dijous, 13 de desembre de 2007

Una nova oportunitat

D’aquí pocs dies arribarem a unes dates celebrades per la nostra cultura. Sembla com si el ser humà necessités una icona, una motivació per a fer alguna cosa diferent i mostrar part de la seva essència amorosa.
Vivim capficats en la nostra activitat quotidiana i sovint, ens oblidem de nosaltres mateixos. De tant en tant ens recordem que també existim, i llavors, ens adonem que no sempre vetllem el que caldria per la nostra existència. És realment, com si necessitéssim un estímul extern per a tenir algun polsim de pensament cap a nosaltres mateixos. Bé, doncs aquest moment ja el tenim a sobre. Malauradament, no sempre l’esperit del nadal es reflecteix en el comportament i actitud del ser humà.
Han anat passant els segles, i la cultura s’ha quedat amb la forma i no amb el sentit del què representen aquestes dates. Segurament tothom les sap (a què són degudes), però s’han allunyat de la seva essència. Aquestes festes només tenen el sentit de fer-nos recordar que no estem sols i que hi ha una part de nosaltres que normalment no es manifesta. L’onomàstica que celebrem ha quedat en “un gran convit” i no amb el veritable significat de cara a la nostra vida.
Si analitzéssim el contingut del què ens fa canviar de costums i tenir uns hàbits diferents a la resta de l’any, ens adonaríem que hi ha una esperança a les nostres vides, i que aquesta “llum” es troba a les nostres mans.
El ser humà és un ser de costums i tradicions degut a l’educació rebuda en la nostra civilització, però per sort, lentament, això està canviant. Recordar una vegada a l’any que “hem de ser bons, i estimar, sent compassius amb aquells que no tenen la mateixa sort que nosaltres”, és una hipocresia acceptada.
Les festes nadalenques estan sent un recordatori anual de ser nosaltres i mostrar la nostra part més amorosa, la nostra veritable essència. Només per aquest motiu ja val la pena viure-les, tot i així, pot ser el principi de una vida en nosaltres a partir d’ara (d’aquestes festes). Per què penseu que s’expressen tants propòsits? No us heu adonat que els que es fan sempre són positius per a la persona?: Deixar de fumar (afavoreix la salut), fer les paus amb algú ( afavoreix l’esperit), fer allò que sempre he volgut fer (afavoreix la teva felicitat), canviaré de....., en fi, tota una sèrie de manifestacions encarades, d’alguna manera o altre, al benestar interior.
I si aquests propòsits els féssim el dia de l’any que ens donéssim compte, encara que fos l’11 de febrer?
Com que el ser humà viu tancat en la seva visió terrenal, s’oblida que ell pot ser ell en qualsevol moment, però no, espera que arribi algun dia clau de l ‘any, propici per a “intentar” fer canvis a la seva vida. Bé, un d’aquests moments ja és a prop. Ho aconseguirà?. Mireu, dels milions i milions de desitjos llençats a l’univers, ben pocs arriben a materialitzar-se, i sabeu per què? Per què s’han dit per què tocaven, no perquè realment sortís de dins. Per què s’ha hagut d’esperar a aquestes diades? Per què no s’han portat a terme l’11 de febrer? Doncs perquè no és cap dia important segons la nostra cultura religiosa. Quan així pensem i fem, les nostres resistències afloreixen i la nostra terrenalitat espera (com una intervenció divina) una icona perquè tot sigui propici. Res més lluny de la realitat. Qualsevol dia és el propici per a fer canvis a la teva vida i començar a donar passos cap a la teva integritat. No esperis, fes!.
Aquestes festes poden ser un trampolí per a tu, estimat humà arrelat a la dualitat, però no són més importants que d’altres a la teva vida. Tots, cada dia, poden ser l’inici per a arribar a tu.
Integreu aquesta essència en el vostre ser i viviu segons ella, cada dia de la resta de la vostra vida. Només és un recordar, no el dia clau.
Espiritualment, nadal és un toc d’atenció al vostre esperit, i culturalment, uns moments per a poder gaudir de la gastronomia i la trobada amb alguns, que si no fos per a aquestes dates, no us veuríeu mai, o quasi mai. Algunes emocions s’exalten, i certes actituds d’humanes es tornen més tolerants. Aquest és l’esperit de nadal, però només per a recordar-nos que cada dia hauríem de manifestar aquest esperit a la nostra vida, no només un o dos dies a l’any.
Cada vegada es viu més des de la vessant cultural i no espiritual. El ser humà ha arribat a un extrem que tot ho porta a la seva visió terrenal, però també us dic, que “les festes ja no són com abans”. Per què? Perquè no té sentit viure des de la forma, oblidant l’essència, que per això es va integrar a la nostra cultura.
No s’ha de dedicar un dia a “mostrar la nostra generositat i bondat” un curt període a l’any. Si així és, que està sent, el ser humà no acaba de gaudir d’aquestes festes, degut que no “li troba sentit, només preocupacions” (comprar, organitzar,....)
A tu, que estàs viu i llegeixes aquestes paraules et dic: gaudeix de la vida cada instant. No esperis per a ser tu. Sigues ara. Comença a donar passos cap a allò que creus que ha de ser la teva vida, sense esperar un moment concret. No!. Ara és el moment, tant se val si coincideix amb unes dates assenyalades segons les tradicions que ens envolten. Avui, sigui el dia que sigui, és el teu naixement.
Desitjo de tot cor, el millor per a tu i que l’amor i la pau, l’esperit del nadal, siguin en tots vosaltres cada dia de la vostra vida.
Escolta el teu cor i fes el que ell et dicta. El veritable ser que ets té ganes de sortir. No creus que és un bon moment perquè així sigui? Mai és tard, i recorda que “avui és el primer dia de la resta de la teva vida”. A què esperes per a viure-la segons creus que has de fer-ho?
El meu amor és amb vosaltres, encara que potser no ens coneguem físicament, però els nostres cors estan units per l’essència de l’amor, la nostra veritable essència.
Una abraçada i bones festes !!!