Sento el silenci en mi.
Sento la serenor en el meu interior acaronada por
una suau melodia que acompanya el meu estat interior. Sóc. Senzillament sóc.
Veig l’àliga volar des del més alt, planejant pel
cim de les muntanyes, deixant-se anar, sent acaronada per les brises ascendents
que permeten enlairar-te, senzillament sent tu. El seu plomatge és pentinat per
la subtilesa del fluir amb les ales obertes i delitant-se veient tot el
paisatge que s’estén sota ella fins a perdre’s a l’horitzó.
Des d’aquí dalt sents la bellesa de la creació, la
guia del silenci i la teva presència en mig de tot l’existent no penses, només
mantens aquest estat d’unicitat amb tot l’existent i el que pots veure. Tens el
teu espai. Tens un lloc, como cadascú té el seu. Tots es complementen i
s’expandeixen alhora. Hi ha un gran respecte per el creat. Jo Sóc part
d’aquesta Creació, i com a font de vida per a tots els que m’envolten.
La nostra àliga continua mantenint les seves ales
esteses, sentint la guia del seu ara. Es gronxa i juga suaument amb els canvis
d’aire produïts per la presència del sol. S’enlaira. Descendeix i planeja amb
tota la seva majestuositat. Gaudeix amb el seu espai i la seva característica
de poder volar.
Senzillament està.
Una sensació d’infinitat, d’expansió i ser part
d’aquell lloc, la visió a través de l’àliga fa que pugui sentir la immensitat
del meu interior, on la matèria desapareix i només sents l’essència que
realment ets. Pura pau. Pura força, capaç de portar a terme allò que sents en
el teu cor, sabent que això que sents procedeix de la Divinitat que ets, de
l’univers en tu.
De tant en tant m’apropo a un abisme. Deixo que
les meves plomes reposin i contemplo la bellesa de la Creació feta per a mi, i
que els meus ulls poden percebre i sentir en el més profund de la meva
essència, sentint l’agraïment per poder estar aquí on sóc i adonar-me de la
unicitat que hi ha en tot el meu estimat planeta i més enllà d’ell.
Sento a presència de totes les energies d’on
procedim i el meu ser s’emociona per poder sentir tant d’amor procedent de la
Llar vers el meu ser. Contemplo l’alçada que em trobo a través de la visió de
la meva germana (l’àliga). Tot el que puc arribar a necessitar ho tinc davant
meu. L’aliment que se m’ofereix sempre és l’adequat segons necessita la meva
ànima i poder seguir el curs del sentit pel qual estic aquí en aquest moment.
La placidesa del meu present m’impulsa a
enlairar-me novament i continuar amb el vol sentint la connexió celestial. Des
d’aquí, la visió és clara, més enllà de tota creença existent, pura, sense cap
interferència, perquè és la teva veritable essència qui omple el teu espai
interior i et guia vers les noves oportunitats perquè la Terra arribi a ser una
nova morada del Cel.
Cel i Terra així ho van pactar, i l’àliga ens ho
està transmetent constantment amb la seva presència. Ens adverteix de nous
temps on el racional deixarà pas a l’intuïtiu, el Sentir. l’àliga viu sentint.
No pensa, només actua segons sent en el seu cor.
Ànima de l’altura, dels cims de tot procés que ens
convida als encarnats també a volar i a veure la terra des de les alçades del
cor. Quan comencen a sentir la melodia del silenci i d’aquell qui som, llavors,
les nostres ales comencen a desplegar-se perquè, després, poder donar-nos
l’impuls i planejar per la immensitat del buit, sentint la plenitud de la
nostra veritable Llar i despertar al Gran Ser que cadascú és.
Llavors, tot serà possible.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de
vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada