Què sents amb la mare?

 

-         Què sents en relació a la mare? – preguntà un dia un fill al seu pare, degut a les circumstàncies que estaven vivint.

-         Em sap greu que hagi arribat fins aquests moments tal com es troba. Era tan diferent abans! Ara la seva ment la deixà i la seva presència només es troba en el present. Viu només en el present, no recordant res del viscut o per a fer, i que durant molts anys sí que va anar fent.

-         Què destacaries en tu a l’estar a prop d’ella aquests darrers anys?

-         La meva vida ha canviat. M’ha fet viure, també, en el present. Res d’organitzar, ni tenir en compte, perquè en qualsevol moment tot pot canviar, com així ha estat al llarg d’aquests temps.

-         I què destacaries, pare, sobre el que  sents dins teu en relació a ella, a la seva situació?

-         Ja no és la mateixa, fent canviar la meva vida i el meu ritme de vida. Ara em necessita constantment, durant tot el dia. L’estimo, però tot el meu amor ella no el percep com abans.

-         Però continues estimant-la – digué el fill.

-         Ja ho crec que sí, però tot el que li puguis arribar a dir, ja no serà conscient d’això, i en pocs moments, ja no recordarà res.

-         Què ressaltaries de positiu sobre la seva situació?

-         Li agrada estar amb noves persones i a l’aire lliure. Quan es troba a la intempèrie, sembla com si es trobés al paradís. Necessita sortir i veure a la gent passar, on algunes persones li saluden. Ella, llavors, somriu.

-         Què diries què has après de la seva situació en relació a tu?

-         Per què m’ho preguntes, fill?

-         Perquè veig que no ets exactament com en temps passat, pare. Veig que el viure aquesta situació t’ha portat a uns canvis en tu d’un temps cap a aquí. Per això t’ho he preguntat.

-         (Després d’un silenci va respondre): Mira estimat fill, hi ha alguna cosa que ressaltaria en relació a la teva pregunta. (Pausa). La meva vida ha canviat moltíssim. Ja no és la mateixa. La teva mare ha estat com una mestra per a mi, encara que no hagués volgut que arribés aquests moments en ells quals es troba. (Pausa). En relació a la teva pregunta, et diria que estic aprenent a viure el present cada instant sense pensar en res més. L’atenció per la mare m’ocupa tot el temps, i això fa que ja no pensi en fer altres coses que no siguin el viure cada moment com si fos el darrer estant amb ella.

-         Et trobes bé vivint el teu present?

-         Fa que estigui com més tranquil al no pensar en res més.

-         Ets feliç?

-         (Pausa). Lo important és que ella encara em reconegui. Necessita una atenció i miro de donar-li quan estic amb ella.

-         Creus que ha valgut la pena la seva situació per a fer-te canviar aquests aspectes en tu?

-         Lo important és que encara puc estar amb ella – respongué.

A continuació, després d’una pausa, el fill li digué:

-         Una abraçada pare.

Els dos s’abraçaren i el jove marxà.

A la vida tot té el seu sentit. Tot!

Una jove amb el seu mestre

 

Viu en el present

 

Pas a donar en la nova vida

 

Quan et trobes en moments de canvis en el teu interior, només et bé de gust estar amb tu mateix, sol, centrat amb el que sents, trobant-te millor sol, que amb gent.

Es part del procés, així com el sentir que no et bé de gust estar amb d’altres, també és lo predominant, quan necessites el teu temps per a rebre i integrar les noves energies en tu.

El nostre món interior necessita estar amb sí mateix, per a poder enlairar al ser que habita aquest cos en que et trobes: Tu. En casos com el comentat, es necessita tenir el teu espai per a no distreure’t i dedicar-te a allò que és innat en el teu ser encarnat. Hi ha que sentir el teu nou interior i el procés que està seguint. Llavors, quan així s’apliqui, el ser s’adonarà d’aspectes de la seva existència i de viure amb una actitud més en acord a la seva veritable essència.

No és que no vulguis saber res del teu entorn o dels altres, senzillament que necessites un temps per a sentir l’enlairament del teu ser. Per això, millor que estiguis sol/a i no distreure’t podent sentir tot el teu procés del teu interior.

Quan així ha estat i ja has donat el pas per a iniciar una nova etapa en tu, llavors és quan ja comences, novament, a obrir-te al teu entorn.

La solitud en moments determinats és un pas a donar a tot ser que segueixi el seu procés evolutiu.

Aquests són temps on cada vegada hi ha més sers que senten aquests canvis interiors. Ens trobem en els moments dels grans canvis anunciats per a aquest planeta i els seus habitants.

Si així realment ho estàs sentint i vivint, només et diria que benvingut siguis en aquest període d’enlairament del teu ser per a enlairar-te i per a enlairar al planeta en el qual et trobes.

El següent pas és la sensació de pau i serenitat en tu, i cada vegada més, d’una manera més constant. Això també t’ajudarà a poder viure, visquis el que visquis i en el lloc on et trobis. Aprendràs a estar serè i tranquil encara que el teu entorn sigui molt mogut o de baixa vibració. No importa el que es visqui, perquè tu estaràs vivint des del teu món interior, i el canvi produït i comentat fins ara, començarà a manifestar-se en tu, visquis el que visquis.

Tots seguim aquest procés, encara que alguns s’obrin a ells, i d’altres encara no; però arribarà el moment que també percebran que hauran de donar aquest pas. I això serà degut que tu, que estaràs allà amb aquests sers amb el teu procés realitzat i acceptat, desprendràs una energia més enlairada a la d’ells, i aquesta els hi arribarà, sentint alguna cosa que no havien arribat a sentir fins llavors: la Nova Energia.

Tu ets una font de benestar y amor pel teu entorn i el teu món.

Allò que un visqui pot ser alliberat i sanat. El teu interior no té perquè dramatitzar la situació o sentir-se malament perquè el canvi que s’haurà produït en tu permetrà enlairar al teu ser i a tots els que es trobin en el teu entorn. Així està sent en aquells sers que ja han arribat a la Llum.

Tu ets una font de benestar y amor pel teu entorn i el teu món.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Tots transcendim

 

Les portes obertes

 

Cada vegada són més les ànimes que donen nous passos vers la materialització del seu sentit en aquesta vida actual.

Són moments on el viscut és el sentit pe a arribar allà on un va acordà abans del seu naixement.

Cada vegada són més els qui viuen situacions dures, trobant-se en elles sense saber que succeirien. No és perquè si el fet de viure-les. D’un temps cap a aquí un anirà trobant-se amb moments no desitjats a la seva vida.

La Llum fa la seva presència.

Es pot viure el no desitjat i superar-ho, sent una de les bases perquè així sigui el trobar-se en un estat de serenitat, pau i equilibri interior. Només així un podrà creuar el túnel de la foscor per a dirigir-se vers la Llum i poder entendre el per què d’aquestes situacions.

Són moments de grans interioritzacions on tot aquell ser que vagi al seu interior podrà comprendre i entendre el sentit de tot el viscut. No és perquè si que un es trobi on es troba. Tot està basat en l’evolució d’un mateix.

Cert que aquestes situacions no són volgudes per ningú i el sentit d’elles es arribar a prendre una decisió i portar-la a terme pel major bé de tots. Potser aquells que t’envoltin no entenguin les teves paraules o no acceptin el que senten o viuen. No us preocupeu perquè aquells que estiguin preparats en les seves vides canviaran i les seves ànimes s’alliberaran de tot l’establert que arribar a limitar al ser.

Aquests moments et fan anar al teu interior on t’adones que és l’únic lloc dins de tota la adversitat que pot arribar a viure, on el benestar és present i la serenitat, estant amb tu mateix, et faci sentir la teva procedència i la teva veritable essència. Quan així és, els moments viscuts deixen de ser adversitats perquè arribar a prendre la decisió adequada davant d’elles, irradiant la teva llum, la teva pau i la teva presència amorosa on el que fa sentir malament pels altres no t’arriba a tu. T’adones del per què del que vius i això comporta la presa d’una decisió davant la vida diferent a la tinguda fins ara per a poder arribar a viure ascendint en el seu procés evolutiu.

Tot el dia és una benedicció universal perquè un comenci a adonar-se.

Tot dia és una mà universal perquè l’agaféssim i ens adonéssim del que ens està aportant a la nostra vida. Agraïm aquests inicis de cada jornada per a arribar a nosaltres mateixos i adonar-nos del camí a seguir a la nostra vida.

No estem sols, i mai ho hem estat.

Són moments de grans canvis per a cadascú i la humanitat. Perquè així es produeixen un ha de trobar-se amb situacions diferents al que sent. Llavors és quan arriba el moment d’adonar-se que la realitat depèn de cadascú; i segons el que visqui, haurà estat fruit del seu interior i la visió de  vida.

Quan es flueix i es té la plena fe conforme el camí que un està seguint és l’adequat per a materialitzar la seva missió en aquesta vida i el sentit pel qual va encarnà, llavors, aquell qui en veritat un és es manifesta i sent en el seu interior el xiuxiueig de la seva essència innata.

Només així arribarem a la manifestació d’aquell qui en veritat som.

Tot és temporal, apareixent en els moments adequats a la vida d’un. Al final percebrà i entendrà el per què del viscut i l’amor que ha comportat malgrat la seva aparença.

Tot té el seu sentit tenint present que els temps que vivim ens porten al nostre enlairament i a l’enlairament del nostre planeta.

Gràcies per la teva presència.

Més enllà de la forma es troba el fons del que es percep.

Res és el que sembla. Tot, absolutament tot, ens porta a adonar-nos i a discernir què és l’adequat pel procés evolutiu del nostre ser i el de la nova vida per a aquest planeta. 

El que vivim  és part del Gran Pla Diví per a aquesta humanitat.

El sol existeix, així com la lluna.

L’aigua existeix, així com en el foc.

Tot té el seu sentit existencial. 

A tots, des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Temps per a vosaltres