Una ànima es
trobava contemplant el paisatge davant seu, en el més alt d’un cim.
Des d’allà podia
divisar l’horitzó llunyà. Es trobava sola, a l’alba càlida amb el silenci
abraçant la seva essència, i quan els primers raigs varen començar a aclarir
aquell lloc, melodies d’ocells propers ambientaren aquell espai serè, tranquil
i afable.
La nostra ànima
s’havia pres el seu temps.. havia arribat per a poder veure el renaixement d’un
nou dia clar, assoleiat i amb algun núvol llunyà per a decorar el paisatge que
s’observava des del cim.
Es trobava en una
mena de cavitat en mig d’aquella altitud. Era un lloc ben conegut per ella per
haver vingut d’altres vegades quan la solitud la cridava per a anar al seu
interior i veure la llum dels seus nous passos en el procés que es trobava.
Recordar
l’ajudava en el seu camí.
Era una ànima
encantada per la naturalesa, i sempre que podia, es perdia o s’endinsava en
ella per a sentir novament la seva essència i l’harmonia de l’existència.
Eren moments com
màgics on s’obria i es lliurava al seu veritable ser per a sentir la seva
procedència i rebre tota la informació que des de la seva Llar Celestial se li
donava.
Els raigs del sol
naixent començaven a il·luminar cada reco d’aquell vast territori de pau, vida
i bellesa.
Estant allà, va
sentir que se li deia:
-
Hola!
Ella sabia qui
era per les energies que rebia. La seva relació amb la Llar d’on procedia, més
enllà d’aquest món, li era el seu recolzament i el seu coratge per a portar a
terme el sentit pel qual es trobava encarnada en aquesta existència de matèria.
-
Hola!
– li respongué.
La nostra ànima
es trobava asseguda en una pedra. La seva mirada,, sentint al seu germà
celestial al seu costat, continuava observant l’alba estival d’aquella latitud.
El ser que amb
ell era desprenia una gran llum càlida i amorosa. Les seves energies eren
fortes, poderoses.
Se li va apropar
fins a posar-se a prop d’ell. Allà junts deixaren passar uns instants a través
del silenci i sentint-se bé l’un amb l’altre.
-
Tenia
ganes d’estar amb tu – li va dir l’ànima mentre continuava sentint, cada vegada
més, l’energia d’aquell ser de la Llum.
Després va
prosseguir:
-
Tanta
bellesa que hi ha al meu entorn i qui estan amb mi no aconsegueixen veure-la, i
en cas que alguna cosa els hi arribi al seu interior, no són capaços
d’apreciar-la.
Girant el cap,
mirant a aquell ser, va continuar dient:
-
Com
pot ser que em trobi millor amb mi mateix i amb vosaltres, i no amb aquells que
m’envolten en el meu dia a dia? (Pausa). Cada vegada em trobo millor amb mi
mateix.
-
Has
tingut que enlairar-te per a arribar fins aquí – digué el seu acompanyant. Des
del cim on et trobes veus el que ells no veuen. Per a tu és alguna cosa innata
a l’abast de tots, però per a ells, alguna cosa ocasional que sembla no
valorar-se degut al seu passat.
-
…
-
Veus
el sol enlairar-se? – prosseguí.
-
Sí! –
li respongué.
-
Ell
no es qüestiona si la seva llum es aprofitada o no. Ell surt i després deixa
lloc a la nit, a la vostra lluna. Ella també sap del seu sentit en aquest món
on està. Així, l’ànima lliurada a la seva Divinitat, ha d’actuar. Esteu servint
a una Voluntat Superior pel major bé de tots aquells que encarnen en aquesta
dimensió.
-
…
-
El
sol tampoc es vanagloria de la seva presència, només es manifesta i deixa que
tot sigui. Així tu has d’actuar. Manifesta’t i deixa que tot sigui. Mostra’t
tal com ets i deixa que tot sigui. Hi ha qui valora la teva presència a prop
d’ella. Aquesta ànima sent la grandesa del teu ser amb ella. Així succeeix amb
d’altres ànimes que també saben de tu. Sigues! Senzillament sigues i deixa que
tot sigui segons l’acordat.
Mentre, la nostra
ànima continuava en silenci escoltant cada transmissió d’aquell ser d’alta
vibració, sentint el seu amor vers ell.
-
El
teu cor et parla. Has après a escoltar-lo. Ell et parla clar i alt. Sents el
fons de tot el que et diu, així com el fet de què és l’adequat i el millor a
realitzar.
-
...
-
Pocs
venen a aquestes hores aquí on ara et trobes, veient el despertar d’un nou dia
amb tota la seva bellesa presencial. Has après a saber dels moments que vivim i
el sentit que tots els tenen per a qui els viu. (Pausa). Has tornat a la Llar i
tots ens alegrem. T’has obert a nosaltres i el nostre Amor és Un amb el teu.
Saps de nosaltres i de la presència de la Divinitat en tu. Parla amb ella.
Sent-la! – diu allunyant-se d’aquella ànima contemplativa.
De sobte, aquesta
sent una gran pau, una immensa pau i serenitat. Sent l’Amor en tot el seu ser i
una sensació d’una gran expansió dins de si mateixa. En aquest estat interior
pot sentir aquell qui en veritat és. Una sensació d’alliberament absolut a
aquesta estat i un total convenciment conforme la seva vida i la seva presència
en ella manifestaran el sentit pel qual va tornar a encarnar.
La comunicació
era a traves del silenci i immediata. Era nítida, directa i amorosa. Tot el que
sentia dins d’ella era l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. Tot es
revelava. Tot ho rebia.
-
Jo
Sóc el que veus ara i sents en tu – va dir la seva Divinitat. Jo Sóc la teva
presència innata i la Voluntat per la qual vas tornar a aquesta experiència
terrenal. Quan més sentis la Veritat en tu, més t’adonaràs del procés de la
humanitat i dels seus actes en relació al que va ser. Saps dels canvis que
s’estan produint en aquest racó de l’univers. Has obert el teu cor i ens has
reconegut amb el teu sentir (referint-se als sers de la Llar Celestial). Saps
de la teva procedència i del camí a seguir per a totes les ànimes que habiten
aquest espai en el qual et trobes. Així com el sol il·lumina els senders i tots
els camins perquè els caminants puguin veure amb claredat els seus passos i
saber vers on anar, així la teva presència reconforta i mostra la direcció a
seguir per a arribar al veritable ser que cadascú és.
-
…
-
Aquell
qui segueix les pautes del seu cor, res li falta i la seva presència dóna de la
mà a tots els que tenen la seva ment oberta i els seus cors abraçant els nous
temps que vivim.
-
…
-
El
vostre procés és temporal, com el sol. Més enllà de la seva aparença hi ha un
sentit superior que permet l’harmonització del vostre món. Així, les vostres
presències també permeten a tots aquells que us envolten despertar de la
somnolència que el passat els hi ha creat. El que enteneu com a Consciència, es
la clau per a alliberar-vos del passat del qual procediu. Quan això succeeix,
llavors és quan sentiu el vostre resplendor interior. Llavors és quan sentiu la
llibertat de la vostra essència i el Sentir entra a formar part de l’essencial
a la vostra nova etapa en aquesta vida.
-
…
-
Hi ha
una vida esperant-vos per a ser manifestada, i sentint la plenitud del vostre
present, és el que us portarà a la vostra realització. Sentiu qui sou i jo em
manifestaré en vosaltres!
Mentre, l’ànima
escoltava, sentint cada una de les seves comunicacions.
-
Necessiteu
aquests moments d’estar amb vosaltres per a recordar el camí a seguir i la
vostra procedència. Res heu de témer perquè aquell qui es lliure a mi, li
donaré tot el que necessita pel seu camí i podrà sentir la seva essència en ell
mateix. Serà protegit i guiat per la Llar i la meva Voluntat prevaldrà en ell
per a portar a terme allò que ha vingut a fer. (Pausa). No hi ha major sentit
que e servir a la Font de la qual tots procediu. El meu Amor us protegirà i us
guiarà. No temeu, perquè la meva presència us protegirà al llarg del vostre
procés. Sentiu qui sou i em sentireu!
A continuació
sembla com si la trobada hagués finalitzat.
La nostra ànima,
ja amb el sol enlairant-se, s’aixeca i es dirigeix de retorn sentint la
magnitud, la pau i la força en el seu interior per a continuar amb el seu
procés i la seva missió.
Que l’Amor i la
Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada