Al Servei Diví

Hi ha ànimes que es troben entre nosaltres que han vingut a fer alguna cosa més del convencional o l’establert.

Permeteu-me que us presenti un d’aquests casos. A la nostra ànima li direm Alba.

Alba va néixer sent una ànima procedent dels estels. Ella va acordà néixer i envoltar-se d’un entorn molt racional i terrenal, on la imatge i totes les possessions materials predominaven com a creences per a etiquetar a algú conforme ha tingut èxit a la seva vida, independentment del seu estat interior. Tot es va confabulà perquè la seva presència en aquest planeta pogués realitzar-se segons es va acordà des de la Llar.

Veia com els joves i adults del seu entorn acceptaven l’injust per a obtenir alguna cosa a la seva vida, encara que aquesta no fos de benestar. Us sona això?

Va anar creixent i anava veient com els comentaris i actituds davant la vida es basaven en les possessions materials i econòmiques per a arribar a ser algú.

Alba va viure moments molt durs en el seu procés, acceptant-los i aprenent de cadascú d’ells.

Va arribar a la seva maduresa, a aquest estat adult conforme un no se sent com a tal però que la societat t’etiqueta acompanyant-lo d’uns tòpics referents a l’edat. Alba se sentia molt llunyana a tot el que escoltava i se li comentava al respecte. Ella no s’identificava en res amb el que s’expressava en el seu entorn.

Va arribar a un punt del seu camí que va haver d’anar al seu interior per a esclarir una sèrie d’aspectes relacionats amb la seva existència. Es va prendre el seu temps, però tot es va accelerar alhora. La seva predisposició li va permetre obrir portes interiors que fins ara no havia pogut, i fins i tot, ni les havia vist. En aquells moments es trobava preparada per a saber d’ella mateix més a fons i obtenir una llum i claredat a la seva vida conforme no havia obtingut fins llavors.

Després de cada retir, que alguns d’ells varen ser de mesos, es manifestava amb grans canvis en el seu interior, mostrant-se algú diferent a poques setmanes enrere. Aquesta nova imatge duraria fins a la propera que tornés, voluntàriament, a endinsar-se en sí mateixa i tornar a obrir portes que li permetrien obtenir una nova saviesa, que no tenia res a veure amb el que estava vivint en aquest pla terrenal.

Alba se sentia com una intrusa, voluntària, on el que li envoltava no coincidia amb el que ella sentia i percebia. Sabia que no era d’aquest món, i que la seva presència en ell, era motiu d’un sentit, una missió que decidí complir des del seu naixement actual.

Gran part del seu entorn treballava i treballava per a obtenir uns ingressos mensuals o temporals i poder subsistir. La nostra ànima, sentia que no havia d’acceptar aquest joc terrenal per a sortir endavant, perquè s’adonava que només era una limitació per a controlar a tot ser que s’incloïa en aquella societat.

Un dia, i amb el temps varen ser molts més, decidí lliurar-se a la seva Divinitat perquè sentia que el que havia vingut a fer tenia relació amb ella. Sentia amb totes les seves forces i amor, que havia de lliurar-se a les mans de la seva Divinitat. Així ho va fer, deixant de controlar la seva vida i d’organitzar per a obtenir. Es va desfer de tota iniciativa per a aconseguir alguna cosa d’ingressos per què sí.

Alba s’alliberà de tota por que pogués albergar en el seu interior. Va començar a viure exclusivament en el present, tenint una Fe absoluta conforme tot el que necessités se li donaria sense ella fer cap esforç.

La nostra ànima s’alliberà de tota intenció prevista per a valer-se per si mateixa i ser ella qui mostrés la iniciativa a la seva vida. Es va lliurar del tot. 

Sobre aquestes decisions i actituds no les va exterioritzar amb les persones que l’envoltaven, perquè no estaven preparades per a entendre la seva nova visió davant la vida i la seva actitud de plena confiança i lliurament.

Vivia cada dia com si fos l’únic, acceptant-lo i fent només, allò que el seu cor li dictava. Mentre, en el seu procés, res li faltava.

Va arribar el dia on s’adonà que Déu començava a manifestar-se a través d’ella. La nostra ànima volia que no només fos un dia o de tant en tant, sinó contínuament, o la seva presència fos la de la seva Divinitat.

Els dies van anar passant i s’adonava que la vida la portava a situacions no previstes on la seva presència ajudava a algú. El seu cor era la seva guia. Veia la bellesa i el sentit amorós en tot el que els seus sentits podien arribar a percebre.

Era una ànima d’un altre món, encarnada per a un fi superior. Va sanar i alliberar el seu karma, sent un ser totalment lliure al servei de la Divinitat Superior.

Pel matí s’aixecava del llit i sentia l’amor en ella. Esmorzava o prenia alguna cosa i en el seu interior sentia la plenitud i una gran gratitud per a trobar-se en aquesta vida en el lloc que es trobava. L’univers li havia fet canviar moltes vegades de domicili pel seu procés evolutiu i portar la seva missió a terme.

Ja no organitzava res si no ho sentia. Tota la seva vida era una sincronització constant perquè la seva presència i els seus passos la portessin allà on tindria un sentit de ser.

Podia estar passejant, i de sobte, rebre una trucada per a una sessió individual.

Podia estar a casa i sentir que havia d’anar a comprar alguna cosa, i quan es trobava al carrer, apropar-se-li algú i explicar-li la situació que vivia. Alba escoltava i sentia compassió per aquell ser. En el fons, sentia compassió per tots els sers encarnats.

Podia anar a una trobada prevista, i rebre un llegat econòmic, en efectiu sense que ella ho sabés. Els que assistien a les seves sessions individuals, a vegades, també li feien regals amb un extra de l’aportació de les sessions.

La nostra ànima lliurada rebia de diferents maneres tot allò que necessitava i es trobava en el lloc adequat per a harmonitzar les energies del lloc o donar un consol o una esperança a algú que ho pogués necessitar. Sempre tenia un somrís per a tothom.  

A les botigues on anava a comprar, sovint rebia detalls al seu favor de part dels dependents. Ella res demanava i sempre es relacionava amb el respecte i l’amor que algú encarnat mereixia. Era una ànima lliurada a la seva Divinitat, i aquesta, mai la deixava de cantó o s’oblidava d’ella. Era vetllada, estimada i guiada.

Quan algú lliura la seva vida, la seva ànima i tot el seu ser al Déu que és, la vida es converteix en una aliada, creant i atraient tot el que hom necessita.

Alba deixà de demanar, senzillament si alguna cosa necessitava ho obtenia. 

Amb el temps es convertí en una Llum pel nostre món. Connectà amb la Saviesa Universal i la Llar de la qual tots procedim. Se sentia millor amb ells que amb els terrenals. Mai va estar sola, i cada vegada més, podia arribar a sentir-los i veure’ls, rebent tot tipus d’informació al respecte, activant-se el seu potencial espiritual més enllà de l’habitual. Les seves comunicacions eren directes i clares.

Avui, aquest ser real, és un ser ple de Llum i Amor.

Alba sap qui és i què ha vingut a fer en aquest món.

Segueix els passos del seu cor i no aparenta, la seva manera de ser, amb els tòpics convencionals existents sobre l’edat i l’actitud.

Aquells oberts de cor saben d’aquesta ànima, sent un pilar important pel nostre món.

Molts es troben molt bé al seu costat. Senten la pau i la tranquil·litat de l’univers a prop d’ella.

Ens trobem en temps de grans canvis, i l’univers ens ha enviat sers com aquesta ànima perquè puguem tenir un mirall on reflectir-nos i adonar-nos de qui som i poder seguir la direcció adequada en el nostre camí per a arribar a nosaltres mateixos.

La seva paraula és un bàlsam i la seva presència una font on beure la nostra ànima i sentir aquell qui en veritat som: Amor.

Gràcies ALBA.

Un mirall pels nostres temps

 Vivim temps moguts i donant passos a una aparent sacsejada mundial.

En el nostre interior podem sentir unes inquietuds i estats anímics remoguts, estranyant-nos a vegades, per sentir el que sentim. tot i així, no és del tot profund, perquè sentim, també, com si fos en el fons, alguna cosa passatgera i això és un indici que alguna cosa està canviant en el nostre interior. Les nostres energies s’estan renovant, alliberant la densitat del nostre ser i donant pas a unes noves energies amb una grau major de vibració.

Cada vegada que hi ha canvis en aquest sentit, el nostre cos i la nostra part més sensitiva perceben els estats del nostre interior conforme no acabem de sentir-nos be, però tot és degut a, podríem dir, una neteja energètica per a donar pas a un nou estat i així enlairar-nos i pujar nos esglaons en el nostre procés evolutiu.

Res és el que sembla. Aquells moments que ens fan sentir no del tot bé, només són tocs del nostre procés per a anar més enllà del nostre moment d’Ascensió fins a un nou cim que ens permetrà veure la vida, sentir-la i viure-la amb una nova actitud i visió, fet que ens obrirà les portes d’un major benestar i oportunitat d’entendre la nostra existència actual.

Vivim temps on el passat s’està allunyant del que va ser i es va aferrar al temps per a subsistir en aquests nous temps sagrats i del brotar de las noves llavors celestials en cadascú de les ànimes encarnades en aquest planeta d’una sola lluna.

A vegades hom pot arribar a necessitar una guia, una mica de llum per a veure més clar el seu estat actual o ers on dirigir-se i poder portar a terme amb tota la seva plenitud allò que ha vingut a fer.

Jo os dic: no esteu sols. Mai ho heu estat. L’univers vetlla per vosaltres i mai ens ha deixat de la mà.

Actualment tenim llums per tots els continents per a prendre-les com a referència i poder-nos veure, com si fossin miralls, i així adonar-nos de la nostra situació actual i la direcció a seguir a partir d’aquell moment que obrim el nostre cor i siguem conscients del que representen aquests sers/mirall per a la humanitat que es troba, en aquests moments, vivint experiències de canvi i transformació.

La Llar ens està enviant sers purs i amorosos per a calmar les nostres pors i permetre’ns fer una sèrie de canvis a les nostres vides per a arribar a aquell qui en veritat som: a nosaltres mateixos.

Aquests sers lluminosos i purs no són de gran alçada ni professen ambicions ni es plantegen projectes ni expectatives. No són titulats en cap màster universitari ni posseeixen títols d’àmbit intel·lectual. Res d’això posseeixen. Senzillament són i es mostren tal com són. Aquests miralls per a la humanitat són els Nens. Es troben en tot barri, població, capital, país, continent, fent presència en tots els racons d’aquest món. Ells són els miralls on podem veure’ns reflectits i adonar-nos de la nostra llum o foscor de la nostra direcció adequada a seguir i donar, per pròpia voluntat, els girs que es necessitin per a adreçar la nostra existència i dirigir-nos vers la nostra plena manifestació i realització en aquesta vida, complint així, el sentit pel qual encarnarem.

Els nens són brolladors del manà per a alimentar-nos i saciar-nos segons la nostra ànima i avançar basant-nos en la nostra veritable essència: l’Amor.

Els nens, tal com són actualment, tenen una raó de ser. Per a aquells que obrin el seu cor i puguin veure el fons de les seves formes, podran adonar-se que més enllà del que els nostres ulls veuen, el nostre interior ens fa sentir quan ens trobem davant d’un ser com els nens.

Ells, com nosaltres, estan aquí amb una finalitat superior. La diferència entre ells i nosaltres, és que porten amb ells una energia, una consciència desperta diferent al grau d’activació que podríem portar els adults. La majoria dels nens són més adults, espiritualment parlant, que els seus pares o els adults que els envolten.

Preneu-vos el vostre temps i contempleu als nens.. observeu-los sense crítcani judici, senzillament observant-los i veien el que fan i cóm s’ho passen de bé fent el qeu fan. En ells ens podem veure reflectits per a adonar-nos, potser, que a nosaltres també ens falta divertir-nos una mica i deixar de fer servir la ment constantment per a fer que el nostre passat problemes, tensions y preocupacions d’antany, apareguin en el nostre present en tot moment.

Els nens viuen i actuen des del cor. Són tot Cor. El seu amor fa que desitgin només el millor per a ells. Miren i de gaudir i delitar-se de la vida a cada pas que donen. Són els grans mestres per a la nova humanitat.

La seva puresa i innocència, entenent-la com a manca de maldat, fan d’aquests sers, una font d’aigua pura i cristallina, on tot aquell que la begui, saciarà la seva set de desitjar preocupacions, malestar, dolor i pors a la seva vida.

Han passat segles i segles i encara gran part dels adults no són conscients del que representen pel nostre món, en canvi, continuen veient als nens com a sers petits que no saben res i han d’aprendre encara molt de la vida. El que no saben, aquells que així pensen, és que aquests sers contenen les llavors per a una nova vida sense contraindicacions, interessos personals ni pors. Ells són l’exemple de l’apropament dels uns amb els altres, del divertir-se i donar sentit a les nostres vides. Observeu-los des del cor i veureu la maduresa i saviesa que contenen en el seu interior. És en la manera d’actuar i expressar-se on us adonareu de quin és el camí a seguir en la vida actual.

 És cert que ells no saben encara, de petits, adaptar-se i viure en aquest món terrenal. Venen de la Llar, de la qual tots procedim i allà podien expressar-se d’una manera lliure i majestuosa. Aquí, en aquest pla Terra, han d’aprendre a integrar-se en aquest tipus de vida i veure la manera d’apropar-se a tots aquells que varen acordar trobar-se en aquesta existència encarnada, abans del seu naixement.

Tot està conjuntat i sincronitzat. Tot està bé. No hi ha res a l’atzar i ells ho saben.

S’hauria d’escoltar més als nens. No parlen per parlar, senzillament juguen i actuen. No discuteixen per discutir, senzillament s’adapten i flueixen. La seva actitud és un reflex per a l’adult en aquesta vida que vivim.

  A vegades, quan s’expressen sembla que transmetin  una saviesa que no s’entén d’on l’han obtinguda. Semblen savis parlant, i a lo millor només tenen, en aquesta encarnació, tres anys. Ells tenen clar quin és el camí a seguir, i en canvi, no sempre els adults tenen aquesta certesa.

Hi ha qui es roba amb un nadó o un nen, i llavors, tota la seva part més amorosa sorgeix del seu interior. Els nens fan florir aquells aspectes innats del ser. Fan que la part més amorosa de cadascú siguin irradiades allà on estiguin. Aquests és una de les característiques dels nens actuals. I cada vegada més.

Escoltem-los i obrim el nostre cor. Acceptem-los tal qual són, perquè les seves diferències en relació a nosaltres, segurament seran les claus per a poder arribar a sentir dins del nostre interior, al veritable ser que som.

No és qüestió de l’alçada física, de tenir un cos fibrat, musculós, perquè l’important a la vida no és la forma, sinó el fons, i els nens saben del fons i el com aplicar-lo en el seu dia a dia. Si el seu entorn els entén i els respecte, tractant-los de tu a tu, llavors, estarem col·laborant en fer un món nou on l’amor i el cor predominaran, fent que el varen ser les guerres, les tensions i els interessos personals, polítics i econòmics, desapareguin de la faç de la Terra, perquè ens anirem unint cada vegada més i creant un nou món on l’harmonia i la Pau predominaran en aquest planeta on ens trobem experimentant una Voluntat Superior per a enlairar, no només la vibració del nostre planeta i humanitat, sinó per a enlairar encara més, a tot, no el nostre univers, sinó tot el firmament.

Els nens són part de la clau existencial que enalteix i enlaire a les ànimes.

Acceptem-los en el nostre cor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Mestre

Les paraules poden arribar a confondre, sobre tot, si aquestes són interpretades per la visió terrenal, racional d’aquells que es troben, fins i tot, ja endinsats en el món que es coneix com “espiritual”.

Alguna d’aquestes paraules són creences que posen una distància entre qui es etiquetat i aquell qui etiqueta.

Venim d’una energia on només uns quants podien estar en contacte amb sers d’altres dimensions, podien ajudar als altres d’una manera no convencional, així com fer curacions o ajudar a restablir la pau dins d’un, fent que pugui sentir la felicitat en el seu interior.

Aquests sers que tenien tot aquest suposat potencial en ells, feia que els del seu entorn el veiessin com algú especial que podia fer coses que els altres no eren capaços, aparentment.

Avui vull mostrar-vos el que un d’aquests sers va voler aclarir davant tota una sèrie de persones relacionades amb els mitjans audiovisuals, mediàtics en general,així com periodistes i algun que altre presentador de TV per a matisar i aclarir el que representa, sovint el fet de considerar a algú com un ser que pot arribar a realitzar actes “no normals” o tenir una saviesa més enllà de la nostra existència terrenal.

 JC feia anys que dedicava la seva vida a ajudar als altres. La seva experiència el va portar a adonar-se de quina era la direcció que havia de prendre a la seva vida. Va sentir la veu del seu cor i va començà a endinsar-se allà on se’l va xiuxiuejà.

Actualment, la seva vida no és com la de la majoria dels sers que l’envolten. Es dedica a ajudar a les ànimes per a poder-se manifestar d’una manera lliure i total en aquest pla existencial on ens trobem.

Feia anys que la seva vida va ser lliurada a transmetre a través de les seves trobades, escrits i sessions individuals tot el que la seva veritable Llar li va transmetre, així com la seva experiència personal abraçada pel seu treball individual per a poder trobar-se i arribar a manifestar-se aquell qui en veritat era.

Arribà el dia que va sentir que havia de donar aquest pas per a no distanciar més als humans pel fet d’haver-se creat una imatge i concepte d’alguns d’ells dedicats al planeta i a la humanitat. Havia concertat una mena de trobada per a parlar a tots aquells que sentissin en el seu cor el fet que tots som iguals i estem units per un fi superior donant sentit a la nostra existència en aquesta vida actual.

Va arribar l’hora i la sala prevista per a realitzar aquest acte es trobava plena, amb algunes cares conegudes popularment dins del món espiritual.

JC entrà en ella i es dirigí vers el centre, davant de tots, per a poder ser vist per tots els assistents, es trobessin on es trobessin dins d’aquella sala.

Tots el miraren esperant escoltar les seves paraules.

Finalment, després de saludar a tots els presents, començà a expressar el que el seu interior li xiuxiuejava:

“Gràcies per estar avui aquí i dedicar part del seu temps a escoltar les paraules que es diran a través de la meva persona, que, encara que sigui la meva veu la que els hi arribi, agrairia que fos el seu cor qui les escoltés i les tingués en compte.

Vull comentar-los el fet que en el nostre món, sense adonar-se, està distanciant als sers i classificant, creant diferents estatus, amb el que això comporta de cara el procés d’evolució del nostre món.

Porto anys lliurant la meva vida a un fi major, més enllà del terrenal. La meva vida ha anat fent, amb el temps, canvis i reajustaments per a anar-me adaptant, cada vegada més, als temps que anàvem vivint. Per això, avui, vostès i jo estem aquí, per a donar junts un nou pas i expandir la Unicitat i l’enteniment del que cadascú representa en aquests moments que vivim.

Vull dir-los que no hi ha ningú superior a un altre. Molts de vostès poden dir-me que això ja ho sabien, però una cosa és saber-ho i l’altre sentir-lo. Quan se sent, és llavors quan es viu integrant-lo a la seva vida quotidiana. Mentre, només es queda com un concepte més racional, i és la racionalitat la que ens ha portat a distanciar-nos els uns amb els altres.  

Avui vull transmetre’ls-hi alguna cosa que m’implica directament, i que en moments de la meva vida vaig ser etiquetat com aquell qui no era. Moltes persones que pregonen i presenten activitats relacionades amb l’autoconeixement i la consciència, encara tenen tendència a etiquetar a aquells que, en algun moment poden fer-li una entrevista o quedar per a comunicar algun aspecte existencial o sobre el procés evolutiu del ser humà.

Mirin, a la meva vida he rebut tantes etiquetes, que haig de dir-los que totes elles no es corresponien amb aquell qui jo era i el que feia. Cadascú té una visió personal i parcial del que veu o creu.

Entre d’altres, m’han arribat a dir que sóc psicoterapeuta, vident, sanador, mestre espiritual, terapeuta holístic, mestre de Reiki, en fi,... tota una mena de noms que no concordaven, exactament, amb el que jo feia.

Agraeixo que estiguin avui aquí perquè vull dir-los a tots vostès que, per favor, no etiquetin. El fet de fer-ho sembla que llavors ja tenen més classificat a algú sobre el que fa. Segur?

Hi ha sers que estan de servei a la Divinitat Superior. Aquests sers no s’inclouen en cap d’aquestes categories perquè la seva missió en aquesta vida va més enllà del que hom pot arribar a pensar. Algú pot dirigir-se a la meva persona perquè li doni una mà en el seu camí. Així ho faré. Llavors aquesta persona pregunta, per a tenir una idea de qui sóc jo: i tu què fas? La meva resposta serà: ajudar-li en allò que necessiti per a estar en pau amb vostè mateixa, depenent només de vostè i no d’elements externs com medicaments, dieta, pedres o amulets.

La persona insisteix:

-          Si, però vostè què fa per a ajudar als qui li venen demanant ajuda?

-         Depèn de la persona. Cada persona és diferent.

-         Però, com pot saber el què fer amb qui tingui davant seu?

La meva resposta serà:

-         Transmetre-li Amor i la meva Energia. Em poso en contacte amb la seva energia i percebo la direcció adequada a prendre. Al final, qui ha entrat on sóc, surt diferent, equilibrat i sabent què fer a la seva vida a partir d’aquell moment.

Com denominarien vostès aquesta funció? – preguntà JC sense esperar resposta dels assistents.

La resposta seria: Ser, senzillament, UN MATEIX. La nostra essència és la que produeix els miracles i les sanacions, però no com si fos alguna cosa extraordinària, sinó com un fet normal i natural quan algú és un mateix.

No vulguin veure el que no és, perquè en el fons, tots soms iguals amb el mateix potencial espiritual. Cadascú de vostès és divinitat. Cadascú de vostès és un mestre per a algú o tots els del seu entorn, com pot ser la família, la parella o fills,o amb la gent que normalment s’envolta i comparteix la seva vida.

Quan parlen de “Mestre” – referint-se a algú -, estan creant diferències entre els humans, perquè tots vostès són mestres. Sí, mestres! Com pot ser llavors que no tots mostrin la seva mestria? Aquí és on intervé el procés d’autoconeixement i el que es coneix com a despertar espiritual o una consciència enlairada.

Tots els que ens trobem en aquesta sala tenim la mateixa essència. Estem fets de la mateixa essència, però no tots són conscients d’ella. No tots estem en el mateix nivell que d’altres del nostre entorn. Aquí és on radica el per què uns sí i d’altres tan poc. El grau de consciència que tenim ens fa apropar-nos més els uns als altres, o crear distanciament entre els humans, creant sers especials o superiors, i els de la base, la resta.

No hi ha diferències entre vostès i jo. Cadascú ve a ser una Font de Llum i Amor per a algú del seu entorn o el seu hàbitat en general. Vostès poden manifestar aquell qui són, com aquests sers que etiqueten com a mestres. Per favor, deixin d’etiquetar-nos i sentin els seus cors, i s’adonaran que entre vostès i jo, entre vostès i qualsevol ser no hi ha diferències espirituals. Senzillament, uns són conscients i d’altres no. És com si un grup de persones estiguessin assegudes en un cotxe i amb les mans al volant. Totes tenen el mateix tipus de cotxe, però no totes saben utilitzar-lo i aplicar totes les seves característiques. Algunes sabran de les bàsiques, d’altres alguna més, i poques, potser, la major part d’elles; però totes, tenen el mateix potencial per a fer que el seu vehicle pugui arribar allà on cadascú vulgui.

Quan es parla de “Mestre”, sembla com si ens trobéssim davant d’un ser especial, superior als altres. Res d’això és. Per això, avui he volgut estar amb tots vostès per a dir-los que, per favor, no em diguin més “mestre”. No sóc més que vostè, que vostè o vostè – assenyalant a diferents assistents de la sala.

Jo Sóc qui sóc i aquell que escolta el seu cor, sabrà que res parcial indica la meva missió a realitzar en aquesta vida.

Tractin a aquells que fins ara se’ls considerava com a “Mestres”, com algú com vostès, que havent despertat la seva consciència i arribant-se a conèixer,varen aconseguir obrir el seu cor i sentir la seva essència divina, lliurant la seva vida a la Divinitat que cadascú és.

Tots som mestres i deixebles alhora, perquè fins i tot els coneguts mestres o messies de la humanitat al llarg dels segles, ells estaven aquí, principalment per ells,pel seu procés evolutiu, i havent despertat la seva consciència, sentiren que havien de lliurar la seva vida a portar el Cel aquí a la Terra.

No hi ha persones especials, perquè tots som especials.

Ningú és més que un altre, senzillament és més conscient. Aquesta és la gran diferència.

No lloeu a ningú ni adoreu a cap ser humà, perquè ells són com vostès. Per què no comencen a estimar-se a vostès mateixos i a deixar de viure des de la ment racional per a iniciar un nou camí escoltant la veu del seu cor?

Llavors, la seva visió de vida canviarà i s’adonarà que no hi ha ningú més que un altre, perquè tots som essencials pels del nostre entorn. Tots som Amor, i per tant, aquest Amor ens fa a tots iguals, perquè tots, alhora procedim de la mateixa Llar Celestial. Que no ho recorden?

Mestre és una paraula intel·lectual, mental, no d’unicitat.

(Silenci allargat)

No m’etiquetin com a “Mestre”, perquè jo també estic seguint el meu procés evolutiu. Jo també haig d’aprendre nous aspectes del meu camí. He après molt, però a mesura que vaig endinsant-me en aquell qui jo sóc, més m’adono que, en mi, encara hi ha un camí a seguir que enlairarà encara més la meva ànima.

No sóc el mestre de ningú. Puc ser un mirall,però no un mestre. El meu procés continuar, i és cert que cada vegada em sento millor amb mi mateix. Cada vegada sento més la meva essència i aquell qui en veritat sóc.

Cadascú de vostès és el seu propi mestre.

Cadascú de vostès té el mateix potencial i capacitats que jo. Només és qüestió de voler arribar a ell. El no voler li allunya del que es denomina mestria. La predisposició adequada li obra les portes per a endinsar-se en el seu interior i  arribar a connectar i conèixer el Déu que cadascú de vostès és.

El meu nom és JC un ser conscient i obert de cor, al servei de la Divinitat, ajudant a recordar a aquells qui són i poder arribar a sentir la seva veritable essència innata, sentint el seu cor i els xiuxiueigs que aquest els pot arribar a dir.

Això no és ser un “Mestre”, és ser UN MATEIX, escoltant el seu cor.

Agrairia que no em diguessin “Mestre”, sinó pel meu nom. Aquest petit acte ajudarà a que vostè, qui sigui, i jo, ens puguem apropar des del cor, i no des de la ment al poder arribar a pensar que jo sóc més que vostè. Per favor, Jo Sóc vostè i vostè és jo. Obrim-nos de cor, i la fi del nostre encontre serà una realitat.

A tots vostès, gràcies.”

Jo estic en tu, fill

Tots som part de l'Univers, per tant, tots alberguem en el nostre interior la llavor de la Divinitat brotant amb el nostre consentiment. Per a tots vosaltres, una abraçada.