dilluns, 31 d’octubre de 2011

La Llum de les Paraules (51)


"Els estels no lluiten per a brillar; els rius no lluiten per a fluir; i tu, tampoc has de lluitar per a sobresortir a la vida.  Senzillament sigues tu."   


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 27 d’octubre de 2011

El cercle de la realitat humana

És sabut que la nostra ment té la capacitat de crear. Aquest potencial no es decanta vers l’amorós o el no amorós. La ment té la capacitat de crear qualsevol situació, esdeveniment segons els paràmetres als quals l’haguem sotmesa. Si el seu contingut és blau, materialitzarà una realitat blava; si és vermell, el que veurem serà vermell; però si el que conté en el seu interior és l’arc de Sant Martí, materialitzarà l’arc de Sant Martí. No podem deixar de relacionar el que veiem y escoltem en el nostre entorn, aquesta realitat nostra, amb la ment.
Estem en temps de grans canvis, i molt s’ha dit sobre la Nova Era actual, malgrat tot, encara hi ha qui se sent identificat amb tot desequilibri que li succeeix, o el que és el mateix: “Jo penso així i així ho crec”.
Quan alguna cosa no amorosa ho comencem a divulgar, estem posant i creant més energia del mateix tipus en aquesta transmissió, en aquest esdeveniment, fomentant que tot continuï com ara i es reprodueixi més del mateix.
La nostra ment és summament poderosa per a crear segons els nostres pensaments i creences. Ens sentim identificats amb un tipus de societat i món, segons el nostre món interior.
Algú pot exclamar:
- Jo no sóc així! Sóc un ser positiu i cada dia em treballo per a poder continuar evolucionant des de l’amor! Jo respecto a tots i no faria mal a ningú.
Abans de continuar m’agradaria comentar-vos que ningú vol fer mal a ningú per naturalesa. A vegades la no-consciència no es manifesta en els grans titulars, però sí en la lletra petita del nostre dia a dia. Les nostres intencions són les millors per a tots, però la nostra actitud, les nostres paraules o pensaments no sempre coincideixen amb el que expressem davant els altres. No sempre el nostre interior coincideix amb el que expressem en la nostra quotidianitat
Us parlo des del coneixement i l’aprenentatge d’anys d’observar al ser humà i treure tots els filtres de la meva ment per que el meu cor pugui discernir la realitat del desig individual.
Sento les energies de la por, avançant en mig de la dualitat, envoltant-me de sers que necessiten la Llum de la consciència. Sers pregonant les seves intencions pel major bé de tots, els seus desitjos i pregàries realitzades a diari per un món millor, suplicant a un Ser Superior perquè posi una mica de pau i amor, misericordiós vers els que es troben en aquesta dimensió. Les seves intencions són bones, però es troben en mig d’una vida de ficció.
La creació d’un nou món depèn de cadascú. És a partir d’un, de l’interior d’un mateix com podem canviar aquest entorn ple de dualitat i mires estretes. Les generacions anteriors han marcat les seves ments i les seves consciències cel•lulars. Tots ells vibren des del raciocini i la terrenalitat. La seva densitat no els permet tallar les cordes del desaferrament creient que allò que ha estat durant segles, encara és vigent en els nostres temps actuals.
La seva ment creu en un prototip de vida degut al que han viscut, però les vibracions dels seus passats no facilitaven l’alliberament del que va ser per a SER, ara, un mateix.
Aquestes energies, impregnades en els seus ADN, han permès recrear uns pensaments i creences obsoletes, degut a una falta de consciència en els nostres temps.
La nostra ment recrea i es basa en tot el que en ella se li ha introduït i arxivat al llarg dels anys. Hi ha un filtre creat que fa que tot el viscut sigui d’aquell color, no volent, sovint, obrir-se a una nova visió de la vida.
Molts, aparentment donen un primer pas, però és tan forta la influència del viscut i transmès pels seus ancestres, que es queden en el coneixement, i no en l’aplicació a les seves vides i l’alliberament de totes les pors, obrint-se a un nou despertar conscient que el portarà a l’evolució de la seva ànima i a una nova vida d’integritat i saviesa.
La nostra ment s’identifica amb allò que li és familiar i es troba en el seu interior, en el nostre interior. Quant més ens identifiquem i transmetem aquesta energia, més potenciarem esdeveniments d’aquesta energia. Nosaltres som el motor que impulsa el canvi en els nostres temps. Segons ets, així crees.
És un cercle, com un peix que es mossega la cua: Pensem, veiem i escoltem. Ens identifiquem, comentem i així creem més de la mateixa energia. Al crear-la, més estem creant el nostre entorn, i tornem a començar: veiem i escoltem…..
Quant més ens aferrem a les nostres creences d’un passat, més situacions de malestar i negativitat crearem a la nostra vida, en el món que vivim. Quant més expressem el malament que va tot i transmetem el no amorós de la vida, més del mateix crearem. No creieu que ja és hora de transmetre energies més positives i deixar de veure les noticies de la televisió, els diaris, les revistes insubstancials de safareig, i començar a ressaltar tot allò de bo que hi ha a cada situació, cada persona i en el món? No creieu que ja és hora de treure’ns tots els filtres, i permetre que tot sigui segons el nostre cor, i no el nostre intel•lecte?
Què hi ha a la nostra ment? Què pensem de la vida? Cóm és la nostra vida? De quin tipus de persones m’envolto? Aquestes poden ser algunes de les preguntes que ens podem començar a fer per a adonar-nos de qui som a l’ara. Segons som, així materialitzarem.
Quan les crítiques, els judicis, els insults, les enveges, l’ego, el desig i els aferraments en general deixin d’aparèixer en nosaltres, llavors serà senyal del veritable canvi tan esperat per a tots i tan expressats pels sers que viuen a la Nova Era irradiant la seva Llum i el seu Amor amb les seves presències i els seus missatges d’esperança, coratge, serenitat i Amor pel nostre estimat planeta.
Quan trenquem el cercle de cóm penso i sento des del desamor, la identificació amb tot allò que no beneficia a l’ànima i la seva transmissió com a contingut de les seves creences, quan així sigui, llavors, veurem com la nostra vida canvia i també la dels altres.
Les guerres i tensions ètniques i polítiques finalitzaran quan acabin les lluites internes de cadascú.
La pau s’aconseguirà quan hi hagi pau a cada cor.
L’ego deixarà de manifestar-se quan el nostre cor s’obri i siguem la seva veu.
El dolor desapareixerà quan comencem a recordar qui som i la nostra consciència espiritual comenci a enlluernar.
Quan tot això sigui a cada ser humà, llavors el món serà el paradís que sempre un ha pogut arribar a somniar i desitjar per a viure.
És tan senzill!
Hem de pensar que només es necessita un 1% de la humanitat perquè això succeeixi.
Vols ser part de nosaltres?
Ha arribat l’hora del cor. Els nous temps truquen a la porta perquè la seva veu ressoni amb força a l’interior de cadascú, i així poder deixar que el nostre ser sigui guiat per ell i viure en un món de pau, amor i harmonia.
Aquest és el camí que la Nova Era ens empeny a ser nosaltres, sense passat, sense ego i deixant que el nostre cor ens guiï, llavors, … nosaltres serem nosaltres i el planeta serà un lloc on podrem viure segon sempre hem pensat que hauria de ser.
Aquest és la força de la teva capacitat de creació.
Allibera’t de la teva ment i permet que el teu cor et guiï!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

No temis


"La Terra trontolla i les pors floreixen en el ser humà aferrat a un passat.
La Terra s'enlaira i desperta la consciència del ser humà, dirigint-se vers la seva divinitat,
fluint i mantenint la serenitat en el Gran Canvi dels nous temps.
No temeu. Escolta el teu cor i sentiràs la pau i l'assossegament de la Voluntat Divina en tu.
Ens dirigim cap a una nova Terra d'Amor, Pau i Harmonia.
Tota reforma en una casa, crea certs malestars, però al final,
la plenitud i benestar seran inmensos.
No creus que ja és hora de treure el vell per a donar entrada al nou?
Tot va bé."



Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 20 d’octubre de 2011

Entrevista a una ànima conscient encarnada

Remenant entre els meus arxius per a fer la publicació d’aquesta setmana, m’he trobat amb aquest article (entrevista) realitzat ja fa temps, però que, en aquests temps de moviment familiar existent, el trobo interessant i adequat pels nostres temps d’avui en dia:


- Et sents integrat a la teva família de sang?
- Crec que és encertat donar el qualificatiu de “família de sang”, degut que tots provenim d’una família major, d’una família espiritual. Ells són la nostra veritable família. En relació a la teva pregunta, no sempre un se sent identificat amb el seu entorn, i degut a això, deixa de mostrar-se segons és. La manifestació pròpia queda arraconada al veure que allò que un pensa i sent no es correspon amb la seva realitat actual. Quan es deixa anar i mostra part del que hi ha dins d’ell, llavors veu un rebuig i una incomprensió total per part d’aquells que representen que sempre li donen recolzament i protecció. Quan exposa la seva visió, des de la més innocent actitud amorosa, s’adona que només troba tensió i malestar degut a la no acceptació de les seves paraules per part dels oients. Pots comprendre, llavors, que no em senti identificat amb la meva família de sang.
- Tan malament ho vas passar amb ells?
- Els pares sempre donen el millor que saben als seus fills, però no sempre donen el que ells, els fills, necessiten. No tots som iguals, i per tant, no es pot educar d’una mateixa manera a un fill que a un altre.
- Ara et sents més a prop de la teva família?
- A nivell espiritual sí.
- Què vols dir “a nivell espiritual”?
- Quan despertes la consciència espiritual, quan un comença a adonar-se qui és, veu que tots estem units, que cadascú representa un paper a la vida d’un altre o d’altres, i que la seva presència influencia a aquells que són amb ell. Som com una xarxa on tots estem relacionats, i per tant, representem un paper en la vida de l’altre.
- Així tu i jo estem relacionats?
- Sí. A la vida d’un intervenen molts factors que el fan ser d’una manera concreta. Un coneix a persones que el fan reflexionar, o reafirmar els aspectes que pot arribar a pensar o creure sobre la vida, per tant, cadascú és un estímul per l’altre. A conseqüència de la nostra trobada permetrem que d’altres puguin saber el que ara tu estàs gravant, i aquest contingut pot ajudar a reafirmar o crear una nova visió sobre la vida a algú que pugui llegir, en el seu moment, aquesta entrevista. Això és el que vull dir, que tots estem relacionats pel nostre major bé.
- I en relació als teus pares?
- Ells han fet el paper que havien de fer amb mi perquè jo pogués arribar a ser jo, sense ells saber-ho. Veuen uns resultats en mi que no estan d’acord segons les seves creences. No entenen ni comprenen el meu plantejament de vida, i això els atemoritza i preocupa. Davant d’una situació nova, un es tanca i té por, perquè el nou espanta. La gent té por a allò que no coneix, i jo sóc una manifestació d’una vida diferent a la seva, i per això la rebutgen. No reflexionen sobre les meves paraules, només es tanquen i ataquen. L’atac és la seva millor defensa abans que pugui trontollar les seves creences.
- Tanta por et tenen?
- No a mi, sinó que la meva vida no concorda amb la seva i això els neguiteja. Tenen por, i aquest temor fa que hagin manifestat expressions despectives, de menyspreu, fins i tot, alliberant ràbia contra mi degut a la manca d’amor obtingut en les seves infanteses.
- Tal com parles, els teus pares semblen uns ogres?
- No! senzillament tenen por. Tot allò que no coincideix amb les seves experiències i creences, ho mantenen a certa distància perquè no desestructurin els seus plantejaments basats en la manca d’autoestima i les pors. Ells m’estimen. A la seva manera m’accepten, però no el meu interior. Com a molts pares d’una època concreta que han crescut en mig d’una guerra civil, això els ha marcat. No els culpo. Els entenc i això em permet estimar-los com són. Amb les seves actituds m’han fet prendre decisions fins arribar al present. Sóc, en part, segons “ells m’han fet”. Ells han influenciat la meva vida, i m’han ajudat amb el seu exemple a ser com sóc.
- Sí, però no t’accepten com ets.
- Tots estem relacionats, com he dit anteriorment. Amb la meva manera de ser i el que he anat veient en els seus comportaments, m’he adonat que el millor per a un ser humà és estimar-se i conèixer-se. Això és el que he fet a la meva vida, arribant a un punt que veig als meus pares, no com a pares, sinó com a uns tutors terrenals que m’han donat allò que necessitava per a arribar a ser jo, i alhora, com unes ànimes en procés de creixement. Cadascú té una manera de ser, d’actuar, però tots tenim un punt en comú, l’amor. Quan aquest no fa presència, el dolor, el malestar comença a aparèixer en la vida d’un. Llavors, i només llavors, es comença a distorsionar la vida, creant-se una visió pròpia irreal.
- Com saps que no ets tu qui distorsiones la vida?
- Has escoltat algun cop el teu cor?
- Només després d’anar a córrer. Sembla que tingui taquicàrdia.
- Bé, però has escoltat el teu cor, el que et deia?
- El cor parla?
- Sovint només es veu la forma, però pocs s’endinsen en el fons. Som molt més que un cos, i quan prenem el camí del nostre interior, llavors comencem a veure-ho tot més clar. Hi ha qui es queda a les portes i no gosa endinsar-s’hi, però aquells que donen el primer pas, s’adonen de l’amor que són i de l’amor que ens envolta.
- Vols dir que els teus pares no s’estimen?
- Han viscut masses penúries en les seves infanteses. Els seus temps els han fet tancar els cors i reprimir les seves emocions. S’han identificat amb el món de la forma i han lluitat per aconseguir viure acomodadament en la forma, que era la única manera de sobreviure i ser valorats i ser valorats segons el seu temps. Han tancat els seus cors i aferrar-se en les seves experiències.
- Normal, no?
- Degut a la manca d’amor en les seves infanteses, s’han oblidat d’estimar-se a ells mateixos. S’han oblidat d’ells. Volen el millor per a tots. Tenen un gran cor, però han deixat de costat el més valuós a les seves vides: ells mateixos. Pateixen, i no és el que vull per a ells, però els seus cors estan massa ressentits i tancats. Tenen por d’obrir-se, identificant-se amb l’entorn social que viuen.
- Creus que algun dia t’acceptaran tal com ets?
- Algun dia s’adonaran de la meva manera de ser, però això serà, probablement, quan ens reunim, novament, amb la família espiritual. Allà a Casa, sabran qui era el seu veritable fill gran. Vull el millor per a ells. Els estimo i el meu amor els envolta. Sento les seves pors manifestades a través d’actes terrenals, però algun dia deixaran de tenir-ne, i llavors els nostres cors s’uniran des del més pur amor irradiat per les nostres essències, sense pors ni en compta gotes. Em sento agraït per les seves presències a la meva vida. Han estat part fonamental del meu procés d’evolució. Només sento amor i agraïment per ells. Han fet la seva feina amb mi, i molt ben feta. Sento amor per ells i respecte, molt de respecte degut a l’important paper que han tingut a la meva vida.
- Vas sovint a veure’ls?
- No. Ara em moc en altres ambients, on la meva presència és acceptada, compresa i valorada. Si vols que la teva presència es tingui en compta i sigui útil, no vagis al desert, ves allà on estan disposats a escoltar-te i a tenir-te present. Quan un cor està tancat i no vol rebre cap consell per a obrir-lo, s’ha de respectar el seu propòsit. Al final s’adonarà de la decisió presa. El meu amor és gran vers ells, però en aquests moments, hi ha altres espais on reclamen la meva presència.
- Veig que malgrat tot els estimes.
- Clar que sí! Són els meus pares i han fet el millor que sabien i podien perquè no em faltés de res. D’alguna manera,.....m’ho han donat tot.
- Si ells et sentissin......
- M’estimarien a la seva manera.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"


Amb tota il•lusió i servei als nous temps, us recordo que l'1 de novembre es realitza el Congrés de “Vivir en la Luz y el Amor” a Barcelona.
M’alegra saber que alguns de vosaltres ja us heu inscrit i ens tornarem a veure en aquesta trobada de Llum. Per a tots aquells que encara no ho heu fet i sentiu que us agradaria venir, podeu entrar a: http://www.viadimension.es/ 

En aquesta web trobareu tota la información ja actualitzada: informació sobre els ponents, horaris, ponències a realitzar, inscripcions,….

“Només hi ha un món: el món interior, y depèn de com sigui aquest, així es manifestarà el teu món exterior.”

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 13 d’octubre de 2011

La Mestria enmig de la tempesta

“Mestre és aquell que manté la calma i la serenitat enmig de la tempesta, irradiant la seva Llum i el seu Amor”


Avui m’agradaria presentar-vos una situació real viscuda relacionat amb la mestria. Avui vull parlar-vos d’una persona que la vida l’ha portat a situar-se enmig del seu ambient familiar per a poder irradiar la seva Llum i el seu Amor, permetent que les situacions viscudes poguessin desencadenar-se vers la seva resolució pel major bé de tots, sabent que el procés per a arribar a ella, no va ser l’esperat per tota la família.
Avui vull parlar-vos d’un mestre en la discreció i no considerat com a tal en el seu ambient familiar.
Avui vull parlar-vos de la importància de connectar amb la divinitat que cadascú és per a poder tenir una visió serena i adequada pels esdeveniments que puguin presentar-se davant nostre.
La vida no sempre és com nosaltres volem o esperem. Les expectatives no pertanyen a la nostra divinitat, per tant, hem d’estar oberts per a poder viure i resoldre totes les opcions que la vida ens presenta. Hem de tenir un cor obert per a poder discernir el més adequat per a la resolució del manifestat. Aquesta és una de les qualitats del Mestre: un cor obert i una visió més enllà del terrenal per a poder obrar des de l’Amor, des del cor i no des del raciocini, la ment.
El mestre del que avui us vull presentar va haver de prendre una decisió pel major bé de la seva ànima i d’aquells amb els quals es trobaria.
Va haver d’apropar-se a la seva família, començant pels seus pares. Fins llavors no era comprès, acceptat, i a vegades, fins i tot, menyspreat, rebent expressions de burla sobre el què sentia i com veia la vida.
Estant amb els seus pares, va poder retallar les distàncies que havia entre ells, degut que els seus progenitors veieren, amb el temps, que podien comptar amb ell, i més endavant, poder confiar, delegar i obrir-se també a ell. Van poder fer les paus, mantenint els seus pares, les creences terrenals, entenent aquesta expressió, com la ponderació de la ment davant el cor i la no consciència espiritual.
El temps s’encarregà que la seva mestria pogués ser expressada. Aquest ser de Llum va haver d’anar-se de la llar familiar per a poder trobar-se, conèixer-se i adonar-se de qui era ell i poder sanar, així, el seu passat i arribar a conèixer i sentir a Déu en ell.
Una vegada va estar preparat, llavors se li designà una àrdua tasca, prova, com a mestre que ja era. Havia d’ajudar a la seva família.
Els primers dies, setmanes d’estar amb ells, semblava que tot anava més o menys bé, fins que la seva presència va fer que les energies familiars es remoguessin i comencessin a crear-se situacions de gran moguda per a recol•locar a cadascú en el seu lloc i fer que la família (pares, germans i nets), poguessin solucionar certes actituds i situacions que fins el present s’acceptaven, distanciant-se els uns dels altres. Tot era imatge, forma, sense cap contingut que ho sostingués. Tot era hipocresia.
Quan arriba la Llum, tot s’il•lumina i es veu clar. Es divisen les petites situacions que fins ara es trobaven estancades, reprimides i acceptades sense fer res per a remeiar-ho. Bé, la Llum de qui us estic parlant, la seva presència va fer que tots se remoguessin com a família i els pilars de cartes que els sostenien, es tambalegessin i acabessin caient a la seva manera.
El mestre era silenciós. No parlava ni intervenia si no li preguntaven. Ell continuava sense ser acceptat pel que era, però la seva presència anava desfent els pilars de mantega que es desfeien amb la calor. La Llum continuava mantenint-se discreta però irradiant amb una gran força amorosa al seu entorn. Aquesta és una de les capacitats dels grans mestres: saber arribar sense intervenir.
Sabia que tot estava seguint el seu camí i confiava que el que estava succeint era pel major bé de tots. Tot semblava trontollar i perdent consistència, en relació a postures mantingudes en un passat, però els nous temps ens impulsen a fer canvis vers la nostra integritat i sanació. El despertar de la consciència és un fet, encara que aquella família continuava mantenint-se en la ignorància i tancats en la por i la identificació amb el que la seva societat i les notícies de la televisió anaven anunciant dia sí, dia també.
Com un far enmig de la tempesta, el nostre ser il•luminat es mantenia erm i sensible als senyals i energies que anava rebent dels nous temps en relació a la seva família.
Estant ell amb ells, va aconseguir que els seus pares li comencessin a veure com algú que es podia confiar. Ja no havia distàncies, sinó apropament. Les ribes de l’abisme es van apropar i pogueren arribar a abraçar-se i veure al seu fill com algú amorós i no distant.
Els seus pares van prendre decisions, just quan ell es trobava entre ells. El nostre ser els va ajudar a donar aquests passos, bé d’una manera pràctica, bé a través de la seva Llum i vibració. Va arribar un moment que va haver judicis entre mig per qüestions de fills, germans del mestre. Ell continuava calmat, serè i de bon humor, vivint el present i sabent que res és el que sembla, perquè aquestes aigües braves en les quals es trobaven, els portarien al major bé de tots. Veia els resultats en un futur proper, i per tant, no es preocupava degut que sabia que tot estava anant bé.
En una altre ordre de coses, va fer que els seus pares prenguessin altres decisions sobre el reunir a la família perquè sí, perquè tocava o era ben vist, en dates com Nadal, per exemple. Bé, no sempre les trobades eren amoroses i acabaven de la millor maner,a per tant, decidiren que ja no era necessari estar tots, sinó aquells que volien estar ben envoltats amb la resta de la família i no perquè tocava; per tant, el proper Nadal va ser viscut no amb tots els membres familiars.
El nostre Mestre arribà tenint una família dividida, havent diferents grups entre els set germans que eren. Quan uns estaven presents, els altres no volien venir, i quan els altres volien venir a veure als seus pares, no venien els primers. Uns no volien estar quan els altres estaven presents. Era una família desestructurada, i la nostra Llum es trobava en mig de tots ells, sense intervenir, només acceptant i il•luminant amb intensitat.
Encara es troba ben arrelat entre les roques per a indicar el camí a seguir pels vaixells dels membres de la seva família.
Està veient com els seus pares comencen a viure més relaxats, més distesos i a sentir-se, a la vegada, més recolzats per algú que des de fa molts anys han estat distants.
S’està portant tot el procés amb serenitat, en la calma i l’esperança que està donant el mestre en la seva condició humana.
Tot segueix el seu procés, sabent que s’està fent el millor i l’adequat segons es va veient. Hi ha qui no vol sentir aquesta calma i viure en la confiança. El lliure albir hi ha que respectar-lo encara que es decideixi voler patir en la ignorància espiritual.
Les ones empenyen fort la nau familiar, però el Mestre agafa el timó en el silenci i la discreció, i els que es troben al seu costat, veuen l’esperança d’una nova vida més en acord als seus somnis.
El Mestre té una gran responsabilitat familiar, social i planetària, i normalment, en els temps que vivim comencen en aspectes relacionats amb la família, perquè ja ha arribat l’hora que la família es reuneixi, sí, també la Família Espiritual de la Llum.
Cada ser de Llum és portat al millor lloc per a poder propagar la seva radiació i el seu Amor per a unir allò que li és més familiar. Amb el temps, aquesta unió i presència s’anirà allunyant per ser requerit en altres llocs.
Mantinguem la calma i la serenitat en el nostre ara actual i sentim l’Amor i la connexió amb la Llar, com el Mestre que us he presentat avui. Ell segueix amb el seu servei al Pare amb tots aquells que, incrèduls i arrelats a la terrenalitat neguen qualsevol altre tipus de manera de viure que no sigui a través del diner, l’ego, la prepotència, l’orgull i la vanitat.
La Llum està per a allunyar la por del ser humà.
La Llum tranquil•litza, no inquieta.
La Llum uneix i amaina els temors.
La Llum dóna força i confiança per a sortir de les tempestes.
La Llum obra el cor i no permet que lament valori el passat del que va ser, ponderant-lo.
La Llum dóna confort, seguretat i esperança plena.
El nostre Mestre es troba enmig de la seva família amb discòrdies, ràbies, odis, orgulls, vanitat i situacions judicials entre mig. Hi ha qui el senyala amb el dit, culpabilitzant-lo d’alguna cosa que ha succeït. Està sol, però no se sent sol. Sap que els passos donats, sortits del cor, es troben dins de l’adequat del procés a seguir, segons la Voluntat Divina.
Al final vindrà la calma, i el ser il•luminat ho sap, per això el moviment actual, la desestabilització viscuda, per a poder arribar a l’harmonia i col•locar a cadascú en el lloc que li correspon.
L’Amor i la Pau l’acompanyen.
Gràcies per ser.

Només existeix l’Amor, i al final, l’Amor prevaldrà, encara que el procés sigui tempestuós i accidentat.
Res és el que sembla. Tot és fruit de l’Amor.
Només existeix l’Amor,… i el Mestre, això ho sap.





dilluns, 10 d’octubre de 2011

La Llum de les Paraules (50)

El jardiner, mentre espera, sap dels fruits a recollir. És un any d’una pròspera collita. Confia i sàpigues que el procés està continuant. Així està sent.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

dijous, 6 d’octubre de 2011

Celebrant la meva benvinguda

Avui voldria compartir amb vosaltres una experiència molt personal que vaig tenir en el seu moment amb la Llar, per a celebrar la meva preparació i disposició per a portar a terme el què he vingut a fer. Van ser uns moments de gran celebració conforme havia arribat la meva hora.
Encara que són paraules impreses, porten l’energia del gran instant de reconeixement per part de la Llar de la meva obertura al món i mostrar-me amb tota la instrucció rebuda per part de la Llum, al meu entorn, a la humanitat. Són moments inoblidables, amorosos i plens d’agraïment per a arribar fins aquest instant, tan desitjats al llarg dels meus anys actuals.
Quan arriba el moment, se us fa saber i llavors saps que no hi ha dubte del què sents i vius.
Des del cor, per a tots vosaltres:


Les portes s’obren i jo entro majestuosament al nou espai, que ha estat creat per a mi perquè pugui realitzar els meus grans anhels. Entro en una gran lluminositat, radiant-se per tot l’indret en el qual acabo d’entrar. Hi ha una melodia dolça, donant-me la benvinguda. Tots els sers que allà hi són, aplaudeixen la meva entrada, travessant la porta tot il•lusionat i ple d’emoció. Sento la plenitud enmig de tots aquells sers que festegen la meva presència entre ells. Em sento com homenatjat. Sé que tots ells estan aquí per mi, per a rebre’m, abraçar-me i estar amb mi la resta de la meva existència, i aquest cop d’una manera conscient per part meva.
Hi ha sers per tots els indrets d’aquest lloc on sóc. M’envolten, per dalt, als costats, per arreu hi ha sers lluminosos que s’alegren de veure’m, havent una altra llum molt més intensa en tot aquell espai que no pertany a ells, sinó a algú molt amorós i creador de tots els que allà ens trobem. Sentim l’amor de la seva presència, alhora que sento la de tots els que m’envolten, germans de la mateixa Font.
Sento com un gran esclat de plenitud dins meu, d’èxtasi espiritual a l’estar amb tots ells i sentir la Unicitat existent entre nosaltres. Tots som Un, la Font, ells i jo. Tot és Amor. Només sento aquesta immensa calidesa de quan hom es troba a la seva veritable Llar i és estimat per tots aquells que l’habiten. És una puresa indescriptible més enllà del reconeixement que es pot tenir vivint en la terrenalitat com a condició humana.
M’exalten amb la seva presència i honren la meva ànima i tot el meu ser. Sento el seu Amor pur i incondicional vers el meu ser.
Hi ha alegria i joia per haver arribat fins aquí! Ells m’estaven esperant des de ja fa temps. Tots volten al meu costat contents, irradiant les seves llums com no ho havien fet des que he entrat. Sembla que juguin i dansin. Ell (Jesús, el Mestre), amb la seva intensitat lluminosa és allà també, a un costat, entre tots, no volent-se perdre aquests moments de benvinguda. Són molt més dels que aparentment hi caben, però hi són, allà amb mi, celebrant aquest moment tan estel•lar. Tots estan contents de veure’m i saber que ara ja sóc part activa de la família en aquesta dimensió on vàrem acordar venir.
Sona la melodia de fons, celestial, alegre i celebrativa. Apropant-me al Mestre i Amic, li dic:
- Gràcies! Gràcies per tot el que has fet per mi. Gràcies!
Llavors ens abracem i sento el seu gran amor més enllà de tota dimensió. Sento la seva saviesa i mestria alhora. Em són familiars.
Llavors, em diu:
- Ara hauràs de mostrar-te en el teu entorn, i després el món et coneixerà. Ara tens la força necessària per transmetre al Pare i parlar en el seu nom. L’Amor de la Llar serà en tu en tot moment. Jo hi seré i tots els que aquí hi som. (Pausa). Ells també estan contents perquè tenen, a partir d’ara, una nova porta oberta per a manifestar-se tal com els agrada fer-ho. Estàs preparat. T’has estat preparant per a aquest moment. El moment que buscaves i esperaves és aquest, la teva confirmació del qui ets i el que has vingut a fer. (Ens tornem a abraçar sentint la nostra unió i el nostre amor a través de l’altre).
- Al•leluia! Lloat sigui el nom de Déu! – dic.
- Al•leluia! – sento com tots exclamen alhora.
Tots els qui en algun moment m’he sentit estimat o m’han estimat al llarg de la meva vida actual i d’altres, estan allà celebrant la meva vinguda a l’Ara esperat.
A tots, gràcies i que a partir d’ara pugui servir al Pare amb humilitat, senzillesa, fermesa i claredat, rebent a tots aquells que em vinguin.
Em poso a les teves mans, Pare. Estic a punt i amb moltes ganes de portar a terme allò que he vingut a fer, segons la teva Voluntat.
Gràcies per tot, per tots i per mi.
Que es faci la teva Voluntat, i poder ser un llapis on tu la puguis dibuixar plenament a través meu.
T’estimo i tinc ganes d’obrar amb tu i en el teu nom
- Així és i serà, fill – em respon el Pare. Ara gaudeix d’aquests moments.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Congrés "VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR"

Em complau comunicar-vos el Congrés que es realitzarà el dia 1 de novembre a l'Hotel Olha de Barcelona, des de les 9h. fins a les 18'30h. on es clausurarà la jornada.
En ell podreu trobar-me realitzant una ponència sobre el "Despertar de la Divinitat".
Per a més informació podeu entrar a http://www.viadimensíon.es/
Aquí podreu fer, també, les inscripcions fent una aportació de 30€ (veure la web).
Us esperem!

Congrés sobre el Despertar Espiritual i la connexió amb el món de la Llum.
Poder connectar amb el nostre potencial interior ens permetrà manifestar la divinitat que tots som.
Connectar amb la Llum que hi ha a l'interior de cadascú, obrint el nostre cor, ens permetrà percebre la veritat de la nostra existència i portar a terme allò que hem vingut a fer.
Amb la participació dels Grans Mestres per a la Nova Era:

- Xavier de Pedro, Mestre espiritual i canalitzador
- Eugeni García, Terapeuta Holístic
- Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosatres.