dilluns, 31 d’octubre de 2016

Trobades pel novembre

Hola a tots!

A continuació us presento les trobades previstes de cara el mes de novembre que ara entrarem. Si esteu interessats en alguna d'elles, només caldrà, com sempre, enviar un e-mail a l'adreça que consta en el full adjunt de presentació.

Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.


dijous, 27 d’octubre de 2016

Dues ànimes, des del cor



-         Sé que estàs aquí, mare sé que sents el meu respecte i el meu amor cap a tu. Les meves paraules van fent silenci amb el temps perquè ja no totes arriben amb la comprensió d’un temps passat on entenies i et resguardaves de la incapacitat de poder-te mostrar tal com senties. Mare, sé que estàs aquí, i en el fons, des del teu cor, no existeix la distància entre tu i jo. quan menys articulo els sons, més sentim en el nostre interior, i per a trencar el silenci que a vegades pot produir-se, una expressió tòpica per la meva part, sense sentit, atrau la teva atenció i et sents disposada a intervenir amb els teus records reiteratius apagant-se.
-        
-         T’observo encongida en el teu interior veient com el castell dels teus somnis va caient davant teu, sense adonar-te, però amb la felicitat i el somriure en els teus llavis al poder sentir que la gent del teu costat et protegeix i t’estima.
-         ...
-         On ets mare?
-         Fill, davant teu em trobo. Et veig. T’escolto, encara que les meves paraules no t’arribin com jo voldria.
-         Per què tan lluny i propera alhora et sento?
-         Són els nostres cors que ens apropen. Sento com si només a través d’ell pogués arribar a aquells que també obert el tenen. Ja quasi no entenc les paraules, fill, i gran part de les vegades, ni les escolto. A vegades no trobo les adequades per a parlar-te, però he pogut adonar-me que és des del cor que podem estar junts i saber de l’altre.
-         Cert, mare – li responc. El meu cor em parla de tu. Em fa veure el teu passat i el que sents a cada instant del teu present. Puc saber de tu, del teu estat, de com et trobes i de les teves ànsies de ser compresa i acceptada tal com ets. – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.
-         Em costa parlar i tenir una conversa – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.
-         Saps?, t’estimo i accepto la teva situació perquè veig que la teva ànima està contenta encara que no puguis comprendre-ho i donar el teu parer al respecte. Acceptes sense arguments la situació, encara que no la comprenguis. El que la teva ment, en temps passats relacionava amb el teu exterior, ara adormida, ha donat pas al teu cor, al teu interior, encara que tampoc siguis conscient d’aquest canvi.
-         Fill, et trobo molt proper a mi. El que abans entenia, ara ja no és important per a mi. El que abans em reservava, ara no tinc cap motiu perquè així sigui. El que visc en aquests moments no varia en relació al que he viscut. Sento que la meva vida és exactament igual encara que el meu cap ja no sigui el mateix. El que en ell es trobava va desapareixent ràpidament. Va fent-se espai pel buit del racional. Ja no puc raonar ni entendre les paraules que els meus oïdes perceben. Les reconec però no puc recordar el significat de la majoria d’elles. Abans sí que podia, però ara és com si haguessin perdut tot interès per a mi, i només són sons amb els que relacionar-se. Tinc la sensació que el meu camí continua sent el d’abans. A vegades has pogut parlar-me de la meva capacitat de donar el meu parer sense dir-m’ho directament. Les teves paraules feien que hagués de donar la meva opinió sobre el que em preguntaves, però part d’aquest buit en mi no em permetia expressar la resposta del meu parer. Fill, només visc, sentint l’amor d’aquells que a prop meu us trobeu. Sento la teva alegria i, des del meu cor, em sento agraïda per tornar a riure a la meva vida. No sé perquè ara dic això, però alguna cosa dins meu fa que t’ho digui.
-         Mare, amb quina claredat et manifestes quan ho fas sense paraules. El teu cor et parla alt, i és des d’ell que puc entendre’t i sentir l’amor cap a mi.
-         ...
-         Tot aquest temps que he estat al teu costat, he sentit els teus anhels d’alliberar la teva ànima. A la teva manera ens dones el teu parer, encara que aquest sigui ambigu i indefinit, sentint la teva valentia per a expressar-lo. Et sents una amb nosaltres sent diferent, i el teu cor fa que vulguis el millor per a tots aquells que t’envolten. Ets mare i àvia, i el teu sentit maternal no ha desaparegut de tu. El teu cor et parla alt, encara que la majoria de les vegades ho ignores. Ara és l’únic que et queda per a seguir amb la teva vida. El teu cor et parla amb una gran nitidesa i claredat a mesura que el teu cap, la teva ment, es vagi adormint ja per sempre més en aquesta vida. Ha pres la decisió de fer el viatge de no retorn. En el seu moment et va preguntà si podi aprendre aquesta iniciativa. Degut al viscut li vas donar el teu consentiment. Ara, amb el temps al seu favor, vas haver de trobar una nova porta per a sobreviure en aquesta vida. La teva presència, mare, ha enlairat la meva ànima, la nostra ànima, i ara juntes, podem abraçar-nos per a sentir l’amor de l’altre, més enllà del racional (Pausa). T’estimo i el meu amor està amb tu, encara que la meva presència en el teu passat. Ara ests feliç i,...no saps cóm m’alegro, estimada ànima!
-         Fill, si els altres sabessin el que ara estic descobrint en la situació que em trobo en el meu present, i fos capaç de transmetre-ho, la vida que vaig viure ja no la viuria, i la meva vida hagués estat una altra. Sento al meu cor prendre les iniciatives del meu ser. Alguna cosa em diu que així és, encara que no pugui concretar-t’ho. Noto les vostres actituds amb mi diferents a com actueu amb els altres, encara que no sàpiga definir-ho exactament. Sento que alguna cosa està passant en mi, que fa que estigueu més atents a tot el que jo faig. Des del meu interior no acabo d’entendre el que m’està succeint perquè em dóna la sensació que continuo sent la mateixa que abans. No noto cap canvi en mi, només que ara, no sempre recordo el que vull saber o recordar. Però bé, a això li passa a tots, oi fill?
Mirant-la als ulls amb la meva compassió vers el seu ser i coneixent la situació, li responc:
-         Sí, mare. A vegades, no sempre recordem el que volem saber o trobar.  
En aquests moments sento com la meva mare i jo ens unim en aquesta complicitat silenciosa, sentint-se ella compresa per mi i acceptant els seus buits esporàdics, com a qualsevol altres que li pugui passar.
La llunyania mental ens porta a un apropament sense arguments ni motivacions, senzillament es produeix una unió de respecte sense cap indici de judici. Ara, som Un en la convivència, comunicant-nos a través del cor sovint. En aquests moments, és com millor ella s’expressa. No hi ha paraules, només sentiments i sensacions. No hi ha raciocini. La seva ment el va esborrant cada vegada amb més acceleritat.
Arribarà el dia que les seves paraules deixaran d’ometre’s, però continuarà sentint-se estimada per tot aquell que la respecti segons el seu present i escoltant el seu cor. És l’únic camí per a arribar a ella. quan ens relacionem des del cor, sobre les paraules. Aquestes van minvant cada vegada més,però amb una comprensió superior per la nostra part, més enllà de d’intel·lecte.
Al final, agafant una de les seves mans entre les meves, li pregunto:
-         Mare, saps qui sóc?
-         Com no puc saber qui ets. Clar que ho sé!
-         Qui sóc?
-         El meu nen – em respon.
Faig un somrís càlid i una carícia amb les meves mans a la seva car, així com un tendre petó a la seva galta, dient-li:
-         “Guapetona!”

Ella em somriu sabent d’aquests moments íntims entre mare i fill.
Tot, .......sense paraules.


dijous, 20 d’octubre de 2016

Ànima estimada

El moviment dels meus passos crea el silenci en el meu interior. Sense necessitat de paraules, sento el xiuxiueig del meu cor fent-me sentir l’essència de l’univers en mi.
Sento la força del silenci que nodreix cada instant de la meva existència. Senzillament sóc, amb grans comunicacions interiors amb tots aquells sers procedents de la Llar de la qual procedeixo.
Sento la Família en mi i amb mi.
A vegades, prefereixo la solitud que l’estar envoltat d’altres sers que segueixen el seu procés, molts d’ells encara aferrats a temps passats i a una visió mental de la vida. Llavors, prefereixo sentir la meva essència i permetre que la força de la meva presència actuï sense més. Sense omissions. El silenci pot arribar a omplir tot l’espai compartit amb d’altres ànimes que segueixen el seu curs.
Quan sents l’expansió del teu univers interior, només resta el quedar-se quiet i sentir i sentir aquesta dilatació amorosa dins teu. Sobren les paraules, donant la força a la teva presència i valorant el poder del silenci en un mateix.
La meva missió fa que tingui que estar amb d’altres ànimes per a poder realitzar el meu Pla Diví. Estic emocionat i il·lusionat amb ell. L’accepto amb totes les meus forces i anhels. És allò que he vingut a fer i vull fer-ho, sent jo el primer en acceptar-lo i donar els passos pertinents perquè la seva realització sigui amb total plenitud.
M’he endinsat en diferents camins a la meva vida. He viscut diferents situacions, arribant un moment on la vida ja no és com la veies o pensaves, les teves intencions deixen d’existir per a adaptar-te al present i a la guia del teu cor.
Porto temps seguint els passos del meu interior. Fa temps, i cada vegada més, els meus germans de la Llum i la Llar estan amb mi per a dirigir-nos junts vers el sentit pel qual vaig encarnar. Les nostres presències són intenses, amoroses i plenes de saviesa, on la resposta a les meves comunicacions que pugui arribar a plantejar o consultar, apareix a l’instant davant meu.
En el seu moment vaig saber d’ells, i ara, amb els anys, ja estic amb ells. La meva vida no tindria sentit sense les seves presències. Ells i jo formem una unicitat al servei de la humanitat i el planeta. A vegades tinc la sensació que fins i tot per a més enllà de la nostra dimensió.
Visc en aquest pla terrenal, de la matèria, i el meu interior, tot el meu ser, ja fa temps que no s’identifica amb l’establert.
Ja no tolero la banalitat, la superficialitat d’aquest món distorsionat per la visió del físic. Moltes vegades ja no responc a tot allò procedent del banal. El meu silenci respon a tot allò.
Em trobo vivint el meu procés sentint, no pensant. Sentir m’allibera i em fa discernir el camí a seguir i la direcció a prendre.
Arribar un moment que necessito estar amb mi per a poder veure clar. És en el meu interior on sento la pau, l’assossegament, la serenitat i l’amor per a seguir portant a terme allò que he vingut a fer. Procedeixo d’una Família Celestial, i aquesta és qui m’ha sonat el sostén al llarg d’aquests anys per a poder arribar a tots aquells del meu entorn que hagin pogut necessitar una mà per a tornar a connectar amb ells mateixos. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.
Els meus passos han portat
Gràcies Germans per al vostra presència a la meva vida!
És anant al meu interior on trobo la porta del meu ser i la meva essència. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.
Els meus passos m’han portat a aquest present vessant de gratitud, serenitat i amor. He après molt sobre mi i sobre tot ser encarnat: el seu sentit, les seves accions, les seves expressions, la seva actitud i sobre el gran cor que tots tenim. Hi ha un gran amor en cadascú esperant ser manifestat lliurement i amb tot el seu potencial. Som ànimes complertes i radiants, a l’espera de ser reconegudes per nosaltres mateixos. El camí ens porta a cadascú, a la trobada del veritable ser que som, de la Divinitat que som.
Segueixo avançant entre l’acceptació de la Voluntat Superior en mi, i per això, a vegades tinc la necessitat de no perdre temps ni energia en les banalitats que sustenten el meu entorn. Pot semblar que m’allunyi d’ells, però el que estic fent, amb tota humilitat i fidelitat, és mostrar un gest perquè aquell que estigui preparat, pugui aprendre d’ell i adonar-se del que és important a la vida i el que no.
Haig de dir que no em sento d’aquest món, encara que estigui en ell. Sóc part d’ell per la missió a realitzar, però no la meva essència. Tinc la matèria per a expressar la meva Divinitat en aquesta dimensió del físic, però només és temporal, perquè aquell qui jo sóc, som, no pertany a aquest món.
Sé que algú de vosaltres pot sentir-se reflectit en algun aspecte comentat. El procés continua, i tots, absolutament tots, arribarem al dia que sabrem de nosaltres mateixos i haurem connectat amb aquell qui en veritat som: la nostra Divinitat, Déu.
Escolta el teu cor. Des d’ell sabràs el que és important i el que no en el teu camí. Hi ha la base, els pilars, i després, tots els complements per a omplir aquest viatge que cadascú està realitzant.
Aprendre a discernir què és el que realment és primordial en el nostre avançament i el que no, us ajudarà a viure des de l’harmonia de la Llar del qual tots procedim.
En aquests moments, el més important és l’ànima i tot allò que et faci arribar al coneixement de tu mateix. Quan més arribis a ell, més benestar habitarà en el vostre interior i més podreu arribar a sentir l’Amor en tot el vostre ser, tal com és, no com s’interpreta en aquest món de visió mental i racional. Res té a veure amb el que és.
Visc agraït per tot el que m’arriba i se’m dóna. Accepto cada una d’aquestes benediccions. Cada situació viscuda té el seu sentit per a l’enlairament de l’ànima, per tant, accepteu el vostre present amb el cor obert perquè us portarà a vosaltres i a l’enteniment del per què del viscut.
Un dels aspectes més importants per a arribar a un mateix és el posar la vostra vida a les mans de la vostra Divinitat. Ella us guiarà, us previndrà quan sigui necessari i us protegirà, encara que la protecció ja serà en vosaltres en tot moment pel fet d’anar-vos coneixent, anant al vostre interior.
No hi ha major goig i alegria que sentir la vostra veritable essència i la Llar d’on procediu. Les vostres ànimes estan aquí temporalment amb una missió. En els seu moment tornareu a la Llar i allà sentireu amb tota la vostra plenitud, qui sou.
En aquests instants de gran evolució espiritual en aquest planeta que ens trobem, deixo de posar la meva atenció a tota allò que no es relacioni amb l’ànima. Són moments que no ens podem distreure perquè la vibració planetària es va enlairant acceleradament, i tots els sers encarnats que l’habiten, no poden distreure’s, perdent el temps en d’altres aspectes que no ajudin a enlairar l’ànima. 

Cada vegada hi ha més ànimes que també van sentint el seu interior connectat amb qui són en veritat. Això m’alegra i em satisfà perquè veig com el Gran Pla Diví s’està portant a terme.

Per a finalitzar aquestes paraules només vull donar les gràcies a tots vosaltres per ser i estar i encoratjar-vos a continuar amb el vostre procés per a arribar a connectar amb la vostra veritable essència, i així poder obrir una porta del Cel aquí a la Terra. Tots som sers amorosos i capaços de portar l’estabilitat i l’harmonia a cada recó de la nostra vida i la dels altres.
Sent tu, ajudaràs als altres.
Sentint-te, irradiaràs l’energia necessària per a ajudar a aquells que puguin necessitar-la, estant a prop teu o en la llunyania.

Gràcies per tot, per tots, i per mi.


Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

dijous, 13 d’octubre de 2016

Moviments d'Ascensió


 Últimamente estoy recibiendo a seres como tú o yo, que sienten unos movimientos internos conforme deben de dar un giro en sus vidas. Quizás tú, que estás leyendo estas palabras sientas lo mismo en tu interior.
Parece como si la vida nos hubiera llevado a un punto tal que no pudiésemos continuar así, y podernos dar cuenta que necesitamos romper con todo esto y empezar una nueva vida más en acorde a cómo sentimos nosotros, personalmente, la vida.
El malestar es notable y llegan a concertar hora para ver un poco de luz y cómo dirigirse a ella para empezar a romper los hilos de su pasado y conectar con el verdadero ser que son, y así, iniciar una nueva etapa siendo ellos, sintiendo el bienestar en todo su ser y volver a encontrar la alegría en sus pasos hacia  la ilusión de su realización en esta vida.
El pasado empieza a reclamar el poder que tenía antaño. Ve como cada vez va perdiendo más su papel en el presente y cómo el ser empieza a plantearse si haciendo  caso a su mente, algún día podrá llegar a la felicidad. Por más que lo intentan parece que no hay salida siguiendo el patrón mental y lo adquirido en un pasado conforme hay que mostrar unos hábitos, costumbres  y maneras de hacer convencionales. Ellos sienten diferente y los tiempos actuales les están anunciando que ha llegado la hora de romper con lo que fueron para dar paso al nuevo ser que en verdad son.
El tiempo de la Verdad ha llegado, poniendo a cada uno en su lugar.  
Ya no podemos continuar con lo aprendido como farsa y basado en el miedo para no desentonar y ser aceptado. ¡Ya no! Los miedos piden paso para ser liberados y muchas veces no se sabe cómo hacerlo. Muchos de vosotros os encontráis solos en un entorno programado por los convencionalismos y la materia. Vosotros sentís diferente y buscáis una salida teniendo presente vuestro interior. Aquellos que sentís no siempre sois aceptados donde vivís y, algunos, decidís dejar donde habéis nacido para adentraros en una aventura para encontraros a vosotros mismos.
Desconciertos basados por contradicciones entre lo que sentís y lo que se realiza en vuestro exterior. Interior y exterior distanciados a años luz. Hay un abismo que separa aquel quien fuisteis de aquel quien sois. Este “quien sois” está pidiendo paso para mostrarse con todo su resplandor. La Verdad está pidiendo paso en vuestro proceso. Ya no hay lugar para la farsa, lo ilusorio y el malestar. No hay lugar para la mente como guía en vuestras vidas. Ha llegado la hora de la Verdad, del Corazón, de su guía y protección.
Para todos los que os podáis llegar a encontrar en una situación pareja, os digo que hay una puerta abierta para cada uno de vosotros, la SALIDA, de vuestra situación para mostrar al verdadero ser que sois y la manifestación de vuestro interior tal como lo sentís.
No os desesperéis. Confiad y lo que os está sucediendo solo es la llamada de vuestro verdadero ser para que os unáis con él, para que tú y tu Divinidad podáis ser UNO en el camino a seguir.
En vuestro interior encontraréis la salida de vuestra situación. No os desesperéis porque el Amor está llamando a vuestras vidas. El pasado se está quejando debido que ya no tiene la total atención de vuestro ser como lo tenía tiempos atrás, por eso está reclamando, y cada vez con más espectacularidad para que le hagáis caso, vuestra obediencia ciega para dominaros y llevaros a vuestro pasado, dejando de vivir la bendición de vuestro presente que es donde se encuentra vuestro verdadero poder. Así os susurra vuestro corazón, y por eso sentís lo que sentís. 
Os digo, amadas almas, que en todo momento hay a vuestra disposición, la SALIDA de vuestra situación.
Nos encontramos en los tiempos de volver a la Integridad, a la Divinidad que cada uno es. Esta llamada resuena en vuestro interior, y de ahí los movimientos que estás viviendo en vuestra vida para que empecéis a dar los pasos pertinentes hacia el verdadero ser que sois, el cual os llevará a la felicidad, el bienestar, la realización y la plenitud.
Los tiempos actuales están anunciando la llegada de un nuevo ser aquí en este planeta. Un ser lleno de Amor, cocreador de la Nueva Tierra.
No veáis vuestra situación como un drama, sino como una llamada para dar los pasos que os llevarán a liberaros de vuestro pasado y os irá acercando cada vez más, a aquel quien en verdad sois,… con vosotros mismos.
Por lo tanto, no temáis, porque en este proceso no estáis solos.

Que el Amor y la Paz sean en todos vosotros.




dijous, 6 d’octubre de 2016

El Lliurament



Avui vull parlar-vos de quan una ànima fa el Lliurament.
Vull parlar-vos del que succeeix a una ànima quan lliura la totalitat del seu ser a les mans de la seva divinitat.
Vull dir-vos unes paraules sobre aquell que ha fet el lliurament absolut de la seva ànima, la seva vida i tot el seu ser a aquell qui en veritat és.
Poder sentir la divinitat en un mateix et permet tenir una claredat i comprensió absoluta sobre qualsevol mínim detall existencial en aquesta dimensió.
Ja no som nosaltres. Aquell qui sempre es trobava a cada racó del nostre interior, aquell qui no és “un ser”, sinó una energia amb la plena consciència i amorositat, l’energia de més alta vibració existent que permet la teva plena realització i portar a terme el teu servei a la humanitat,....aquell qui tu ets no és matèria, sinó esperit, energia.
Aquell qui tu ets no admet la densitat, ni la inquietud ni el desamor.
Quan permets que la teva veritable naturalesa divina es manifesti, tota la teva vida canvia. El que aparentava ser, ja no és. Tot pren un altre sentit i la teva visió de la vida va més enllà de l’establert, del previst i dels teus ideals. La teva ment deixa de tenir el domini de la teva vida, perquè ara, a partir del moment que facis el Lliurament, deixaràs de controlar la teva vida i afavoriràs que la Voluntat Superior en tu pugui arribar-se a materialitzar.
La teva consciència et porta a nivells on són inimaginables per a la teva existència racional. Supera tota situació, denominada adversa, per a fluir amb ella i sanar amb l’aprenentatge que ella t’aporta.
Avui voldria transmetre-us unes paraules quan una ànima, des de la plena voluntat i força del seu cor fa el lliurament de qui va ser per a permetre qeu el Déu que és es manifesti en ell, portant a terme la seva Voluntat, no la teva.
Quan algú es lliura amb totes les seves forces a qui és en veritat, deixa de crear el camí per a deixar-se portar pel que el seu cor l’indica.
Tota la vida d’aquell que desitja ser ell amb tot el seu resplendor, comença a alliberar-se de tota dualitat i terrenalitat per a enlairar-se i sentir l’amor i la bellesa que cada individu i entorn comporta. En cada detall aprecia la presencia divina de la creació i s’adhereix a ella com a font annexa per a ser aliment per a la humanitat. 
El Lliurament representa el total desaferrament de la matèria en un mateix. Quan expresso la paraula matèria, em refereixo també, a tot l’encarnat, a tots els sers que habiten aquest món que vivim en el present. Desaferrament emocional de tot.
Es té, però no es posseeix.
S’atrau, però no es reté.
Se sap, però no s’evita.
Quan obrim les portes de la nostra Llar de bat a bat, tot el que en ella es troba és en nosaltres, activant-se en cada un com a consciència de la divinitat que cadascú és. Què representa aquesta porta oberta? El nostre ADN activat, un recolzament absolut per part dels nostres Germans de la Llum, i sobre tot, de l’essència divina en nosaltres, guiant-nos, protegint-nos i acompanyant-nos en tot moment, sent tu conscient d’això i de les seves presències.
No hi ha major sublimació amorosa que sentir els teus germans de la veritable Llar d’on procedeixes, i sobre tot, de Déu en tu manifestat!
És una sensació sublim, més enllà de tot raciocini, entenent-la només, amb el sentir que cadascú pot arribar a percebre. Sentir et permet arribar a la teva Llar, a la teva essència, a l’AMOR.
La meva intenció avui, és mirar de descriure-us la sensació i el que pot arribar a succeir quan ens lliurem del tot a la nostra Divinitat interior, a aquell qui en veritat som.
Permeteu-me que us comenti situacions d’aquest recolzament i claredat a la vida d’un. És un cas real, viscut per algú que ha arribat a creuar el llindar del terrenal per a endinsar-se en el desaferrament i lliurament del seu ser a qui en veritat és.
“Aquest ser encarnat va tenir una trobada amb certes persones properes a ell. El que en ella es va comentà, alguna cosa li va arribar al seu interior, fent que la seva ment reaccionés tímidament. La persona en concret sabia que els resultats que obtindria d’un aspecte de la seva vida no tenien res a veure amb el que a la reunió es va arribar a comentar.
Després se’n va anar cap a casa i allà, abans d’adormir-se, ja estirat al llit, va tenir una visió on se li confirmava i mostrava, alhora, el que ell ja sentia en el seu interior conforme com acabaria la situació comentada a la reunió. Tot i així, mentre dormia, va tenir un somni on se l’alliberava de tota inquietud, aferrament que hagi pogut tenir a una creença o resultat limitat, i com una energia, o més ben dit, vàries energies anaven sanant-lo i alliberant-lo de tot pensament o emoció limitadora”.
A mesura que anava succeint aquest somni, ell era conscient de tot el que succeïa en ell i sentia. Aquell matí es va llevar com a nou.
Què estava succeint en el fons i per què el viscut?
No estem sols. Tot aquell que es deixa emportar per la Font de la qual tots procedim, està sent guiat, aconsellat i estimat per aquests sers de la Llar, que molts denominen, els seus guies. No està sol en cap moment, ni vosaltres ho esteu ara. Tot el que necessiti per a portar a terme el que ha vingut a fer, se li donarà i comunicarà per a poder seguir el seu camí, la seva missió en aquesta vida.
Aquesta ànima rebre la informació adequada per a poder continuar amb l’estat interior necessari i així prosseguir amb la missió en el dia a dia, permetent que, aquell qui és, pugui manifestar-se a través d’ella amb tota la seva majestuositat.
Quan fem el Lliurament de tot el nostre ser, la nostra ànima, amb totes les nostres forces i convençuts que així ho volem tot el que necessitem saber, se’ns facilitarà; tot el que necessitem se’ns donarà, i en tot moment, amb la pau interior, l’assossegament, la serenitat, harmonia i l’amor que som abraçant-nos sentint la Llar de la qual tots procedim. Desapareixerà tot control a la vida, perquè sentireu com aneu sent portats per les aigües tranquil·les de l’Amor, deixant-vos portar oberts al que us arribi, sabent que serà el millor per a vosaltres. Quan se sent l’Amor, tot es comprèn i hom s’enlaira.
Quan algú expressa la seva intenció de Lliurament, tot l’univers s’alegra i ressona amb una melodia d’alegria i emoció, alegrant-se que un germà retorni a la Llar per a viure des de la Llar a través del seu cor i la seva matèria. Llavors començarà a allunyar-se de l’insubstancial, la banalitat, el frívol, per a centrar-se i dirigir-se exclusivament vers l’espiritual, vers el servei a les ànimes que amb ell conviuen i comparteixen aquest estimat planeta. Es converteix en una Font de Llum i Amor.
Quan sentim la Llar en nosaltres, Déu en el nostre interior, llavors, la nostra vida ja no ens pertany, perquè la nostra existència no tindria sentit sense l’Amor. Tot el que necessitem ens serà donat, sigui el que sigui. Ja no demanarem perquè sabrem que ho obtindrem. Acceptarem tota la nostra vida amb el que haguem de vivenciar, perquè sabrem que serà el millor per a nosaltres, i anirem al fons de tota existència, allunyant-nos i deixant de valorar la forma, que confon al ser en el seu camí.
Serem Amor i Saviesa en el sender de la humanitat, on serem protegits per l’univers per a portar a terme la Voluntat Superior de la Divinitat que hi ha en cadascú, que ja serà la nostra, unint-se Pare i Fill, per a ser UN.

Quan una ànima fa el lliurament del seu ser i la seva vida,....només pot esperar el millor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.