dijous, 26 de febrer de 2015

El ritme de cada ànima

El camí de l’Ascensió no ens pertany, ni tan sols uns quants el segueixen. Tota ànima segueix el sender vers la seva plena evolució. Tots accedim a aquest procés amb un llibre d’instruccions on podem llegir:
·         Per més que es pressioni l’accelerador, podent-ho fer a voluntat, la nostra ànima no anirà més ràpida en el seu aprenentatge. Tota evolució comporta una instrucció i l’haver-la integrat en un mateix. No el voler córrer més, s’arribarà abans.
·         Quan la nostra velocitat no es correspon amb la nostra capacitat d’absorció i integració de l’aprés, el ser ha de preparar-se per a l’assimilació del viscut. Quan no és així, es desharmonitza i bloqueja el seu procés.
·         No es pot anar més lent a voluntat la lentitud inconscient us portarà a una acceleració del vostre aprenentatge a través del malestar el mateix en el sentit de l’accelerament.
·         Cada ànima necessita d’un ritme concret per a poder enlairar la seva vibració. Aquest està sincronitzat amb el que ha vingut a fer en aquesta vida i tot el seu contingut.
·         Acceptant el ritme individual arribem a manifestar allò que hem vingut a fer en aquesta vida.
·         Es recomana fluir i no voler obtenir una velocitat concreta, perquè ànima i ser han d’estar sintonitzats, i perquè això succeeixi, la consciència ha de fer presència en un. Quan aquesta apareix, o s’obté cert nivell, llavors, un deixa de voler arribar abans a algun lloc o situació, o no voler experimentar una situació important per a la nostra ànima.
·         Conclusió: Flueix. Segueix el teu curs i accepta’l. Aprèn del que vius i sent la teva naturalesa en el teu interior. Tota la resta vindrà per si sol en el moment adequat. Llavors, tot serà segons les teves necessitats i creacions.

Quan la nostra consciència comença a donar passos importants vers el seu enlairament i puja esglaons de l’Ascensió, és quan comencem a adonar-nos d’una manera més notable, de tota energia de menor vibració a la nostra. Aquesta presa de consciència ens fa, alhora, acceptar, comprendre i respectar el ritme de cadascú.
Sent nosaltres, ens enlairem. Sent l’aprés segons el nostre exterior, ens limitem i estanquem.
Sovint veiem com en una parella, els dos membres segueixen ritmes diferents. Una part pot estar molt interessada en arribar a conèixer-se ella mateix, en canvi, l’altre part sembla que no li interessin tots aquests temes de tipus “espiritual”. Els interessos i l’actitud davant de la vida semblen distanciar-se dels de l’altre part de la parella. Sembla, llavors, que cadascú segueix un camí diferent a la vida, en relació a quan es van conèixer per primer cop.
Sabeu què? No heu d’espantar-vos ni començar a tenir pensaments no del tot positius en relació a la vostra parella.
Quan algú comença a veure un cert suposat distanciament en relació a l’altre, vol dir que la llum del seu interior li il·lumina la situació o relació, començant a veure d’una manera clara, o millor, el que està vivint, podent adonar-se de tot allò que no vibra com ell. Quan vibres en un grau 5, per exemple, acceptes tot el del teu nivell o superior, però t’adones amb una gran notorietat  tot allò que no vibra com tu. Aquest pas és bo pel teu ser. Vol dir que comences a adonar-te quan no estem sent nosaltres o no ens trobem en el camí, potser, adequat pel nostre benestar.
Aquí és on hem de començar a ser tolerants, a confiar i a reafirmar-nos d’una manera més notable, per a viure segons nosaltres som.
Un primer pas és adonar-nos en quin nivell ens trobàvem abans d’arribar al nostre ara actual. Què fer en aquests casos?
Ha de prevaldre l’estable, no l’inestable.
Ha de prevaldre el benestar en tu. El teu cor, potser comença a ser escoltat pel teu ser.
Sabeu que un ser il·luminat pot amb una multitud de foscor? Poder veure la Llum en el nostre camí ens permet donar els passos adequats per a continuar el nostre procés a voluntat. Quan vivim en la foscor, en la no consciència, anem a cegues sense saber del camí. Necessitem una Llum, un far on tenir una referència per a dirigir-nos vers nosaltres mateixos.
Quan comences a donar-te compte que els vostres dos camins no van igual, vol dir que comences a veure la Llum de la Veritat de la teva vida. Aquesta Llum no serà desaprofitada perquè pot servir-te de guia per a la teva parella o família. Conec situacions on un membre de la parella és conscient de la seva presència en el lloc on està. Això li facilita arrelar-se en els pilars de la seva essència amorosa i poder, així, ajudar a la seva parella i família a avançar pel camí de la Llum, creant uns fonaments on l’amor, la confiança, el respecte i l’enteniment siguin els patrons de la nostra etapa en les seves relacions.
Els temps canvies. Tot canvia. Per què ens aferrem a un tipus de relació potser obsoleta i sense sortida? Quan ens mantenim en unes creences, una cultura i maneres de ser externes, la nostra vida comença a “morir en vida”.
Cada una de vosaltres, estimades ànimes despertes, sou la Llum pel vostre entorn i relacions. Senzillament sigueu vosaltres, i deixeu que tot sigui. Mostreu la vostra harmonia interior, el vostre amor vers qui us envolta, i deixeu que la vostra presència s’encarregui d’enlairar als altres, també.
Quan els dos membres d’una parella segueixen ritmes diferents, això no és dolent, i penseu que la de major vibració ajuda als de menor vibració. Precisament estàs on estàs, per a ajudar als altres, sent tu, i per a poder-te reafirmar en el teu camí. Sigues tu en tot moment, sentint l’amor i el benestar en tu. No temis i confia que la vida escolta les teves pregàries i té en compte la teva manera de ser. Et mereixes el millor, però per això, has de sentir aquell qui ets dins teu. Les conseqüències derivades d’aquesta actitud i presència davant la vida, et permetrà atraure només el millor, no tan sols per a tu, sinó també, per a tots aquells que t’envolten.
Seguir ritmes diferents no és un problema, sinó una oportunitat perquè cadascú doni un pas més en el seu procés d’Ascensió.
Tu que comences a adonar-te, potser, d’aquest fet en el teu entorn, no temis, estima ànima, perquè la teva presència està fent que cadascú es recol·loqui en el seu lloc, i tu ets font de llum i amor perquè així sigui. Tots hem vingut a aquest planeta per a portar a terme part d’un Pla Diví Superior. deixem que cadascú faci la seva part, i tingues present, que la teva part és just allò que sents que has de fer en el teu cor. Escolta’l!, i porta a terme allò que sents dins teu. Serà el just i adequat per a tots, perquè quan tu ets tu, estàs ajudant que tots puguin ser ells mateixos.   
Necessitem, a vegades, uns referents, perquè volem però no sabem com fer-ho. Tu pots ser aquest referent per a la teva parella o família.
Sigues tu, i allò que sentis, fes-ho, sigui el que sigui, sense pors, perquè al vida vol somriure’t i recolzar-te en el teu camí. Així és amb tu i amb totes les ànimes encarnades.
Ets una benedicció pel teu entorn. Deixa que la teva Llum il·lumini el camí de les tenebres perquè puguin viure els que t’envolten.
Gràcies per ser i estar.


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

dissabte, 21 de febrer de 2015

Encuentros para el mes de marzo

Hola!

Us presento a continuació les noves trobades pel mes de març.
Com sempre, els que esteu interessats i vulgueu assistir, haureu d'enviar un e-mail a la direcció del document adjunt (propaganda).

Una abraçada



dijous, 19 de febrer de 2015

Sentint la Divinitat

En algun moment he tingut la sensació que hauria de deixar d’expressar el que sento, el que un sent quan connecta amb la seva divinitat. Ja ho he exposat en altres paraules escrites al llarg d’un temps cap a aquí. Per instants he tingut l’impuls de deixar d’escriure sobre el que sent un ser quan es converteix en divinitat o s’unifica amb ella. És una cosa personal, individual, el trajecte que ha de fer-se perquè així sigui. Hi ha una porta a obrir, però és un mateix qui ha de donar els passos, i davant d’ella, obrir-la per a sentir la majestuositat d’aquell qui ets. El camí ja està indicat, així com els possibles símptomes que poden manifestar-se a l’interior de cadascú.
Alguna vegada m’he arribat a plantejar el fet de deixar d’expressar amb paraules el que sento o se sent quan un es dirigeix al seu interior i deixa que la seva veritable essència es manifesti i li faci saber de la seva naturalesa i les conseqüències que un pot arribar a sentir i percebre a l’estar connectat amb ella,... amb un mateix.
Tot i així, alguna cosa m’impulsa a continuar fent-ho. Els meus acompanyants aproven la meva insistència, amb diferents paraules, encara que sempre s’arriba als mateixos símptomes perquè no podem deixar de sentir la nostra essència.
Ets Déu. Ets Divinitat encarnada i quan el raciocini del ser que habita en el teu cos comença a adonar-se que és molt més que matèria, llavors, el miracle comença a manifestar-se al llarg de la resta de la seva vida.
El camí continua. El flux existencial en el qual tots estem immersos ens porta a estats més enllà del nostre present. Aquests estats interiors són els que ens permetran veure la Llum i poder sentir l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. La teva Llum va irradiant-se més enllà d’on et trobes, perquè no hi ha limitacions ni temporalitats al llarg del teu camí. (Pausa).
Per això, a vegades, em ve una sensació conforme si haig de continuar transmetent tot el que un pot arribar a sentir, percebre i veure des de la connexió amb qui som, des de la nostra Divinitat, perquè només un mateix pot arribar a sentir la seva pròpia essència.
No són paraules boniques, ni dolces, sinó la Realitat des del cantó de la Divinitat, no des de la nostra humanitat. Més enllà de lo dens i material, es troba la nostra ànima amb un sentit superior, aliè a qualsevol creença terrenal.
El procés ha de fer-ho un mateix per a apreciar i sentir el que en altres escrits i missatges he pogut arribar a transmetre. El que heu llegit no és una utopia o una irrealitat fruit de la meva imaginació o aïllament i no identificació amb les cultures, religions, costums i tradicions que m’envolten. Tot això pertany a un passat, i al ser humà, no a la vostra veritable essència. Quan ens identifiquem amb alguna cosa del nostre entorn, procedent d’unes generacions anteriors, ancestrals potser, comencem llavors, a etiquetar-nos i a identificar-nos amb alguna cosa que la majoria de les vegades no pertany a la nostra essència i a l’energia actual que vivim.
De diferents maneres i situacions, fins ara, us he anat mostrant el que podem arribar a sentir i trobar-nos, sent nosaltres. Aquest “ser nosaltres” és la connexió amb qui en veritat som,...amb DÉU.
El camí porta a la humanitat vers la seva Divinitat. Tots els senders porten al camí principal per a transmutar l’humà en diví. Aquest és el procés que està seguint la humanitat en els temps actuals. Estem deixant enrere aquell qui vàrem ser per a donar pas a qui realment som. No ets qui veus en el mirall, sinó el que representa aquest ser encarnat. Aquest sentit no és racional, sinó espiritual, i des de la consciència és quan el ser en evolució pot veure la Llum de qui és i la capacitat de sentir amb intensitat i emoció aquesta energia d’alta vibració que habita en ell.
És plenitud i un amor sentit en el més profund d’un mateix el que t’obre les portes de tota comprensió sobre l’hagut i per haver. La saviesa emergeix de tu mateix, però no abans de sentir a voluntat, amb plena voluntat i emoció els més alts sentiments més sublims que puguin arribar a existir a l’univers. Quan et fons amb ell, llavors sents la unicitat en tu i t’adones, amb una gran claredat, del camí a seguir a partir d’aquests moments a la teva vida, així com una visió superior del nostre estimat planeta i tot el que està succeint en ell. Sents conforme tot està anat bé i cadascú té un paper important què fer per a qui té al seu costat. Aquesta funció no és humana, sinó divina.
Sents el teu veritable potencial en tu, emanant de tu i en el teu interior, a cada una de les teves cèl·lules. T’adones de la responsabilitat del teu ser a la teva pròpia vida i en la dels altres. Sents una harmonia absoluta en la vida, adonant-te del perfecte ordre que tot es troba. És la teva identificació amb l’humà, amb lo terrenal que t’aïlla  i et distreu de la veritable direcció a seguir i de la Veritat Universal en tu, en els altres i del nostre estimat planeta. Tot té sentit.
A mesura que vaig escrivint, m’adono que torno a expressar aspectes que el ser pot sentir quan està connectat, unificat amb la seva essència divina. El camí l’ha de fer cadascú. És llavors quan, en el seu moment, podràs sentir el llegit, dit i anhelat, no només per mi, sinó per d’altres sers que indiquen quina és la nostra direcció. És cadascú que ha d’arribar a ell mateix.
Escolteu el vostre cor! Ell us dirà què fer i el cóm.
Sé que algun dia vosaltres també sentireu el que sento en aquests moments en el meu interior. No és alguna cosa que només uns pocs poden sentir-lo. És part de tu, de la teva essència, i per tant, tots, absolutament tots, podem sentir la nostra divinitat si ens obrim a ella.
Sento tant d’Amor en mi! Us parlo des del meu cor obert al vostre.
Som Amor, i només existeix l’AMOR.
Aquesta energia, la de més alta vibració existent en tot, no només en l’univers, sinó en el firmament, és la que produeix l’alliberament de tot allò que no es correspon amb la teva essència, la teva veritable essència. Al final, arribarem a deixar, fins i tot, la matèria per a continuar el nostre camí des d’altres dimensions etèries.
És l’Amor qui us porta a vosaltres mateixos.
És l’Amor qui obre les portes de la vostra realització.
És l’Amor qui us concedeix la saviesa.
És des de l’Amor que pots sentir qui ets amb tot el teu resplendor i emoció.
El que vius és Amor, encara que sigui no desitjat.
El que t’ha succeït a la teva vida, ha estat des de l’Amor.
L’Amor no t’ha fet patir ni t’ha creat dolor. L’Amor t’ha permès aprendre del succeït perquè puguis arribar a ser tu.
L’Amor t’ha obert les portes perquè puguis veure clar. No ha creat les injustícies, però sí el sentiment adequat per a tu per a adonar-te de la necessitat de la igualtat i la tolerància.
El creat ha estat fruit de la no connexió amb la teva veritable essència. Llavors, els teus passos t’han portat al dolor, patiment, misèria o desgràcia segons les teves paraules, però res d’això és, perquè tot tendeix a l’equilibri, i quan ens allunyem de nosaltres mateixos, creem el desequilibri, però fins i tot apartant-nos de nosaltres mateixos, l’Amor fa que vulguis tornar a trobar-te i saber de tu.
Ets DÉU. No ho recordes? Oh, sí!, ja ho crec que ets Déus. Potser no desitges el millor per a tu i els sers estimats? Veus? Del teu interior emergeix la teva essència demanant pas. Malgrat tot, has arribat fins aquí, amb tot el que has viscut i cóm ho has viscut. Alguna cosa de dins teu t’empeny a continuar, donant-te alè i forces, encara que no sàpigues d’on procedeixen, per a poder continuar el teu camí. Escolta el teu cor! Escolta el teu interior! Sabràs llavors, el per què de tot i què fer.
Nosaltres som els creadors del viscut en cada A  ra del nostre procés. Sent l’Amor en tu i veuràs la sortida de la teva situació i la Llum que t’acompanya en tot moment, que t’abraça i guia en el teu camí. Escolta la veu del teu interior.
Quan sentim l’Amor en nosaltres i som Un amb ell, la immensitat de la plenitud serà en nosaltres. En ella, som transportats a la nostra veritable Llar, mostrant-nos aquell qui som amb tota la nostra majestuositat.
SENTIU, estimades ànimes! SENTIU aquell qui sou! Sent vosaltres, res haureu de témer, perquè sereu portades vers la vostra màxima presentació al món amb tot el vostre Resplandor, Llum, Serenitat, Harmonia, Calidesa, Tendresa, Comprensió, Acceptació, Despreocupació, Pau, Calma, Assossegament absolut, Deixadesa a les mans de la Font que et va crear, Visió clara,............i més connotacions, sentiments i fins i tot emocions, que no poden ser expressades amb paraules humanes. No hi ha lèxic suficient per a poder expressar el que un sent quan és ell.
SENT estimada ànima, i deixa que aquell qui ets et guiï en el camí vers a tu. Llavors sabràs, comprendràs i veuràs la Realitat i la Veritat de la teva existència en aquests instants de la teva evolució encarnada.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dijous, 12 de febrer de 2015

La Força de la Paraula

La paraula desprèn una energia que ens envolta i ens fa manifestar una manera de ser. Quan aquest tipus d’energia ens ha envoltat una, dues, cent, vint mil vegades, es transforma en part de nosaltres, de manera que ens arrela i potencia l’energia inicial que hem manifestat.
Quan la nostra paraula es mostra i sona a l’aire a través nostre, crea uns pilars energètics en nosaltres que ens permet construir un camí concret, una manera de ser.
La nostra paraula té força. Té poder perquè ens representa i dóna peu a un reforçament de les nostres creences, a l’energia amb la qual estem vibrant en el moment de manifestar el contingut de la nostra veu.
 La paraula té poder, un poder segons la intencionalitat de qui l’expressi. És energia amb una vibració concreta. Algú pot necessitar aquesta energia. Ens podem apropar a ell i transmetre-li. A través d’ella, pot ressorgir del seu estat abatut o enfonsar-se més. Tot depèn, en part, de l’energia amb la qual tu t’expresses.
Quan el que surt dels teus llavis són sons i paraules de limitació, estancament, decaïment, víctima, incapacitat, insult o menyspreu, ens està indicant cóm ens trobem i quin tipus d’energia hi ha dins nostre, és a dir, quina energia som nosaltres ara. Tots aquests símptomes comentats és part d’un procés d’auto anul·lació com a ser. Ens anul·lem quan comencem a posar la nostra vida a les mans del nostre exterior. Comencem a acceptar situacions, coses, que no ens agraden o no estem d’acord, i així, la bola de neu es va fent més i més gran a mesura que va passant el temps, els anys. 
En les sessions individuals que vaig fent, em trobo amb situacions que tenen a veure en la recuperació del poder interior de cadascú. Durant anys l’han anat cedint a algú o alguna cosa que no es corresponia amb el que un sentia en veritat. Quan cedim el nostre poder interior, la nostra vida, a les mans d’algú o alguna cosa que no ens fa estar bé amb nosaltres mateixos, amb el temps es produeix un allunyament  de nosaltres mateixos amb la nostra ànima, i una incapacitat inicial de poder transformar tot el que s’ha creat fins llavors per a arribar a estar un bé amb sí mateix novament. La bola de neu és tan gran que, al contemplar-la ens sembla immensa, apareixent, a vegades, una sensació d’incapacitat per a tornar a ser nosaltres i sentir-nos bé.
Quan les nostres paraules comencen a mostrar símptomes d’auto anul·lació i menyspreu vers nosaltres, és que la nostra ànima està demanant ajuda en veu alta perquè algú, començant per nosaltres, l’ajudi,....l’ajudem. aquestes paraules deriven vers una actitud davant la vida, veient com nosaltres, ens anem apagant fins arribar a un punt de creadors de dolor per tot el relacionat amb el viscut.
Aquest dolor interior, emocional, i fins i tot físic, estan representats per la nostra expressió oral. Les nostres paraules demanen ajuda quan comencen a emetre expressions del tipus: “això és molt difícil, “a la meva edat ja no em faràs canviar”, “no es pot”, “Uff!, ja no puc més!”, “cada dia em trobo més cansat i desencantat de la vida”, “ja no sé què fer”, “a la vida, si no t’ho fas tu, no t’ho fa ningú”, “estic molt cansat de la vida, es molt dura”,....Us sonen aquestes paraules? Podríem afegir moltes d’altres, però només són un exemple, una mostra de com la nostra paraula ens parla de nosaltres mateixos, de com ens trobem i ens sentim.
Una paraula pot ser un alè d’energia per a restablir la nostra vida, una glop d’aire nou per a ressorgir de les cendres en les quals ens trobàvem.
Una paraula pot enlairar la nostra ànima i poder continuar el nostre camí.
Si sabéssim de la importància que representa cada una de les nostres expressions orals, els nostres llavis, sovint, es segellarien per a no manifestar la densitat que les nostres creences poguessin arribar a tenir!
Tot l’escoltat arriba al nostre interior, i des d’allà, ens apuntala per a continuar el camí, o ens abat per a frenar el nostre procés segons sentim en el nostre cor.
Tota paraula comporta una energia u s has arribat a un punt on et veus envoltat per una gran bola de neu, només es necessita calidesa per a desfer-la i poder veure el centre del teu interior demanant a crits poder-se manifestar i que l’escoltis d’una vegada per totes. És amb l’Amor que pots abatre tota suposada adversitat que creus tenir a la teva vida. Res d’això és, només les teves percepcions basades en la negació de qui ets. Quan t’empoderes i aconsegueixes alliberar-te de tot el superficial o distorsionat, llavors ho veus clar i notes la teva plena presència manifestant-se a través teu, desfent-se amb gran nitidesa el que va ser resistències i pors en un passat.
Només existeix l’AMOR. Quan aquest no se sent ni es manifesta, començant per tu mateix, és quan comencen a aparèixer les siluetes de la por i les resistències. La por no existeix com a tal, només és la identificació amb el que tu no ets, i la ignorància del veritable ser que ets. La por et fa distorsionar tota la realitat, creant una falsa veritat a la teva vida, que amb el temps la generalitzes amb tots perquè per a tu, és real. 
Només existeix l’AMOR. Quan, en algun moment del nostre procés no estem sent nosaltres, estem cedint el nostre ser a alguna cosa aliena a nosaltres. Quan ho fem, ens adaptem a alguna cosa que no ens correspon en el nostre camí com a sers únics que som.
Les paraules són manifestacions d’aquests estats interiors. Podem escoltar a algú i saber la seva sincronització amb la seva ànima i el seu veritable ser. També podem escoltar a algú i molestar-nos amb les seves expressions i maneres de parlar. Podem diferenciar l’harmonitza’t i l’inestable d’un amb només escoltar les seves paraules.
Quan encarnem ens van donar una eina valuosa, poderosa i creadora. L’ús que fem d’ella, ens permetrà morir, encara que sigui en vida, o gaudir de la benedicció de la nostra existència en aquests moments creant harmonia, assossegament, calma i irradiant l’Amor de la nostra naturalesa, allà per on anem.
Quan nosaltres repetim una i una altra vegada un tipus d’expressió o paraules, això està creant un tipus d’energia concreta, depèn de l’expressa’t. Enteneu ara, el per què repetir una frase de pensament positiu vàries vegades per a identificar-nos amb ella? Perquè al fer-ho, les nostres vibracions canviaran, perquè estarem regant la nostra terra fèrtil interior amb paraules positives amb energia d’alta vibració. Al crear unes bases d’aquest tipus, la nostra manera de ser canviarà, per tant, la nostra actitud davant la vida també. a partir d’ara serà més positiva i amorosa. 
Cada paraula emesa ens retrata davant els altres i ens crea més energia en nosaltres de la que expressem. És un cercle que ens alimenta i ens fa créixer alhora. Depèn del que emetis, així et trobaràs i t’endinsaràs més en aquest estat, segons les energies que et trobis.
Vigileu el que dieu, perquè serà el vostre propi aliment i el d’aquells que us envoltaran i estaran amb vosaltres.
SENTIU l’Amor en vosaltres!, i sentint-lo, només haureu de deixar-vos emportar per ell.
Sentiu la Pau en el vostre interior, i des de l’assossegament, sabreu què dir en tot moment.
La vostra paraula us fa avançar o retrocedir, tot depèn de qui l’expressi, si el cor o la vostra ment.
Deixeu que el vostre cor guiï els vostres passos i recordeu que, a vegades, val més un silenci que una paraula
Que les vostres ens facin saber a tots el veritable ser que sou, aquest ser amorós, omnipotent, majestuós i irradiant amb tot el seu resplendor, l’AMOR que sou.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.



dijous, 5 de febrer de 2015

Vosaltres sou l'esperat

Vosaltres sou l’esperat. No mireu al cel esperant trobar algun indici sobre la vinguda anunciada. El que fins fa poc temps del vostre ser se us ha anat comunicant no es troba en les altures del firmament, sinó en vosaltres, en el receptacle interior de cadascú. El vostre cor us parla d’això. Quan enlaireu els ulls per a trobar alguna cosa nova apropant-se a la vostra Terra, mireu en la direcció incorrecta i no trobareu l’anunciat.
No mireu! Sentiu i trobareu!
Allò que espereu no és aliè a vosaltres, sinó part de vosaltres.
Allò que anheleu no es troba a l’exterior, sinó a l’interior.
Vosaltres sou el canvi, la resurrecció de la nova terra.
No cerqueu!, obriu-vos i trobareu el camí vers el que heu vingut a materialitzar. No importa el que sou ara, ni els condicionaments o aptituds que podeu arribar a tenir en aquests moments. Res d’això importa en aquest instant que llegeixes aquestes paraules. L’important és el que fas ara tu amb el teu ara actual, el teu present. Aquest ara et portarà a l’aprenentatge o a la Veritat, a la Llum del teu camí. Quan la vegis, ja no preguntaràs ni voldràs buscar, perquè sempre s’ha trobat en tu allò que necessites a cada instant i la clau mestra que obre el bagul de l’alliberament i la teva llibertat per a decidir el camí, la direcció a seguir. Ets poderosa, estimada, amb el teu lliure albir.
Els teus ulls t’han portat a una distorsió del creat. Tanca’ls i llavors veuràs. Crea el silenci i la quietud en tu, i sabràs del veritable sentit de la teva existència i del paradís. Aquest es troba en el teu interior. Sempre ha existit, encara que l’haguessis ignorat per la visió física que t’ha portat a identificar-te amb unes creences alienes al teu ser.
Benvinguda, estimada ànima, al desaferrament del que va ser en tu per a donar pas al nou ser demanant pas dins teu per a manifestar-se amb tot el seu resplendor.
Durant segles se us ha anat anunciant la vinguda d’un nou messies, una nova energia superior a la que vivíem en aquells moments. Bé, doncs aquest moment ha arribat i a qui la humanitat està esperant és a TU.
La Terra sembla despertar de la seva somnolència. Desperta i badalla amb força. Tu ets part d’ella i li dones la mà per a enlairar les seves energies i despertar la consciència en cadascú. En el silenci escoltareu les veus de tots els cors conscients unificant-se per a avançar junts a través del sender de l’enlairament de les ànimes. Cors de diferents races de sers s’alliberen de les seves etiquetes per a crear una de sola: la dels Cors Desperts.
Ells ens parlen, ens guien i ens vetllen en moments determinats quan el nostre ser sembla defallir. Just quan més ho necessitem, una veu interior ens xiuxiueja per a encoratjar-nos a continuar el nostre camí vers una direcció concreta, una passarel·la que creua de l’ahir a l’avui, del que va ser, al que som. Altres ànimes s’uneixen a nosaltres per a fer un sol cor a la Terra i aixecar la veu de la Pau, l’Assossegament i l’Amor.
Tu ets una d’aquestes ànimes que l’humà en procés vers la seva divinitat està anhelant. No espereu que de fora, alguna cosa o algú vingui a vosaltres, perquè allò que hi ha a fora només és una manifestació de l’interior. El que cerques es troba en tu, estimada ànima. Quan sentis l’energia del nou en tu, llavors deixaràs de buscar.
Tu ets la clau que obre la força del teu ser. Tu ets el brollador desitjat per a beure l’aigua de la vida. Font que emana lluminositat i aliment etern s’arrecera en el teu interior per a alimentar aquell qui tu en veritat ets.
No sents la dolça melodia de la saviesa que habita en el teu ser?
Sents el teu cor vibrar enlairant les teves emocions fins el més alt de la teva Divinitat? Quant d’Amor hi ha en tu! Quanta dolçor vessant per tot el teu ser! Tots poden beure i alimentar-se de la teva presència perquè tu ets el ser anunciat al llarg del temps. Aquell qui ens va anunciat la seva nova vinguda, ja es troba en cadascú que ha alliberat la seva dualitat per a mostrar la majestuositat i bellesa del seu veritable ser.
Obriu els cors, estimats germans, perquè serà el camí a seguir. Ell us portarà al més alt del vostre trajecte espiritual. Mirar al cel us donarà la conformitat de qui sou. Contemplar el firmament us farà sentir la immensitat que sou dins de la humilitat.
 Avui és un gran dia perquè el teu cor t’ha fet sentir, llegint aquestes paraules. Sent i deixa al porta oberta perquè la teva humanitat s’esplaï i aquell qui ets pugui bressolar l’humà del teu ser i transcendir la densitat que encara pot haver en tu, en ple Amor vessant vers tots els racons del nostre estimat planeta.
No espereu un sol ser, perquè els molts es convertiran en un de sol, i tu ets part d’aquesta Unicitat engrandint-se per a poder abraçar a tot el pleneta i la nostra estimada humanitat. Una humanitat que va avançant vers la divinitat.
Sent qui ets, i apareixerà la il·limitació en tu. Veuràs el teu camí estenent-se i engrandint-se, on els obstacles desapareixeran per a donar pas a la fluïdesa i el sentir-te estimat i acompanyat per qui són els teus germans en veritat. No són uns, són tots aquells que el teu cor pugui percebre segons el grau de consciència que pots tenir en aquests moments.
Ets tan gran, estimada ànima!, que la teva matèria queda petita per a albergar tota la teva essència. La teva Llum resplendeix a cada aurora, il·luminant el camí a seguir. El teu Amor esvaeix les muralles i separacions posades al llarg de la no consciència.
Ens trobem en els temps anunciats. Tu ets part d’aquest procés.
No espereu, perquè a qui esperes, és a tu.
Obra el teu cor, perquè és la guia de la teva nova etapa en aquest procés d’Ascensió.  
Tu ets el Camí i la Font de Vida del teu ser.
La teva ànima galopa als quatre vents, allunyant-se del patiment i dolor.
Cada un dels passos que doneu a partir d’ara, faran regar les noves llavors plantades d’un temps cap a aquí, on els fruits seran recollits i l’inestable es convertirà en estable, la foscor desapareixerà i els nous sers que habiten aquest planeta començaran a manifestar-se, creant harmonia i germanor en la nova Terra.

Us honrem a tots per estar en aquests moments tan importants pel vostre planeta.
Us estimem i us acompanyem en la vostra decisió de servir a la Font Superior.

El Cel està en vosaltres i us custodia a cada pas donat des del cor.

Sou beneïts i estimats.


dimarts, 3 de febrer de 2015

Per a aquesta setmana

Avui dimarts, dia 3, tornarem a estar en antena a les 20h fins a les 21h, en el programa “Els Treballadors de la Llum” d’Ondas y Radios 2000. Pels qui no pugueu escoltar-lo en directe, en el seu moment ja el posaré gravat en aquesta pàgina, a no ser que vulgueu entrar vosaltres mateixos a www.ivoox.com i allà el trobareu posant el meu nom, així com els anteriors ja realitzats.

També us recordo que els dimecres, de 20h a 21h, continuem amb les trobades de MEDITARIA a Les Franqueses en el Centre SOL. T.:625540399 (Asunción). A tots els que vulgueu assistir, agrairíem la vostra confirmació trucant al telèfon donat.

I per acabar, el proper dissabte per la tarda, dia 7, es realitzarà el Taller CONNECTANT AMB EL NOSTRE SER, incloent dos tallers en aquesta trobada: la connexió amb el nostre nen interior i la nostra part femenina (el matrimoni sagrat: la unió de l’essència femenina i masculina en cada ser). Per a confirmar assistència, enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com


Una abraçada