dijous, 1 de febrer del 2018

Una ànima amb la seva Divinitat



Una ànima es trobava contemplant el paisatge davant seu, en el més alt d’un cim.
Des d’allà podia divisar l’horitzó llunyà. Es trobava sola, a l’alba càlida amb el silenci abraçant la seva essència, i quan els primers raigs varen començar a aclarir aquell lloc, melodies d’ocells propers ambientaren aquell espai serè, tranquil i afable.
La nostra ànima s’havia pres el seu temps.. havia arribat per a poder veure el renaixement d’un nou dia clar, assoleiat i amb algun núvol llunyà per a decorar el paisatge que s’observava des del cim.
Es trobava en una mena de cavitat en mig d’aquella altitud. Era un lloc ben conegut per ella per haver vingut d’altres vegades quan la solitud la cridava per a anar al seu interior i veure la llum dels seus nous passos en el procés que es trobava.
Recordar l’ajudava en el seu camí.
Era una ànima encantada per la naturalesa, i sempre que podia, es perdia o s’endinsava en ella per a sentir novament la seva essència i l’harmonia de l’existència.
Eren moments com màgics on s’obria i es lliurava al seu veritable ser per a sentir la seva procedència i rebre tota la informació que des de la seva Llar Celestial se li donava.
Els raigs del sol naixent començaven a il·luminar cada reco d’aquell vast territori de pau, vida i bellesa.
Estant allà, va sentir que se li deia:
-         Hola!
Ella sabia qui era per les energies que rebia. La seva relació amb la Llar d’on procedia, més enllà d’aquest món, li era el seu recolzament i el seu coratge per a portar a terme el sentit pel qual es trobava encarnada en aquesta existència de matèria.
-         Hola! – li respongué.
La nostra ànima es trobava asseguda en una pedra. La seva mirada,, sentint al seu germà celestial al seu costat, continuava observant l’alba estival d’aquella latitud.
El ser que amb ell era desprenia una gran llum càlida i amorosa. Les seves energies eren fortes, poderoses.
Se li va apropar fins a posar-se a prop d’ell. Allà junts deixaren passar uns instants a través del silenci i sentint-se bé l’un amb l’altre.
-         Tenia ganes d’estar amb tu – li va dir l’ànima mentre continuava sentint, cada vegada més, l’energia d’aquell ser de la Llum.
Després va prosseguir:
-         Tanta bellesa que hi ha al meu entorn i qui estan amb mi no aconsegueixen veure-la, i en cas que alguna cosa els hi arribi al seu interior, no són capaços d’apreciar-la.
Girant el cap, mirant a aquell ser, va continuar dient:
-         Com pot ser que em trobi millor amb mi mateix i amb vosaltres, i no amb aquells que m’envolten en el meu dia a dia? (Pausa). Cada vegada em trobo millor amb mi mateix.
-         Has tingut que enlairar-te per a arribar fins aquí – digué el seu acompanyant. Des del cim on et trobes veus el que ells no veuen. Per a tu és alguna cosa innata a l’abast de tots, però per a ells, alguna cosa ocasional que sembla no valorar-se degut al seu passat.
-        
-         Veus el sol enlairar-se? – prosseguí.
-         Sí! – li respongué.
-         Ell no es qüestiona si la seva llum es aprofitada o no. Ell surt i després deixa lloc a la nit, a la vostra lluna. Ella també sap del seu sentit en aquest món on està. Així, l’ànima lliurada a la seva Divinitat, ha d’actuar. Esteu servint a una Voluntat Superior pel major bé de tots aquells que encarnen en aquesta dimensió.
-        
-         El sol tampoc es vanagloria de la seva presència, només es manifesta i deixa que tot sigui. Així tu has d’actuar. Manifesta’t i deixa que tot sigui. Mostra’t tal com ets i deixa que tot sigui. Hi ha qui valora la teva presència a prop d’ella. Aquesta ànima sent la grandesa del teu ser amb ella. Així succeeix amb d’altres ànimes que també saben de tu. Sigues! Senzillament sigues i deixa que tot sigui segons l’acordat.
Mentre, la nostra ànima continuava en silenci escoltant cada transmissió d’aquell ser d’alta vibració, sentint el seu amor vers ell.
-         El teu cor et parla. Has après a escoltar-lo. Ell et parla clar i alt. Sents el fons de tot el que et diu, així com el fet de què és l’adequat i el millor a realitzar.
-         ...
-         Pocs venen a aquestes hores aquí on ara et trobes, veient el despertar d’un nou dia amb tota la seva bellesa presencial. Has après a saber dels moments que vivim i el sentit que tots els tenen per a qui els viu. (Pausa). Has tornat a la Llar i tots ens alegrem. T’has obert a nosaltres i el nostre Amor és Un amb el teu. Saps de nosaltres i de la presència de la Divinitat en tu. Parla amb ella. Sent-la! – diu allunyant-se d’aquella ànima contemplativa.
De sobte, aquesta sent una gran pau, una immensa pau i serenitat. Sent l’Amor en tot el seu ser i una sensació d’una gran expansió dins de si mateixa. En aquest estat interior pot sentir aquell qui en veritat és. Una sensació d’alliberament absolut a aquesta estat i un total convenciment conforme la seva vida i la seva presència en ella manifestaran el sentit pel qual va tornar a encarnar.
La comunicació era a traves del silenci i immediata. Era nítida, directa i amorosa. Tot el que sentia dins d’ella era l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. Tot es revelava. Tot ho rebia.
-         Jo Sóc el que veus ara i sents en tu – va dir la seva Divinitat. Jo Sóc la teva presència innata i la Voluntat per la qual vas tornar a aquesta experiència terrenal. Quan més sentis la Veritat en tu, més t’adonaràs del procés de la humanitat i dels seus actes en relació al que va ser. Saps dels canvis que s’estan produint en aquest racó de l’univers. Has obert el teu cor i ens has reconegut amb el teu sentir (referint-se als sers de la Llar Celestial). Saps de la teva procedència i del camí a seguir per a totes les ànimes que habiten aquest espai en el qual et trobes. Així com el sol il·lumina els senders i tots els camins perquè els caminants puguin veure amb claredat els seus passos i saber vers on anar, així la teva presència reconforta i mostra la direcció a seguir per a arribar al veritable ser que cadascú és.
-        
-         Aquell qui segueix les pautes del seu cor, res li falta i la seva presència dóna de la mà a tots els que tenen la seva ment oberta i els seus cors abraçant els nous temps que vivim.
-        
-         El vostre procés és temporal, com el sol. Més enllà de la seva aparença hi ha un sentit superior que permet l’harmonització del vostre món. Així, les vostres presències també permeten a tots aquells que us envolten despertar de la somnolència que el passat els hi ha creat. El que enteneu com a Consciència, es la clau per a alliberar-vos del passat del qual procediu. Quan això succeeix, llavors és quan sentiu el vostre resplendor interior. Llavors és quan sentiu la llibertat de la vostra essència i el Sentir entra a formar part de l’essencial a la vostra nova etapa en aquesta vida.
-        
-         Hi ha una vida esperant-vos per a ser manifestada, i sentint la plenitud del vostre present, és el que us portarà a la vostra realització. Sentiu qui sou i jo em manifestaré en vosaltres!
Mentre, l’ànima escoltava, sentint cada una de les seves comunicacions.
-         Necessiteu aquests moments d’estar amb vosaltres per a recordar el camí a seguir i la vostra procedència. Res heu de témer perquè aquell qui es lliure a mi, li donaré tot el que necessita pel seu camí i podrà sentir la seva essència en ell mateix. Serà protegit i guiat per la Llar i la meva Voluntat prevaldrà en ell per a portar a terme allò que ha vingut a fer. (Pausa). No hi ha major sentit que e servir a la Font de la qual tots procediu. El meu Amor us protegirà i us guiarà. No temeu, perquè la meva presència us protegirà al llarg del vostre procés. Sentiu qui sou i em sentireu!
A continuació sembla com si la trobada hagués finalitzat.
La nostra ànima, ja amb el sol enlairant-se, s’aixeca i es dirigeix de retorn sentint la magnitud, la pau i la força en el seu interior per a continuar amb el seu procés i la seva missió.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.