Temps dell Nou Pas a donar

 

-         Has començat a donar el Nou Pas? – preguntà el mestre al seu deixeble.

-         El Nou Pas? – respongué com preguntant el què era.

-         Els temps que vivim demanen donar el Nou Pas en les energies existents. Amb ell s’enlairarà les vibracions d’aquest món on et trobes, podent alhora, alliberar la teva humanitat per a donar pas a la teva Divinitat.

-         Mestre, quin és el Nou Pas del nostre procés evolutiu?

-         Integrar el coneixement adquirit fins ara, a través de l’aplicació en el teu dia a dia d’aquest coneixement. El coneixement no ha de quedar com a tal, sinó que et pot arribar a permetre creuar el llindar de la vida que sents en el teu interior i poder-la gaudir segons la teva essència innata.

-         ...

-          Ha arribat l’hora d’aplicar tot allò aprés fins el teu present per a integrar el seu fons en un mateix. Llavors, és quan la teva Essència es manifestarà amb tot el seu resplendor.

-         Ara entenc la teva serenitat i la teva pau, mestre. Gràcies.

I el deixeble s’allunyà pensatiu en com començar a aplicar tot allò après a través del seu Gran Mestre.

 

Vivim moments on l’energia vibracional del nostre ser demana que donem un pas que no està sent donat fins ara. Amb el canvi de mil·lenni tot es preparà per a arribar als moments actuals. Aquests ja estaven previstos, una de les proves era el fet de viure el que s’ha viscut, fins i tot a nivell mundial. Quan un realitza aquest avançar nou d’aplicar el que el seu cor li xiuxiueja diàriament, fa que el ser s’enlairi i la seva presència sigui la manifestació del que ha vingut a fer. Això representa el desaferrament de lo establert i el poder viure des del seu món interior, d’aquell qui en veritat és, i no des del seu món exterior, que porta a l’individu a la limitació i a la negació de l’autoestima.

Aquest Nou Pas comporta reflexionar sobre la vida que un porta, per a donar els passos adequats segons aquell qui és i no segons l’han inculcat per a arribar a ser algú terrenalment. Quan més un es basi en aquest principi terrenal, més s’anirà allunyant de si mateix.  

Cada vegada són més els que viuen segons senten pel seu major benestar i serenitat. El ser un mateix fa que el teu entorn també canviï degut a les noves irradiacions energètiques que estarà desprenent.

Són temps de grans canvis i la base d’ell és el donar el Nou Pas de deixar de viure des del coneixement per a poder integrar el fons del rebut basat en lo innat en cadascú. Quan integrem la base de la nostra essència, llavors és quan a la nostra vida es produeix el tenir una visió basada en la Veritat del que és la Vida en veritat, i no lo establert en aquest món.

La Nostra Essència innata està disposada a manifestar-se, i a creuar la materialització del que hem vingut a fer en aquesta vida. Per això, un ha de viure segons qui és i no segons com l’han fet. 

Aquest Nou Pas consisteix en aplicar lo après per a saber què és el que ressona amb el que un sent de benestar en ell mateix i basat en l’Amor. Si no hi ha l’aplicació per part d’un, predominarà el coneixement, sense permetre que aquell qui un es pugui manifestar-se plenament. El coneixement sol, pertany a lo mental.  La integració del coneixement ens porta al Sentir, i aquest Sentir, a saber quines decisions prendre adequadament i arribar a ser nosaltres amb tota la nostra plenitud. Llavors, el món podrà veure’s com l’existència universal aquí a la Terra.

Ara són, en aquests temps, són els inicis tan esperats per a arribar a canviar aquest món i permetre que tots els sers puguin sentir aquell qui en veritat son. Tot és possible, perquè l’Amor serà la guía de la nostra existència.   

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

 

 

L'hora de l'ànima

 

Una vegada hi havia una ànima asseguda a la punta d’un núvol contemplant el paisatge des d’allà on es trobava.

Degut a la seva curiositat per saber més d’on es trobava, deixà a totes els que estaven allà amb ella per a poder estar sola i sentir algunes de les respostes que es preguntaven des de feia un temps.

Sortí per la porta de la dimensió que es trobava i veié uns núvols que es dirigien més enllà d’on ella estava. Es dirigí a ells, i concretament a un núvol, no fosc, per a poder asseure’s i estar un temps sola.

S’assegué  i es deixà caure cap enrere, però l’espessor del núvol el va esmorteir en deixar-se caure. Estirada sobre el núvol, sentí una  gran relaxació i pau dins d’ella. La seva essència començà a fer presència, sentint en el seu interior una gran pau i expansió portant-la més enllà dels coneixements i experiències que havia tingut al llarg del seu procés existencial.

Sentí un gran amor dins de sí mateixa, i una sensació com de familiaritat i pertànyer a l’univers on es trobava.

De sobte, sentí com si li diguessin:

-         Mai has estat sola, ni ho estaràs.  

Llavors ella es preguntà com si parlés amb algú:

-         Aquí mai m’he sentit sola i sé que la unicitat que sento amb tota la vida i sers d’aquesta dimensió on em trobo és part de mi com si tots fossin jo mateixa, i jo part de tots elles.

Sentí també, un immens benestar en ella, com si la seva essència li digués que sempre que sentís qui era, sentiria totes aquestes sensacions, obrint les seves portes perquè tota la seva essència pogués manifestar-se plenament allà on es trobés.

Aquella ànima tingué la sensació com si fos un àngel, amb totes les capacitats per a poder fer tot el que hagués de fer. Tot ho aconseguiria, obtenint les respostes concretes segons la seva situació. Això sentia.

De sobte s’incorporà quedant asseguda i veient com en un núvol més enllà, arribava una altra ànima posant-se com ella ho havia fet. L’observà com també es deixava caure cap enrere com si aquell núvol fos un matalàs tou. Va fer un somrís i continuà observant-la.

De sobte percebé com una llum s’irradiava del centre de la seva presència, envoltant-la a tota ella. També veié, com realitzava una mena de somrís. Aquesta llum va anar expandint-se més enllà d’ella arribant fins on la primera ànima es trobava. Al rebre-la sentí una plenitud en ella no sentida fins ara, en tot el comentat. Sentí com la seva essència era alguna cosa molt superior a les energies establertes en tot sistema de vida.

El que sentí la va fer plorar. El seu petit plor no era de tristesa ni de pena, sinó d’una emoció molt superior a les de baixa vibració. Se sentí tan bé que tingué com la necessitat d’anar al costat d’aquella altre ànima! Tot i així, no es desplaçà, sentint aquest Amor superior en ella, com donant-li a entendre que l’Amor permet la materialització del que un pot arribar a realitzar segons la seva missió en el sistema de vida on es trobi. Sentí d’una manera tan clars, nítida i intensa aquesta comprensió, que tot dubte que pogués arribar a tenir, desaparegué d’ella!

De sobte, mirà a la direcció oposada d’on es trobava aquella ànima que observava, i veié com en un altre núvol, una altra ànima també ocupà aquell espai del núvol per a estar sola.

Veié com la llum que la primera i ella irradiaven es dirigia vers la nova ànima que s’aposentava  en aquell nou núvol.

Les tres es connectaren amb les energies que irradiaven les dues primeres. Tot va ser instantani, perquè la primera ànima girà el seu cap i veié com d’altres núvols també anaven sent ocupats per d’altres ànimes. Al final totes elles i les que anaven apareixent, s’anaven unint, unificant-se totes, a través de la llum que cadascuna anaven irradiant.

De sobte, la primera ànima desaparegué amb tot l’adquirit a través del seu sentir. Veié com era acollida en uns braços femenins dins d’un món existencial diferent al que ella pertanyia.

A les altres ànimes que es trobaven en aquells núvols, també els va succeir el mateix. Era com si ja estiguessin preparades, desprès de sentir tot el sentit, per a iniciar una nova fase dins del seu procés evolutiu.

Amb tot el que s’havia sentit en el núvol, la nostra ànima, naixé en una vida on el sentir obtingut representaria la llibertat i el benestar per a ella cada vegada que ho sentís.

En aquella nova vida, la seva presència, cada vegada tenia més sentit degut que d’altres ànimes encarnades disposades a arribar a elles mateixes, poguessin fer-ho i portar l’Essència Superior a aquesta vida física.

Tu ets una d’aquestes ànimes, sentint una vida interior superior a la que pots estar vivint. Sent el teu interior, i portant-lo a terme, esteu ajudant a tots, vers l’exaltació divina d’aquest sistema de vida.

Sent tu, tot és possible.

Només l’Amor uneix i enlaira a cada membre d’aquesta humanitat, perquè els núvols us estan esperant novament, per a poder tenir d’altres sensacions més enlairades encara per l’enlairament de l’univers i tota ànima haguda en ell.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

 

 

No hem d'esperar

Simplement fluint arribaràs a lo acordat de la teva vida actual. la vida t'acompanya agafant-te de la mà perquè puguis creuar la porta de la teva missió en aquesta existència. Tot va bé en el teu procés quan sents el fluir en tu. A tots, una bona abraçada.