El procés, no l'objectiu

 

A la vida d’un hi ha moments on es centra en un objectiu desitjat. Ens trobem en un món, en una societat, on el que predomina és l’aconseguir els objectius anhelats per a poder tenir tot allò que un desitja. La pregunta que s’hauria de fer és: és necessari obtenir tot el desitjat, o bé el que necessitem? Aquí és on radica la major veracitat de les nostres vides.

Degut a l’entorn que un pot arribar a trobar-se, predominant la imatge l’estatus social i el sentir-se valorat per l’establert socialment, el ser pot centrar-se en la forma més que en el fons, en els fonaments de la nostra existència actual.

Cóm és que hi ha persones que, podent, no aconsegueixen certs objectius establerts com de lo millor en la seva societat? Per què no tots aconsegueixen allò que es proposen? La resposta es troba més enllà de lo terrenal. Ningú obté el que desitja, sinó el que necessita. Per això hi ha qui per més que desitgi i ho intenti, no aconsegueix obtenir el que desitja segons la seva ment.

El nostre procés evolutiu no consisteix en realitzar per a tenir i tenir, sinó en viure allò que li permetrà donar passos per a arribar a ell mateix i poder evolucionar, enlairar la seva ànima en aquest món terrenal.

No us desanimeu ni us enfadeu quan veieu que les coses no són com vosaltres voldríeu. El procés que un segueix no consisteix en obtenir i obtenir, vivint en l’abundància perquè sí, sinó en anar donant els passos adequats per a arribar a ell mateix i poder viure des de la seva veritable essència.

Els objectius poden ser uns desitjos mentals però no espirituals. Els objectius no existeixen en el procés d’un quan és conscient del seu ser, la seva vida i del sentit pel qual es troba on ara està. Els objectius venen a ser desitjos relacionats amb la societat i l’entorn que es troba. Llavors, la pregunta que vindria a continuació seria: 

-         No hem de tenir desitjos i objectius a la vida?

La resposta és:

-         No a nivell terrenal!

Un ha de viure els moments que se li presenten. Ha d’anar al seu interior per a saber d’ell, i allà trobarà totes les respostes i la manera d’actuar davant aquesta vida actual. Si haguéssim de ressaltar algun objectiu a la nostra vida, aquest seria el de portar a terme allò que un ha vingut a fer. Quan més sigui un mateix, més sentirà que tot el que necessiti li serà donat. Només ha de seguir el seu procés, sigui quin sigui, sabent que aquestes vivències i situacions el portaran a sí mateix i a despertar o a augmentar encara més la seva consciència.

El ser evolucionat no anhela, només accepta, sabent que tot està anant bé en el seu procés perquè ell pugui arribar a materialitzar el que ha vingut a fer.

Els anhels i objectius físics, terrenals, són mentals, són part de l’exterior d’un i de es pautes inculcades i establertes per a tots els de la societat que viu.

Ens trobem en temps de grans canvis interiors en cadascú. Des de l’any 202o, i sobre tot el 2021, ja se’ns va fer saber des de l’univers que era un temps per a redefinir la nostra vida i començar a crear els fonaments per a viure-la, tenint present que la nova vida estava relacionada amb el Gran Pla Diví de cadascú. He arribat a conèixer a persones que estan donant aquests passos, i puc dir que les seves vides estan canviant notablement per a un major bé i benestar interior de l’individu.

Els objectius, moltes vegades poden allunyar al ser del seu camí d’ascensió. Tot objectiu material, comporta un bloqueig i estancament del ser.

Quan els teus anhels procedeixen del teu interior, deixes de buscar i buscar per a aconseguir, deixant-te portar pel que pots arribar a viure, aprenent de tot el que se t’està donant i experimentant. Ja no anheles. Saps perfectament que ho aconseguiràs, i el que es fa, és obrir-se a tot el que la vida pot donar-te, sabent que això, és el més adequat per a tu. És llavors quan reps tot el que necessites, no tot el que desitges. Quan és el que necessita el teu ser et fa reflexionar per a trobar la llum en els aspectes interiors que estan relacionats amb el teu procés evolutiu. Un arriba a no esperar res, només s’obre per a rebre el que hagi de rebre, i a major consciència, fins i tot arribarà a saber el que li arribarà.  

Quan la persona ja flueix davant la vida i viu segons va sentint en el seu interior, llavors els passos a donar en el seu procés seran per a materialitzar allò que sent en el seu interior relacionat amb el sentit de la seva presència en aquesta vida.

Els grans mestres espirituals que han estat en aquest món, no anhelaven, només acceptaven i feien allò que sentien pel major bé de tots, i per a sentir la pau, la serenitat, l’amor i la plenitud dins de sí mateix.

En els temps que vivim, cada vegada més, hi ha sers que han començat a despertar la seva consciència, i alguns a augmentar-la a nivells més alts. Les seves vides s’estan estabilitzant i trobant el benestar, cada vegada més en ells.

No és qüestió de tenir objectius, sinó d’aprendre a acceptar tot allò que necessitem pel nostre procés, no sent tots conscients del que allò que la vida ens dóna està relacionat amb la nostra evolució interior.

Aquest és un dels passos a donar en aquesta nova vida que estem iniciant enguany. Molts de vosaltres notareu canvis en el vostre ser. Aquests seran deguts a la vostra predisposició de ser vosaltres mateixos. El vostre cor us parlarà i us xiuxiuejarà el sentit de la vostra presència en aquesta vida actual. Sentiu i sabreu l’adequat per a cadascú de vosaltres. 

Tot el comentat fins ara, ho podríem resumir dient que tot allò que podeu arribar a sentir en el vostre interior segons el vostre autoconeixement, accepteu-lo; i tot el que provingui de la vostra ment per a voler alguna cosa només regarà les arrels del vostre malestar, i més, si el desitjat no procedeix segons un voldria.

El procés és el que ens farà evolucionar. Ens farà aprendre independentment si arribem a l’objectiu o no. Hi ha qui no arriba, però ha adquirit uns coneixements i un aclariment d’aspectes de la seva vida que li han permès fer les paus amb ell mateix. El procés és la clau de la nostra evolució. L’aconseguir uns resultats segons un vol, a nivell terrenal, no és part del sentit pel qual va néixer en aquesta vida actual.

Tot el que pugueu arribar a necessitar us serà donat. Quan un accepta lo rebut, i des del seu interior percep el sentit del per què, llavors és quan superarà els moments viscut per a començar a sentir la relaxació, la pau i la serenitat interior.

La nostra vida té un sentit, per això cadascú, segueix un procés concret, perquè el que experimentarà estarà en acord amb els suposats objectius a voler aconseguir. Al final s’adonarà del bé que li ha produït viure el que ha viscut.

Tot procés prové de l’AMOR.

 

L'Acceptació

 

Sentint l'Essència

 

L'adversitat

 Avui vull presentar-vos aquestes paraules, en castellà, realitzades per Tina Turner degut a una entrevista que se li va fer, on l'adversitat a la seva vida va ser una de les fonts primordials perquè comencés a donar passos vers ella mateixa. Que tingueu una feliç setmana.

“La adversidad ha sido el mayor regalo que me ha dado la vida”

Tengo 83 años. Nací en Tennessee, mi madre nunca me quiso. Vivo en Suiza con mi marido. He tenido cuatro hijos, dos propios y dos de mi primer marido, que me maltrataba. Mi hijo mayor se suicidó en el 2018. Soy una superviviente nata, pero he aprendido que los problemas son oportunidades para crecer. Soy budista

¿Dónde ha encontrado la felicidad Tina Turner?

Dentro de mí. Al nutrir mi yo interior he podido crear y ­
atraer toda la felicidad que ahora disfruto. Y mi mayor deseo es ayudar a otros a ser verdaderamente felices también.

¿Todavía existe Anna Mae Bullock?

Anna Mae y Tina están fusionadas. Anna Mae ama la tranquilidad y la privacidad, y Tina ama todo tipo de expresión artística.

¿Cree en el destino?

Creo en la ley de causa y efecto. Todos tenemos la capacidad de crear y cambiar nuestro karma, es solo cuestión de aprovechar esa habilidad inherente. A través de mi desarrollo espiritual y de un duro trabajo, superé innumerables obstáculos y logré mis sueños.

Intentó suicidarse. ¿Quería morir?

Cuando tenía veintitantos años, sufría tanto que pensaba que la muerte era la única salida. Afortunadamente sobreviví y pronto sentí que tenía un propósito. Eso me permitió continuar hasta que encontré el budismo, que literalmente me salvó la vida.

Su primer marido la maltrató terriblemente; ¿cómo consiguió liberarse?

Poco después de intentar suicidarme, varias personas me sugirieron cantar Nam-myoho-renge-kyo y estudiar los principios budistas. Practicar el budismo me ayudó a liberarme al aumentar mi fuerza interior y ver mi vida con claridad. En cinco décadas he repetido ese mantra millones de veces.

¿Su revelación más transformadora?

Darme cuenta de que yo, y todos, tenemos una profunda fuente de resiliencia en nosotros. Los cambios positivos en nuestras vidas siempre comienzan con un cambio interior en nuestro corazón y actitud. Podemos transformar cualquier cosa para bien ampliando nuestra capacidad como seres humanos.

¿Qué espera hoy de la vida?

Disfruto el aquí y el ahora, me centro en el momento presente. Agradezco cada día de vida como un regalo.

¿Qué la convirtió en una leyenda viva?

Humildemente, me siento honrada de recibir esa consideración. Estoy contenta de que mi trabajo y la historia de mi vida hayan tocado a tanta gente. Quiero seguir alentando a tantas personas como pueda a que aprecien sus vidas. Si puedo ayudar a que una persona más sea feliz, entonces lo he logrado todo.

¿Qué ha entendido de la vida?

Al afrontar situaciones difíciles con alegría, con agradecimiento por estar vivos y con respeto hacia los demás, podemos mantener la paz en nuestros corazones y mentes.

¿Qué es lo importante?

Desarrollar la sabiduría, el coraje y la compasión. Estas son las características principales de la budeidad, esa felicidad que no depende de las circunstancias.

¿Y el perdón?

El perdón nos hace libres. Pero algunas personas tienen una idea equivocada del perdón. Perdonar a las personas por el mal que han hecho no es lo mismo que excusar sus acciones. Nadie puede escapar a los efectos de sus acciones. Por tanto, el perdón consiste más en cortar las cadenas de negatividad de lo que sea que nos ha causado dolor. Espiritualmente, el perdón es como una limpieza que nos ayuda a eliminar la energía negativa.

¿Qué añora de los escenarios?

Hay un momento y un lugar para todo, y este es mi maravilloso momento de jubilación. No lo cambiaría por nada.

Dice que en sus actuaciones había amor.

Siempre lo di todo. ¡Mi intención era crear un intercambio de energía, inspiración y amor con cada persona, y divertirme! Después, a menudo la sensación era una mezcla de color, luz, alegría y visiones de las muchas caras sonrientes que venían a verme.

Comenzó muy pronto a pedirle cosas al universo. ¿Le ha respondido?

Descubrí que la energía positiva que ponemos en el universo vuelve a nosotros. Pregúntese qué puedo hacer para mejorar las cosas para mí y para los demás. Cuando hagas todo lo posible para difundir la bondad y la compasión a todos los seres vivos, con paciencia y determinación, la bondad volverá a ti y tu fuerza crecerá.

¿El mayor regalo que le ha dado la vida?

La adversidad. Los mayores dones de la sabiduría a menudo se encuentran dentro de los mayores problemas a los que nos enfrentamos. Y con la mirada adecuada podemos aprovechar cada adversidad que nos depara la vida para aprender, crecer, y hacer realidad nuestros sueños. Esa es la belleza y el valor de transformar el veneno en medicina.

¿Y tiene algún regalo para nosotros?

Hallé esperanza donde no la había y seguí avanzando a pesar de las circunstancias, con la barbilla en alto. He creado una vida feliz creyendo en mí misma, y he hecho todo lo posible para dar amor e inspirar a otras personas, mostrarles que hay más alegría en sus corazones, que pueden hacer más y ser más cuando también creen en sí mismos. Hay un estado inquebrantable de alegría interior.

 

Més enllà de l'edat

 

Dins del món que vivim hi ha diferents aspectes, els quals ens porten a un viure segons els seus continguts, que comporten unes creences i maneres d’actuar segons l’establert i inculcat. Voldria comentar-vos unes paraules sobre un d’ells: l’edat de cadascú.

Abans que res vull dir-vos que la nostra presencia en aquesta vida no és per un motiu terrenal, sinó espiritual. Tot lo espiritual no aporta unes limitacions, sinó tot el contrari: unes capacitats per a poder materialitzar tot allò que sentim en el nostre interior i donar sentit a la nostra presència en aquest món actual.

En aquest planeta físic predomina lo material, la matèria, i tot allò que comporta una selecció dels sers segons l’establert en la societat, el país que ens trobem.

Hi ha varis efectes produïts pel fet de valorar l’edat que un té. Un d’ells, és la limitació de la nostra vida i la parcialitat de les nostres actuacions, tenint en compte segons l’edat que pot constar en el nostre DNI. Pot semblar que s’estigui tractant un tema superficial amb aquestes paraules, però no és així.

Us heu imaginat que no es tingui una edat establerta?

Som sers lliures i amb una ran capacitat per a realitzar més del que representa la nostra activitat diària.

L’edat està relacionada amb la forma, la imatge que un pot arribar a tenir segons el període encarnat en aquesta vida actual.

Imagineu-vos per un moment que en compte de tenir present l’edat d’un, es tingui en compte les seves capacitats i la visió creativa per a portar a terme allò que sent en el seu interior. Si es valorés el potencial interior de cadascú, la societat evolucionaria d’una manera molt més accelerada i el benestar aniria a més, tant a nivell personal com mundial.

Us sonen aquestes definicions?:

·         Fins als 18 anys un no arriba a ser “major d’edat”.

·         Millor tenir descendència fins als40 anys, més o menys si pot ser abans dels 35, molt millor.

·         Si ets un nen encara no saps el que és la vida.

·         Un dia ets jove, y a l’altre....

·         Més enllà dels 50 anys ja no estàs capacitat per a fer segons què.

·         Als 65 anys......la jubilació.

Sembla com si la nostra vida estigués seguint unes vies de tren, que en cada parada, s’ha de tenir en compte i aplicar una limitació pel nostre ser. Quantes persones tenen certa edat i semblen joves a nivell de vitalitat, estant preparades per a realitzar el que realitzaven fins llavors, havent-les obligat a deixar de treballar per a jubilar-se! Només és un exemple, així com als joves se’ls inculca que han de buscar una feina quan abans millor per a arribar a la vellesa amb una pensió més o menys raonable.

Sembla com si l’edat fos l’eix de les nostres vides.

La meva intenció amb aquestes paraules només és l’exposar i adonar-se de com la vida que s’està vivint no sempre es correspon amb el que un sent en el seu interior. Per cada any que vivim podem fer una gran celebració, però no perquè ja siguem més vells amb tot el que això representa a nivell de visió i actitud davant la vida. Clar que si podem celebrar el dia que vàrem néixer en aquest món per a viure la nostra existencial actual. Pot ser un motiu per a continuar amb el nostre procés evolutiu i compartir-lo amb les persones estimades. Per descomptat que en cada any hi ha un aprenentatge i el fet d’haver donat nous passos ves aquell qui som i per tot lo bo que s’ha pogut realitzar, i per això podem celebrar el nostre aniversari. Aquest hauria de ser el motiu d’aquesta celebració!

Tot i així, gran part de la nostra societat ens indica que ja som una mica més vells, o que ja tenim certa edat, que ja no estem capacitats i que en els seus moments haurem d’acceptar les limitacions que això comportarà: la nostra no capacitació per a fer segons què, el no tenir més descendència, el veure com el nostre cos es va deteriorant, el deixar de treballar per a rebre un import mensual la resta de la nostra vida,....En fi, tenint aquesta visió en la vida personal de cadascú portarà a moments on la incapacitat davant la vida es veurà reflectida, però no perquè no es pugui superar, sinó per l’acceptació de les creences imposades en el nostre entorn, tenint en compte que som part d’aquesta societat.

Vull dir-vos, i també per experiència pròpia, que l’edat no existeix en nosaltres, en el nostre procés evolutiu. Només són uns nombres establerts en aquest món. Som sers intemporals. La nostra Essència no és física, ni té una interpretació des de la forma, sinó des del fons del nostre ser. Res és el que sembla. Som sers il·limitats, lliures i amb grans capacitats a part de les manifestades en la suposada activitat quotidiana que un pot arribar a fer.   

 El món celestial ens està recordant constantment que som sers intemporals que no tenim una edat existencial. Som il·limitats i amb un gran potencial espiritual que ens permet manifestar-nos plenament expressant aquell qui en veritat som.

No tingueu en compte l’edat que teniu. El vostre potencial és immens. Aquest potencial pot ser manifestat en qualsevol moment de la vostra vida. No existeix l’edat per a portar a terme allò que sentiu. No hi ha una edat per a tal o qual cosa, sinó per a quan vosaltres vulgueu. No mireu de tant en tant el vostre DNI, perquè aquest document només serveis per a la burocràcia d’aquest món, i aquesta, és una manera de controlar i seleccionar als sers que l’habiten, creant les diferències que es perceben.

Vosaltres sou eterns. La vostra ànima no viu en el temps, sinó en l’Ara, en el present constantment. Les creences fan que la ment predomini a la vida d’un. Aquestes creences procedeixen d’haver decidit predominar la ment a la vostra vida. A partir d’aquí, s’han creat els dolors, el malestar, les infravaloracions, l’egoisme i la manca de respecte vers aquells que no accepten l’establert a la seva societat. Les creences potencien les limitacions i els distanciaments en aquest món. 

Creeu el vostre món sense tenir present les limitacions establertes des del vostre entorn! Llavors és quan ajudareu als altres que us envolten a donar passos per a ser ells mateixos.

Vosaltres podeu en qualsevol moment de la vostra via portar a terme allò que sentiu fer! Viviu en el present i el vostre potencial es veurà reflectit en la materialització de la vostra vida.

La nostra essència espiritual no té edat senzillament és.

No tingueu present els anys que teniu, perquè esteu capacitats per a ser vosaltres mateixos, en qualsevol moment del vostre procés.

Sent aquell qui ets i l’alegria de viure en tu. Llavors, és quan la felicitat se sentirà constantment a la vostra vida. Ella non depèn de l’edat, sinó de la vostra connexió amb vosaltres mateixos, del vostre procés d’autoconeixement i l’adquisició d’una consciència que cada vegada anirà a més. Llavors només podreu esperar lo millor.

Des de la nostra Llar Celestial ens transmeten que no existeix l’edat no sou l’edat que teniu ara, sinó aquell ser que sentiu dins de vosaltres.

Quan més sigueu vosaltres, menys en compte es tindrà el temps transcorregut des que vàreu néixer.

Sou Amor, no esforç.

Sou sers eterns perquè la vostra existència continuarà a d’altres nivells.

Més enllà de l’edat et trobes tu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.