dijous, 27 de setembre de 2012

La oportunidad tan esperada


L’Amor fa que la mort sigui només una paraula.
Els paisatges que veiem en el nostre caminar només és una representació del que necessita la nostra ànima.
Sempre hi ha una nova oportunitat, i quan aquesta ja sembla haver-se exhaurit, llavors, encara ens queda “L’ OPORTUNITAT”.
Mentre viatgem en el tren de la vida, mirem per la finestra i tot allò que ressona en el nostre cor o ens agrada, diem que volem tenir-ho, o aconseguir-ho. A vegades, del fons de les nostres entranyes sorgeix una motivació per a voler alguna cosa diferent del que estem veient i experimentant. No sempre sabem per què, però sí sentim la intensitat que això volem o és el camí que volem seguir. No té una explicació racional, en canvi, el nostre cor ens parla clar i alt.
Hem demanat tant un canvi o el millor per a nosaltres que la vida està donant, no una, sinó l’oportunitat a la humanitat perquè a partir d’ara tot pugui ser.
Són temps d’aquesta nova oportunitat per a molts i l’oportunitat per a d’altres. Hi ha una gran satisfacció en mi al sentir el gran amor que se’ns està donant perquè el nostre ser pugui, no tan sols sentir-se realitzat, sinó veure com un mateix obra les portes de la plena materialització segons la seva voluntat.
És el moment adequat per a dir sí, aquest cop. Han passat molts trens, i el ser humà encara pregunta que com pot ser. Les nostres vides ja no seran les mateixes. Hem esperat i esperat tant de temps! que quan se’ns presenta davant no saben si és cert o és irreal. El ser humà s’ha acomodat en el vell sofà del seu passat, però els somnis desperts i durant la nit, semblen presentar-se davant nostre.
Noves oportunitats se’ns estan presentant davant. Una gran joia i alegria hi ha en mi, al veure davant de cadascú la porta que tan esperava trobar. Alguns ja heu agafat el pom per a girar-lo i entrar-hi. D’altres continueu com sempre preguntar-vos: i això? Per què ara? No pot esperar una mica més?...preguntes i més preguntes, en menys d’obrir-la i donar un gran salt cap endins de la nova vida. Hi ha qui se la troba davant i pensa: ara, a la meva edat haig d’obrir-la? Podria haver estat abans, temps enrere quan era jove. D’aquests també hi ha qui es pregunta: ja ens podrien donar també la clau, pensant que està tancada en clau, com gran part de les altres portes que s’han anat trobant.
Un esclat de joia i emoció s’està gestant més enllà d’on som. Som uns afortunats de poder viure aquests moments, on noves oportunitats se’ns presenten davant nostre. Per a molts, és l’oportunitat tan esperada, i per la qual s’han treballat tant de temps...! Per fi!
La vida no ens deixa de la mà! Déu no ens ha deixat de la mà! En tot moment hem estat acompanyats, guiats i protegits. Només l’Amor pot crear vida, i el que ara està succeint en aquest planeta, és Amor, molt d’Amor. És la transcendència del què vàrem ser, donant peu a qui som realment. Hi ha una transmutació de la vida en aquest estimat planeta Terra. Gaia està ressuscitant i fent bombejar novament el seu cor com no ho havia fet. Tot és un esclat a l’uníson, de les forces celestials, terrenals i les divinitats humanes. És com un ressorgir d’entre les cendres. La humanitat ha hagut de caure ben baix per a reaccionar i obrir les portes del gran despertar. L’Oportunitat és aquí, trucant a la nostra porta, desitjant que l’aprofitem i donem el pas que ens alliberarà del món de la il·lusió segons vivíem. La dualitat ja no té cabuda en aquests nous temps que vivim. Hi ha la presència d’allò que tantes vegades heu volgut i visualitzat en el vostre interior. ARA ÉS AQUEST MOMENT!!!  No sentiu com truquen a la vostra porta? No sents com la teva vida t’està demanant a crits que canviïs! No sents, potser, el malament que et sents o com t’influencia el que vius d’una manera que no t’agrada? Què no ho veus?! Reacciona!!! Ara és el moment!
És l’hora de canviar, no tan sols de decorat, sinó també de guió. Aquesta és l’oportunitat tan esperada.
Sento com la humanitat fa vibrar els seus cors. Hi ha una Llum que ens acompanya, moltes, que estan amb nosaltres i disposades a donar-nos un cop de mà només que diguem, encara que sigui fluix, un !. Llavors, ens sentirem més alleugerits i la vida es posarà del nostre cantó, perquè nosaltres som la vida. Nosaltres obrirem la porta a nosaltres mateixos per a dir: sí! Jo vull ser jo!
Tot el que hem viscut fins ara, només ha estat part del decorat. No ha estat el decorat real de la nostra vida, sinó l’adequat per a canviar d’escena i adonar-nos que hi ha molt més en nosaltres del què ens pensàvem.
El món està content. Les ànimes salten d’alegria i joia per a aquests moments. L’univers festeja el nostre nou naixement. La nova vida és aquí.
No temeu donar els passos que us falten donar. No temeu travessar aquest nou llindar cap a la Llum que hi ha a l’altre costat. Ves cap a la Llum! Us sonen aquestes paraules? Sovint es diu quan una ànima deixa el seu cos. Bé, ara és el moment de dir als vius: Aneu cap a la Llum! Aneu amb la consciència desperta, perquè quan ho feu, llavors, fins i tot aquells que no són entre nosaltres, atrapats en aquesta dimensió, ens seguiran. La Terra sanarà. La Terra es purificarà, es regenerarà i canviarà perquè la nova raça humana pugui viure en harmonia des del cor. Llavors, animals, plantes i humans, ja una mica més divinitzats, podran conviure junts sense pors dels uns amb els altres. Gaia donarà els seus fruits, i el ser evolucionat s’alimentarà d’ells, brotats de la terra, amb tot el que les biologies necessitaran. Res més caldrà.
Aprofiteu aquests moments. No us atureu perquè quedar-se enrere no et permetrà gaudir tal com tu vols. Ja no caldrà aparentar, perquè la Llum manifestada del teu ser ja posarà harmonia i serenitat a la teva vida. Ja no necessitaràs mostrar tal com volen els altres. Ara et mostraràs a tu mateix. Aquesta és l’oportunitat que el procés del Gran Pla Diví ens ofereix a tots aquells vulguem seguir les directrius del nostre cor, Un amb la nostra divinitat.
Ha arribat l’hora de les divinitats, de la pau, la sanació i el benestar. Les pors s’allunyen davant la Llum que hi ha darrera la porta que tens davant. Depèn de tu obrir-la o mantenir-la tancada, perquè l’ego, la teva ment, et continuï limitant com a ser adormit que has estat fins ara.
Una nova oportunitat estem vivim aquesta dimensió. Ens envolten sers d’altres superiors per a ajudar-nos a donar el salt quàntic de consciència i així, poder activar el nostre ADN i mostrar al veritable Mestre, a la divinitat que tots som.
Els Déus s’obren pas entre la dualitat per a manifestar-se. Les energies s’activen i enlairen les seves vibracions, i tot,.....perquè en el 21-12-2012 tot estigui al seu lloc perquè la Voluntat sigui.
Sempre hem tingut noves oportunitats, però us dic que aquesta, encara que fins ara les hagis ignorades, aquesta et permetrà anar més enllà de la teva situació actual. És la clau mestre que obrirà la porta del veritable ser que ets: “Déu en tu”.
Se t’ofereix ser i viure com els teus somnis i cor t’han anat anunciant al llarg dels teus anys. Aprofita aquesta oportunitat, perquè et portarà a la plenitud del teu ser. Res et faltarà, i sentiràs l’Amor que ets dins teu i com el teu entorn et correspon segons el sentit. Ara és possible. Ara sí!
Des del meu cor, et desitjo el coratge, la fortalesa necessàries i que l’Amor i la Pau siguin en tu. Quan les sentis, llavors veuràs que tu pots. Ara sí!


dilluns, 24 de setembre de 2012

Resposta a les vostres qüestions


Avui m’agradaria respondre a una pregunta que se m’ha fet més d’una vegada.
Fa poc vaig estar amb un ser de llum encarnat, ple d’amor i al servei del Pare. En un principi vàrem ser mestre i alumne, però el temps es va encarregar d’obrir la porta d’una gran amistat. Actualment estem units espiritualment, sentint-me un amb ella, admirant un dels seus dons: la humilitat al servei de la  Creació.
Com deia, fa pocs dies ens vàrem trobar com ho fem de tant en tant i el temps se’ns passa, parlant del camí a seguir i intercanviant les nostres experiències en ell, així com els missatges rebuts durant el temps que hem estat separats. Són trobades plenes de Llum, Amor, on la Família es reuneix. Quan ens ajuntem, el nostre potencial interior es manifesta amb tot el seu resplendor, com si s’amplifiqués.
Bé, doncs en aquest darrer encontre, ella em va preguntà, com a reflexió no sempre compresa:
-        Jordi, per què hi ha qui sembla tenir èxit faci el que faci, i d’altres, sembla que no acabem d’explotar del tot, de tenir èxit plenament?
Aquestes paraules m’eren familiars perquè en el seu moment jo també em vaig fer aquesta reflexió. A continuació li vaig dir:
-        Tots estem units. Les nostres ànimes estan unides per a un fi Superior, major, més enllà de la nostra racionalitat. Primerament dir-te que les teves obres estan ajudant a moltes persones en aquesta zona on et trobes. Hi ha persones que es troben com en un segon terme, com en la discreció, sent d’altres qui semblin que s’emporten tot l’èxit. La teva ment t’està traint. T’està fent una mala jugada en aquests moments, al preguntar-te aquesta qüestió. Tu estàs fent una gran obra i estàs posant molta llum aquí on et trobes. No tots podem estar aquí. Jo vivia a prop teu, però el meu camí em va portar a allunyar-me d’aquesta població, perquè es necessitava llum en altres indrets.
-        ….
-        Som com un trencaclosques, on tots ens necessitem per a confeccionar el resultat final, el Gran Pla Diví. Tots som una peça d’aquest trencaclosques, i tots som importants per a la seva finalització i composició. A vegades, uns han de ser la peça d’una cantonada o la dels costats, i d’altres les que es troben en el mig, les que ressalten més aparentment, però la veritat, és que no podrien fer-ho sense les peces de tot el marc. Hi ha vegades que ens toca ser peça lateral, i en d’altres encarnacions, trobar-nos en mig del tot, sent vistos a la primera. Tots ens necessitem i tots estem fent el nostre paper. El trencaclosques no estaria acabat sense les peces aparentment menys acolorides, més apartades, però aquestes fan de sostenidor  a les peces centrals. No podem estar en tots els llocs, i per això uns han d’estar en un lloc, i d’altres en un altre. En aquesta unió espiritual, no hi ha un més que l’altre, sinó, el lloc adequat per a cadascú. Quan un es troba en el seu lloc, la vida li abasteix de tot el que necessita. Allà on no arriba ell, se li dóna a través d’altres fonts, d’altres medis. No importa el lloc on estiguis, sinó la llum, l’energia que estem posant allà on estem. Tu, estimada amiga, estàs ajudant a tanta gent! Encara que et sembli que no ets coneguda i no sempre tens les sessions individuals que voldries, no et preocupis, perquè se t’està donant tot el que necessites, que és molt. Per això estàs amb la persona que tens al teu costat allà on tu no hi arribes, ell t’ho aportarà, d’aquesta manera pots fer, allò que sents en el teu cor. Així està sent i pel qual t’estàs preparant. Tot i així, això està canviant, i aquells que senten al Pare dins d’ells i han lliurat la seva ànima i la seva vida a ell com tu ho vas fet, la teva humilitat, acceptació i integritat enlairaran el teu ser i obriràs noves portes en el teu camí que et faran sentir més l’alegria i la joia de servir a la Font Creadora de Tota Vida. Aquesta zona on ets necessita a algú com tu. Estàs en el lloc adequat. Res et falta i tot ho tindràs. La teva ment t’està traint dient-te que ets tu qui s’ha de mantenir per si sola i que no ets el suficientment coneguda. No et deixis emportar per la teva ment, perquè el teu cor sap de la Veritat. Ell sap, a l’igual que tu, que estàs fent una gran obra i servei aquí on et trobes. Fins ara, res t’ha faltat i res et faltarà. Quan més siguis tu, més portes obriràs per a arribar a més gent. Així serà. Deixa que el procés et porti allà on hagis d’estar a cada instant. Deixa que l’univers i la Llar et brindin les oportunitats i les necessitats de cada moment.

Sé que alguns de vosaltres també s’ha arribat a plantejar aquesta situació. No permeteu que la ment us domini. Escolteu el vostre cor, que ell us dirà la veritat del que viviu.
Quan li vaig preguntà a la meva estimada ànima amiga què sentia en el seu cor, ella em va dir que pau i harmonia. Sentia benestar!
Perfecte! Tot anava bé! Quan no estem allà on ens correspon estar, el nostre cor ens parla clar i alt.
No prioritzeu el material. A vegades la vida ens col·loca en una lloc, una situació que ens permetrà ascendir en el nostre camí per a poder arribar a obrir la porta de la nostra plena realització. Acceptar i escoltar en tot moment el nostre cor.
Els temps que vivim hi ha molts sers preparats per les altres esferes de la Llum perquè il·luminin el nou camí de la humanitat en els nous temps que vivim. Ara es troben en un segon pla, en la discreció, però que en el seu moment hauran d’aparèixer al món, com així ho va fer el Mestre Jesús, també en el seu moment, quan va arribar la seva hora.
Els nous Mestres estan a punt de florir. Alguns ja comencen a fer-se veure, però hi haurà d’altres que ho faran molt aviat, i en els cinc continents.
Cadascú es troba en el millor lloc i situació en aquests moments, per a la seva ànima.
Tots evolucionem. Tots som Un, i pel sol fet de sentir durant una estona, a soles, l’amor en nosaltres, estem obrint l’aixeta perquè d’altres puguin beure del flux dels nous temps.
El que fas tu aquí on ets, és l’adequat per a tu i els que t’envolten. Sempre hi ha un regal, un aprenentatge i un oferiment.
Tu i cadascú de nosaltres no som menys que d’altres.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Tot va bé!
Tot està bé 

dijous, 20 de setembre de 2012

On la solitud es coverteix en saviesa


Em trobo a l’espai on la solitud em permet escoltar la veu de la saviesa emmagatzemada al llarg de la meva existència. Tot en perfecte ordre.

Com sempre, m’agrada escoltar les notes d’una melodia suau, angelical. Les tecles del piano sonen lenta i acompassadament fins a portar-me al moment just on habita la meva essència no humana. Semblo viure sense viure en mí, més enllà de tota connotació racional.

El camí ha estat llarg, encara que mentre l’anava fent no m’adonava del què representava cada pas donat. Des d’aquí on em trobo en aquests instants, no crec que hagi estat llarg ni pesat. Ara el veig des de les altures de la meva consciència, donant-me compte de l’encertat de tot el viscut i l’adequat en relació a la distribució seqüencial dels fets que vaig haver de viure.

Sembla com si no haguessin existit en l’ara i aquí.

La sensació del meu interior em parla de l’alliberament de tot el que vaig ser i el desprendre’m dels records distorsionats de la meva condició humana. Com si després de viure una lluita intensa, i serena durant molt de temps, ara em trobés en el cim serè, harmoniós i calmat del meu ser, contemplant, com si d’un observador es tractés, el meu procés fins el present. Veig el camí pel qual he arribat a aquí. Segueix allà. No crec que si m’endinsés en ell tornaria el que vaig ser. Només és una icona de la sanació de la meva ànima.

Em trobo vivint una vida que no es correspon amb la del meu entorn. La paradoxa d’aquesta situació és que sento la unicitat amb cada ser, paisatge i situació que es creuen i produeixen davant meu. Sento la densitat d’on visc, el patiment, les negacions i resistències d’aquells sers que m’envolten, mantenint-se ben aferrats a la seva essència com si d’un valuós regal vital es tractés.

La meva sensibilitat i percepció actuals, em permeten veure també, el potencial adormit per part de qui amb mi conviuen en aquest món ple d’intencionalitat divina. Percebo els dons activats i les pors alhora, d’aquells que els posseeixen i no s’atreveixen a manifestar-los.

Hi ha un acomodament establert en els sers que habiten aquest espai on em trobo des de la humanitat. Hi ha tanta llum en ells! Hi ha tant d’amor! que si poguessin veure des del cor, el desbloqueig inicial s’esvairia.

Per sort, la força del cor està obrint-se pas, cada vegada amb més celeritat, per a poder obrir i alliberar l’esclavitud voluntària de tot ser. Hi ha una veu que reclama ser escoltada, i encara que sembli que s’escolta molt lluny, aquesta prové de l’interior de cadascú demanant pas per a guiar a la nostra ànima i la nostra quotidianitat en aquesta dimensió.

Sembla que em trobi en un entorn adormit. Els ulls dels sers que m’envolten encara estan a mig obrir, i fins i tot alguns, amb totes les seves forces, volen continuar mantenint-los tancats. Només a la seva ment racional escolten, distorsionant cada decisió, visió i interpretació de la realitat de la nostra presència en aquest planeta. 

Em trobo en aquest espai on la solitud es converteix en saviesa. Tot jo deixo de ser jo per a convertir-me en el ser multidimensional que realment sóc, obrint totes les portes del meu ser, deixant que la divinitat que hi ha en mi em parli.  L’escolto. La sento i deixem de ser dos per a convertir-nos en un de sol. Jo Sóc la meva divinitat.

Quan anul·lem el soroll de la nostra ment, assosseguem el nostre cor i deixem fluir les nostres emocions, equilibrant-les amb aquest estat, llavors, aquelles més sublims apareixen, fent-nos sentir la puresa de qualsevol sentiment amorós o relacionat amb el nostre veritable ser, fent-los florir com bàlsam pel nostre esperit.  

Calma. Només hi ha calma en aquest cim on em trobo. Veig a d’altres sers com jo, lluny, en el més alt d’altres cims semblants al meu.

És el lloc exacte perquè tots els sers de Llum coincideixin amb la meva presència en aquest estat. La confluència de la meva intencionalitat i la seva disposició a servir a la Font de la qual tots procedim, per la seva part, el nostre encontre és una irradiació de Llum i Amor per tot el planeta i l’univers. Veig les altres llums irradiar-se amb intensitat i estendre’s més enllà d’on els nostres ulls del cor poden arribar a divisar. Tots junts formem una gran foguera en aquest planeta enviant aquestes vibracions a d’altres llocs del firmament. Tots es beneficien.

Com jo, les altres ànimes lluminoses saben dels nous temps, i per això, han alliberat les seves vides i les han lliurat a la Voluntat Divina de la qual tots estem units.

M’hagués agradat veure moltes més ànimes, però les que ara estan en el seu procés d’aposentar als altres milions de sers del nostre estimat món, són les suficients per a despertar a tots aquells que es troben en la somnolència del seu Gran Despertar.

La melodia de les divinitats comencen a sentir-se en els cors. Aquesta ressonància, per a molts, inquieta a qui la sent. Tot es remou. La gent ja no parla igual. No pensa igual. No vesteix igual ni actua igual. No entén el per què i davant aquests canvis, es tanquen en si mateixos encara més, aferrant-se a les seves densitats internes, desfasant-se més dels nous temps i allunyant-se de la connexió amb el veritable ser que són.

Aquí tot és pau i harmonia. Tot està en ordre i tot és Un.

Vaig seguir camins, coneixent a persones que em van fer trontollar, i fins i tot, que em van fer reflexionar. Totes elles em van portar a sentir els més diversos sentiments i emocions que un ser pot arribar a experimentar dins d’ell. Va haver alguna cosa en mi que em va fer reflexionar i activar l’aprenentatge del viscut. Ara sé que eren els meus germans de la Llum els que m’impulsaven a buscar moments d’interiorització, provocant la solitud en mi.

Tot això ja és passat. Tot el viscut va tenir el seu moment àlgid per a activar l’enlairament de la meva ànima. Ara sé que tot va ser pel meu major bé.

Assegut i envoltat dels meus germans estimats de la Llum. Em deixo emportar per l’èxtasi de la puresa de l’amor que hi ha en mi, obrint la porta perquè la meva divinitat pugui manifestar-se. Sento cada vegada com els moments que ella es manifesta són més constants. Hi ha dies que sento que jo no sóc jo, sent jo alhora. Tot és equilibri.

A vegades sembla que estigui vivint una vida dintre meu, diferent a la forma.

Ara sé que jo sóc jo.

Ara sé que tu i jo som un i que la teva divinitat truca a la porta del teu cor.

El procés continua i sé que el que és, no serà, i el que va ser, només va ser Amor.

 

dilluns, 17 de setembre de 2012

Paraules d'Àliga Blanca


La meva presencia no és fruit de l’atzar. Els temps que viviu comporten un gran despertar més enllà de la vostra dimensió. La repercussió que està tenint i tindrà influenciarà a tot el firmament.
Cada membre de la Família té el seu moment amb vosaltres. Els temps que esteu experimentant i sovint distorsionat segons el que es viu, representa que aquells que hagin obert els cors puguin sentir la unió entre ells, entre nosaltres. Les portes de la Llar han estat obertes per a vosaltres. En el fons sempre han estat, però és ara, en el vostre temps, que les aneu percebent.
Jo, Àliga Blanca i altres germans de la Llum, ens apropem a vosaltres perquè recordeu qui sou i el camí a seguir. Ara molts de vosaltres esteu el suficientment oberts per a adonar-vos de les nostres presències, per això, alguns de vosaltres ens presenten davant vostre, degut a la seva obertura. Els seus cors són un amb el nostre.
La Família es reuneix, i és així com ha de ser.
Ha arribat el moment de ser Un. No són paraules les que esteu llegint o escoltant, sinó la veu del vostre cor emanant des de la Llar. No són simples paraules, perquè allò que us transmetem és part del missatge sagrat per aquells que com vosaltres, experimenteu altres dimensions a la nostra.
Quan el vostre interior ha integrat l’aprenentatge actual, llavors és quan obriu les vostres ales per a emprendre el vol. L’àliga que hi ha en vosaltres planeja sobre el firmament del vostre interior i flueix pels corrents existents degut a la vostra ment. Manté la calma, fent dels suposats contratemps, un aliat pel seu vol, i així, poder enlairar-se fins arribar al Creador.
Les meves paraules són transmeses des del Cor de qui us ha creat.
Cadascú de vosaltres és part d’ell. Per això estic a la vostra dimensió, per a recordar-vos que no sou qui us penseu qui sou. Aquell que hi ha dins vostre esperant sortir, pertany a aquí d’on jo us parlo.
Escolteu, parleu i actueu des del vostre cor, perquè és part del veritable ser que sou.
Així jo ho constato, Àliga Blanca, germà i guia de les vostres ànimes, enviat per qui ens ha creat.


Metakuye Oyasin.                                                                

dijous, 13 de setembre de 2012

Què ha canviat?

Poder arribar a donar una resposta, a vegades és suficient per a notar que ha hagut un aprenentatge. Què ha canviat en mi?

En mig de l’espessor religiosa que vaig néixer i empès vers la integració majoritària del meu entorn, vaig quedar submergit en una nebulosa mental i espiritual, creant a un ser tímid, amb un gran sentit del ridícul i amb un complex d’inferioritat, incapaç de valorar-se segons el seu interior clamava. 

Han passat els anys d’aquells temps on el meu ser es balancejava entre el voler desaparèixer de l’entorn on em trobava i l’integrar-me segons les creences establertes, volent ajudar, sempre, als altres.

Dirigent de dinàmiques de grup, preocupació pel món infantil, comprenent-lo i sabent exactament què necessitava cadascú per a mostrar la rebel·lia i rebequeria manifestada cada dos per tres, creador de moviments juvenils, mestre d’escola, professor en diferents àrees artístiques, etc., van ser algunes de les meves experiències en relació als altres. 

Què ha canviat a la meva vida?

Vaig anar perdent les fulles del meu passat, com un arbre s’allibera de les seves a cada estació per a rebrotar amb més força la propera vegada.

Vaig perdre els fruits basats en el que va ser de mí, reafirmant allò que sentia. En tot moment vaig estar protegit per Rafael i els àngels de la sanació. Mai he estat malalt, encara que d’ossos trencats, algú he tingut, però no ha passat d’aquí. Es van restablir i vaig continuar amb el meu camí.

Ara miro enrere i veig la nuesa del meu present. Tota disfressa, màscares, lligams, resistències, ego i pors, han anat caient-se pel camí. Vaig aprendre a no témer i a confiar. La vida em portava d’aquí cap a allà i a cada nova vivenda que anava habitant, part de mi es desprenia.

Vaig arribar a aquesta vida amb una sèrie de capacitats i motivacions, entenent ara el per què d’elles, degut que les meves curiositats personals em van portar a connectar i expressar part del meu passat, buidant part dels llastres acumulats en altres temps. 

Quan mires enrere i et preguntes quins canvis han hagut, sabent del teu moment actual, observant el que va ser des del cim d’un penya-segat, t’adones que s’ha produït un Alliberament. El que va ser ja no existeix. El que sóc és tot un potencial al servei del cor i l’alliberament de les ànimes.

Pel camí he tingut que anar tallant llaços que em lligaven a una limitació del ser. L’obertura al desconegut en mi va propiciar el desencadenant de començar a moure la roda del canvi. Quan em vaig adonar que alguna cosa en mi reclamava ser indagada, em vaig endinsar en el vòrtex d’iniciar a fondre totes les capes de la meva infantesa i adolescència, alliberant part del ser que ara manifesto. Les cuirasses van començar a desaparèixer, i a través del dolor de la solitud i la incomprensió del meu entorn, va anar forjant-se  la Llum que ara hi ha en mi. Van ser moments on les meves emocions i sentiments estaven desbocats en el silenci, i la meva vida, excepte en moments concrets, va anar traient-me tot allò que tenia com a possessió material, lentament, com una exquisidesa del camí per a arribar a una possible plenitud.

No havia manera de tenir una parella estable, ni un domicili per sempre. Res d’això era possible en el que va ser el meu passat. Com algú que viu situacio0ns d’aquest tipus, no ha de canviar alguna cosa de la seva essència? Tot comportava un aprenentatge. Sí! un aprenentatge que em vaig adonar que era tal, amb el temps, i sobre tot, ara que sóc conscient que ho miro des d’una nova perspectiva.

Vaig aprendre lliçons amb els millors mestres que la vida em podia oferir. Vaig ser un afortunat, al no poder tenir una relació de parella amb la persona que volia. La següent sempre era la que volia. Bé! No creieu que havia alguna cosa que no estava funcionant? Clar que si! Va arribar un dia que vaig començar a donar-me compte que cada una d’elles m’aportava alguna cosa nova.

Vaig tenir molts daltabaixos en el meu sender laboral. Benvinguts siguin! No hi ha res millor que moments de mancança per a arribar a la mestria. De l’abundància a la pobresa, de l’acomodament a la incertesa de saber què serà de tu a partir d’ara. Quanta lliçó i amor havia a la meva vida! Malgrat tot, continuava llevant-me cada dia, atraient a aquells sers que potenciaven els meus dons per a arribar a ser qui ara sóc.

Relaxat des del cim on em trobo veig com un nou dia s’alça davant els meus ulls, donant-me la benvinguda a ell i sentint els regals que té preparats per a mi.

La meva vida ha canviat. Ja ho crec que ha canviat! Com es diria: qui m’ha vist i qui em veu! Quan ens mostrem amb la nuesa de l’amor abraçant-nos i irradiant la Llum del nostre interior com a far en les tenebres, llavors, és que algú ja no és qui era. El ser de la dualitat ha obert les portes de la seva integritat. Al despullar-nos, poc a poc, com la serp fa amb la seva muda, sobresurt un nou ser, més amorós, enlairant les seves vibracions per a permetre que la papallona pugui mostrar-se amb tot el seu resplendor al seu entorn.

No queda res d’aquell noi tímid, insegur i infravalorat per ell mateix, sentint en el seu interior alguna cosa diferent en relació al seu ambient familiar i social.

Recordar va ser el seu amulet. Recordar qui era en veritat i tenir la confiança plena que tot podia canviar d’un moment a altre, no deixant-se influenciar més pel que sentia al seu entorn. Recordar qui era, i més endavant d’on procedia, va ser primordial per a alliberar la seva ànima i connectar amb la seva divinitat.

Sóc feliç. Entenc la vida i aquesta m’ofereix els fruits de la meva intencionalitat. Allò que necessito m’és donat. Les portes de la meva voluntat van presentant-se davant meu i obrint-se, alhora, a mesura que m’aproximo a elles, i quan les traspasso i m’endinso, tot sembla canviar com si la meva presència fos el detonador perquè així sigui. Estigui on estigui veig el meu potencial amorós manifestant-se.

Veig la  vida i escolto les paraules de dolor i limitació d’aquells que ignoren les oportunitats ofertes pel seu cor. He après a acceptar i respectar. He après a no intervenir sinó m’ho demanen. He après a ser jo encara que en el meu entorn hi hagi una tempesta.

Ara hi ha calma i serenitat en el meu interior. A vegades em trobo amb la Llar, amb mi mateix, i sento la puresa de qui som i la veritat es presenta com la divinitat abraçant-me i donant-me la calidesa d’una Mare i la protecció d’un Pare. Pare i Mare en un sol instant. Un amb la meva essència, com a part del ser que ara sóc. Tot en mi i a través de mi. Un amb tot i tots.

Què ha canviat? La meva actitud davant la vida, basada en uns nous pilars d’amor, confiança, fe i sentint la divinitat en mi. 

Recordar ha estat la clau per a obrir les portes del cor que permet arribar a la veritable essència que cadascú és. Quan així és, sents a Déu en tu i res tems. Saps que no estàs sol, i que tot et serà donat en el moment i lloc adequats.

L’aprenentatge et porta a la saviesa, i quan aquesta comença a aparèixer en tu, el Cel comença a manifestar-se a la Terra.

Sento agraïment per tot el viscut i el que se m’ha donat a cada instant, perquè ara, des d’aquí, m’adono que era el millor per a la meva ànima.

Vaig aprendre a estar sol i a sentir-me bé amb mi mateix.

Vaig aprendre a escoltar el silenci, a no jutjar  ni criticar, a fluir i a acceptar allò que m’era donat a cada instant.

Vaig aprendre a no preguntar i, sobre tot, a sentir.

Vaig aprendre a …… responsabilitzar-me de la meva vida i a saber que era jo qui ho creava.

Tot això vaig aprendre, i més sobre el meu ser i les conseqüències que això comportava. Vaig experimentar sense preses, i la paciència i la confiança em van portar a la mestria del meu present.

El camí continua i els meus passos em porten a nous llocs. Noto els canvis en mi, també, com a ànima encarnada. Els sento però aquest cop, sóc jo qui sap del procés i el per què. Ara és la meva consciència qui els obra les portes i els accepta perquè veig cap on es dirigeixen. Ara, des d’aquí on em trobo, no estic sol i els que m’acompanyen de la Llar, ens somriem al donar un cop d’ull al que vaig ser. Ells s’alegren i jo em sento un afortunat.

Passi el que us passi a la vostra vida, no defalliu. Continueu endavant mentre el vostre cor us animi a fer-ho!

No hi ha res que visqueu que no pugueu superar. Accepteu i apreneu sobre vosaltres perquè sou vosaltres qui heu cridat a aquesta situació, aquesta persona o aquests moments. No temeu! No esteu sols encara que així us sembli! Res més lluny de la realitat. Una cosa és la realitat, i una altre la Veritat. No us deixeu portar per la realitat que us envolta, perquè aquesta està infundada per la por de la limitació humana. Aneu al vostre interior i escolteu al vostre cor perquè ell us portarà a la Veritat.

La sensació de llibertat és immensa.

La sensació de desaferrament, absoluta.

Em sento a Casa, en mi, ara i aquí.

Jo Sóc la Llar aquí a la Terra!

 

Des del cim on em trobo veig les ànimes enlairant-se. Unint-se i despertant de la seva somnolència. Les diferències uneixen, i la Llum en els cors enlluernen, cada vegada més amb la seva intensitat, irradiant-la per arreu, estiguin on estiguin.

Des de la Llar, només hi ha Amor pel ser humà en procés d’Ascensió. Res és el que sembla perquè tot porta la intencionalitat divina de la creació.

Davant d’això, m’acomiado per avui, abraçant-vos a tots, desitjant des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cada un de vosaltres.

dilluns, 10 de setembre de 2012

Properes activitats


Hola a tots/es!

Esperant que us hagi anat bé aquest estiu, em poso en contacte amb tots vosaltres per a anunciar-vos les properes activitats a realitzar.
Més endavant hi ha previstes d’altres però ja us les aniré anunciant en el seu moment .
Les primeres programades són a Cardedeu pel mes d’octubre, organitzades pel Centre LA FONT. Seran setmanals, tots els dijous de 20h. a 21’15h., de cara el nostre benestar i creixement personal.
                        Les previstes per a aquest primer mes són:
·       Dia 4: Prou! Vull canviar!
·       Dia 11: Posa el Cel a treballar
·       Dia 18: Per què vaig com una moto?
·       Dia 25: Els senyals de l’Univers

               A cada trobada hi haurà una xerrada i a la part final un exercici pràctic de relaxament,  meditació, o d’algun altre tipus, per a posar calma i pau al nostre interior.        
  Per raons d’espai, les places són limitades.
              Tots els interessats podeu posar-vos en contacte amb el propi centre, o bé passar per ell, que de bon grat us informarem.
Ens trobem al c/ Hospital 4, de Cardedeu. T. 938455556
Comencem aquesta nova etapa, en la qual haurem de recordar cada vegada més qui som. Obrir els nostres cors i les portes del nostre interior ens permetrà veure el veritable ser que som, connectant amb aquelles parts innates del nostre ser.
Ser nosaltres activarà el procés de portar a terme el que hem vingut a fer amb tota la seva plenitud, Amor i  Felicitat. 
Una abraçada a tots, i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.

Si voleu que aquestes activitats o les altres ja anunciades fins ara es realitzin a la vostra població, centre, espai o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com , o trucar al 606098752 (Jordi).   El mateix per a demanar hora concertada per a les sessions individuals. 

dijous, 6 de setembre de 2012

El procés de morir per a ressuscitar


En els orígens terrenals, des de l’aparició de la consciència, va començar a ressorgir aquell ser que connectava amb la natura i podia arribar a sentir la pau i la bellesa de tot l’existent. Sabia de la importància del univers conforme tenia a veure amb el seu procés, encara que potser no era prou conscient fins a quin punt. Tot això va ser com els primers pilars del ser humà que hem arribat fins el dia d’avui.
Posteriorment, degut a la connexió amb la natura, aquestes ànimes es van adonar que aquesta ens podia ajudar en el nostre procés diari. Podia crear estats de consciència alterats, així com guarir tot el nostre cos a traves de les herbes, o fins i tot, equilibrar-nos amb la presència de les pedres que els envoltaven. Així va anar pujant esglaons en el procés evolutiu de la seva ànima, on amb el temps, es va conèixer com el “curander”, fins a dominar els elements del seu entorn, donant vida al xaman.
L’època xamànica va durar molts anys, algun que altre segle, basant-se amb la natura i tot allò que ella li oferia. Per arribar a xaman, un va haver de passar, en segons quins indrets, per diferents fases o proves per a poder alliberar-se de les pors i poder purificar-se, fins al punt, que es varen crear unes iniciacions per a pertànyer a tal grup o altre, com a xaman. El que tots coincidien era que s’havia de fer morir el ser que s’havia manifestat fins el present fins arribar al nou ser que havia en cadascú que permetia alliberar-se de tot el terrenal per a entrar en les sendes de l’espiritualitat.
El temps va anar passant, deixant enrere els mags, bruixes i bruixots, “curanders”, fins i tot als xamans.
Ens trobem en un punt del procés de la humanitat, del ser que vol transmutar la dimensió que ens trobem per a aconseguir viure en la quarta i fins i tot, la cinquena en aquesta biologia. Necessita donar nous passos per a enlairar-nos segons les energies que vivim actualment i que se’ns facilita més enllà d’on vivim. Hem arribat a una fase del desenvolupament del ser en la seva condició humana que se’ns està convidant a donar nous passos per a pujar els esglaons superiors al xamanisme, com aquests van ser en el seu moment pels bruixots, mags o guaridors. Les energies així ens diuen.
Què vol dir això? Doncs que hem de tornar a morir per a ressuscitar, i aquest cop a una vibració superior a com vibràvem fins ara. No podem alimentar-nos del què va sobrar ahir i vàrem llençar a la brossa. Cada dia hi ha un nou aliment que hem d’acceptar i cuinar-lo. La despesa interior sempre està plena, no aprofitant les engrunes del dia anterior o els aliments caducats, o fins i tot, com a l’edat mitja, amb una olor de putrefacció, que amb unes herbes aromàtiques ho arreglaven en el moment de cuinar i presentar-ho a la taula dels comensals. Ja no cal que ens alimentem del què va sobrar abans d’ahir. Els temps actuals ens alimenten diàriament i en abundància, tot i així, sembla que hi hagi algú que vulgui comptar, exclusivament,  amb el que va alimentar-se temps enrere. Ara hi ha molt més que iuca, arròs, patata, blat o gallina. El nostre aliment, a nivell físic, és molt més variat. Bé, exactament igual a nivell espiritual.
Hem arribat a un punt que hem de tornar a morir, per a renéixer i ressuscitar al veritable ser que som. Aquell ser que la nostra ànima sap, i en el fons, també nosaltres, però degut als aferraments del què vàrem ser, no ens ha permès actualitzar-nos degut a les pors del nou, molt millor per a nosaltres,  que ens ofereix la vida.
Les èpoques del “curander”, del bruixot i el xaman, ja han caducat. Han quedat obsolets. Necessitem una nova iniciació per a poder morir del tot, i mostrar aquell qui som, sortint de la crisàl·lida de la nostra essència. Vàrem crear un ser que estava connectat amb la terra i l’univers. Va ser un pas important, però només era part de la casa, no tota ella. Ara la llar que necessitem acabar requereix que finalitzem les obres que vàrem iniciar molt temps enrere. Molts es van pensar que les primeres obres ja eren la casa en sí, però falta concloure l’obra que vàrem iniciar. Bé, l’hora esperada és aquesta. Ara tenim l’oportunitat de dir en veu alta: Sí! aquest sóc jo! Mentre, tot ha estat esglaons del procés de la nostra consciència, de la història del ser humà. Agraïm aquells que van ser els sers que van despertar i deixem que el veritable nou ser, sencer, es manifesti amb tota la seva plenitud. Ja no és l’hora dels mags, bruixes, ni xamans. Tots han tingut el seu temps gloriós i àlgid, però només van servir per a posar nous pilons en el procés de l’avanç de la humanitat i ajudar al planeta Terra.
Hem de tornar a morir per a ressuscitar. Ho he dit algun cop, i a consciència, perquè us quedi ben gravat al vostre interior. Ja no cal ser un ser d’eruga o tancat a la crisàl·lida. Ara toca mostrar-nos tal com som, segons la divinitat de cadascú. Ara ha arribat el moment de mostrar la divinitat que sempre ha estat en nosaltres i ha esperat el seu torn per quan les energies fossin les adequades per a poder manifestar-se amb el màxim resplendor, per a tots aquells que així ho decideixin. Ara se t’està dient que ja no cal patir, ser infeliç, sentir la desgràcia i la mancança del viure. Ara ja no cal sentir-te limitat, impotent i adolorit per la presència de certs sentiments no compresos, o d’un cos que no respon tal com tu vols. JA NO! El que se us està dient és que vosaltres, ja no heu de ser vosaltres tal com éreu. Vosaltres teniu un tresor dins vostre, que sempre ha estat i preparat per quan poséssiu la clau i l’obríssiu. Molts us dieu que el que heu fet fins ara ja us està bé. D’acord! se us respecte. Alguns dieu que el que heu estat fent encara és vàlid. Una cosa és el que heu fet fins ara, i l’altre el potencial esperant a ser manifestat. Quan dieu que el que esteu fent és el correcte, esteu dient: “vivint així ja m’està bé”. Segur que no vols sentir la intensitat de l’amor, la pau i l’alegria de viure en tu, sabent que tot t’és donat i res et falta? Bé, si així és, se’t respecte. Quan la humanitat s’hagi dividit en dos grups: els que han decidit dir un SI! Rotund a la crida de la voluntat divina en cadascú i els que s’han aferrat a un passat obsolet, sentint-se empesos a donar nous passos i es resisteixen a fer-los, les diferències entre la Llum i la foscor quedaran ben paleses, creant-se cada vegada, més un abisme entre les dues maneres de sentir i viure. Quan la Llum del ser conscient i despert a la seva divinitat, els que fins ara s’han negat, començaran a clamar una nova oportunitat, perquè hauran necessitat veure per a creure. Tot i així, hi haurà que s’aferrarà al vell ser en ell. Aquests no els tocarà més remei que despertar a un altre nivell diferent a la Terra. Quan transcendeixin, tornaran a un altre indret a anys llum d’on som, on les energies seran les adequades a ells, no en aquesta nova terra de més alta vibració.
Ens trobem en aquests temps on el ser necessita passar per un nou procés de transmutació, diguem-li iniciació. Necessitem tornar a morir, per a renéixer. No tinguem por a donar aquest pas, perquè no estarem sols, i la nostra ànima ens truca a la porta constantment dient-nos: Encara no t’has decidit? Quan més ho anem deixant, més sentirem els moviments interiors. Deixa que les obres de la teva llar interna finalitzin. Després notarem la buidor de la fugida de la densitat haguda en nosaltres i la sensació d’expansió i alliberament absolut del nostre ser. La llibertat que sentirem dins nostre ens permetrà sentir i experimentar sensacions preparades exclusivament per a nosaltres. Les teves habilitats canviaran i algunes es potenciaran a nivells imaginaris. Els sentiments més sublims es manifestaran sense provocar-los. Sentiràs diferent. Veuràs la vida diferent i sabràs el què és gaudir i expressar la divinitat que hi ha en tu. Llavors, tu seràs tu, quan així sigui. Llavors, sentiràs la divinitat que ets. La intencionalitat per la qual vas ser creat, començarà a mostrar-se plenament, escoltant el teu cor i fent en tot moment allò que ell et dicti.
Ha arribat l’hora d’enterrar al vell ser que hi ha en nosaltres d’una vegada per totes, per a obrir la porta a la Llum del nou ser que hi ha en tu.
Els temps han canviat i allò que va ser ja no té cabuda. Allò que està sent dins de cadascú portarà a obrir els canals de la humanitat perquè transcendeixi i alliberem la foscor, la densitat en la qual ha estat atrapada durant segles.
I tot, perquè així havia de ser. L’aliment d’ara és un altre.
La divinitat que hi ha en tu està trucant a la teva porta. A què esperes obrir-la?

Fem d’aquest planeta, un lloc on el CEL es manifesti a la TERRA.
Només existeix l’amor, i només des de l’amor podem crear vida divina, on totes les divinitats siguin Una aquí a la Terra.

Des del meu cor, una abraçada de coratge i que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres. 

dilluns, 3 de setembre de 2012

La Llum de les Paraules (66)

"No es veu el vent, però l’àliga puja i puja. S’enlaira més enllà dels núvols, i sembla que no faci res, però ella està allà, amb les ales obertes i atenta a tot flux d’aire. Així està sent amb tu. Vius moments de deixar anar i renéixer. Es necessita la fortalesa de voler viure la quietud, el silenci i la solitud, sovint. Llavors, la mestria obra les seves portes. Així està sent amb tu."
 (Àliga Blanca)



Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres