dijous, 28 de desembre de 2017

2018: Inicis d'un nou cicle



El nostre món s’està accelerant per a enlairar les seves energies i la de tots aquells sers que en ell habiten.
Després d’un canvi de mil·lenni amb l’aparició d’un nivell energètic demés alta vibració en el nostre planeta, hem arribat a un nivell on les nostres voluntats (emanades del nostre cor), ens han portat fins el nostre beneït 2017. Al llarg de tot aquest any, molts sers, qui van ser, ja no són. Aquell qui vareu ser ja no es troba entre nosaltres perquè la predisposició i la redefinició del vostre camí a realitzar amb la guia del vostre cor, ens ha permès arribar a un ser amb el seu ADN activat per a materialitzar la seva realització i portar a terme allò que cadascú ha vingut a fer.
Sent conscients d’aquesta activació interior en cadascú, podreu arribar a sentir el nou estat interior i tenir l’esperança, el ple convenciment conforme la vostra vida va donar un gir, per a molts radical, on us enlairareu al realitzar la vostra missió,, la vostra direcció a seguir. El vostre cor us indicarà el sender a prendre en cada suposada bifurcació que us podeu arribar a trobar al llarg del vostre nou camí. No estareu sols, i els nostres germans de la Llum, la Llar de la qual tots procedim ens ho adverteixen i ens confirmen aquest canvi en el qual ens trobem immersos en aquests temps que vivim. Ens parlen d’aquest nou cicle que estem iniciant, i sobre tot, el començarem a notar i a veure a partir d’aquest nou any que entrarem: el 2018.
Vull fer-vos arribar unes paraules de la nostra Llar on ens parlen del moment que ens trobem i vers on es dirigeix la direcció de la Nova Terra i la Nova Humanitat.
Gràcies per ser i estar en aquests moments tan àlgids per a l’enlairament del nostre planeta i poder col·laborar en aquest despertar consciencial perquè tots puguin obrir el seu cor i puguin sentir la veritable naturalesa, l’essència que tots som i portem innata en el nostre interior.
Aquí us deixo amb part de les comunicacions transmeses dels nostres germans celestials:

“Responsabilitat.
Restabliment del vostre món. L’essència innata de cada ànima que habita aquest pla on us trobeu anirà abraçant cada recó on la inestabilitat i el desamor puguin arribar a predominar.
Dirigents i situacions de domini rígid i imposició relacionades amb el que enteneu com a política, economia i servei als més necessitats, aniran perdent la seva presència fins a desaparèixer dels primers llocs de popularitat que venien estant fins ara, aquest any 2017.
La relació amb la Terra canviarà. La morfologia d’algunes zones dels vostres continents anirà variant. La Terra farà un gran despertar per a adaptar-se també, als nous temps i poder viure en harmonia amb els sers que vagin establint la nova raça: la Divinitat manifestada en cadascú de vosaltres.
El cor començarà a donar passos cap endavant per a prendre el paper que li correspon pel gran canvi planetari.
La humanitat s’anirà unificant.
Tots els sers del vostre món us anireu apropant i establint una relació més propera i de respecte a com ha estat sent fins ara.
La Terra reaccionarà a les energies d’aquest nou cicle, on hi haurà més moviments sísmics, com erupcions volcàniques. El canvi climàtic, com dieu, anirà a més, però sapigueu que serà necessari que així sigui per a la Nova Terra, on un nou tipus de ser s’anirà establint cada vegada més l’humà deixarà lloc al diví. No vulgueu negar o frenar un procés amb un sentit superior pel major bé de la vostra vida en la matèria.
Ara podreu creuar els llindars negats o bloquejats fins ara.
El vostre potencial activat us permetrà adonar-vos de qui sou i de que la vostra realització és part del vostre procés individual.
Sentir la vostra essència i el benestar en vosaltres és part del vostre veritable sentit pel qual vareu encarnar. Us es innat.
El vostre món canviarà obtenint un sentit comú segons sentiu en el vostre interior. Us dirigiu vers l’ordre mundial, on la vostra veritable presència s’anirà manifestant cada vegada més a la vostra vida actual.
Tal com s’està portant i actuant a nivell econòmic, té els dies comptats. El diner anirà deixant de tenir el valor que se li està donant fins ara. Amb el temps, es prevaldrà el que sentiu en el vostre interior des del recordar i la integritat individual, fent que les grans diferències entre uns sers i d’altres, a nivell econòmic, vagin escurçant-se, vers la desaparició de les classes socials.
El vostre món s’anirà apropant més, els uns amb els altres, predominant el servei als altres i sense interessos personals ni lucratius com en alguns àmbits està predominant en aquests moments del vostre gran despertar.
Ens anirem apropant i creant un món nou de més igualtat amb una consciència superior a l’actual. Això farà que la visió de la vida canviï i predominin els valors essencials del vostre cor. Aquest canvi d’actitud i visió de la vida permetrà que lo “salvatge”, desaparegui, i els animals, fins ara denominats així per l’humà deixaran de ser-ho cada vegada més. Ja ara podeu veure algunes mostres de sers que conviuen o es relacionen amb animals denominats pels qui viviu en una civilització, com a salvatges. Deixaran de ser-ho perquè percebran un canvi energètic en tots vosaltres.
El més important per a l’enaltiment del vostre món és l’anar al vostre interior i començar a sentir-lo. Sentiu i sabreu!  Allà trobareu la clau que us enlairarà i us permetrà enlairar aquest planeta i manifestar l’essència de la vostra ànima, acordant-lo en el moment de néixer.
Un món de Llum us espera amb cada passa donada de cadascú de vosaltres per a portar el Cel, l’energia de la Llar, aquí a la Terra.
Nosaltres estem i estarem amb vosaltres per a la realització del nou Món.”
  
 
Que l’Amor i l a Pau siguin en tots vosaltres.

dissabte, 16 de desembre de 2017

DE TORNADA A LA LLAR

Em complau comunicar-vos que iniciarem el proper any 2018 amb una nova trobada a Mallorca, amb en Gabriel i la Marga de Son Sant Andreu (Petra), un lloc en plena naturalesa per a donar nous passos vers el canvi vibracional i poder "Viure AMB la Nova Energia", en aquesta nova vida que se'ns presenta a partir d'ara. 
Fins llavors, una abrazada família.


dijous, 14 de desembre de 2017

Moments d'una ànima conscient



Quan una ànima recorda la seva essència i la seva procedència,....
Quan una ànima encarnada se li ha concedit la consciència de la seva presència aquí en aquest pla Terra, va adonant-se com els sers que l’envolten semblen estar allunyats de tota realitat existencial, predominant els seus aferraments mentals i la llunyania amb la realitat. Defenen amb totes les serves forces el seu passat adquirit, rebutjant tota opció, al nivell que sigui, relacionat amb d’altres maneres de percebre i viure la vida. Ja no dic sentir,perquè els seus cors encara no són percebuts pels sers als qui pertanyen.
Quan un ser despert i conscient del sentit pel qual està encarat, de la seva missió en aquesta vida actual i en aquest pla dimensional, es troba en un ambient on el que predomina és la forma i l’imperatiu de voler que els altres es sotmetin i acceptin el que ells creuen, llavors, el procés d’aquesta ànima pura pot convertir-se en un avanç on, sovint, pot semblar-li que es troba fora de lloc, no sent comprès ni acceptat per qui és, sinó segons els patrons establerts pels que l’envolten o els seus tutors si encara és un nen o nena que fa mesos o poc temps que van aparèixer en aquest món  de baixa vibració en relació a la Llar d’on acaben de deixar.
L’únic camí per a aquestes pures energies és l’acceptació, i sovint, l’ometre les seves paraules degut que no seran acceptades o enteses.
En aquests temps actuals, hi ha qui és conscient de la seva estança en aquest pla terrenal i la seva missió a realitzar al llarg de tot el seu procés encarnat. Són ànimes irradiant la seva puresa, el seu amor i la seva saviesa per a aquells que vulguin escoltar-la des dels seus cors.
Aquests sers il·luminats, degut al seu ple record del sentit de la seva presència en aquest planeta, es converteixen en grans observadors del seu entorn i trobar a les ànimes decidides a ser elles. L’univers les atraurà. Les seves energies els delataran i la seva ànima pura i plena de llum irradiant a cada passa donada, percebran aquests sers, que també en el silenci, han decidit reservar per a ells la saviesa adquirida del seu aprenentatge al llarg dels anys viscuts fins el present.
Quan el nostre ser conscient s’adona que existeixen altres sers disposats a ser ells mateixos, llavors, és quan s’apropa a ells i arriben a sintonitzar transmetent el seu amor i saviesa, fent que les seves vides canviïn i s’estabilitzin.
Mentre, la nostra ànima encarnada ha tingut que prendre la decisió d’anar al seu interior per a recordar contínuament el lloc d’on procedeix i el sentit de la seva presència en aquesta vida. És aquí, en el seu interior, on pot veure d’un manera clara i nítida els passos a donar mentre es troba en aquesta dimensió evolutiva vers la cinquena. Molts encara es troben en la tercera dimensió per no voler deixar el seu passat i fer que el que va ser, sigui, actualment quan les energies ja no són les mateixes. Els seus raciocinis no els hi permeten ver o adonar-se d’alguna cosa diferent al que ells pensen. Les seves pors i els seus egos els dominen.
El nostre ser conscient, per moments, demana clemència a la Llar d’on procedeix perquè pugui ser portat a d’altres terres més afins al que sent en el seu interior. Aquí on es troba no hi ha una sortida per a ell, però sí la sanació i la Llum de tots aquells que l’envolten. El nostre estimat ser demana ser portat més enllà d’on ara està. Demana amb totes les seves forces que pugui realitzar-se i transmetre com ell ho sent, d’una manera lliure i plena, allò que se li ha instruït des de les altes esferes de la Llum.  
Un se sent sol, però acompanyat pels seus germans celestials.
Un es tanca en el seu interior per a poder connectar amb la seva Llar i tenir les comunicacions per a establir la seva situació actual, que encara que la sap, no se sent identificat amb el lloc on està. A vegades sol succeir que arribi el moment que ja en cert grau notable de consciència no et sentis identificat amb el lloc on vius i desitgis tornar a la Llar i estar en un lloc segons sents interiorment.
El nostre ser de Llum sap del per què està on està. Sap del per què ha atret a la seva vida tot el que està vivint. Sap tot l’aprés al llarg del seu procés, amb totes les seves vivències, gran part d’elles no volgudes. Sabent-ho i sentint l’amor en el seu interior, l’harmonia i la pau absoluta dins de si, hi ha moments que predomina més el d’on ve, volent tornar-hi, que el sentit pel qual està on està.
Aquest ser sap del que serà la seva vida. Sap de la seva realització i els resultats a obtenir. La seva saviesa li permet arribar a conèixer els seus passos i els resultats que s’obtindran a través d’ell, tot i així, encara que vibri amb una gran alegria, emoció pel que viurà i totalment agraït pel que se li està concedint, a vegades, se sent molt lluny d’aquí, d’aquest planeta, adonant-se que no encaixa on va decidir venir i que no pertany a aquest món. La seva consciència, a vegades, el fa sentir i viure instants com aquests. Tot i així, la nostra ànima desperta i conscient vol continuar estant encarant per la missió que té per a realitzar i que ja està realitzant cada vegada més, amb una major manifestació del seu resplendor i majestuositat.
Hi ha sers de llum encarnats que , degut a com està actuant el seu món actual, recorden la seva Llar per a recordar la seva essència i la seva missió en aquesta vida.
Pot semblar com una contradicció el fet de servir a la Divinitat Superior i tenir melangia de la seva veritable Llar. Estant en ella, encarnat, els consola i els dóna coratge per a continuar els seus processos segons ells varen acordar i trobar-se dins de la matèria per a portar la veritable Llar aquí a la Terra.
Són sers de Llum i d’un gran Amor.
Són fonts silencioses i comprensives actuant des de la humilitat, la fortalesa i la fermesa de les seves presències.
Arribarà un dia, on cada vegada seran més les ànimes que recordaran les seves essències i les seves procedències. Quan hi hagi un nombre concret, llavors, el món en que viuen donarà un salt quàntic en la vibració de la seva energia i tot el passat desapareixerà establint la Nova Terra on tots els sers que en ella habitaran es relacionaran d’una manera harmoniosa i amorosa, complementant-se entre si i establint relacions conscients a través de les energies. L’humà deixarà de ser humà, i apareixerà una nova raça, única, on tots serem Un i no hi haurà diferències materials, perquè estarem units pel nostre cor.
La vida que s’establirà en el seu moment en aquest planeta serà des del cor, i no pels seus càrrecs o les seves possessions materials, perquè arribarà el dia que tot lo material passarà a un segon terme i el que predominarà serà el potencial diví de cadascú manifestant-se d’una manera natural i lliure.
Mentre, hi ha sers celestials que han encarnat per a posar llum en aquest món i mostrar la direcció a seguir per cada ànima per a arribar a un mateix i poder sentir la Llar d’on tots procedim.
Aquests sers de llum accepten el seu propòsit terrenal i, cadascú a la seva manera, transmeten la finalitat per la qual van encarnar. Ells han portat a terme el procés d’anys per a poder arribar a un despertar de les consciències perquè després, individualment, puguin continuar per sí sols, cadascú, el seu camí d’Ascensió.
Han estat sers que han tingut que viure una vida no sempre agradable, però tenint al seu favor, tot l’acompanyament celestial i amorós de l’Univers, de la Llar de la qual pertanyem.
S’han sentit sols i incompresos sovint, i han tingut que silenciar les seves paraules per a esperar el dia que aquestes poguessin arribar a ser compreses.

El dia ha arribat, i tota la saviesa interior d’aquestes fonts de vida, han de ser transmeses, i les seves presències, el manà esperat durant tant de temps.
Ha arribat l’hora d’una nova vida conforme un mateix pot sentir-se realitzat amb tota la seva majestuositat. Així ho sentiran els seus cors. Ha arribat l’hora de la nostra plena realització d’una nova vida on començar a avançar des del nostre interior, sense els llastres del nostre passat. En aquests moments ja és un fet.
La porta està oberta per a tu. Al llarg del teu camí aniràs trobant-te amb d’altres sers que sentiran el mateix que tu, i junts, enaltireu la vostra ànima i la de tots aquells que amb vosaltres estiguin.
Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Gràcies a tots



Vull donar-vos les gràcies a cadascú de vosaltres, a tots els que heu, en algun moment, expressat algun comentari en els missatges, escrits i comunicacions que he anat presentant al llarg d’aquest any 2017. Tots han estat llegits per mi.
Vull donar-vos les gràcies per obrir el vostre cor i voler compartir amb mi i a tots els que ho han volgut llegir, els vostres comentaris, paraules, expressions i icones, tant d’alegria, com de benedicció i els millors auguris vers el meu ser.
Moltes gràcies a tots per la vostra presència a la meva vida en aquests moments planetaris d’apropament entre tots. Les xarxes socials han permès que sabéssim els uns dels altres i ens poguéssim arribar, a vegades, en el més profund del nostre cor.
Així ha estat en mi, on alguns dels vostres comentaris emanats del més profund dels vostres cors, han arribat al meu.
Gràcies per ser i estar.
M’agradaria abraçar-vos a tots, i dir-vos que el meu amor està amb cadascú de vosaltres.
Gràcies. Gràcies. Gràcies, volent el millor per a tots vosaltres i que el vostre cor guiï els passos a donar a partir d’ara en el vostre procés, arribant a sentir la vostra veritable essència i a aquell qui en veritat sou.

Bones festes!, tenint present que el major regal que podreu arribar a rebre és sentir el vostre veritable ser, i aquest any nou 2018 serà un any on predominarà el vostre veritable ser i la realització del mateix, sobre tot, per a tots aquells que durant aquests darrers temps i any que estem acabant heu anat al vostre interior i heu definit i sentit la vida que voleu per a vosaltres mateixos. La porta del vostre veritable ser restarà oberta per a poder-lo manifestar. Sent així, sent vosaltres mateixos, només podeu esperar el millor, sentint la joia de viure i un major benestar dins vostre que us enlairarà a vessar la vostra energia procedent de la Llar.  

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres, estimada família.

Gràcies.

dijous, 30 de novembre de 2017

El nen i el peix



 Una vegada, un nen contemplava, com feia cada dia, la seva peixera amb un bonic peix que anava d’un lloc a l’altre del seu espai habitual.
El nen el contemplava, i li agradava fer-ho, perquè en el fons, es trobava bé amb ell i tota la seva bellesa. Així cada dia. Es passava molt de temps davant la peixera i el inquilí. Quan era l’hora, li donava de menjar, o bé passava un drap per a netejar una mica el vidre que protegia al seu amic marí.
Al cap d’una estona d’estar allà va veure com el peix se li va apropar mirant-lo i quan estava junts davant d’ell, a l’altre costat del vidre, li va dir:
-         Porta’m a casa.
El nen com si fos alguna cosa normal que els peixos parlessin, li respongué:
-         Per què vols tornar a casa? Ara estàs aquí amb mi, en aquesta peixera que és la teva casa. No t’agrada?
-         Tu sempre has estat amb mi una estona però després te’n vas i estic moltes hores sol. Porta’m a casa!
-         Però si jo et dono tot el que necessites! No t’agrada el menjar?
El peix el mirà i va tornar a deambular per aquella peixera una i una altra vegada.
Al dia següent, aquell nen, com sempre, se li va apropar quan tornà de l’escola. Va mirar al peix. Li va somrigué i semblà dir-li:
-         Ja estic aquí i m’agrada trobar-te a casa quan em lleva o arribo de l’escola.
El peix li va tornar a dir:
-         Porta’m a casa.
El nen li respongué:
-         Vols que et porti al mar?
-         Sí! – li respongué el peix.
-         Per què vols marxar d’aquí?
-         Tu te’n vas i em quedo molt de temps sol. Tu jugues amb els teus amics i jo continuo sempre sol. Quan arribes, ets l’únic que em saluda i està amb mi una bona estona, però no puc jugar amb tu ni nedar com a mi m’agradaria perquè no tinc l’espai que necessito.
El nen l’escoltava mentre la seva mare el contemplava des de la cuina com mirava fixament la peixera i al peix en concret.
-         Porta’m a casa, si us plau! – digué el peix quasi implorant-lo.
-         Però jo vull veure’t tots els dies. M’agrada estar amb tu. No t’agrada el menjar que et dono? Vols més espai per a nedar?
El peix tancà els seus ulls, com trist, per estar on no volia estar. Els va tornar a obrir i digué al seu jove amic:
-         No necessito estar amb més peixos i tenir tot l’espai per a jugar, nedar i explorar. Necessito mostrar-me tal com sóc, i aquí, només puc mirar, observar i fer els mateixos moviments una i una altra vegada. No puc fer tot el que m’agradaria fer. Porta’m a casa.
El nen es posà trist comprenent al seu petit amic.
Va passar la resta del dia pensant en el que se li havia dit per part d’algú que ell estimava moltíssim. Per un cantó li va saber malament el fet de no poder nedar i jugar amb d’altres peixos, i per l’altre, si deia als seus pares que compressin més peixos, no tindria l’espai per a fer tot el que ell podria arribar a fer. Per moments sentia la tristesa interior del seu amic. Va girà el cap per a mirar-lo en lla distància i veia la bellesa i la vitalitat que desprenia. Va veure també, la serenitat que mantenia a l’acceptar una situació que no era la que li corresponia per a poder ser del tot lliure.
Als pocs dies, la seva classe va fer una visita a un gran aquari marí a prop del mar. Ell, sense que ningú s’enterés va treure el seu amic d’aquell petit espai i el va posar en una bossa de plàstic amb aigua, guardant-la a la seva motxilla escolar pe a donar la llibertat al petit peix.
Visitaren l’aquari, i després, degut al bon temps decidiren anar a la platja a esmorçar tots junts. El nen, amb la seva motxilla, es va separar una mica del grup dirigint-se a unes roques que allà hi havia. Llavors, va treure la bossa d’aigua on es trobava el peix i el va posar mirant el mar.
-         Vols que et deixi aquí? – li va preguntà el nen.
El peix desprengué una llàgrima, fent una expressió de nostàlgia i alegria alhora per voler tornar allà on va néixer.
Es va girà per a mirar al nen i li va dir:
-         Gràcies. Sí, aquí està bé.
El nen va desfer el nus de la bossa de plàstic. La va baixar fins a tocar l’aigua i decantà allà on el nostre peix es trobava. Com impulsivament, el peix s’allunyà ràpidament, girant entre si i molt content. De sobte va tornar a la vorera i li digué al nen:
-         Encara que puguis tenir tot el que necessites per a viure l’important es troba en el teu interior. Fes que el que sentis et faci sentir bé. Viu segons sentis perquè llavors seràs tu, sinó, sempre et donarà la sensació que et falta alguna cosa. Gràcies amic.
 Sempre et recordaré.
Dient això el peix se’n va anar content aigües endins.
El nen el contemplava i va sentir la llibertat que aquell peix senti en el seu interior. Es va
 adonar com els seus ulls desprenien alguna que altra llàgrima, sentint que havia fet el correcte amb aquell amic que estimava.
Va girar el cap vers on es trobava el grup de classe. Recollir la seva motxilla i es dirigí cap a tots aquells que formaven part dels seus amics i es posà a jugar amb ells.
El nostre peix s’endinsà en les profunditats d’aquell mar, arribant a trobar a la seva veritable família que l’acceptaren només amb veure’l i alegrant-se de la seva arribada a ells.  
Passaren els anys, i el nostre nen va deixar de ser un nen. Ara tenia un aspecte juvenil i dinàmic. La seva presència era quasi com la d’un jove adult. Un dia es va donar compte que es trobava en un lloc que coneixia, i que en el seu moment, va alliberar a un petit amic. Es dirigí vers el lloc on va ser per a recordar aquells moments, quedant-se uns instant assegut en una de les roques que allà hi havia. Va contemplar el mar pensant que el seu amic segurament hauria pogut realitzar-se amb tot el seu resplendor i poder crear una descendència que permetria transmetre tot allò que li va ensenyar.
De sobte abaixà el cap i va veure com l’aigua deixà al costat dels seus peus un tros de paper escrit. Es va ajupir. Allargà un braç agafant aquest paper mullat. Amb delicadesa va voler llegir el que posava:
-         “Vas fer el que havies de fer, així la teva vida et portarà on puguis transmetre el que sents per a l’alliberament de la teva espècie. Només existeix l’Amor.”

El jove somrigué. Després, mirà a l’horitzó on la mar expandeix la seva presència, sentint una pau en el seu interior.