Sensació

Tinc una sensació com si alguna cosa important hagués de succeir a la meva vida. Alguna cosa com esperada, anhelada i que m’activa l’emoció i l’alegria per arribar a allà. Sé que molts de vosaltres també teniu aquesta sensació.

Em sento com “ambigu”. Per un cantó tranquil, sentint la pau i l’assossegament en el meu interior, però alhora, com desitjant poder trobant-me en els moments que el meu interior em mostra i em va parlant des de fa temps.

Sé que encara no és el moment, però a vegades, sembla que estic més allà, amb els meus desitjos, que vivint el meu present, important per a donar els següents passos en el meu procés. És com una ambigüitat, però que preval l’’estat d’assossegament en el meu ser. Sé tranquil·litzar el meu interior i connectar, novament, amb el meu estat natural i sentir la unicitat amb els meus germans celestials.

Tot segueix. Dins meu és com una sensació de percebre les noves energies que es van creant i apropant cada vegada més, a la meva vida. Poder arribar a percebre el que el teu procés et depara, seguint el sender tal com està sent, et permet veure i sentir el que serà de tu en un temps proper. Hi ha tanta il·lusió en el meu ser! Hi ha tanta alegria a la meva ànima! El que sento, ho desitjo amb totes les meves forces, perquè veig el meu present, ja passat, estant en el lloc que des de fa temps sento en mi i desitjo amb totes les forces del meu cor.

Tot va canviant acceleradament. El camí et porta a part de les teves arrels ancestrals, on havia una unicitat, una sincronicitat amb tota la Terra i el Cel. (Pausa). De moment són somnis, havent de viure el meu present conscientment i amb tot el meu ser. És ara, en el meu present actual, on el servei realitzat està arribat a la seva fi, però encara no és el moment per a enlairar el vol esperat.

A vegades, el saber pot fer que no visquis el teu present i no estiguis del tot present amb tot el teu potencial, en el ara i aquí.

A vegades, saber uns passos més endavant del moment actual pot donar-te coratge i valentia per a continuar amb el teu procés.

Tot està unit, tenint present que quant més connectes amb al teva saviesa, més facilitat tens de discernir el que has de fer a l’ara, i el que hagi de ser, serà. Aprens a acceptar més aquests moments, on el teu ser ha d’obrar amb tot el seu resplendor. És ara el moment important per arribar “allà”. No hi ha allà sense l’ara. No hi ha demà sense el dia d’avui.

Acceptar i viure aquests moments de la teva vida, et permetran obrir la porta de l’oportunitat d’altres passos a donar. No hi ha avanç sense la teva aportació en el dia d’avui. És com si estiguessis pujant uns esglaons en el teu camí, i a cada esglaó que puges, s’afegeix un altre més alt per a arribar al cim de la teva realització. Si no dones el pas en l’ara, no hi haurà un demà, perquè cada esglaó permet que d’altres es vagin afegint perquè puguis arribar a tu, a la teva plenitud i al sentit de la teva existència.

Sento la immensa pau en el meu interior i l’assossegament i deixades, perquè allò pel qual he encarnat sigui realitzat i portat a terme amb tota la seva majestuositat. Només deixant-te anar, deixar de controlar i estructurar la teva vida podràs ser guiat, vetllat i estimat en el teu camí per a materialitzar allò que només tu pots realitzar de la manera que tu ho faràs.

No hi ha dues opcions en l’ara, només una que et portarà a uns resultats, potser imprevistos. Si la teva decisió procedeix del cor, sentiràs l’alegria i l’amor en tu. Si procedeix de la teva ment, només facilitarà que els teus interessos personals demorin el benestar i el resultat esperat, obtenint, no sempre, allò tal com ho vas programar. L’aigua d’un riu no programa, senzillament deixa que tot sigui, adaptant-se a la situació actual sense cap tipus de resistència. Així el ser humà, quan s’allibera del control mental de la seva vida és quan comença a florir la llum i l’expressió d’un somrís a la seva vida.

No hi ha necessitat de patir y sentir-se malament amb el que vivim, perquè la vida, per sí mateixa representa felicitat, benestar i amor. L’amor et portarà a la teva realització sense esforços. Només existeix l’amor en el nostre camí, i quan prenem un no adequat, l’amor ens porta a un altre per a tornar al camí principal de la nostra ànima. Acceptació i aprenentatge a cada pas i decisió. Les suposades demores depenen de l’actitud tinguda per cadascú en el seu present.

Més enllà del nostra ara i aquí, res hi ha, perquè ets tu amb la teva actitud a l’ara qui va creant i construint el nou camí vers a tu. Existeix tot un potencial, però de moment és això, un potencial, on les possibilitats poden prendre forma si vivim i actuem des del cor. Només des del cor podrem arribar a sentir i expressar la nostra divinitat. Programar ens allunya. Acceptar i obrir el nostre cor per a entendre el nostre present, ens portarà al sentit superior pel qual vàrem néixer novament.

Sento el procés en el meu interior, serè, ple d’harmonia i un gran assossegament que permet a la meva ànima avançar amb seguretat i fermesa pels moments de la meva vida. Tot està anant bé. A cadascú l’adequat, malgrat tot. Endinsant-nos al nostre cor ens adonarem de l’amor del viscut i el motiu pel qual estem vivint el que vivim aquests instants. En tot moment, l’univers ens acompanya i ens dóna la mà per a poder ascendir a nivells superior i viure la vida des de l’energia de més alta vibració: l’Amor.

El nostre món ha rebut grans mestres de la Llum i l’Amor. Ara ha arribat el temps que cadascú mostri el seu veritable ser, aquell qui en veritat és, i poder irradiar la seva Llum, com a ser celestial que és, i el seu Amor, la seva essència existencial. Ha arribat l’hora de deixar d’esperar que “arribin els mestres”, perquè cadascú porta en sí la mestria universal. Ha arribat l’hora de recordar i manifestar-nos segons cadascú és. Ara podeu. Ara és cadascú qui ha de trencar la closca del seu tancament, de la seva ignorància, i començar a viure la nova vida que a tots se’ns ha concedit.

Ara podem!

A partir d’ara, ja no vindran més mestres, sinó  miralls del nostre ser, on podrem admirar-nos de la bellesa i el gran ser que som. Rebrem ajuda de la Llum, però no espereu grans mestres, com ha estat fins fa poc. és l’hora de mostrar la mestria del nostre interior, el Déu que cadascú és.

A la Terra aniran arribant sers angelicals i de Llum per a ajudar-nos en el nostre procés, i cada vegada més, però perquè cadascú es responsabilitzi de sí mateix i s’endinsi al seu interior per a poder mostrar la plenitud de la seva expressió divina. Ajudaran als mestres encarnats, a cadascú de vosaltres.

Aquell qui espereu, sou vosaltres! No mireu al vostre entorn, al vostre exterior, perquè només trobareu sers com vosaltres que estan seguint el seu camí. Podreu trobar-vos amb sers que siguin un mirall per a vosaltres, perquè el seu gran Amor farà que us responsabilitzeu de vosaltres mateixos. Ells us poden donar de la mà, indicant-vos el sender a seguir, la direcció de la Llum i el Cor, però haureu de ser vosaltres qui us endinseu i doneu el pas que us portarà a un esglaó superior i al veritable ser que sou.

Vivim temps de grans canvis, i tots ells, gràcies a vosaltres. Teniu el vostre granet a la mà per a afegir a aquesta gran Unicitat Universal per a fer d’aquest món i el firmament, un lloc on només predomini l’Amor i l’Harmonia.

Tu ets part d’aquest Amor encarant. Sent-te’l i fes que arribi als qui t’envolten. Ets un far de Llum i Amor per a la humanitat que t’envolta.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Gràcies. 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.