dijous, 29 de juliol del 2021

Experiència d'una ànima conscient

 


Avui vull presentar-vos l’experiència d’un ser conscient, dedicant la seva vida actual a la humanitat i al nostre planeta en el seu procés d’Ascensió.

Hi ha moments a la vida d’un que les experiències tingudes en un instant determinat, inesperades, poden ajudar-te en la teva saviesa, confirmant o aprofundint a nivells inimaginable la visió que un pot arribar a tenir sobre aspectes relacionats amb aquest món on vivim.

Les paraules que llegireu a continuació estan basades en un fet real, viscut per aquest ser, quan es trobava a la natura. De sobte sentí el seu enlairament interior com si no estigués dins del seu os, sent porat en mig de l’univers. Allà començà a sentir i a rebre tota una confirmació sobre alguns aspectes viscuts en aquest món. Quan algú ha creuat la porta de l’enlairament vibracional pot arribar a límits inimaginables amb tot el que això comportarà per qui ho senti.

A continuació us deixo amb “Experiència d’un ser conscient”, en primera persona, tal com la visqué:

 

Arribà un dia que se’m va permetre enlairar-me més enllà dels núvols. En ple univers, i des d’allà, vaig poder veure el meu planeta allà, davant meu, podent-me adonar d’aspectes que fins ara ja sabia, ja coneixia, però que aquest cop se’m va permetre veure-ho amb una major nitidesa i profunditat. Se’m confirmà i em transmeteren els sers de Llum que m’envoltaven d’aquí on em trobava, com part de tot el succeït en aquest planeta estava relacionat amb la presència del diner. Per altre cantó també, cóm a través del diner succeeix gran part del que succeeix a nivell de limitacions, d’injustícies hagudes en aquest món o en la vida d’un. Això ha fet transgiversar i allunyar-se del sentit de la Unicitat, que amb la Nova Vida que ara s’està creant, cada vegada es van remodelant els fonaments de la nostra existència per a arribar a aquesta Unicitat i el major be de tots.

Se’m va permetre adonar-me que, realment, aquest món, tot el que en ell succeeix podia sentir-lo d’una manera molt més clara, més nítida, a nivells superiors, confirmant-me que realment tota la situació creada d’aquest món és per a veure fins a quin punt una ànima pot evolucionar. Nosaltres ens vàrem oferir com a voluntaris, i estem ara aquí donant passos, uns més que d’altres, per a veure si podem  arribar a manifestar aquell qui en veritat som: L’Essència Divina Universal Creadora de tota Vida, on predomina l’Amor.

Se’ns deixà llibertat absoluta, d’aquí el lliure albir perquè nosaltres donéssim els passos que creéssim adequats segons el que vivíem per a poder evolucionar i avançar. 

Aquest planeta és com una escola, i les ànimes venen per a accedir al seu aprenentatge, fins a quin punt pot arribar a enlairar-se.

Res és perquè sí. Tots ens vàrem oferir com a voluntaris per a poder venir aquí, en aquest planeta que tinc davant meu, per a veure fins a quin punt podem portar a terme el Gran Pla Diví establert per a aquest món. La situació del diner, per tant, anirà canviant fins a no sobrevalorar-lo com fins ara encara s’està fent i permetent que, cada vegada més en els temps actuals d’aquest món, es comenci a desaferrar de tot lo terrenal hagut que està previst com a base i sostenidor d’una qualitat de vida. Les pors fan que, el que sento en aquests moments, prevalguin en tots aquells que dirigeixen i estan al front dels diferents països del planeta que estic veient i percebent davant meu. Això crea les desigualtats dels habitants d’aquest món físic, encara que sento el què fer, amb gran intensitat i claredat, per a donar els passos de la Nova Vida que es comença a modelar a la Terra. Sento que el procés ens portarà a donar aquests passos.

Aquí on em trobo hi ha una gran sensació d’alegria, de pau. Una sensació d’Unicitat i Fraternitat amb tots aquells sers, que junt amb mi es troben, però no amb la seva presència de forma. Amb totes les energies que m’envolten, em sento part d’ells. Som Un i em sento recolzat, per cada una d’aquestes energies presents. Em sento estimat, i també puc dir que em sento guiat per elles quan estic en el planeta Terra.

Des d’aquí on em trobo, en ple univers, se’m permet conèixer i sentir, amb gran profunditat i majestuositat, el sentit de tot l’existent; i conforme el concepte de vida que es té en aquest món que estic veient ara, no és tal com s’ha estat anunciant en ell.

La meva presència aquí, em permet veure-ho tot molt clar. Més enllà d’una forma hi ha un fons que és el que existeix aquí en aquests moments. Aquí no hi ha forma, només una manifestació plena d’aquell qui en veritat Jo Sóc. Des d’aquí on em trobo hi ha un gran Amor. Existeix un gran AMOR. Tot és AMOR, i aquest Amor es troba en cadascú dels presents. Quan una ànima voluntària accedeix a aquest món que tinc davant és quan apareix la forma. Quan un comença recordar qui és a recordar la seva essència, a recordar qui és un en veritat, amb tot el seu sentit existencial, llavors, pot canviar aquesta vida i ajudar als altres a enlairar-se.

Des d’aquí on sóc, tot és etern. Només és present. És infinit. És il·limitat perquè tots els que ens trobem aquí, així m’ho fan sentir. No hi ha limitació en nosaltres per a poder establir la igualtat, el respecte, la sanació i el major bé per a tots.

Així és.

En aquests moments aquí on em trobo, en el centre de l’Univers, veient el meu planeta Terra seguint el seu procés, hi ha tanta claredat aquí on em trobo en relació a la Terra!

Aquest aclariment, aquesta claredat, de nitidesa de comprensió, pot ser percebuda i entesa des d’aquí on estic, en relació a qualsevol aspecte, i en qualsevol sistema de vida existent a l’univers.

Així és.  

divendres, 23 de juliol del 2021

Menys per quès

En el nostre procés hi ha varis "per quès" que un voldria saber. El voler saber de tots ells ens porta a una actitud mental a la nostra vida. Quan el que hauria de predominar és el sentir el nostre interior, la veu del nostre cor. Quan així ho percebim, llavors és quan ja rebem les respostes adequades pel nostre procés evolutiu. quan més és un mateix, menys "per quès" planteja. A tots, una abraçada.  



dijous, 8 de juliol del 2021

Moments d'un fill amb la seva mare

 Degut a la capacitat dels nens d'avui de percepció que tenen en relació a les energies que els envolten, avui us presento aquests moments que un nen s'adonà que la seva mare no se sentia bé interiorment.Per a tots vosaltres, una abrarçada. 


 

-         Mare, què et passa? – li preguntà un nen a la seva mare.

-         Per què ho preguntes, fill?

-         No ho sé. Sembla com si no et trobessis bé.

-         Estic bé. Hi ha vegades – continuà dient la mare - , que la vida et fa viure alguna cosa que no és el que un voldria.

Després d’un petit silenci, el fill digué:

-         Què t’ha passat?

-         Quan t’has enfadat alguna vegada, en aquell moment no estàs gaire bé, però després se’t passa i tornes a estar bé, oi? Necessitem un temps per a recuperar-nos. Això es el que m’està passant ara a mi, estimat fill. Jo estic una mica bé, t’estimo i tinc ganes de jugar amb tu una altra vegada però necessito un temps per a mi. Després ja estaré bé del tot.

-         Mama – digué el nen després d’escoltar aquestes paraules – no m’agrada veure’t així. Vull que estiguis bé. M’agrada quan rius.

-         Tranquil, perquè no he perdut el somrís i m’agrada riure, tu ja ho saps – digué fent un somrís. (Pausa). El que passa és que a vegades les coses no surten com a un li agradaria que fossin, com per exemple ahir, que vas voler anar a casa d’en Joan i nosaltres teníem que anar a comprar. Tranquil que hi haurà d’altres moments, i no per això deixarem de ser amics d’ell. Desprès se’t va passar i tot va tornar a com si no hagués passat res. Tot necessita el seu  temps, i ara jo no estic enfadada però també necessito el meu temps. Després ja estaré bé.

-         Què t’ha passat, mama?

Mirant al seu fill i ajupint-se per a posar-se a la seva alçada li va dir:

-         Pensava que podria canviar de feina, però al final no ha pogut ser i continuaré aquí on ara sóc. Em feia molta il·lusió treballar en un altre lloc.

-         No t’agrada treballar on ets? – preguntà el nen.

-         Estic en un lloc on no gaudeixo molt però estic amb gent, i hi ha alguna que és divertida i ja ens coneixem de fa temps, però m’agradaria fer altres coses i aquí on sóc no puc fer-les. Estic contenta per estar aquí on sóc però m’agradaria passar-m’ho millor. 

Després d’una petita pausa la mare li preguntà:

-         A tu, per exemple, què es el que més t’agrada fer?

A continuació el nen respongué després de com pensar-s’ho uns moments:

-         Jugar i estar amb els meus amics, i també estar amb tu i amb el papa – respongué.

-         Bé, fill! M’agrada sentir-te dir això perquè a mi també m’agrada estar amb tu, i a més a més, aquesta tarda anirem al parc, i allà segurament estarà en Joan, també. Podràs jugar amb ell.

A continuació la mare abraçà al seu fill i aquest li correspongué. Els dos somrigueren quan ho feren.

-         T’estimo molt – digué la mare -, i encara que alguna vegada sembla que no estic bé sempre t’estimaré.

-   Jo també t’estimo mama.