El procés de morir per a ressuscitar

En els orígens terrenals, des de l’aparició de la consciència, va començar a ressorgir aquell ser que connectava amb la natura i podia arribar a sentir la pau i la bellesa de tot l’existent. Sabia de la importància del univers conforme tenia a veure amb el seu procés, encara que potser no era prou conscient fins a quin punt. Tot això va ser com els primers pilars del ser humà que hem arribat fins el dia d’avui.

Posteriorment, degut a la connexió amb la natura, aquestes ànimes es van adonar que aquesta ens podia ajudar en el nostre procés diari. Podia crear estats de consciència alterats, així com guarir tot el nostre cos a traves de les herbes, o fins i tot, equilibrar-nos amb la presència de les pedres que els envoltaven. Així va anar pujant esglaons en el procés evolutiu de la seva ànima, on amb el temps, es va conèixer com el “curander”, fins a dominar els elements del seu entorn, donant vida al xaman.

L’època xamànica va durar molts anys, algun que altre segle, basant-se amb la natura i tot allò que ella li oferia. Per arribar a xaman, un va haver de passar, en segons quins indrets, per diferents fases o proves per a poder alliberar-se de les pors i poder purificar-se, fins al punt, que es varen crear unes iniciacions per a pertànyer a tal grup o altre, com a xaman. El que tots coincidien era que s’havia de fer morir el ser que s’havia manifestat fins el present fins arribar al nou ser que havia en cadascú que permetia alliberar-se de tot el terrenal per a entrar en les sendes de l’espiritualitat.

El temps va anar passant, deixant enrere els mags, bruixes i bruixots, “curanders”, fins i tot als xamans.

Ens trobem en un punt del procés de la humanitat, del ser que vol transmutar la dimensió que ens trobem per a aconseguir viure en la quarta i fins i tot, la cinquena en aquesta biologia. Necessita donar nous passos per a enlairar-nos segons les energies que vivim actualment i que se’ns facilita més enllà d’on vivim. Hem arribat a una fase del desenvolupament del ser en la seva condició humana que se’ns està convidant a donar nous passos per a pujar els esglaons superiors al xamanisme, com aquests van ser en el seu moment pels bruixots, mags o guaridors. Les energies així ens diuen.

Què vol dir això? Doncs que hem de tornar a morir per a ressuscitar, i aquest cop a una vibració superior a com vibràvem fins ara. No podem alimentar-nos del què va sobrar ahir i vàrem llençar a la brossa. Cada dia hi ha un nou aliment que hem d’acceptar i cuinar-lo. La despesa interior sempre està plena, no aprofitant les engrunes del dia anterior o els aliments caducats, o fins i tot, com a l’edat mitja, amb una olor de putrefacció, que amb unes herbes aromàtiques ho arreglaven en el moment de cuinar i presentar-ho a la taula dels comensals. Ja no cal que ens alimentem del què va sobrar abans d’ahir. Els temps actuals ens alimenten diàriament i en abundància, tot i així, sembla que hi hagi algú que vulgui comptar, exclusivament,  amb el que va alimentar-se temps enrere. Ara hi ha molt més que iuca, arròs, patata, blat o gallina. El nostre aliment, a nivell físic, és molt més variat. Bé, exactament igual a nivell espiritual.

Hem arribat a un punt que hem de tornar a morir, per a renéixer i ressuscitar al veritable ser que som. Aquell ser que la nostra ànima sap, i en el fons, també nosaltres, però degut als aferraments del què vàrem ser, no ens ha permès actualitzar-nos degut a les pors del nou, molt millor per a nosaltres,  que ens ofereix la vida.

Les èpoques del “curander”, del bruixot i el xaman, ja han caducat. Han quedat obsolets. Necessitem una nova iniciació per a poder morir del tot, i mostrar aquell qui som, sortint de la crisàl·lida de la nostra essència. Vàrem crear un ser que estava connectat amb la terra i l’univers. Va ser un pas important, però només era part de la casa, no tota ella. Ara la llar que necessitem acabar requereix que finalitzem les obres que vàrem iniciar molt temps enrere. Molts es van pensar que les primeres obres ja eren la casa en sí, però falta concloure l’obra que vàrem iniciar. Bé, l’hora esperada és aquesta. Ara tenim l’oportunitat de dir en veu alta: Sí! aquest sóc jo! Mentre, tot ha estat esglaons del procés de la nostra consciència, de la història del ser humà. Agraïm aquells que van ser els sers que van despertar i deixem que el veritable nou ser, sencer, es manifesti amb tota la seva plenitud. Ja no és l’hora dels mags, bruixes, ni xamans. Tots han tingut el seu temps gloriós i àlgid, però només van servir per a posar nous pilons en el procés de l’avanç de la humanitat i ajudar al planeta Terra.

Hem de tornar a morir per a ressuscitar. Ho he dit algun cop, i a consciència, perquè us quedi ben gravat al vostre interior. Ja no cal ser un ser d’eruga o tancat a la crisàl·lida. Ara toca mostrar-nos tal com som, segons la divinitat de cadascú. Ara ha arribat el moment de mostrar la divinitat que sempre ha estat en nosaltres i ha esperat el seu torn per quan les energies fossin les adequades per a poder manifestar-se amb el màxim resplendor, per a tots aquells que així ho decideixin. Ara se t’està dient que ja no cal patir, ser infeliç, sentir la desgràcia i la mancança del viure. Ara ja no cal sentir-te limitat, impotent i adolorit per la presència de certs sentiments no compresos, o d’un cos que no respon tal com tu vols. JA NO! El que se us està dient és que vosaltres, ja no heu de ser vosaltres tal com éreu. Vosaltres teniu un tresor dins vostre, que sempre ha estat i preparat per quan poséssiu la clau i l’obríssiu. Molts us dieu que el que heu fet fins ara ja us està bé. D’acord! se us respecte. Alguns dieu que el que heu estat fent encara és vàlid. Una cosa és el que heu fet fins ara, i l’altre el potencial esperant a ser manifestat. Quan dieu que el que esteu fent és el correcte, esteu dient: “vivint així ja m’està bé”. Segur que no vols sentir la intensitat de l’amor, la pau i l’alegria de viure en tu, sabent que tot t’és donat i res et falta? Bé, si així és, se’t respecte. Quan la humanitat s’hagi dividit en dos grups: els que han decidit dir un SI! Rotund a la crida de la voluntat divina en cadascú i els que s’han aferrat a un passat obsolet, sentint-se empesos a donar nous passos i es resisteixen a fer-los, les diferències entre la Llum i la foscor quedaran ben paleses, creant-se cada vegada, més un abisme entre les dues maneres de sentir i viure. Quan la Llum del ser conscient i despert a la seva divinitat, els que fins ara s’han negat, començaran a clamar una nova oportunitat, perquè hauran necessitat veure per a creure. Tot i així, hi haurà que s’aferrarà al vell ser en ell. Aquests no els tocarà més remei que despertar a un altre nivell diferent a la Terra. Quan transcendeixin, tornaran a un altre indret a anys llum d’on som, on les energies seran les adequades a ells, no en aquesta nova terra de més alta vibració.

Ens trobem en aquests temps on el ser necessita passar per un nou procés de transmutació, diguem-li iniciació. Necessitem tornar a morir, per a renéixer. No tinguem por a donar aquest pas, perquè no estarem sols, i la nostra ànima ens truca a la porta constantment dient-nos: Encara no t’has decidit? Quan més ho anem deixant, més sentirem els moviments interiors. Deixa que les obres de la teva llar interna finalitzin. Després notarem la buidor de la fugida de la densitat haguda en nosaltres i la sensació d’expansió i alliberament absolut del nostre ser. La llibertat que sentirem dins nostre ens permetrà sentir i experimentar sensacions preparades exclusivament per a nosaltres. Les teves habilitats canviaran i algunes es potenciaran a nivells imaginaris. Els sentiments més sublims es manifestaran sense provocar-los. Sentiràs diferent. Veuràs la vida diferent i sabràs el què és gaudir i expressar la divinitat que hi ha en tu. Llavors, tu seràs tu, quan així sigui. Llavors, sentiràs la divinitat que ets. La intencionalitat per la qual vas ser creat, començarà a mostrar-se plenament, escoltant el teu cor i fent en tot moment allò que ell et dicti.

Ha arribat l’hora d’enterrar al vell ser que hi ha en nosaltres d’una vegada per totes, per a obrir la porta a la Llum del nou ser que hi ha en tu.

Els temps han canviat i allò que va ser ja no té cabuda. Allò que està sent dins de cadascú portarà a obrir els canals de la humanitat perquè transcendeixi i alliberem la foscor, la densitat en la qual ha estat atrapada durant segles.

I tot, perquè així havia de ser. L’aliment d’ara és un altre.

La divinitat que hi ha en tu està trucant a la teva porta. A què esperes obrir-la?

Fem d’aquest planeta, un lloc on el CEL es manifesti a la TERRA.

Només existeix l’amor, i només des de l’amor podem crear vida divina, on totes les divinitats siguin Una aquí a la Terra.

Des del meu cor, una abraçada de coratge i que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.