dijous, 27 de desembre de 2007

Tres àngels passejant

Una vegada, tres àngels passejant pel cel, comentaven entre sí:
- Aviat haurem d’anar a la Terra.
- Mentre anem tots tres...! – digué el segon. Fa temps que estic amb vosaltres i no m’agradaria separar-me – afegí.
- No t’amoïnis, que sempre estarem junts – replicà el primer.
- Tinc ganes d’anar-hi – afegí el segon.
Tots tres passejaven entre els núvols, fent broma i passant-s’ho la mar de bé. Continuaven travessant l’espai del nostre planeta. De sobte, el primer digué:
- Per què no ens apropem a aquells que estan més oberts de cor i els parlem de nosaltres. Potser, llavors, ens acceptaran millor per quan haguem de ser amb ells permanentment?
- Potser tinguis raó – afegí el segon.
Mentre, el nostre tercer àngel, els seguia sense dir res i escoltant tot el que deien.
Degut a la iniciativa del primer, donaran una volta al món per a trobar a algú obert de cor que li puguin fer saber de les seves presències i comunicar-se amb ell. A mesura que anaven resseguint la superfície del nostre planeta i anar passant països, anaren captant i veient aquells que estarien predisposats a comptar amb Ells i col·laborar conjuntament. Després d’haver donat una volta sencera a la Terra, varen fer un llistat amb tots els que havien trobat en la seva inspecció. El segon àngel havia anat anotant a tots els que havien trobat, oberts de cor.
El tercer àngel els seguia i continuava escoltant tot el que deien. En el silenci estava d’acord amb l’elecció feta pels seus amics. A continuació van asseure’s en un núvol i repassaren cadascú dels trobats. Van veure que encara que eren pocs, segurament serien els suficients per a fer veure als altres la necessitat d’obrir el cor i deixar que Ells entrin en les seves vides. S’adonaren, també, que havia en totes les zones de la Terra. Malgrat eren pocs, qui havien trobat eren forts d’esperit i capaços de dur a terme la missió de transmetre les seves presències en el seu món.
Repassaren un per un i veieren que havia de més oberts que d’altres, però tots estarien disposats a connectar amb Ells i comunicar les seves presències a tots els del seu entorn, així com tenir-los com amics i comptar amb Ells en les seves vides, treballant conjuntament i fent les coses junts. Els van posar en ordre i ostres! tu que estàs llegint això, hi eres! El teu nom es trobava entre els anotats. Sí, el teu hi era! Enhorabona! Ells es van adonar del teu procés i del teu esforç per a voler ser tu. Van veure que estaries predisposat/da a deixar que es manifestessin a la teva vida i els poguessis sentir. Tu eres un dels noms que constaven en el llistat dels sers que permetrien mostrar un nou món, obrint-se a les entitats del món espiritual. Accepta’ls i deixa que Ells et guiïn i t’ajudin en el teu camí. No temis quan comencis a percebre’ls, a tenir sensacions que no havies tingut fins ara. No t’espantis quan, potser, estant assegut/da et vinguin ganes de plorar o sentis una olor a flors, agradable, o notis una mena de brisa quan totes les finestres i portes són tancades. No, no t’esveris, perquè seran Ells que t’abraçaran o estaran al teu costat. No pensis que t’estaràs tornant boig/ja perquè et doni la sensació de veure’ls o captes una llum blanca a prop teu. Res de tot això pot serà imaginació, sinó la manera que Ells et fan saber que són amb tu.
Obra el teu cor i no tinguis por al desconegut. Sentiràs l’amor amb tu quan Ells siguin al teu costat i et facin saber el molt que t’estimen i que només volen ajudar-te a portar a terme el que has vingut a fer en aquesta vida. Asserena’t i sent la seva energia. Veuràs que et donarà calidesa i pau, molta pau i amor. Si obres el teu cor així ho sentiràs. Res has de témer, perquè només el millor volen per a tu. Estic content que tu hagis estat un dels de la llista. Quan més serem, abans el món sanarà.
El tercer àngel que fins ara no havia dit res, digué als altres dos:
- Jo hi sóc?
Revisaren la llista i veieren que el seu nom hi constava.
- Sí ! – digueren els dos primers a l’uníson.
- Com és que hi ets? – li preguntà el segon. Com és que hi ets aquí amb nosaltres?
- Us he vingut a buscar perquè allà a la Terra, que és on estic ara, la gent ho passa molt malament perquè no saben de la seva naturalesa, i per això us he vingut a buscar, perquè sé que vosaltres esteu amb mi i podeu ajudar-nos.
- Però si estàs a la Terra, què fas aquí ara? – preguntà el primer.
- Estic dormint, perquè allà on visc, és de nit. Mentre dormo, he sortit del meu cos i us he vingut a trobar perquè feu alguna cosa per a nosaltres i vingueu al món on hem trobo per a fer veure a la gent que no estan sols. Avisareu als altres, oi?(referint-se a la resta de legions d’àngels que habiten en l’Univers).
- Clar que sí ! – digué el primer.
- Veig que sou més que fa un temps. Alguns de vosaltres, amb el vostre canvi de mil·leni us heu atrevit a obrir-vos i permetre sentir-nos. Crec que és un bon moment per a anar a la Terra i començar a parlar al ser humà – comentà el segon.
- Si us plau, no tardeu gaire. Queda poc temps pel Gran Pla Diví i hi ha molt a fer.
- No t’amoïnis, hi vindrem – contestà el primer. (El segon afirmà les paraules del seu company amb un moviment de cap.)
Llavors, el tercer àngel que es trobava en una biologia dormint en la tercera dimensió, s’allunyà ràpidament dels seus dos amics, com si fos atret per una força inesperada. El seu cos començava a despertar-se i la seva ànima havia de tornar.
Els dos primers àngels s’endinsaren dins del firmament per a anar a buscar als seus companys de la Llum.
Una nit clara i tranquil·la, uns joves amants varen veure unes lluminositats que provenien de l’Univers en direcció a la Terra. Eren Ells. D’això ja fa uns quatre anys. Ara ja són entre nosaltres.
Potser encara no els sents? A què esperes a estar en la seva llista?
Obra el teu cor i no temis, que Ells només volen el millor per a tu. Accepta’ls a la teva vida i compta amb les seves presències a partir d’ara. Val la pena. Deixa que t’abracin i netegin el teu camí.
No temis, tot va bé.



dilluns, 24 de desembre de 2007

Parlant amb el Pare

Avui he parlat amb el Pare i m’ha dit que et comuniqui el següent:

“Les teves preocupacions posa-les a les meves mans. Deixa que jo t’alliberi d’elles.
Els moments pitjors de la teva vida ja han passat. Deixa que Jo et mostri el camí cap el benestar.
Jo t’alleugeraré del pes feixuc del teu caminar. A partir d’ara, estaré al teu costat i t’agafaré de la mà.
No tinguis més por perquè tot el que no has pogut fer fins ara, volent el millor per a tu, Jo t’ajudaré perquè així sigui. Deixa de pensar amb l’ahir i viu el present. Deixa que els teus pensaments et portin a Mi i et facin sentir bé. Només el millor pots esperar.
Estimat/da fill/a, a partir d’ara la teva vida farà un canvi on podràs sentir l’amor en tu. Jo seré al teu costat en tot moment del procés. Mira endavant i crida’m quan tu no puguis, que Jo t’agafaré amb els meus braços i t’ajudaré a caminar.
Els teus problemes, a partir d’ara, pertanyen ja al teu passat. Caminaré al teu costat, xiuxiuejant-te a cau d’orella per a indicar-te el camí a seguir i donar-te serenitat, esperança i fortalesa. Els ànims que puguis arribar a sentir en tu, provindran de Mi, perquè Jo Sóc el Pare, i no deixo sol/a a un/a fill/a quan em crida.
Ara, deixaràs una vida enrera per a començar una de nova on podràs sentir-te tal com el teu cor t’ha estat parlant al llarg de tots aquests anys.
Obra’t a Mi i ves al teu interior, que ell et parlarà del què fer a partir d’ara.
Escolta el teu cor que Jo et parlaré a través d’ell.
El pitjor a la teva vida ja ha acabat. Relaxa’t i confia en Mi, que Jo camino al teu costat i t’abraço en els moments caiguts i quan la tristesa envaeix el teu esperit.
Mira endavant i sent ressorgir dins teu una nova vida, perquè allò que tant esperes i desitges, ara, la porta és oberta.
Confia en Mi i escolta el teu cor. Ell et parlarà del què fer a cada instant.
S’apropen nous temps d’alegria i joia a la teva vida. Aspectes del teu passat s’allunyaran de tu, i de nous apareixeran en aquest nou any en el qual entraràs.
Jo estic en tu. Sent-me i obra’t a Mi.
Una nova vida és davant teu . Obra’t a ella i pensa que Jo estaré en tot moment al teu costat per si caus. Jo et recolliré i t’agafaré de la mà per a caminar junts.
Ja res serà com abans. L’Amor i la Felicitat t’esperen,....... i Jo, el Pare, seré amb tu. “

dijous, 20 de desembre de 2007

Situacions repetitives

Una vegada, es troben dues amigues en un parc. Feia temps que no es veien. Una portava un nadó en braços i un nen petit de quatre anys que caminava al seu costat. La segona anava amb robes molt gastades i els cabells despentinats i enredats. Quan es van trobar una davant de l’altra es quedaren una estona mirant-se per a confirmar el que semblava ser: era ella. Es saludaren i s’alegraren de veure’s.
La segona semblava contenta al trobar a algú del seu passat i amb la qual varen passar tan bones estones. Per un moment quedà indecisa per no saber què fer, si abraçar-la o dir-li hola. La seva presència no era d’allò més atractiva. Al final es saludaren i s’assegueren en un dels bancs que havia en el recinte.
- Veig que t’has casat i has tingut fills. Són molt macos. Com estàs?
- Anar fent. I tu com estàs? – li preguntà la primera dona.
- Gaudint de la vida. Ara aquí, ara allà. No tinc un lloc fix on anar. Un dia em vaig quedar sense res i ara visc del que la gent no vol.
- No tens un lloc on dormir?
- No, però no em queixo. Puc fer moltes més coses de les que feia abans.
- Com va ser que et vas quedar sense res?
- Tenia una empresa d’exportació, i un dia es va cremar.
- I la teva casa?
- Vivia a sobre de l’empresa. Es va cremar tot l’edifici. Vaig perdre tot el que tenia i ....... ja em veus. Així em trobo ara.
- Quant ho sento noia. Em sap greu.
- No, no te’n sàpiga. Des de que va passar, ara fa uns quatre mesos, puc fer moltes més coses i em sento bé amb mi. És veritat que a vegades no puc menjar el que m’agradaria, i que algun cop passo fred, però com a mínim, tinc temps per a mi.
- Has buscat feina des d’aleshores?
- El canvi va ser tan brusc que vaig tancar-me en mi mateixa. Vaig estar uns dies sentint coses que no havia sentit mai. Vaig plorar molt però em va servir per adonar-me que jo no era com em pensava que era. Va ser tota una troballa. Em vaig trobar en mig d’una situació que jo no havia desitjat i sense res, absolutament res. Els petits estalvis que podia arribar a tenir es van acabar en poques setmanes. El cotxe se’m va espatllar, i des de fa quasi tres mesos està aparcat tres carrers més enllà del parc, a prop del pont.
- No has pensat en tornar a treballar i tornar a tenir una casa i recuperar el teu cotxe?
- Saps?, sé que la meva imatge no és l’adequada per a fer relacions, però he sentit per primer cop dins meu una força i una serenitat que no havia tingut, sentit fins ara. M’he acostumat a aquest estat. Potser si tingués fills com tu, m’hauria mogut per a tenir, novament, uns ingressos. És com si em trobés en un punt on hagués d’aclarir què és el que vull fer amb la meva vida.
- I ho saps?
- Sé el que no vull, però sí, sí que sé quina direcció prendre.
- Què penses fer a partir d’ara?
- I tu, què penses fer a partir d’ara a la teva vida? – li replicà la segona noia
- Tinc una família que m’estimo. El meu marit ens estima. Tenim una casa a les afores, que és on vivim.
- Ets feliç?
- Com?
- T’agrada la vida que portes?
- Sí. (Llavors mirà el rellotge i em digué): Perdona, però hem de marxar. Haig d’anar a casa a fer el dinar. M’ha agradat veure’t. Desitjo que tot et vagi bé.
- Gràcies. Igualment – respongué la segona dona.
Les dues s’alçaren i s’acomiadaren donant-se un petó. La segona tornà a asseure’s al banc i observà com s’allunyava aquell record del seu passat. Per un moment es veié identificada, però s’alegrà dels seus moments presents. Va fer un profund sospir i deixà passar les hores sentint la seva presència en aquell parc . Era una amb ell. Era part del paisatge que els seus sentits captaven.
De sobte, algú s’apropà a aquell banc, on ningú hi seia, als ulls de la gent. La nostra dona, senzillament desaparegué.
Dos dies més tard a aquell fet, la nostra primera dona, mare de dos fills, es trobava en el supermercat, quan va veure a algú conegut del seu passat. Era una noia molt ben vestida, desprenent una agradable olor de colònia de les més cares. Va haver alegria quan es varen trobar. S’abraçaren i es posaren a parlar sobre com els hi havia anat les seves vides. La primera noia li digué que ara estava casada i amb dos preciosos fills.
- I tu, què? Què hi ha de la teva vida?
- Doncs em vaig quedar sense feina fa uns quatre mesos, degut que l’empresa es va cremar i des d’aleshores, tot m’ha anat millor encara.
- Ah, si?
- Arrel d’aquell incident, vaig trobar a algú que necessitava una secretària de direcció, i mira, aquí estic!
- Què bé, no?
- Estic contenta. I què hi ha de la teva vida?
- Mira, em vaig casar i ara tinc dos fills. Vaig fent. He sortit a comprar per fer el dinar que aviat tots arribaran.
- Ets feliç? – li va preguntà la segona noia.
- Sí- digué, recordant-se que era la segona vegada en dos dies que se li havia fet la mateixa pregunta. Llavors continuà dient: Ho sento, vaig amb el temps just i abans haig de fer vàries compres.
- M’ha alegrat veure’t.
- I a mi també.
La dona ben vestida i desprenent una agradable fragància es quedà mirant a la primera com s’allunyava corredor enllà. De sobte, desaparegué.
No és curiós com a vegades es produeixen unes coincidències i com aquestes ens porten a adonar-nos que una expressió, una paraula o un fet es repeteixen que ens fan què pensar? No hi ha res perquè sí. Quan així sigui, reflexiona i endinsa’t en el teu interior per a saber per què en poc temps s’ha repetit una situació. Quan a la vida es produeixen les repeticions, és perquè ens hem d’adonar del seu aprenentatge, del contingut alliçonador que porten. Trobant-nos en una situació com aquesta que acabo d’exposar ens ha de fer replantejar “aquest aspecte” que la vida ens ha posat davant nostre i veure de quina manera hem de tenir-lo present i aplicar-lo a la nostra vida.
Una trobada amb algú, una notícia, un titular, unes paraules sentides, o fins i tot, una pel·lícula que estem veiem, si allò que sentim o veiem et recorda a algun altre moment semblant, no passis per alt una oportunitat per a donar un pas més a la teva vida, agafant de la mà a la teva ànima i ajudar-la a continuar el seu camí d’evolució, que és la finalitat de la teva presència en aquest món en el qual vius.
No són casualitats, sinó coincidències, i algunes d’elles produïdes per sers que no són d’aquest món. Àngels i guies es manifesten de moltes maneres a la nostra vida per a despertar la nostra consciència. Són oportunitats per a arribar al nostre major benestar.
Quan us adoneu d’una “repetició”, del tipus que sigui, és un senyal perquè us adoneu d’algun aspecte vostre que necessita ser revisat i/o canviat.
Vivim en una escola de gran magnitud, on l’aprenentatge et pot venir de qualsevol font del teu entorn. No creieu que és meravellós? La vida ens assenyala el camí a seguir quan ens hem apartat d’ell, només cal que tinguem el nostre cor obert per a adonar-nos de la senyalització adequada. Aquests senyals només els veurem quan comencem a obrir la nostra consciència espiritual, mentre, la vida ens anirà repetint una i una altra vegada fins que ens adonem d’aquest fet i prenguem la actitud de preguntar-nos:
- Per què, en poc temps, dos o tres vegades ?
Enhorabona quan arribi aquest moment, perquè serà l’instant de començar el viatge interior, i connectar amb el vostre cor, sentint la seva veu i la vostra veritable essència. Llavors, la vida serà més planera i la vostra consciència començarà a despertar.

dilluns, 17 de desembre de 2007

La Llum de les Paraules 4

La integritat és pensar, sentir, parlar i actuar com un.

Que passeu un bon dia i una bona setmana.
Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.

dijous, 13 de desembre de 2007

Una nova oportunitat

D’aquí pocs dies arribarem a unes dates celebrades per la nostra cultura. Sembla com si el ser humà necessités una icona, una motivació per a fer alguna cosa diferent i mostrar part de la seva essència amorosa.
Vivim capficats en la nostra activitat quotidiana i sovint, ens oblidem de nosaltres mateixos. De tant en tant ens recordem que també existim, i llavors, ens adonem que no sempre vetllem el que caldria per la nostra existència. És realment, com si necessitéssim un estímul extern per a tenir algun polsim de pensament cap a nosaltres mateixos. Bé, doncs aquest moment ja el tenim a sobre. Malauradament, no sempre l’esperit del nadal es reflecteix en el comportament i actitud del ser humà.
Han anat passant els segles, i la cultura s’ha quedat amb la forma i no amb el sentit del què representen aquestes dates. Segurament tothom les sap (a què són degudes), però s’han allunyat de la seva essència. Aquestes festes només tenen el sentit de fer-nos recordar que no estem sols i que hi ha una part de nosaltres que normalment no es manifesta. L’onomàstica que celebrem ha quedat en “un gran convit” i no amb el veritable significat de cara a la nostra vida.
Si analitzéssim el contingut del què ens fa canviar de costums i tenir uns hàbits diferents a la resta de l’any, ens adonaríem que hi ha una esperança a les nostres vides, i que aquesta “llum” es troba a les nostres mans.
El ser humà és un ser de costums i tradicions degut a l’educació rebuda en la nostra civilització, però per sort, lentament, això està canviant. Recordar una vegada a l’any que “hem de ser bons, i estimar, sent compassius amb aquells que no tenen la mateixa sort que nosaltres”, és una hipocresia acceptada.
Les festes nadalenques estan sent un recordatori anual de ser nosaltres i mostrar la nostra part més amorosa, la nostra veritable essència. Només per aquest motiu ja val la pena viure-les, tot i així, pot ser el principi de una vida en nosaltres a partir d’ara (d’aquestes festes). Per què penseu que s’expressen tants propòsits? No us heu adonat que els que es fan sempre són positius per a la persona?: Deixar de fumar (afavoreix la salut), fer les paus amb algú ( afavoreix l’esperit), fer allò que sempre he volgut fer (afavoreix la teva felicitat), canviaré de....., en fi, tota una sèrie de manifestacions encarades, d’alguna manera o altre, al benestar interior.
I si aquests propòsits els féssim el dia de l’any que ens donéssim compte, encara que fos l’11 de febrer?
Com que el ser humà viu tancat en la seva visió terrenal, s’oblida que ell pot ser ell en qualsevol moment, però no, espera que arribi algun dia clau de l ‘any, propici per a “intentar” fer canvis a la seva vida. Bé, un d’aquests moments ja és a prop. Ho aconseguirà?. Mireu, dels milions i milions de desitjos llençats a l’univers, ben pocs arriben a materialitzar-se, i sabeu per què? Per què s’han dit per què tocaven, no perquè realment sortís de dins. Per què s’ha hagut d’esperar a aquestes diades? Per què no s’han portat a terme l’11 de febrer? Doncs perquè no és cap dia important segons la nostra cultura religiosa. Quan així pensem i fem, les nostres resistències afloreixen i la nostra terrenalitat espera (com una intervenció divina) una icona perquè tot sigui propici. Res més lluny de la realitat. Qualsevol dia és el propici per a fer canvis a la teva vida i començar a donar passos cap a la teva integritat. No esperis, fes!.
Aquestes festes poden ser un trampolí per a tu, estimat humà arrelat a la dualitat, però no són més importants que d’altres a la teva vida. Tots, cada dia, poden ser l’inici per a arribar a tu.
Integreu aquesta essència en el vostre ser i viviu segons ella, cada dia de la resta de la vostra vida. Només és un recordar, no el dia clau.
Espiritualment, nadal és un toc d’atenció al vostre esperit, i culturalment, uns moments per a poder gaudir de la gastronomia i la trobada amb alguns, que si no fos per a aquestes dates, no us veuríeu mai, o quasi mai. Algunes emocions s’exalten, i certes actituds d’humanes es tornen més tolerants. Aquest és l’esperit de nadal, però només per a recordar-nos que cada dia hauríem de manifestar aquest esperit a la nostra vida, no només un o dos dies a l’any.
Cada vegada es viu més des de la vessant cultural i no espiritual. El ser humà ha arribat a un extrem que tot ho porta a la seva visió terrenal, però també us dic, que “les festes ja no són com abans”. Per què? Perquè no té sentit viure des de la forma, oblidant l’essència, que per això es va integrar a la nostra cultura.
No s’ha de dedicar un dia a “mostrar la nostra generositat i bondat” un curt període a l’any. Si així és, que està sent, el ser humà no acaba de gaudir d’aquestes festes, degut que no “li troba sentit, només preocupacions” (comprar, organitzar,....)
A tu, que estàs viu i llegeixes aquestes paraules et dic: gaudeix de la vida cada instant. No esperis per a ser tu. Sigues ara. Comença a donar passos cap a allò que creus que ha de ser la teva vida, sense esperar un moment concret. No!. Ara és el moment, tant se val si coincideix amb unes dates assenyalades segons les tradicions que ens envolten. Avui, sigui el dia que sigui, és el teu naixement.
Desitjo de tot cor, el millor per a tu i que l’amor i la pau, l’esperit del nadal, siguin en tots vosaltres cada dia de la vostra vida.
Escolta el teu cor i fes el que ell et dicta. El veritable ser que ets té ganes de sortir. No creus que és un bon moment perquè així sigui? Mai és tard, i recorda que “avui és el primer dia de la resta de la teva vida”. A què esperes per a viure-la segons creus que has de fer-ho?
El meu amor és amb vosaltres, encara que potser no ens coneguem físicament, però els nostres cors estan units per l’essència de l’amor, la nostra veritable essència.
Una abraçada i bones festes !!!

dilluns, 10 de desembre de 2007

La Llum de les Paraules 3

El vostre destí és donar a llum allò que resideix en el vostre cor. Deixeu de tenir por que els vostres somnis es facin realitat.


Us recordo, tanmateix, que el proper diumenge 16, es realitza un curs de 2n. Nivell de Reiki, i que el diumenge 23 d’aquest mes, un de 1r. Nivell per a tots aquells que us vulgueu iniciar a Reiki.
Per a més informació, truqueu al centre: 935404843 (Carolina)

Us faig saber, també, que aquest dijous hi ha previst parlar de “l’escola a la Nova Era” en la col·laboració radiofònica mensual. Com haurien de ser les escoles? Què s’hauria de tenir present de cara als nens i el seu funcionament? Quina direcció haurien de prendre?

Que passeu un bon dia i una bona setmana.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 6 de desembre de 2007

La dona que portem a dins: el poder interior

Indiferentment al gènere que cadascú pertanyi, el ser humà, podríem dir que conté dues vessants en el seu interior: la primera seria aquella part considerada femenina (tendresa, comprensió, acceptació, introspecció, amor,....) i una altra que inclouria totes aquelles característiques considerades socialment masculines (coratge, fortalesa, raciocini, disciplina,.....). Cadascú conté aquests aspectes dins d’ell, per tant, depèn del moment mostrem unes manifestacions més “masculines o femenines”. Hi ha qui predomina més les seves mostres de la part masculina, i hi ha qui expressa més la seva part femenina, independentment del seu gènere. Tots alberguem aquests dos aspectes dins nostre, i és l’equilibri entre ells, que el ser humà podrà gaudir d’una qualitat de vida o una altra.
Quan sapiguem quan fer servir, des de la consciència i el cor, una, o quan l’altre, tot anirà bé, i la nostra vida serà més segons la nostra voluntat. Quan menys apliquem les seves manifestacions des de la calma i serenitat, més actuarà la nostra ment, i per tant, la probabilitat que encertem l’actitud adequada, serà menor. La nostra ment sempre es vol fer imposar, i farà que la pressa de decisions sigui interessada segons el nostre passat, la nostra experiència fins el present.
La majoria de les persones actuen des de la por, i sovint, aquesta es troba encoberta pels nostres dubtes, inquietuds i temor de no voler ser perjudicat i sortir perdent.
Sí!, tots tenim una part masculina i una altra de femenina dins nostre, i és la part femenina la que ens permetrà ser nosaltres. Què representa aquesta dona interior que tots portem a dins? Torno a repetir que no té a veure amb el gènere ni amb la possibilitat de agradar-nos algú del nostre mateix sexe o de l’altre. No!, res d’això té a veure, sinó en la nostra capacitat de ser nosaltres en tot moment.
La dona que portem a dins ens ajudarà a manifestar el nostre veritable potencial a la vida. Què representa la part femenina de la nostra essència? Concretem. La dona interior representa el recolliment, la introspecció. Aquest anar al nostre interior, ens permetrà sentir la calma, l’harmonia, la pau i la serenitat dins nostre. Quan ens arrecerem en el nostre interior estem obrint les portes de la nostra part femenina. Aquí a dins, tot és silenci i benestar. Quan més ens endinsem, més sentirem aquestes característiques en nosaltres. La nostra part masculina voldria acció i faria soroll, de manera que et diria:
- Va, no perdis el temps, i fes alguna cosa de profit. Mou-te!
La nostra part femenina et convida al silenci i a la quietud. Des d’aquí podràs observar la teva vida i adonar-te d’una manera clara i nítida en quin moment et trobes i què fer per a mantenir l’equilibri i el benestar.
Quan deixem que la nostra dona interior es mostri, permetrem que ens sentim bé amb nosaltres mateixos i els que ens envolten. Anar al nostre interior representarà connectar amb el nostre poder interior. Que per què?
La calma és fonamental per a viure. La serenitat és bàsica per a prendre decisions. L’harmonia crea el major benestar que hom pot arribar a tenir. La pau és imprescindible per a gaudir des de l’amor la nostra existència. La visió clara permet prendre les decisions adequades a cada situació. L’amor és qui dóna sentit a la nostra vida i materialitza el major benestar sentit pel ser humà.. I així podria continuar. Encara voleu preguntar per què necessitem manifestar a la dona que tots portem a dins? Enteneu per què la nostra part femenina representa el nostre poder interior?
Aquell que va al seu interior, connecta amb la dona interior, obté la calma, serenitat, harmonia, pau, amor i una visió clara de la seva vida. No creieu que tenint aquestes eines sabrem què fer a cada moment, obtenir un gran benestar, i gaudir de la nostra vida actual? El nostre poder interior consisteix en endinsar-nos “en nosaltres mateixos” i saber què hi ha dins nostre. Familiaritzem-nos amb el silenci i la quietud, i serà com trucar a la porta de la nostra dona interior. Ella ens obrirà les portes i entrant dins nostre, obtindrem sensacions i experiències no viscudes fins ara, que ens aportaran pau, calma, amor i benaurança. Aquestes son les eines per a obtenir una qualitat de vida. Sí, la nostra part femenina representa prendre el control a la nostra vida. Per què perdem poder o no el tenim? Per què anem atabalats i l’entorn pot amb nosaltres?. No sempre seguim un ritme de vida segons volem; per tant, necessitem calma,. Si estem tranquils, podrem controlar millor la situació. Hem de pensar que l’important a la nostra vida, no és el que ens passa, sinó la nostra actitud davant del fet. Si actuem calmats, el desenllaç serà diferent, més harmoniós i tolerant. Necessitem sentir pau dins nostre, així com amor. Aquell que no està en pau amb ell, se sentirà inquiet i no podrà percebre l’amor de la seva essència. Sense amor, la nostra vida no té sentit i podrà semblar “un infern”. L’amor és el que permet sentir la plenitud en nosaltres. Aquests aspectes ens aportaran un alt nivell de benestar.
Deixa que la teva part femenina es manifesti. No pensis que és una feblesa mostrar les seves característiques, sinó ben al contrari. S’ha de ser valent seguir la veu del cor (una altre de les seves característiques, tenint present que la part masculina només fa servir l’intel·lecte, la ment).Els resultats que s’obtindran seran inimaginables en aquests moments per vosaltres. Si aprenem a deixar-la manifestar, veurem com la vida no és tan dura com pot semblar aparentment, només és fruit de les nostres resistències (part masculina) i no el deixar-se anar i confiar plenament en el procés de la vida (part femenina).
Permet que l’home i la dona que hi ha en tu treballin conjuntament, deixant que la part femenina dicti el camí a seguir, i la part masculina actuï segons ella ha indicat.
Deixem que el nostre cor ens guiï i la nostra ment porti a terme allò que ell ens indiqui. El teu poder es troba en el teu interior, no en el teu entorn.
La teva part femenina t’està esperant. Coneix-la ! Ella et permetrà ser tu.

dilluns, 3 de desembre de 2007

La Llum de les Paraules 2

La plenitud interior consisteix en recordar qui ets

Que passis una bona setmana i que l'Amor i la Pau siguin en tu.