aparèixer, negant la teva essència per a ser un més sense rumb ni capacitat de refer la teva vida segons el teu interior.
S’han necessitat molts anys, moltes vides per a poder arribar a obtenir una obertura de consciència que et permetés adonar-te que tot el viscut fins llavors va ser una il·lusió. Les ports, dubtes, ofuscacions, complexes, sentits d’inferioritat van portar al ser humà, més humà encara, més limitat, fins que va arribar a tocar fons. Aquells que podíem veure una escletxa de llum, ens arreceràvem en el silenci per no ser compresos a l’expressar i obrar segons existia una vida diferent a la que es vivia. El que s’havia emmagatzemat a la nostra ment, va bloquejar les nostres capacitats i la nostra voluntat.
Els temps van anar passant, i les ments alliberant-se.
Sers amb una fermesa en el seu sentir, van fer que ara part de la humanitat comenci a acceptar que hi ha una vida diferent a la que s’ha viscut, on tu pots arribar a ser tu.
Aquests són els temps on el despertar de les consciències va obrint camí en tots els racons de la Terra. En tots els continents, sers units pels seus cors permeten abatre els desànims i les creences limitadores que podien continuar existint fins el present.
Cada vegada som més. Tots ens enlairem, respectant la voluntat de cadascú. El lliure albir, un dels denominats dons del ser que habita aquesta planeta, pot permetre la transmutació d’una vida basada en el dolor i les pors, per a donar pas a una altra on l’amor, la pau i la unicitat conscient uneixin a tots els sers d’aquest món per a viure en harmonia i fer de la Terra, una morada on el Cel pugui instaurar-se i crear una nova vida basada des del cor.

“Tota creença d’incapacitat per a realitzar-se un mateix és la manifestació de les pròpies pors, del dolor adquirit i de l’auto anulació d’un mateix.”

Quan la llavor xapoteja amb l’aigua de la pluja, jugant amb ella, i veient com les seves arrels, amb la seva presència li permeten arrelar-se d’una manera més profunda amb la terra,....
quan la llavor percep els raigs solars, les seves energies sentint l’empoderament en ella per a obrir-se pas entre la terra,....
quan la llavor pot començar a veure el cel en el més alt i percebre la bellesa de la nit amb tots els estels vetllant per ella,.....
llavors, i només llavors, la nostra petita llavor, ara ja brotant, emergeix de la terra, enlairant-se amb tot el seu resplendor per a mostrar els seus fruits i poder alimentar al seu entorn i a tots aquells que ho puguin arribar a necessitar perquè ella sabrà que els fruits que ara dóna, sempre seran en ella, encara que en algun moment hagi d’arrecerar-se en el seu interior, deixar anar tot el de l’any passat i brotar de nou, en el seu moment, amb major resplendor i uns fruits més abundosos i majestuosos.

La nova consciència ens porta a acceptar tot l’existent en el nostre entorn i el que ens podem trobar sabent que serà part del nostre procés, que ens permetrà desplegar-nos amb tota la nostra magnitud i esplaiar-nos per a poder sentir en el nostre interior la força de la qual procedim i som, així com el sentit superior pel qual estem creixent i vàrem anar a parar a aquesta terra en la qual ens trobem, vivint el que estem vivint.
La diferència entre ment i cor, és viure en l’irreal quan la ment predomina, o acceptar el present com a part del teu procés de recordar, i així, arribar a connectar amb aquell qui en veritat ets, deixant de viure en l’il·lusori per a viure des de l’amor, quan el teu cor et guia.
El dolor sempre és temporal fins que un vulgui. El benestar és el teu estat natural que sempre habita en tu. Aquest és el teu poder, la capacitat d’elecció: ment a cor?
Ets l’únic responsable de la teva vida.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.




dilluns, 6 de juny de 2016

Lloc i horaris de les Jornades


Tal com us vaig comentar fa pocs dies, aquí us presento el centre, l’espai on es realitzaran les jornades d’aquest mes de juliol, així com la relació d’activitats, dies i horaris.
Per a aquells que vulgueu  saber més del lloc on es faran les II Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR, podeu entrar al següent link: https://youtu.be/toMYWEnaaTc

Per a més informació, com sempre, així com per a les inscripcions, podeu enviar un email a emaeljordi@gmail.com

A tots, una abraçada.


dijous, 2 de juny de 2016

II Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR

Em complau anunciar-vos les II Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR, a realitzar del 15 de juliol al 31. Seran tots els caps de setmana entre aquests dies. Seran tres caps de setmana, de divendres a diumenge, on podreu triar entre diferents activitats a realitzar. No es requereix assistir a tots els actes, només a aquells que trieu. Podeu venir un dia, a una activitat concreta o un cap de setmana complert. 
El dia 15, divendres, es farà una presentació gratuïta de les Jornades, amb xerrada inclosa sobre “ Fluir, vivint des del cor”.
Ha hagut una gran il·lusió en la preparació d’aquestes jornades encaminades a l’autoconeixement, enteniment i aplicació a la nostra vida de tot el potencial que hi ha dins de cadascú, per a poder arribar a manifestar la nostra realització.
A l’any 2014 es van presentar les I Jornades, i ara, dos anys després, tornem per a poder continuar el nostre camí, i per a tots aquells que durant la temporada no heu pogut assistir, ara a l’estiu, teniu una nova oportunitat perquè així sigui.
Com sempre, tots aquells que estigueu interessats podeu enviar un email a emaeljordimm@gmail.com . Agrairia no demoreu la vostra inscripció una vegada tingueu clara la vostra assistència, més que res, per una qüestió d’organització. Gràcies.
A tots els que vingueu, allà ens veurem!

      BENVINGUTS A LES II JORNADES DE LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR!

A tots, una abraçada.

(En els propers dies ja us aniré donant més informació al respecte)