dijous, 24 de novembre de 2016

La Saviesa del Sentir

No em pregunteu qui sóc.
Sentiu-me i sabreu de mi. Mireu el que faig i la meva actitud davant la vida, i sabreu de mi. Els meus passos us indicaran aquell qui sóc. Els meus silencis os parlaran i us faran sentir qui hi ha dins de la meva matèria.
Aquell que sent la meva essència i respecta la meva naturalesa davant la vida,...pot arribar a percebre el veritable ser que sóc.
La meva millor presentació és el meu exemple. Per favor, no em pregunteu qui sóc perquè aquell que vulgui conèixer-me, que senti el meu interior. Ell us farà saber tota la meva essència. Sentint-la ja no tindreu més necessitat de preguntar “i tu qui ets?” No vulgueu obtenir una etiqueta de mi. Sentiu-me, obriu el vostre cor i sabreu més del que representa un enunciat intel·lectual.
Prefereixo mostrar-me amb la meva presència, amb el meu exemple, aquell qui en veritat sóc. No importen les paraules, etiquetes, que ens defineixen segons uns cànons establerts i més o menys coneguts. No vulgueu etiquetar a ningú, perquè ningú és segons el definit. Tots vosaltres sou molt més que un o uns conceptes racionals. Dir “administratiu”, es no dir res de la persona en si, del seu interior, de la seva naturalesa i manera de ser. dir que ets “terapeuta”, tampoc ens diu res de cóm és en veritat aquest ser.
La majoria de les etiquetes convencionals us portaran a encaixonar a algú amb les vostres creences, i cada un és molt més del que podeu arribar a percebre mentalment d’ell. Som sers amb grans capacitats per a realitzar-nos de maneres diferents. Tot oficio o activitat representa, la majoria de les vegades, una visió no real de la situació i de la manera de ser d’algú.
No etiqueteu. No pregunteu qui és algú, en tot cas, “què fas? És el que sempre has volgut fer? Sents que és el camí a seguir?” Aquestes qüestions serien més encertades per a conèixer a algú que no “qui ets?” Normalment et diran segons la seva visió personal, no qui és.
Preguntar per preguntar. Què més dóna qui és aquell amb qui estem en aquests moments? L’important és el que sentim estant amb ell. Tota la resta sobra, perquè ja anirem adonant-nos del veritable se que és, sentint-lo. Escolteu al vostre cor, que ell us dirà la veritat de la situació que esteu vivint i amb qui esteu vivint. Una vegada ho sentiu, porteu a terme la seva guia, perquè us està indicant la millor direcció per a vosaltres.
No pregunteu qui és l’altre, sinó cóm ha arribat fins aquí, degut que, el que us fa sentir us agrada i us dóna benestar. El vostre cor us parlarà alt.
En el meu cas, hi ha una altra pregunta: “i tu què fas, a què et dediques?” Durant anys he rebut multitud d’etiquetes, de noms que es relacionaven amb la meva missió en aquesta vida. Durant anys procurava dir algun nom que els qui em preguntaven poguessin entendre, però sempre no representava el que realment feia i no em sentia identificat. Era, tot i així, una manera per a apropar-me als altres i poder arribar a ells.
La gent a vegades necessita una confortabilitat per a sentir-se segur i pensar que està en bones mans. Tot és mental. Els seus cors tancats no permetien entendre la grandesa que cadascú és, començant per ells mateixos.
Van anar passant els anys  ara, quan algú em pregunta “i tu què fas, a què et dediques?”, la meva resposta no és una paraula. Senzillament, amb el temps, em va anar arribant el què dir davant situacions com aquestes. Les meves paraules poder ser enteses o no. Si així és, els oients entenen la meva obra, i si no ho entenen, senzillament escolten i deixen de preguntar-me.
Encara, actualment, hi ha un gran distanciament entre el que un fa i el que li agradaria fer. Quan interior i exterior coincideixen a voluntat d’un mateix, llavors, aquell qui ets es manifesta amb tot el seu resplendor davant del món. Quan no és així, la vida ens ofereix un aprenentatge per a aprendre a perdre les pors i començar a donar passos vers nosaltres mateixos, començant-nos a mostrar tal com som i dirigint-nos vers allò que sentim. Quan la nostra obra està en total consonància amb el que sentim, llavors estarem portant a terme allò que hem vingut a fer, seguint el camí ascendent de la nostra missió.
És en aquests casos, quan hi ha una realització a les nostres vides, sentint la felicitat, la joia i l’Amor a cada acte que realitzem. El nostre procés, llavors, va accelerant-se fins a alliberar-nos de tots els aferraments i obrint el nostre cor de tal manera que, arribat el dia, veurem la necessita de fer el Lliurament de la nostra vida a les mans de la nostra Divinitat.
Llavors arribarem a entendre, a nivell superior, la nostra existència i el camí a recòrrer dins del nostre procés.
Serà l’Amor qui ens guiarà i protegirà.
Serà l’Amor qui ens farà veure clar i discernir.
Serà l’Amor qui ens farà sentir la plenitud en nosaltres, deixant-nos portar, cada vegada a nivells més alts per aquell qui en veritat som.
La vida, llavors, deixarà de ser teva per a creuar el llindar del servei a la humanitat i a tot el planeta en el qual habitem.
La nostra Llum i el nostre Amor seran els miralls per a totes aquelles ànimes predisposades a escoltar i a sentir.
La majoria de les vegades no és necessari preguntar per a saber. Sentint coneixereu la veritat.

No pregunteu, SENTIU!


dijous, 17 de novembre de 2016

Ànima en èxtasi contingut


En aquests moments una ànima sent la plenitud i la serenitat d’estar amb el seu estat pristí, més enllà de la seva condició humana com a ser.
Estant en l’enlairament de la seva existència pot distingir i discernir tots els camins que travessen la sabana existencial i les aportacions en cada camí per a poder enlairar l’ànima quan, en el lloc i moment adequat hagi de trobar-se amb elles.
Les benediccions estan esteses en cada sender per més petit i aparentment amagat pugui arribar a estar. No hi ha presa de camins que no ens portin a la nostra essència.
Estant aquesta ànima en el cim del desaferrament terrenal pot divisar tota actitud i les seves conseqüències per a aquell que decideixi emprendre el seu viatge vers aquella direcció.
Estant des d’aquí pot veure els camins creats pel mateix ser encarnat, en el moment del seu naixement. Tot és calma i acceptació des d’on la nostra ànima pot observar les veredes de la nostra vida i les dreceres existents per a poder escurçar el trajecte vers el nostre sentit en aquesta vida. Hi ha calma, pau i una immensa tranquil·litat en aquest estat que et permet sentir aquell qui ets i veure les possibilitats de la teva vida per a poder prendre el camí adequat per a l’enlairament de la teva ànima.
Des d’aquí podem percebre i adonar-nos de tots els actes relacionats amb el  desamor aparent dins del mon on ens trobem.

Aparta’t de l’arbre que no et deixa veure el bosc

En aquest estat d’enlairament pot veure’s el procés que està seguint cada ànima encarnada i els resultats a aconseguir en el seu moment. Res és el que sembla. Podent veure i sentir amb intensitat l’amor que hi ha en cada acte i situació creada, la nostra ànima expandeix la seva essència abraçant a totes aquelles altres energies que l’acompanyen, formant-se una Unicitat amb totes elles. Sent l’Amor vers ella i ella irradia la seva essència amorosa a tots aquells sers lluminosos que l’envolten i amb ella estan.
La nostra ànima sap del que realment és la Plenitud existencial. Només l’Amor pot portar-te a ella. Sentint-la es transcendeix tot el terrenal, el físic que pugui haver en tu. Sents l’alliberament absolut del teu ser i permets que la porta de la major pau existent abraci cada una de les teves cèl·lules, sentint conforme has de deixar-te anar i ser portat segons la teva naturalesa superior en tu. Saps que res has de témer i que els teus passos seran guiats per un Amor Superior que es troba en cadascú, esperant ser reconegut en el seu moment per a activar i despertar cada una de les consciències i permetre que la intencionalitat inicial de la nostra presència en aquesta vida pugui ser manifestada tal com es va acordà anteriorment.  
Quanta pau hi ha en una ànima trobant-se en plena contemplació des de l’enlairament on ara es troba! Hi ha una sensació conforme tot està en ordre i es va realitzant segons la Voluntat inicial.
Tot ha de realitzar-se sense quedar-nos amb el detall, perquè aquest ens pot portar a una distorsió del sentit de l’esdeveniment. Més enllà de la seva presència, hi ha una finalitat superior on el present actual ens portarà a la realització de cada ànima i a una Unicitat cada vegada més ferma, forta i amorosa entre totes elles. La Terra està vivint moments de grans canvis. A vegades, aquests canvis requereixen ànimes que revolucionin o vagin en contra de l’establert per a remoure a les altres ànimes i així, despertar les consciència i a la responsabilització de cadascú per a poder crear i viure la vida que sent en el seu interior. Les somnolències creen sers i situacions que facin despertar a les ànimes disposades a obrir els seus cors i viure des d’ells. Més enllà d’un succés o situació apareguda, suposadament adversa i associada al desamor, hi ha un sentit espiritual per a remoure i activar les consciències del món que es viu i així poder establir una nova terra on estimar, acceptar les diferències, respectar, escoltar i comprendre siguin els pilars de la resurrecció del record en cadascú per a poder manifestar, cada vegada més, la Llum que cada ser arrecera en el seu interior i la seva veritable naturalesa amorosa per a sentir la UNICITAT no tan sols amb els seus sers més propers, sinó amb la Família de la qual tots pertanyem més enllà d’aquest pla dimensional.
La nostra ànima sent l’assossegament de trobar-se en aquest estat d’èxtasi contingut al poder veure i sentir com el procés que la humanitat està seguint la portarà a una vibració més enlairada i a una manifestació de la Llum i l’Amor que cadascú és. Des del lloc que es troba rep les energies d’emoció i alegria de la Llar al poder veure com la Gran Voluntat Superior serà portada a terme amb èxit.
El viscut actualment només és part del procés per a arribar allà.
Més enllà del físic i la forma, es troba el fons, l’essència i el sentit pel que vivim cada experiència en aquesta vida i el per què del succeït a cada racó del nostre estimat planeta.

Sentint l’Amor en ella, la nostra ànima, coneixedora de la seva missió en aquesta vida i del sentit de la nostra existència,sent una forta sensació d’agraïment per estar vivint aquests moments crucials de l’evolució del planeta i la humanitat. Sap per què està on està i el motiu de la seva presència en aquesta encarnació. Està contenta i feliç per estar on he d’estar segons la Gran Voluntat.
No hi ha major satisfacció que ser conscient de la teva vida i poder percebre el sentit de l’existent i el teu paper en cada present viscut.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 10 de novembre de 2016

Amb el mestre

Una vegada, un deixeble avançat va voler anar a parlar amb el seu mestre per a comentar-li una situació que estava vivint en relació a la seva formació i el punt que havia arribat fins ara. Aquest es va aturar on el venerable es trobava, i a uns pocs metres s’aturà perquè va veure que semblava estar meditant.
Va esperar uns segons quan el seu mestre va fer un gest d’ajupir el cap com si estigués acomiadant-se d’algú, i a continuació es va girar veient al seu deixeble mirant-lo i esperant que se li donés el consentiment de poder avançar fins on es trobava el seu tutor.
-         Sento certa inquietud en tu, estimada ànima- li va dir el respectable ancià. Què és el que inquieta el teu interior?
-         Mestre, el meu camí m’ha portat molt alt, on puc veure i adonar-me del sentit del que succeeix, però des de fa un temps cap a aquí, que sento el dolor d’aquest món en el meu interior. Sento el desamor existent en los quatre direccions d’aquest món. El meu cor sent aquest dolor dels que habitem aquesta dimensió. Sembla com si cada vegada percebés i sentís amb més nitidesa i intensitat tot el malestar de l’essència humana. Sembla com si aquest dolor, per moments, fos el meu, encara que així no sigui perquè sento aquell qui jo sóc en mi, amansant el meu cor i algun que altre pensament demanant pas. (Pausa).
-        
-         Mestre, agrairia unes paraules per a entendre i poder acceptar aquests moments on el dolor de la humanitat es troba en el meu interior – va dir finalitzant la seva explicació.
-         .....(silenci per part del mestre)
-         ....(esperant les seves paraules)
-         Has après a escoltar el teu cor. Has arribat a la saviesa de l’existència. El teu cor, ja no només és oïda, sinó que et parla, estimada ànima, molt clar i alt. Saps com tornar a sentir aquell qui tu ets. (Pausa llarga).
-         ....(el jove seguia en silenci escoltant i sentint la presència del seu mentor).
-         Quan el cor s’ha obert i es rep més enllà del teu present i proximitat, sentint la compassió que tu sents,...és que ha arribat la teva hora.

El jove escoltava atentament, i en relació a aquestes darreres paraules, va preguntà.
-         La meva hora, mestre?
-         Ha arribat l’hora que deixis el monestir perquè les ànimes que hi ha més enllà d’aquest recinte t’esperen. Ha arribat l’hora del teu servei. Comences a sentir la necessitat dels que t’envolten, de tots els teus germans. Ells t’han cridat, i ara tu, sents la invocació de les seves ànimes. (Pausa).
-         ...
-         Has de deixar aquest lloc perquè el teu ser ja es troba preparat per a portar a terme allò que has vingut a fer i que ha donat sentit a la teva presència en aquest lloc. Ara has d’anar a l’altre cantó d’aquests jardins per a transmetre i ajudar a tots aquells que et necessiten. No estaràs sol perquè la teva Llar t’acompanyarà allà on vagis i per ells seràs protegit. Escolta el teu cor que serà la unió amb la teva Llar.
-         Mestre – va interrompre el jove, segur que estic preparat per l’acordat?
-         Fill, no dubtis mai del teu cor. Aquell qui jo he estat per a tu, ara tu seràs per a tots aquells que en el teu camí trobaràs disposats a escoltar i obrir els seus cors. (Pausa).
-         ...
-         El temps que has estat amb nosaltres t’ha ajudat a recordar i a connectar amb aquell qui en veritat ets. No temis. Ja mai més estaràs sol. Ha arribat l’hora que el deixeble es converteixi en mestre.
-         Però si necessito alguna resposta o aclariment en el meu camí, en les meves obres, podré venir a preguntar-te?
-         La teva ment sembla que no et deixi donar aquest pas tan esperat per a la teva ànima. Tingues Fe, i deixa que el teu cor et guiï. Recorda que la mestria ja es troba en tu.
Havent dit aquestes paraules, el mestre es va disposar a donar uns passos per a dirigir-se a la porta i continuar el seu camí, quan el jove, digué:
-         Mestre! Gràcies per tot i per la teva presència a la meva vida – digués mentre inclinava el seu cap en senyal d’agraïment.
El venerable li va fer un somrís. Li tornà el gest i va prosseguir el seu caminar tranquil, irradiant una pau i una serenitat que només les velles ànimes poden irradiar.
A partir d’aquests instants el jove es va dirigir vers una de les portes del monestir. La va creuar i sentí l’emoció intensa del recordar, estant a la Llar i que en poc tornaria a encarnar en el ser que ara és.
Sabia que tot aniria bé.

Es va allunyar d’on fins ara havia estat acollit, baixant el turó i dirigint-se vers el poble, sentint l’Amor i la Plenitud de saber que li havia arribat l’hora.


dijous, 3 de novembre de 2016

Estant a la Llar



Hi ha aspectes, que quan un arriba a la Llar, o dins de sí mateix, arriba a sentir la Llar amb tot el seu resplendor, adonant-se que hi ha aspectes que ens varen ensenyar en vida física que no es correspon exactament com en veritat és.
Un s’adona que el viscut i la manera d’entendre’l des de l’encarnació  no és exactament tal com és a la Llar quan en ella estàs. Quan deixem aquest vehicle físic, havent estat en “vida” en contacte constant amb els nostres Germans Angelicals o interdimensionals, ens adonem del que és realment la Llar.
Moltes vegades estem en ell des de l’aprés en aquesta dimensió en la qual ens trobem, però només és una visió segons el que ens varen ensenyar. Quan algú aconsegueix desprogramar-se de l’aprés i obre el seu cor i tot el seu ser a la Veritat, havent obtingut la saviesa del recordar qui som, transmetent-la des de es paraules que coneixem i les imatges segons el llegit i aprés en aquesta vida, llavors, no sempre es correspon amb el que és en veritat. 
Ara, volent-vos transmetre algun d’aquests aspectes procedents de la Llar, sento com si les paraules els faltés la força del sentiment. Quan un cor manté la seva porta oberta, és llavors quan podem adonar-nos del que és en si, al sentir la Llar en un mateix.
Hi ha, com ja he dit abans, qui està envoltat dels nostres germans celestials, col·laborant  junts en la missió que un ha vingut a fer en aquesta vida física. Quan es viu connectat y amb qui som i tota la Família Celestial, llavors, estant a la Llar diàriament, col·laborant junts en l’aportació d’instaurar el Gran Pla Diví en aquest món, llavors, i només llavors, podem donar-nos compte del gran sentit i la comprensió de tota la nostra existència, tal com la Voluntat Inicial s’inicià.
Hi ha vegades que s’actua des del gràfic, les metàfores, les històries i els contes iniciàtics perquè l’humà en fase d’ascensió pugui anar entenent el seu procés i donar passos vers el seu autoconeixement. Són les paraules i l’emissió d’alguna cosa més enllà del físic, però a vegades, és el que es té més a mà per a poder arribar a totes les ànimes que ens envolten. Moltes vegades, estant encarnats percebem alguna cosa superior a nosaltres i mirem d’entendre-ho segons l’experiència viscuda per a cadascú, i el rebut en la instrucció haguda al llarg dels nostres anys. A vegades, com deia, no és exactament tal com ens ho imaginàvem, perquè la nostra densitat física ens feia tenir certa precaució a l’hora de transmetre el rebut i sentit.
Quan transcendim, al deixar el nostre passat en aquesta dimensió, només portem amb nosaltres la nostra energia amb tota la seva informació. El nostre Amor es manifesta llavors, en el grau obtingut al llarg del nostre procés.
Deixar el nostre vehicle et fa sentir la plena llibertat de qui en veritat ets. Deixes que el teu Amor s’expandeixi tant com vulgui i és, des del desaferrament absolut i la força de l’Amor en tu que et permet sentir i entendre aspectes, que estant en el físic, i en circumstàncies terrenals, potser no et permetien veure-ho des de la major visió enlairada que un ser pot arribar a veure i entendre qualsevol situació experimentada al llarg del seu procés i en l’obra activa de la seva missió.
D’aquí la importància d’anar recordant cada vegada més aquell qui en veritat som i poder sentir l’Amor en nosaltres i poder-lo veure’l i irradiar-lo també, en tot allò que visquem i veiem. Tot és Amor, i quan aquest Amor Suprem que cadascú de vosaltres sou es manifesta, llavors, podrem veure amb major claredat el sentit de cada instant i de cada acte que cadascú viu, així com els passos d’aquesta humanitat, amb tots els esdeveniments de cada un dels països, adonant-nos que res és el que sembla. Som Amor, i només l’Amor pot restablir l’harmonia entre tots els sers que habitem aquest racó de l’univers d’una sola lluna.
Quan deixem el nostre cos i transcendim, entrem en contacto amb la nostra veritable essència i en les energies de la nostra veritable Llar. És llavors quan sentim la puresa, l’Amor, la plenitud i la companyonia de tots els nostres Germans Celestials que ens reben amb els braços oberts per a donar-nos la benvinguda de la nostra tornada a la Llar, després de seguir un procés d’aprenentatge, havent deixat les nostres energies per a tots aquells que les hagin pogut necessitar, donant un recolzament i un pilar més enfortit per a l’enlairament energètic del nostre estimat planeta actual i per a tota la humanitat.
Un d’aquests aspectes on percebem amb una major claredat i profunditat és el fet de no haver destí. A la Llar no existeixen els destins, sinó que la predisposició de cadascú per a Responsabilitzar-se de la seva vida. Som present, i el destí és futur, per tant, com el temps no existeix, espiritualment parlant, el concepte que tenim no és el correcte, perquè el temps no existeix.
No existeix el Destí, i sí la Responsabilització de portar a la nostra ànima a la trobada de qui som en veritat i a la unicitat amb cadascuna de les altres ànimes que ens envolten. Des de la Llar ho veiem tot diferent, i d’una manera molt senzilla i amorosa, perquè tot és Amor, com ja he dit, i només des de l’Amor podem entendre la nostra vida encarnada i el sentit amb el procés de l’univers i la nostra relació amb ell.
El destí és quelcom terrenal, una cosa que el ser humà en la seva no-consciència va creà per a justificar tot el que li estava succeint, rebutjant tota responsabilitat en el seu procés. Aquest estat de no implicació en el seu sender el va portar a l’estat de víctima, d’una ser sense emparament i sense poder fer res per a canviar el que estava vivint.
Els temps que estem vivint actualment, ens estan portant d’una manera accelerada a la responsabilitat de cadascú en el seu procés per a portar a sentir aquell qui en veritat és. La consciència va apareixent cada vegada més per a aquesta comprensió. D’aquí la importància de recordar aquell qui som perquè ens portarà a responsabilitzar-nos cada vegada més a la nostra vida, i per tant, de reprendre el poder de la creació en nosaltres, obtenint un aprenentatge important per a donar nous passos vers el nostre camí de l’Ascensió.
No hi ha destí, amb tot el que això comporta. No hi ha ignorància del que ens pot depara la vida, perquè nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Si nosaltres som la font de creació de la nostra existència, això comporta que no hi ha “excuses que valguin”, perquè som capaços d’instaurar la pau a la nostra vida i crear benestar en el nostre interior. No hi ha excuses ni arguments que puguin justificar els nostres actes, perquè tot el viscut només és fruit del nostre procés d’aprenentatge.
Quan arribem a la Llar podem sentir i adonar-nos a cada instant que tot “està en ordre, és simple i senzill, sent respectats per la nostra presència, vibrem de la manera que vibrem. Tot es converteix en claredat i en una sensació de ser abraçats i respectats per l’Amor tal com és, aquest Amor pur i incondicional que en la dimensió del nostre planeta no sempre és interpretat així. És un Amor de la major puresa que un hagi pogut sentir en si mateix. T’adones que mai has estat sol en aquest pla terrenal i que mai ho estarem. Només era qüestió d’obrir el nostre cor i permetre que els nostres Germans de la Llum siguin Un amb nosaltres. La nostra Llum i les seves s’uneixen per a crear una de sola, i l’assossegament i la plenitud sentida és única i immensa. No hi ha paraules per a explicar-la. Un ha de sentir-la per a poder-la entendre i sentir la magnificència d’ella i en el pla terrenal.
No hi ha major sensació de plenitud que poder sentir l’AMOR en un mateix, perquè llavors obrirem les portes de la Llar en nosaltres, i quan col·laborem conjuntament en aquest pla que ens trobem del físic, aquest sembla desaparèixer per a anar més enllà del suposadament limitat, sentint-te acompanyat i protegit en tot moment, podent portar a terme allò que has vingut a fer segons el Gran Pla Diví establert per a aquesta vivència en la matèria.
Quan sents la Gran Germanor en tu, sent i sentint-te Un amb ella, llavors, t’adones de la senzillesa de la vida, de la teva capacitat per a crear la manifestació de la teva realització en aquest pla i de l’Amor que vessa del teu cor vers totes les ànimes que en aquest pla habiten.
Podem  saber i sentir la Llar estant encarnats, però quan transcendim, podem veure’l amb una major claredat, segons el procés que haguem seguit.
La LLAR no és alguna cosa externa a nosaltres. Som part de l’univers, i tot el potencial associat a ell, es troba en nosaltres com a part d’ell que som. Anant al nostre interior ens trobarem amb l’expansió del nostre veritable ser, en mig del nostre univers interior, sentint i obtenint la saviesa al trobar-te a tu mateix. És en el nostre interior on podrem arribar a trobar i conèixer la nostra veritable essència i a tots els nostres germans celestials, a l’igual que nosaltres, però amb la petita diferència que ara nosaltres, ens trobem amb un físic que ens permetrà portar a terme l’essència de la nostra Gran Família aquí en aquesta dimensió. Estant amb ella, tot tu deixes de ser el teu nom i cognoms per a convertir-te en el ser lliure, amorós i en pau per a estendre el nostre univers amb l’Amor que ets. Sentir-vos i arribareu a saber d’aquell qui en veritat sou. Els àngels, la Germanor Blanca i tot l’univers estaran amb vosaltres i sentireu la vostra unió amb alguna cosa superior que us permetrà saber que res del viscut a la Terra és el que sembla des de la racionalitat. Amb la consciència comença a aparèixer la claredat dels nostres passos i les portes de la nostra realització comencen a presentar-se davant nostre i a obrir-se perquè creuem els seus llindars i arribem davant la Llum de la nostra essència, esperant el nostra recordar, per a ser irradiada segons el sentit pel qual vas respirar per primer cop.

No sempre les coses són exactament com ens les han transmeses o, fins i tot, instruïdes. Quan deixem que el nostre vehicle físic ja no ens acompanyi i transcendim, llavors és com, per a la majoria, si poguéssim treure la brillantor del viscut, el bri de pols que hagi pogut haver en les nostres actuacions, en la nostra visió de la vida que teníem, i adonar-nos de l’Amor que hem transmès i deixat perquè pugui algun dia, ser recollit com a fruit de la Veritat i com a mostra que en el fons, tots tenim una Llar.
Mai estem sols.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.