dilluns, 28 de novembre de 2011

La Llum de les Paraules (52)


"Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient, i sentint dins meu al llarg dels anys."

(Us recordo que aquest cap de setmana, dies 2, 3 i 4 de desembre es realitzarà el Seminari "CONNEXIÓ DIVINA I" al centre Darsana de Granollers. Per a inscripcions i informació: 938795217)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 24 de novembre de 2011

Recordant-m'ho


Fa poc se m’ha mostrat un aspecte que feia anys ja se’m va dir i ara tornen a recordar-m’ho.
Primerament, haig de tenir paciència en aquest període final d’una vida portada fins ara. Em trobo en el preludi, en l’avantsala del gran moment tan esperat.
No haig de voler agafar cap drecera per a arribar abans, perquè, encara que el resultat ja hi és, no l’entorn ni l’indret on s’ha de produir, tal com ha de ser. Mantenir la serenitat i escoltant al meu cor, encara que aquest em digui que no és moment per com ha de ser tot i segons els meus anhels i voluntat.
Ara, sento i veig amb nitidesa les energies i els estats d’aquells que hi seran amb molta més nitidesa. En el seu moment se’m va dir la forma, i ara sento el fons del què serà. Sembla com si se’m recordés el que ja no tenia present degut al fet de viure el present, el dia a dia. Tornen a mostrar-me el que fa anys se’m va dir en relació a portar el Cel aquí a la Terra.
Jo continuo mantenint la calma i la connexió amb qui sóc i la Llar. Mantinc la serenitat de viure una situació de servei al Pare sabent que és el millor per a tots els que estem implicats. Ho accepto estimada divinitat en mi. Ho accepto Pare. Accepto la teva Voluntat en mi i si alguna vegada veus que flaquejo, ajuda’m i avisa’m que tu ets en mi. Si alguna vegada no estic sent jo, estimats germans de la Llum, ajudeu-me, donant permís perquè intervingueu i us pugui sentir i rebre la vostra presència i el que m’hagueu de dir.
Visc moments de posar llum aquí a la dimensió on em trobo actualment. La meva família em necessita. Faré tot el que senti que haig de fer sorgit del meu cor. Deixo que l’amor em guiï per a poder tenir les paraules i l’actitud adequades en les meves intervencions.
No tinc gaires ganes de parlar. Conversar amb la meva família de sang no és fluid i entenedor. Tenen una forta connexió amb la dualitat, identificant-se amb ella fermament. Aquests aferraments fan que les nostres comunicacions no sempre siguin compreses i fluides, sent mal interpretades sovint, al menys, les meves paraules i actituds per part d’ells. Tot i així, accepto aquests moments i el meu paper en tota aquesta situació que estem vivint. Ho accepto i faig allò que sent el meu cor que s’ha de fer per part meva davant el que estem vivint.
Les energies de l’Ascensió estan fent mostra en mi. Per moments no tinc ganes de parlar, només d’estar amb mi i la Llar, sentint la naturalesa que sóc i envoltat de tota la Família de la qual procedeixo i sóc. Mentre estic escrivint és un d’aquests moments on sento les seves presències i el seu pur amor que irradien i jo el rebo com a membre de la Llar que sóc. A vegades només actuaria sense parlar, però sóc la Paraula del Pare i expressaré tot allò que Ell em transmeti. Faré tot allò que se’m digui, i que junts vam acordar abans de venir a aquesta encarnació. Em lliuro a l’essència amorosa creadora de tota vida i tot l’existent.
Se’m diu aspectes del meu ser i el què haig de fer. Se m’encoratja a continuar. Jo m’obro i sento el meu cor a vessar de l’amor que sóc. Sóc Un amb qui m’acompanyen. Cada vegada els sento d’una manera més clara i nítida. Cada vegada els veig més.
No sé de què parlar (en els articles), perquè cada cop és més personal el que estic escrivint. Potser haig de publicar escrits com aquest! Cada vegada escric més sobre aspectes molt personals i vivencials del meu procés. Si realment haig de publicar-los, que pugui sentir-ho d’una manera clara i forta, per a mostrar els passos que estic seguint i que molts d’altres també els poden estar vivint, amb variacions, però tots seran els apropiats per a poder pujar nous esglaons.
A vegades continuo sense saber què escriure pels altres. Potser haig de publicar les meves experiències. No volia particularitzar els meus escrits? Doncs ara és el moment perfecte per a fer-ho. Si així ha de ser, així ho faré.
Cada vegada sento més el meu interior amb tota la informació que aquest conté. Cada vegada percebo més les coses i connecto d’una manera més directe i nítida amb la Llar i tots els meus germans de la Llum (àngels, arcàngels, mestres, i d’altres sers de Llum, incloent-hi a tu, Pare).
Cada vegada penso menys i faig més segons el meu cor. Cada vegada més, deixo de fer, intervenint menys i ESTANT més. Senzillament SÓC. Quan més és així, més em manifesto.
Estic vivint en mig d’una dualitat enfortida, però continuo sentint-me centrat i connectat amb qui sóc i les meves arrels divines. Estic, però no com els altres. Parlo, però no com ho fan qui m’envolten. Actuo des del meu cor i els passos ens porten cap a la millor resolució per a tots. Quan menys vull controlar, més tot surt. Quan menys vull responsabilitzar-me, més avancem cap el final de la situació que estem vivint.
No penso. No controlo. No imposo,.......només Sóc. Llavors, tot és possible.
No sóc diferent a vosaltres. Sóc Un amb tots aquells que esteu llegint aquestes paraules ara. Sóc Un amb cadascú de vosaltres, i allò que viviu, d’alguna manera, jo també ho he viscut. Ens hem conegut en altres temps, i no és perquè sí, que ara aquestes paraules ens uneixin novament.
Seguim el procés d’un Gran Pla Diví on tots som una peça d’aquest trencaclosques, i així, amb la Unicitat, poder confeccionar amb plenitud allò que hem vingut a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Un fill amb el Pare

Avui m’agradaria regalar-vos un fragment d’una trobada del Pare Celestial amb un dels seus fills aquí a la Terra . Va passar de veritat. Comença el ser humà expressant una sensació interior, comentant-li a Déu:
- Sento amb els dies, cada vegada més pau interior. Em sento segur, seguretat, protecció. Percebo com si estigués blindat i res no em pogués ferir. Sento confiança i tranquil•litat. Una vegada vaig sentir unes paraules que vindrien a dir: “Era un desert el meu cor, i ara, la gespa creix per a tot arreu”. Sento protecció i amor. No sé ben bé com explicar-ho. Vindria a ser tot això junt. Saps què? Les paraules em resulten limitades. El que sento és molt més que això que t’he dit. És com si tingués serenitat i escoltés, cada vegada més, la meva veu interior. És tot això junt. És una sensació diferent. D’aquesta manera no m’he sentit mai. Temps enrere sentia una mica d’alguns dels aspectes comentats abans, però com ara,......no. El que sento a dins és diferent. Què em passa realment?

Llavors el Pare li respon:

- El meu fill està creixent i veig que ell s’adona de tot el procés. Se sent estrany perquè experimenta la serenor i la pau que Jo li dono. Percep l’amor que li ofereixo i això li contrasta amb el que ha sentit tants anys. El meu fill s’està apropant a les portes de la Llum del Pare i això el fa trontollar. Sap que camina, però cada pas és una novetat no experimentada fins ara, encara que sí desitjada. El meu fill experimenta, juga, aprèn i creix seguint el camí que s’ha marcat. No tinguis por, estimat. Sigues valent com ara. Saps el què vols i ets decidit. Faràs tot el possible per a arribar allà on tu vols. Ho aconseguiràs. El procés serà ric. Tu vols passar per aquí. Saps el què vols, però no les situacions a viure per a arribar a l’objectiu. Veig que hi arribaràs. Veig força i valentia en tu. Arribaràs a aconseguir a la teva vida actual tot el que et proposis. El Pare sempre serà amb tu. La teva voluntat, en aquests moments, coincideix amb la meva. Has trobat el camí principal que et porta directament a mi. A vegades, el teu afany et fa prendre dreceres que no et porten a enlloc. Saps com rectificar. Estàs aprenent, fill meu. Amb el temps, aprens cada vegada més ràpid. Encara et queda molt, però m’alegro que hagis entès que el temps no existeix, quan es tracta d’evolucionar el teu esperit. M’has entès el que et vull dir?
I tu, l’has entès?

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dijous, 17 de novembre de 2011

El Cel a la Terra

Les paraules d’avui són especials per a mi. Durant temps les he mantingut en la privacitat, però avui he sentit la guia dels que m’acompanyen, conforme havia d’expressar-les per a tots aquells que les pugueu arribar a llegir. Pel que sembla, ha arribat l’hora de manifestar el que durant anys va ser informació pel meu ser. Els meus acompanyants m’han comunicat que us les ofereixi.
Amb tota la meva humilitat i des del cor us les transmeto:

Porto molts anys connectant amb la Llar d’on tots procedim. A mesura que va passant el temps de la nostra dimensió, les portes amb les dimensions superiors a la nostra vida van obrint-se cada vegada més.
La meva vida ha anat obrint-se pas entre la dualitat, arribant a un punt on vaig deixar d’acceptar-la, endinsant-me vers el món subtil de lo no material.
Vivia a la matèria, però el meu món interior seguia la seva instrucció vers l’espiritualitat del ser, deixant d’identificar-se amb l’ensenyat i instruït des del raciocini, la cultura, les pautes socials i la religió d’on vaig néixer.
El meu ser necessitava un alliberament i vaig decidir, en el seu moment, manifestar el lliure albir per a sentir i recordar qui era jo amb tot el meu potencial segons la meva naturalesa, que per descomptat, no era la forma.
A mesura que anava creant el meu espai, anava coneixent el ser que veritablement era. Recordava vides passades, entenent el meu present. Vaig enretirar el vel vetat durant anys i vaig poder veure, sentir i comunicar-me amb els meus germans de la Llum, habitant a la cinquena y altres dimensions.
Em van parlar durant anys i la manifestació del meu potencial, Un amb ells, anava en augment.
Vaig començar d’una manera notòria a entendre el per què de certes sensacions i inquietuds, així com l’enteniment del meu ser i les meves preferències en aquest món actual. Anava entenent la meva vida i la dels altres. El meu univers interior era Un amb l’univers físic i el de tots els que m’envoltaven.
Durant anys vaig rebre una formació espiritual per part dels meus germans de la Llum, com els deia. Se’m van presentar tots els que en aquell moment formaven l’equip de la Germanor de la Llum, els meus guies, que vetllaven per tot el meu ser, la meva ànima.
Un a un van anar presentant-se comunicant-me el per què de la seva presència en mi. Vaig entendre molt més, llavors, el per què estava sent el que era i tot el que sentia.
La meva ànima es va enlairar més enllà del terrenal.
Amb ells vaig saber què havia vingut a fer, i amb el pas del temps tridimensional, sabent cada vegada més, com portar a terme la meva funció en aquesta vida.
Vàries vegades, en diferents moments em transmeteren el que havia vingut a fer. Vaig saber de seguida, que això havia de ser així. Va haver una ressonància interna en el meu interior, mostrant, alhora, uns símptomes físics a la meva biologia que vaig aprendre a interpretar quan alguna cosa que “escoltava o sentia” sintonitzava i ressonava amb la veracitat i la certesa en mi, segons un Gran Pla Diví:

 
“Portaràs el Cel a la Terra.
Obriràs els cors i les portes de tots aquells
que vinguin a tu per a alliberar les seves limitacions
i mostrar-los el camí per a arribar a Mi,
el Déu que cadascú és.
Seràs pont perquè passin de la dualitat a la divinitat,
i puguin mostrar-se segons la seva veritable naturalesa.
La teva Paraula serà la meva.
Jo seré qui parlarà a través teu. “

Durant anys vaig estar a la discreció, instruït per Sers de la cinquena dimensió i més.
Va arribar un moment que per a poder portar a la humanitat el missatge rebut al llarg dels anys i el pactat per a aquesta encarnació, em “van fer baixar a la terrenalitat”. Va ser tan brusc l’apropament a les vibracions d’aquesta dimensió que el que vaig viure va ser com “una adaptació comprimida” – en poc temps – perquè la meva funció necessitava manifestar-se aviat. “Vaig baixar dels núvols” – com es diria – per a conèixer a la humanitat del dia a dia, arrelada fortament a una dualitat.
Havia d’experimentar el conviure amb totes les emocions més humanes, i aprendre a la vegada, a saber mantenir-me connectat en el meu centre interior. Vaig aprendre a viure a la matèria per a posar la meva Llum allà on es requerís. Quan més acceptava les vibracions dels altres, més enfortia les meves sense deixar-me portar per elles. Per a la meva condició humana va ser un “cop dur”.
Actualment serveixo a la Font de Tot i Tots, sent Un amb ella i amb tots els sers més enllà de la nostra dimensió.
La discreció en la qual em trobava, van fer que fos canviada per la presència, cada vegada més constant al meu entorn.
El meu cor em dicta què fer a cada instant, sent protegit, vetllat, guiat i estimat pels meus germans de la Llum, que junts, portem a terme la Voluntat Divina.
Ajudo a Despertar les Consciències i que el ser humà pugui donar un pas més per a alliberar i manifestar la divinitat que és.
Amb tota la meva humilitat expresso aquestes paraules impulsades pels designis del meu veritable ser, i mostrar així, la Voluntat Divina en mi.
Sóc Un amb vosaltres, d’igual a igual, units pel cor i la naturalesa que som.
Tots som Un, on cadascú aporta la seva presència, i fer així, allò que hem vingut a fer, enlairant la vibració del nostre estimat planeta i la consciència col•lectiva de la humanitat.
Segueixo el camí del pactat amb mi amb Amor, Acceptació i Comprensió.
Recordar ens portarà a l’opció de manifestar amb plenitud al veritable ser que som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Activitats


El proper divendres, dia 18 de novembre, es farà una xerrada al centre Darsana de Granollers per a presentar el Seminari "Connexió Divina".
La conferència està oberta a tothom i és gratuïta. Començarà a les 20'15h.
 Per un altre cantó us anuncio, també, la realització de la primera part del Seminari els dies 2, 3 i 4 de desembre.
Aquells que estigueu interessats, bé per les inscripcions o més informació, podeu trucar al telèfon de Darsana: 938795217.
El centre Darsana està situat al c/ Bruniquer 3, baixos, de la població de Granollers (Barcelona).
Us esperem!!!

Una abraçada a tots i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dijous, 10 de novembre de 2011

De servei

Arriba a un punt del teu procés del Despertar la Consciència que t’adones qui ets realment i el què has vingut a fer. T’adones de la Unicitat amb tot el que t’envolta, l’univers i l’existent. Hi ha un moment que prens la consciència necessària que tu ets una peça d’un gran trencaclosques, per a manifestar un Gran Pla Diví, on tota ànima encarnada en el nostre món té el seu paper concret, únic i individual que ningú més el pot fer en relació a l’entorn on es troba, tenint una repercussió per arreu del planeta i tota la humanitat.
Arriba a un punt el ser humà que veu l’existència de tota vida des del cim de la plena consciència, Una amb Déu.
Quan més ens apropem a l’adonar-nos de qui som realment i per què estem aquí, més ens lliurem a les mans de la Font Creadora de tota Vida, més posem la nostra vida, el nostre ser i la nostra ànima a les mans de Déu.
Quan sintonitzem el nostre interior amb el flux de l’univers, amb les energies amoroses de la creació, llavors, nosaltres formem part d’ella i deixem que aquest Pla Diví, actuï en nosaltres portant a terme allò que hem vingut a fer en aquesta encarnació i, en concret, el previst segons el moment que ens trobem nosaltres dins del nostre procés.
Arriba un moment que ens lliurem del tot a la Font, i llavors entrem a formar part del servei de l’Amor, la Consciència i la Veritat del funcionament d’aquest Gran Pla Diví.
Arriba un moment que deixem de programar perquè ja se’ns indicarà a través del cor, què fer a cada instant i cóm fer-ho.
Arriba un moment que estàs de servei cada instant de la teva vida, i llavors, és quan aquesta pren el sentit que té i apareix la teva il•lusió al portar a terme la Voluntat Divina aquí al nostre planeta Terra (Gaia). Llavors, pren un altre caire la teva vida, perquè estàs de servei constantment. Quan així és, et deixes emportar i acceptes tot allò que se’t presenta perquè t’està portant cap el lloc adequat i el moment oportú per a donar el següent pas, no tan sols per a la teva evolució, sinó també, de cara a la realització d’aquesta Voluntat Superior pel major bé de tots i tot l’univers i el firmament.
Acceptes i observes. Sents i aprens. Escoltes el teu cor i l’obres amb tots aquells que són amb tu en aquell moment, els teus germans de la Llum, perquè la Unicitat és plena, forta i ferma. Llavors, és quan estàs fent el que has vingut a fer. Llavors, et trobes en el lloc adequat i el moment oportú per a portar el Cel a la Terra, apropant a Déu a cada ser necessitat de la seva presència.
Ara em trobo de servei.
Hi ha vegades que allà on ets portat necessita tota la teva dedicació, i quan així és, la divinitat en tu t’allibera de tot allò, o part del què estaves fent fins ara per a poder servir amb tota la teva energia a aquells que t’has apropat. A vegades no cal que es paralitzi o se’t tregui el que estàs fent perquè amb la teva presència ja és suficient, però hi ha moments que necessites estar plenament present, sense cap interferència en un lloc, en mig d’unes ànimes per a ajudar-les a encarar moments suposadament adversos en les seves vides, oferint un aprenentatge per a les seves ànimes i així, donar l’oportunitat que puguin enlairar-se un esglaó més en el seu camí d’Ascensió. Cal que posis la teva Llum i el teu Amor en un sol lloc (però tots ens beneficiem).
Això és el que estic vivint en aquests moments jo ara.
Se’m va haver d’alliberar-me de la casa on era, la població on vivia i allunyar-me de sers que fins ara m’estava relacionant. He arribat a entendre el per què. Tot té un fi superior.
Vaig haver d’apropar-me novament a la meva família després d’anys d’allunyament. La meva manera de ser no era acceptada en el seu sí de dualitat enfortida.
Bé, va arribar el dia que la Llar em va acompanyar cap a l’apropament per a posar la Llum, l’Amor que tots tenim, i integrar-me en ells, arrelant l’espiritualitat dins de la seva terrenalitat.
No hi ha cap destí del servei que hom pugui arribar a fer que no es pugui realitzar. Anem allà on se’ns necessita segons com som i sempre, absolutament sempre, estem preparats per a portar amb èxit el que se’ns ha encomanat.
Actualment noto el sentit de la meva presència aquí on sóc. La relació amb els pares s’ha sanat, i els esdeveniments que han anat apareixent al llarg de la meva estança amb ells, ha servit per a donar els passos idonis amb l’actitud adequada i creant uns pilars forts i segurs vers la resolució de tot el que està succeint en aquests moments, en relació al desestructurament d’antigues situacions perquè cadascú pugui ser ell i permetre l’apropament entre membres de la família.
Quan s’està de servei amb plena consciència del què estàs fent i quin és el teu paper en tota la situació que estàs vivint, sents en tot moment la presència dels teus germans de la Llum amb tu i la presència del Pare dins teu, perquè tu i Ell sou un. És Ell, llavors que està actuant a través teu. És quan et deixes anar del tot perquè Ell porti el timó de la teva actuació, les teves obres. Tu només has d’escoltar el teu cor per a saber quin és el següent pas a fer, i del cert, és que, sigui quin sigui, serà l’adequat. Així ho he pogut comprovar, no sempre tenint el suport i l’enteniment d’aquells que m’envolten, però amb els dies, s’ha anat veient que tot es posava al seu lloc, donant pas a una oportunitat perquè tot acabi bé.
Sento la fortalesa, la serenitat i la calma en mi, sabedor que tot està seguint el perfecte curs pel major bé de tots. Vaig veient els resultats des de la consciència, veient, també, miracles inexplicables al llarg de la meva estada en aquest servei familiar, en el qual em trobo actualment.
En un principi pot semblar-te que no és aquí on has d’estar, però després, t’adones que, a més a més de servir al Pare dins de la meva família terrenal, també la meva ànima es beneficia, perquè enforteix el meu esperit i em permet mostrar la meva essència, la meva espiritualitat en llocs on la dualitat està fortament arrelada. Estic aprenent, alhora, a mostrar-me com sóc en indrets on la meva manera de ser és, inicialment, ignorada, no acceptada i algun cop menyspreada. Cada situació en aquesta dimensió té dues direccions: una la del servei a fer de cara als altres, i l’altre, per a tu, i poder així, pujar nous esglaons en el nostre procés d’Ascensió, mostrant amb més força la nostra divinitat aquí a la Terra.
Quan hom es troba de servei, està rebent tota l’ajuda que necessita per a portar a terme allò que ha de fer, i sempre, s’aconsegueix des de l’amor, la consciència. Res li falta. Tot ho té, malgrat la seva activitat que estava fent fins llavors, hagués estat una altra o hagués minvat.
Quan et lliures al servei de Déu, ja no t’has d’amoïnar més, perquè la joia, l’alegria i la plenitud són infinites.
Sentir qui ets i d’on vens dóna consistència als teus fonaments com a ser que ets, com a divinitat manifestada en aquesta encarnació.
Sentir la Llar en tu i a Déu a cada cèl•lula del teu cos, et permet connectar amb la teva omnipotent i amorosa naturalesa que cadascú és.
Llavors t’adones, a nivell pràctic – com es diria – que només existeix l’Amor i que des de l’Amor tot es pot sanar, equilibrar i obrir les portes de la tornada a Casa.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.





dilluns, 7 de novembre de 2011

Sobre el Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

El dimarts, dia 1 de novembre es va realitzar a Barcelona el Congrés “Vivir en la Luz y el Amor”.
Vull agrair, primerament, a tots aquells que vàreu assistir.
El Congrés va ser una trobada, com diu el mateix títol: de Llum i Amor.
Va ser una jornada del cor i la saviesa d’aquells que van exposar les seves diferents ponències.
Tothom va sortir, adonant-se que alguna cosa havia passat al llarg de les hores. Els cors es van obrir i la familiaritat amb tot el que es deia ressonava a l’interior de tots aquells que hi éreu, malgrat aspectes o matisos dels missatges i saviesa transmesa eren “nous” pels oïdes.
Va ser una Gran Celebració de la Llum i l’Amor de tots aquells que ens acompanyaven del món espiritual i els presents.
Va haver participació i benestar entre els assistents.
Les ponències van ser realitzades amb senzillesa, naturalitat i espontaneïtat, així com el desenvolupament de tota la organització. La humilitat i la senzillesa van ser els dirigents de tot el que allà s’anava fent.
Gràcies a tots, a en Xavier i l’Eugeni per les seves presentacions, a Sílvia per creure amb el que sentia des del cor i portar a terme l’esdeveniment, convidant-me a fer una de les ponències. Gràcies a Rosa, editora de la web “Hermandad Blanca” per a col•laborar en el Congrés fent la presentació del mateix i de cadascun dels que interveníem.
El Congrés va ser un èxit.
A tots, gràcies, deixant la porta oberta per a noves trobades des de la Llum i l’Amor.
(A la foto inicial ens podeu veure, d’esquerra a dreta: Sílvia, Eugeni, Jordi, Xavier i Rosa).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 3 de novembre de 2011

A vegades...

A vegades veiem com la porta que tenim davant està tancada i no veiem més opcions que el desistir.
A vegades sentim el desencant del que vivim i l’apatia, sense il•lusions per a continuar el nostre camí.
Sentim la impotència de no saber què fer davant situacions no volgudes i que la vida ens ha posat davant per a fer-li front.
Quan a vegades creiem que ja hem fet tot el que estava al nostre abast i provat els recolzaments de qui ens envolta i veiem que la nostra vida es troba detinguda davant una porta impossible d’obrir-la per més que ens esforcem, llavors, és quan encara ens queda la SORTIDA prevista per a la nostra ànima, el nostre ser.
En moments que no veiem més sortida que el desistir i acceptar que nosaltres no podem avançar vers la direcció que els nostres somnis ens mostren, llavors, i només llavors ens trobarem davant el moment clau de l’aprenentatge i l’oportunitat de prendre consciència de qui som en veritat.
A vegades,….ens sentim impotents davant les suposades adversitats que la vida ens dóna. A vegades, per sort, només és a vegades que ens veiem incapacitats davant el que vivim i el voler viure segons nosaltres volem. Quan així està sent i nosaltres sentint en el més profund de les nostres entranyes, és quan es desperta el porter interior que conté les claus mestres de totes les situacions de la nostra vida, tant actuals com futures.
“A vegades”,…són els millors moments per a la reflexió i la introspecció per a connectar amb el veritable ser que som.
Ens sentim pressionats per les circumstàncies de la vida, de la nostra vida. Ens sentim acorralats no entenent per què sempre vivim una mateixa situació o semblant en relació als altres o a aspectes volguts per nosaltres.
A vegades no entenem el que ens passa i el per què ens passa.
A vegades, en moments de desesperació busquem en el nostre entorn una corda on agafar-nos i que ens tregui de la situació viscuda. Cerquem a algú a qui puguem donar-li totes les culpes del que ens passa i del que patim.
A vegades,…nosaltres no som nosaltres.
A vegades no recordem qui som i això ens fa distorsionar la nostra realitat. Quan això succeeix, deixem de ser qui som i ens adaptem i identifiquem amb tot el que ens envolta. Quan així és, estem atrapats a la xarxa de l’anulació del nostre ser, cedint el nostre poder, com a sers que soms, lliurant-nos a mercè del nostre entorn social, religiós, cultural, polític i social. Llavors, l’ “a vegades” desapareix per a convertir-se en “per a sempre que tu vulguis”.
Sí, nosaltres som els responsables i qui accedim a deixar-nos portar pel que diguin, les normes establertes i convencionalismes dels nostres besavis, avis i pares.
Estimat ser, tu ets molt més que tot això.
És cert que a vegades ens sentim sense sortida, però has estat tu qui t’has dirigit cap a aquesta situació. Tu tens l’empoderament de convertir la teva vida en allò que el teu cor et permet somniar.
Tu ets uns ser meravellós que has apagat la teva llum degut que t’has identificat, en el fons, amb el que t’han dit i ordenat.
La teva Llum ha deixat d’il•luminar, i quan més t’endinsis en els confins de la teva ment, obeint-la, més atrapat et sentiràs.
Tu vas néixer pur/a. Ets un ser meravellós ple de Llum i Amor. On estan en aquests moments? On els vas oblidar? En quin moment vas deixar caure pel camí el teu veritable ser i vas seguir les directrius de la teva ment?
Estimada Llum, ets un ser immens, complert i sencer. El veritable ser que ets conté les llavors del teu immens potencial per a crear la vida que encara vols. T’has oblidat de regar-les, i aquests, són temps ideals per adonar-les una mica d’humitat i calidesa. Comença a sentir l’amor en tu, i aquesta porta que continua tancada des que vas arribar, potser te estigui indicant que aquest no és el camí a seguir, i que hi ha altres portes que t’estan esperant per a que les obris i puguis trobar la felicitat tan anhelada.
No es perquè sí, que et trobis davant el camí bloquejat.
No és perquè sí, que sentis el que estàs sentint
Ha arribat l’hora de pujar-te al Gran Canvi que s’està produint dins dels cors de tots els que habitem aquest planeta Terra. És l’hora de les Consciències, i segurament, l’Amor que hi ha en tu t’està trucant a la porta perquè el deixis entrar a la teva vida i et decideixis, per fi, a fer el canvi que tant desitges, deixant enrere tot allò que ja no et serveix per a tot el bo que la vida et té preparat. Per a això, hauràs de deixar anar part del teu passat, sinó tot ell, per a deixar lloc al nou, les claus visibles per a alliberar-te dels bloquejos i limitacions que t’han estat frenant fins el present.
A vegades, no sempre aparenta ser el que vivim.
A vegades mal interpretem el bo que la vida ens dóna.
A vegades deixem de recordar qui som i permetem que la ignorància imperi en nosaltres.
La vida és tan simple com per a deixar-nos anar segons el nostre cor, sense pors, sense resistències i sense les ports adquirides de generacions anteriors relacionades amb el nostre parentesc de sang.
Tu ets tu.
La teva Llum i el teu Amor permetran desfer les durícies del viscut, com la calor desfà un glaçó de gel.
Posem calidesa a la nostra vida i actuem des del cor, fent allò que ens faci sentir bé. Deixem que el nostre ser recuperi la seva fortalesa, el seu poder creador del major benestar que mai t’hagis pogut imaginar.
Quan ens trobem davant la porta tancada, sense més que nosaltres mateixos, recorda que tens el major tresors que mai t’hagis pogut imaginar: Tu mateix/a!
Quan et trobis sense sortida, sent la calma, l’amor en tu, i deixa que la saviesa que hi ha en el teu interior et guiï per a poder donar el següent pas vers la direcció correcta.
Sigues pacient i accepta el que vius, perquè és el primer pas cap a el teu alliberament. Després, aprèn i sent que la teva vida és com sents que ha de ser. Confia i permet que tot sigui.
A vegades, l’”a vegades”, no és més que el principi d’una nova vida i alegria.
Res és el que sembla.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimat ser de Llum.