L'espontaneïtat de la Innocència

Una vegada, un nen jugant al bosc, sent contemplat pels seus pares, reia empaitant a unes garses que picotejaven pel terra, llavors i fruits caiguts dels arbres de l’entorn.

El nen imitava els seus vols amb els braços i fent salts com si s’enlairés.

A continuació es va apropar on els seus pares eren i els va preguntar:

-         Per què els ocells volen i jo no puc?

-         Tu pots parlar i ells no – li respongueren.

-         Ells si que parlen! – expressà. Els sorolls que fan es com si es diguessin coses, i els altres ocells els responen.

-         Tu, per exemple, pots fer abraçades i ells no – li respongué la seva mare.

El nen pensatiu estigué una estona sense parlar, com pensatiu, i a continuació digué:

-         Però es fan petons. Ells també s’estimen.

-         I què més fan? – li preguntà el pare.

-         Juguen i s’ho passen bé. Canten i volen.

-         Igual com tu, oi? – li preguntà el pare.

-         Jo no volo – respongué el nen.

-         Però pots córrer, saltar i rodolar pel terra.

-         Sí – respongué el nen somrient.

-         Tu pots estimar – digué la mare.

-         Ells també, mare. A vegades he volgut estar amb un ocell, i m’ha vingut un al meu costat. Una vegada que estava trist, va posar-se al meu costat un puput i em vaig sentir millor.

-         Ho veus com són com tu, en el fons?

-         I per què la gent els caça?

-         Hi ha qui necessita menjar, i ells fan que aquestes persones puguin menjar. Antigament les persones s’alimentaven dels animals del bosc.

-         I per què els mataven?

-         Per què era l’únic que tenien per a menjar.

Després d’un silenci, el nen digué:

-         No m’agrada que matin els ocells – continuà dient. Són com nosaltres. (Després d’un silenci, digué:) No està bé menjar ocells i animals. No m’agrada que els matin. (Pausa). No vull menjar animals – digué als seus pares. No està bé matar-los.

Els pares es miraren.

Finalment el nen digué:

-         Me’n vaig a jugar – expressà mentre es girà i començà a córrer somrient en direcció a on eren uns arbres amb els seus ocells.

L'alliberament de Sentir

Quan sents que tot ja ha passat, en el teu interior s’expandeix la sensació de “per fi!”, així com una gran pau, i sobre tot, de llibertat.

Et sents immers en una gran llum d’expansió i de deixar enrere una vida una manera de ser i un episodi de la que teva vida que no et permetia arribar a ser tu i manifestar-te amb tot el teu resplendor. La sensació d’una gran tranquil·litat,  pau i solitud alhora fan que tinguis la sensació de trobar-te en un núvol amb una llum càlida, suau i d’una immensa pau on l’amor envolta tota la teva presència veient com els nostres germans celestials es van apropant cada vegada més a nosaltres.

Quan arribes a alliberar-te de moments viscuts on la teva presència no es manifesta amb tot el seu resplendor, l’agraïment per haver creuat el llindar del que el teu cor et feia sentir d’un temps cap a aquí, va més enllà de l’humà. És una connexió i un enteniment del per què el viscut tal com ha anat.

El teu cos físic també nota les diferències d’un abans i després.

Acceptar el present que ens trobem, sigui el que sigui, ens porta a un aprenentatge i a un alliberament posterior que fa enlairar tot el nostre ser. L’acceptació, no com conforme jo no puc fer res i em resigno, sinó en el sentit de saber que el que vivim és temporal i quant menys resistències tinguem per a encarar el fet, més en predisposarem a sentir en el nostre interior l’aportat per la vivència, sabent alhora, que aquesta experiència l’hem atreta nosaltres a la nostra vida pel nostre procés d’evolució. tot té un sentit. més enllà de la forma es troba un fons que ens permet adonar-nos, si ens obrim a ell, a entendre el sentit de la seva presència a la nostra vida.  

Per a poder sentir la veritat del nostre procés, hem de començar a anar al nostre interior, a aprendre a sentir i a viure el present, cada present amb tota la seva plenitud. Sentim el que cada instant ens aporta i connectarem amb el veritable ser que som i la direcció a seguir a la nostra vida.

El nostre interior serà la nostra guia, la nostra brúixola per a dirigir-nos vers la nostra plena realització i el recordar de qui  som en veritat.

Acceptem els sentiments, les sensacions i tot allò que provingui del nostre interior. Més enllà del que veiem que succeeix a la nostra vida i en el nostre món, ens mostra la veritat del sentit de tot el viscut i del que està succeint. Més enllà de la forma es troba el fons associat a un Sentit Superior per a tots els que vivim en aquest món i pel planeta en concret, amb tots els sers que en ell habiten.

Sent el teu alliberament interior i deixa que la teva essència en estat d’expansió dins teu, et faci sentir l’univers i l’amor que ets per naturalesa. Sent aquest amor irradiant-se a través dels pors de la teva pell, de la teva ment i del teu cor per a mostrar a tots aquells que amb tu estiguin, l’essència de les seves naturaleses.

Al veure i sentir la teva Llum, ells podran veure i saber quin sender seguir per a l’Ascensió del seu immens ser.

Creua la línia del que va ser per a donar el pas vers qui ets. Llavors, serà quan puguis començar  a adonar-te del veritable ser que ets i del per què de tot el viscut per a arribar al teu present actual. No hi ha res arbitrari. No existeix l’atzar. Tot té el seu sentit basat pel nostre major bé.

Creua el llindar de qui ets, per a desprendre’t d’aquell qui no eres i l’has anat alimentant al llarg dels anys. No ets qui et van fer, sinó aquell qui sents que et fa sentir en pau i el benestar de la teva veritable essència.

Quan arriba el moment que ja t’has alliberat de tot el que no et pertanyia, llavors és quan sents un alleujament per haver-te desprès de tot el llast adquirit al llarg dels anys. Tu no ets segons ells. Ets segons sents dins teu que et porta a la calma, la serenitat i la sensació de deixadesa conforme tot està en perfecte ordre i estàs sent portada, estimada ànima, vers el teu major bé. En aquest estat no hi ha control, ni dolor ni preocupació. Tot flueix i et sents emparat per tots els sers de la Llar que t’acompanyen més enllà del terrenal.

Prou! El que va ser ja no té cabuda en el teu present. El que sents i anheles amb totes les teves forces, seran a partir d’aquest moment, el que t’impulsarà vers la seva realització. Deixa que tot serà i avança vers el que sents pel teu major bé.

Vivim junts, en un planeta d’una sola lluna en mig d’un univers. Estem junts i ens relacionem, però cadascú és una llum per l’altre, i així, tots per a tots, encara que cadascú segueixi el seu procés, a vegades, ben diferent del qui té al seu costat. No importa el motiu pel qual cadascú ha encarnat, sinó el fet de ser conscient que tots són part d’un mateix i, un mateix, és part essencial de l’altre si de tots aquells amb els qui es relaciona. És com ser una peça essencial de l’altre i de tots aquells amb els que es relaciona. És com ser una peça d’un trencaclosques, on cadascú es complementa amb l’altre peça, i totes, creem el contingut de la imatge d’aquest sentit pel qual vàrem néixer.

Sent en el teu interior l’essència que s’alberga en tu i dóna sentit a la teva existència, permetent-te mostrar-te amb tot el teu resplendor i manifestar aquell qui en veritat ets.

Sent l’assossegament i la pau dins teu. Amb ella obriràs les portes que s’hagin pogut trobar tancades o bloquejades fins llavors. Sent qui ets i deixa que el teu present et porti vers el cim de la teva realització.

La teva presència té un sentint en aquesta vida i està trucant a la teva pota perquè l’obris i pugui ser manifestada. Els qui t’envolten estan esperant que tu siguis tu per a poder veure la llum a les seves vides i saber quin camí prendre a partir d’aquells moments.

Ets un àngel, estimada ànima, procedent de la Llar en aquest pla Terra on la teva essència pren la forma per a transmetre el fons de la teva procedència.

Ets l’Amor procedent de la Font de la qual tots procedim. Deixa que la teva Font vessi la teva Llum i la teva essència per a enlairar aquest món en el qual vivim i portar a terme la Voluntat Superior que tens gravada en el teu ADN per a ser transmesa i ajudar al teu estimat món vers el seu despertar i el seu procés d’Ascensió.

Gràcies per ser i estar.

Sent i sentiràs la DIVINITAT  que hi ha en tu i sempre has estat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Presentació de "TEMPS D'INTERIORITZACIÓ"

Hola a tots!

 A continuació us presento una de les novetats previstes per a aquest any 2018. Ja a principi d’aquesta temporada us vaig presentar el nou projecte basat en unes jornades sobre “Viure AMB la Nova Energia”. Ara, ha arribat l’hora de donar un nou pas amb “TEMPS D’INTERIORITZACIÓ”. Aviat parlaré d’ell en un vídeo en directe comentant una mica més el seu contingut.

Són temps de grans canvis i hem d’adaptar-nos a ell per a fluir en el procés d’Ascensió en el qual tots ens trobem immersos.

Per a mi és una gran alegria poder-vos presentar aquesta nova trobada a realitzar en mitja jornada per a poder actuar segons els moments que ens trobem. Anar al nostre interior trobarem les claus pel nostre aprenentatge, saviesa i evolució.

El diumenge 4 de març farem la seva presentació amb la realització del mateix.

Fins llavors, a tots una abraçada. 

Comunicat angelical

Una ànima amb la seva Divinitat

Una ànima es trobava contemplant el paisatge davant seu, en el més alt d’un cim.

Des d’allà podia divisar l’horitzó llunyà. Es trobava sola, a l’alba càlida amb el silenci abraçant la seva essència, i quan els primers raigs varen començar a aclarir aquell lloc, melodies d’ocells propers ambientaren aquell espai serè, tranquil i afable.

La nostra ànima s’havia pres el seu temps.. havia arribat per a poder veure el renaixement d’un nou dia clar, assoleiat i amb algun núvol llunyà per a decorar el paisatge que s’observava des del cim.

Es trobava en una mena de cavitat en mig d’aquella altitud. Era un lloc ben conegut per ella per haver vingut d’altres vegades quan la solitud la cridava per a anar al seu interior i veure la llum dels seus nous passos en el procés que es trobava.

Recordar l’ajudava en el seu camí.

Era una ànima encantada per la naturalesa, i sempre que podia, es perdia o s’endinsava en ella per a sentir novament la seva essència i l’harmonia de l’existència.

Eren moments com màgics on s’obria i es lliurava al seu veritable ser per a sentir la seva procedència i rebre tota la informació que des de la seva Llar Celestial se li donava.

Els raigs del sol naixent començaven a il·luminar cada reco d’aquell vast territori de pau, vida i bellesa.

Estant allà, va sentir que se li deia:

-         Hola!

Ella sabia qui era per les energies que rebia. La seva relació amb la Llar d’on procedia, més enllà d’aquest món, li era el seu recolzament i el seu coratge per a portar a terme el sentit pel qual es trobava encarnada en aquesta existència de matèria.

-         Hola! – li respongué.

La nostra ànima es trobava asseguda en una pedra. La seva mirada,, sentint al seu germà celestial al seu costat, continuava observant l’alba estival d’aquella latitud.

El ser que amb ell era desprenia una gran llum càlida i amorosa. Les seves energies eren fortes, poderoses.

Se li va apropar fins a posar-se a prop d’ell. Allà junts deixaren passar uns instants a través del silenci i sentint-se bé l’un amb l’altre.

-         Tenia ganes d’estar amb tu – li va dir l’ànima mentre continuava sentint, cada vegada més, l’energia d’aquell ser de la Llum.

Després va prosseguir:

-         Tanta bellesa que hi ha al meu entorn i qui estan amb mi no aconsegueixen veure-la, i en cas que alguna cosa els hi arribi al seu interior, no són capaços d’apreciar-la.

Girant el cap, mirant a aquell ser, va continuar dient:

-         Com pot ser que em trobi millor amb mi mateix i amb vosaltres, i no amb aquells que m’envolten en el meu dia a dia? (Pausa). Cada vegada em trobo millor amb mi mateix.

-         Has tingut que enlairar-te per a arribar fins aquí – digué el seu acompanyant. Des del cim on et trobes veus el que ells no veuen. Per a tu és alguna cosa innata a l’abast de tots, però per a ells, alguna cosa ocasional que sembla no valorar-se degut al seu passat.

-         …

-         Veus el sol enlairar-se? – prosseguí.

-         Sí! – li respongué.

-         Ell no es qüestiona si la seva llum es aprofitada o no. Ell surt i després deixa lloc a la nit, a la vostra lluna. Ella també sap del seu sentit en aquest món on està. Així, l’ànima lliurada a la seva Divinitat, ha d’actuar. Esteu servint a una Voluntat Superior pel major bé de tots aquells que encarnen en aquesta dimensió.

-         …

-         El sol tampoc es vanagloria de la seva presència, només es manifesta i deixa que tot sigui. Així tu has d’actuar. Manifesta’t i deixa que tot sigui. Mostra’t tal com ets i deixa que tot sigui. Hi ha qui valora la teva presència a prop d’ella. Aquesta ànima sent la grandesa del teu ser amb ella. Així succeeix amb d’altres ànimes que també saben de tu. Sigues! Senzillament sigues i deixa que tot sigui segons l’acordat.

Mentre, la nostra ànima continuava en silenci escoltant cada transmissió d’aquell ser d’alta vibració, sentint el seu amor vers ell.

-         El teu cor et parla. Has après a escoltar-lo. Ell et parla clar i alt. Sents el fons de tot el que et diu, així com el fet de què és l’adequat i el millor a realitzar.

-         ...

-         Pocs venen a aquestes hores aquí on ara et trobes, veient el despertar d’un nou dia amb tota la seva bellesa presencial. Has après a saber dels moments que vivim i el sentit que tots els tenen per a qui els viu. (Pausa). Has tornat a la Llar i tots ens alegrem. T’has obert a nosaltres i el nostre Amor és Un amb el teu. Saps de nosaltres i de la presència de la Divinitat en tu. Parla amb ella. Sent-la! – diu allunyant-se d’aquella ànima contemplativa.

De sobte, aquesta sent una gran pau, una immensa pau i serenitat. Sent l’Amor en tot el seu ser i una sensació d’una gran expansió dins de si mateixa. En aquest estat interior pot sentir aquell qui en veritat és. Una sensació d’alliberament absolut a aquesta estat i un total convenciment conforme la seva vida i la seva presència en ella manifestaran el sentit pel qual va tornar a encarnar.

La comunicació era a traves del silenci i immediata. Era nítida, directa i amorosa. Tot el que sentia dins d’ella era l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. Tot es revelava. Tot ho rebia.

-         Jo Sóc el que veus ara i sents en tu – va dir la seva Divinitat. Jo Sóc la teva presència innata i la Voluntat per la qual vas tornar a aquesta experiència terrenal. Quan més sentis la Veritat en tu, més t’adonaràs del procés de la humanitat i dels seus actes en relació al que va ser. Saps dels canvis que s’estan produint en aquest racó de l’univers. Has obert el teu cor i ens has reconegut amb el teu sentir (referint-se als sers de la Llar Celestial). Saps de la teva procedència i del camí a seguir per a totes les ànimes que habiten aquest espai en el qual et trobes. Així com el sol il·lumina els senders i tots els camins perquè els caminants puguin veure amb claredat els seus passos i saber vers on anar, així la teva presència reconforta i mostra la direcció a seguir per a arribar al veritable ser que cadascú és.

-         …

-         Aquell qui segueix les pautes del seu cor, res li falta i la seva presència dóna de la mà a tots els que tenen la seva ment oberta i els seus cors abraçant els nous temps que vivim.

-         …

-         El vostre procés és temporal, com el sol. Més enllà de la seva aparença hi ha un sentit superior que permet l’harmonització del vostre món. Així, les vostres presències també permeten a tots aquells que us envolten despertar de la somnolència que el passat els hi ha creat. El que enteneu com a Consciència, es la clau per a alliberar-vos del passat del qual procediu. Quan això succeeix, llavors és quan sentiu el vostre resplendor interior. Llavors és quan sentiu la llibertat de la vostra essència i el Sentir entra a formar part de l’essencial a la vostra nova etapa en aquesta vida.

-         …

-         Hi ha una vida esperant-vos per a ser manifestada, i sentint la plenitud del vostre present, és el que us portarà a la vostra realització. Sentiu qui sou i jo em manifestaré en vosaltres!

Mentre, l’ànima escoltava, sentint cada una de les seves comunicacions.

-         Necessiteu aquests moments d’estar amb vosaltres per a recordar el camí a seguir i la vostra procedència. Res heu de témer perquè aquell qui es lliure a mi, li donaré tot el que necessita pel seu camí i podrà sentir la seva essència en ell mateix. Serà protegit i guiat per la Llar i la meva Voluntat prevaldrà en ell per a portar a terme allò que ha vingut a fer. (Pausa). No hi ha major sentit que e servir a la Font de la qual tots procediu. El meu Amor us protegirà i us guiarà. No temeu, perquè la meva presència us protegirà al llarg del vostre procés. Sentiu qui sou i em sentireu!

A continuació sembla com si la trobada hagués finalitzat.

La nostra ànima, ja amb el sol enlairant-se, s’aixeca i es dirigeix de retorn sentint la magnitud, la pau i la força en el seu interior per a continuar amb el seu procés i la seva missió.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.