Fa poc se m’ha mostrat un aspecte que feia anys ja se’m va dir i ara tornen a recordar-m’ho.
Primerament, haig de tenir paciència en aquest període final d’una vida portada fins ara. Em trobo en el preludi, en l’avantsala del gran moment tan esperat.
No haig de voler agafar cap drecera per a arribar abans, perquè, encara que el resultat ja hi és, no l’entorn ni l’indret on s’ha de produir, tal com ha de ser. Mantenir la serenitat i escoltant al meu cor, encara que aquest em digui que no és moment per com ha de ser tot i segons els meus anhels i voluntat.
Ara, sento i veig amb nitidesa les energies i els estats d’aquells que hi seran amb molta més nitidesa. En el seu moment se’m va dir la forma, i ara sento el fons del què serà. Sembla com si se’m recordés el que ja no tenia present degut al fet de viure el present, el dia a dia. Tornen a mostrar-me el que fa anys se’m va dir en relació a portar el Cel aquí a la Terra.
Jo continuo mantenint la calma i la connexió amb qui sóc i la Llar. Mantinc la serenitat de viure una situació de servei al Pare sabent que és el millor per a tots els que estem implicats. Ho accepto estimada divinitat en mi. Ho accepto Pare. Accepto la teva Voluntat en mi i si alguna vegada veus que flaquejo, ajuda’m i avisa’m que tu ets en mi. Si alguna vegada no estic sent jo, estimats germans de la Llum, ajudeu-me, donant permís perquè intervingueu i us pugui sentir i rebre la vostra presència i el que m’hagueu de dir.
Visc moments de posar llum aquí a la dimensió on em trobo actualment. La meva família em necessita. Faré tot el que senti que haig de fer sorgit del meu cor. Deixo que l’amor em guiï per a poder tenir les paraules i l’actitud adequades en les meves intervencions.
No tinc gaires ganes de parlar. Conversar amb la meva família de sang no és fluid i entenedor. Tenen una forta connexió amb la dualitat, identificant-se amb ella fermament. Aquests aferraments fan que les nostres comunicacions no sempre siguin compreses i fluides, sent mal interpretades sovint, al menys, les meves paraules i actituds per part d’ells. Tot i així, accepto aquests moments i el meu paper en tota aquesta situació que estem vivint. Ho accepto i faig allò que sent el meu cor que s’ha de fer per part meva davant el que estem vivint.
Les energies de l’Ascensió estan fent mostra en mi. Per moments no tinc ganes de parlar, només d’estar amb mi i la Llar, sentint la naturalesa que sóc i envoltat de tota la Família de la qual procedeixo i sóc. Mentre estic escrivint és un d’aquests moments on sento les seves presències i el seu pur amor que irradien i jo el rebo com a membre de la Llar que sóc. A vegades només actuaria sense parlar, però sóc la Paraula del Pare i expressaré tot allò que Ell em transmeti. Faré tot allò que se’m digui, i que junts vam acordar abans de venir a aquesta encarnació. Em lliuro a l’essència amorosa creadora de tota vida i tot l’existent.
Se’m diu aspectes del meu ser i el què haig de fer. Se m’encoratja a continuar. Jo m’obro i sento el meu cor a vessar de l’amor que sóc. Sóc Un amb qui m’acompanyen. Cada vegada els sento d’una manera més clara i nítida. Cada vegada els veig més.
No sé de què parlar (en els articles), perquè cada cop és més personal el que estic escrivint. Potser haig de publicar escrits com aquest! Cada vegada escric més sobre aspectes molt personals i vivencials del meu procés. Si realment haig de publicar-los, que pugui sentir-ho d’una manera clara i forta, per a mostrar els passos que estic seguint i que molts d’altres també els poden estar vivint, amb variacions, però tots seran els apropiats per a poder pujar nous esglaons.
A vegades continuo sense saber què escriure pels altres. Potser haig de publicar les meves experiències. No volia particularitzar els meus escrits? Doncs ara és el moment perfecte per a fer-ho. Si així ha de ser, així ho faré.
Cada vegada sento més el meu interior amb tota la informació que aquest conté. Cada vegada percebo més les coses i connecto d’una manera més directe i nítida amb la Llar i tots els meus germans de la Llum (àngels, arcàngels, mestres, i d’altres sers de Llum, incloent-hi a tu, Pare).
Cada vegada penso menys i faig més segons el meu cor. Cada vegada més, deixo de fer, intervenint menys i ESTANT més. Senzillament SÓC. Quan més és així, més em manifesto.
Estic vivint en mig d’una dualitat enfortida, però continuo sentint-me centrat i connectat amb qui sóc i les meves arrels divines. Estic, però no com els altres. Parlo, però no com ho fan qui m’envolten. Actuo des del meu cor i els passos ens porten cap a la millor resolució per a tots. Quan menys vull controlar, més tot surt. Quan menys vull responsabilitzar-me, més avancem cap el final de la situació que estem vivint.
No penso. No controlo. No imposo,.......només Sóc. Llavors, tot és possible.
No sóc diferent a vosaltres. Sóc Un amb tots aquells que esteu llegint aquestes paraules ara. Sóc Un amb cadascú de vosaltres, i allò que viviu, d’alguna manera, jo també ho he viscut. Ens hem conegut en altres temps, i no és perquè sí, que ara aquestes paraules ens uneixin novament.
Seguim el procés d’un Gran Pla Diví on tots som una peça d’aquest trencaclosques, i així, amb la Unicitat, poder confeccionar amb plenitud allò que hem vingut a fer.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada