dijous, 26 de juny de 2014

Sobre la saviesa

Passejant pel camp, després de fer un petit descans a prop d’un brollador natural que es trobava en mig d’uns arbres, un mestre va preguntà als seus deixebles:
-         Per què esteu aquí, ara vosaltres?
-         Mestre – va respondre un -, tu ens has dit que et seguíssim.
-         I per què m’has seguit?
-         Perquè vull saber més sobre mi mateix – va dir un.
-         Creus que amb mi trobaràs el que busques?
-         Sí, mestre. Des que estic amb tu m’he adonat d’aspectes de mi que no era conscient abans – va dir.
-         Jo estic aquí – va dir un altre – perquè estic aprenent.
-         Què és el que estàs aprenent? – va preguntà el tutor amb una expressió benèvola i ferma alhora.
-         No ho sé, mestre, però em sento molt millor. Em sento millor quan estic a la natura.
-         Llavors – va continuar el mestre -, amb qui estàs aprenent, amb la naturalesa o amb mi?
Després d’uns instants de silenci, el jove va dir:
-         Amb tu, perquè estant amb tu, he arribat a apreciar la naturalesa.
De sobte, un dels deixebles d’aquell petit grup, que fins ara restara en silenci, va preguntà al seu mentor:
-         Mestre, què has après de nosaltres?
Ell va respondre:
-         A apreciar la bellesa del meu entorn i sentir el camí de la meva ànima. La vostra presència dóna sentit a la meva. Em sento honrat i agraït pel fet que esteu avui amb mi perquè la meva ànima ha necessitat que sigui un aprenent davant vostre.
-         Llavors, quina diferència hi ha entre tu i nosaltres?- va preguntar un altre.
-         La mateixa que dos grans d’arròs – li va dir.
-         Si som iguals – continuà preguntant l’alumne –, per  què estem aquí?
-         Per a aprendre que vosaltres sou la font de la vostra saviesa, i no jo.
 
Va haver un silenci curt. A continuació continuà dient:
-         Vosaltres sou la saviesa que trobeu. Recordeu i trobareu les respostes que us feu cada dia. Al final us adonareu que no existeixen les preguntes sinó sentir el camí.
-         Ah! – va intervenir un altre dels cinc deixebles que en aquells moments es trobaven allà – llavors tu sents i nosaltres preguntem. No fas preguntes, sinó que sents les respostes.
El mestre va fer un petit somrís, i després va dir:
-         Sentir aquell qui sou us portarà a la saviesa.
 
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 23 de juny de 2014

Darrera MEDITARIA en dissabte


Vull comunicar-vos que aquest proper dissabte, dia 28, realitzarem la darrera trobada de MEDITARIA en dissabte, com sempre, de les 18h fins a les 20h.

Gràcies a tots els que heu assistit fins el moment. La sensació d’Unicitat, Germanor, i a vegades, alguna que altra llàgrima emanada del cor han omplert aquests espais durant un dissabte al mes.

Per a tots aquells que vulgueu assistir, agrairíem la vostra confirmació trucant al Centre LA FONT: 938455556 (dilluns matí tancat).


En aquest darrer dia, dedicarem part de la trobada a una participació més directa amb vosaltres, al poder realitzar aquelles preguntes relacionades amb la vida, l’existència o el nostre camí que no sempre hem entès el per què d’ell, o fins ara, no hem trobat una resposta al viscut o succeït.


Us esperem a tots els que sentiu la crida de MEDITARIA.

Allà ens veurem!

 

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 19 de juny de 2014

Una tarda amb Jesús

              Avui vull presentar-vos un fragment d’una trobada amb Jesús en relació a la seva alimentació i la instrucció essènia.

Des del meu cor, per a tots vosaltres.

 
-         Quan més pur és el ser lliurat al Pare, menys permet les densitats en ell. L’aliment físic també s’ha de tenir present en el procés – em diu.

-         Vas menjar carn algun cop? – li pregunto.

-         Quan ho vaig fer, vaig compartir el Pare en mi amb tots els qui m’envoltaven. Algun cop vaig menjar-ne, a l’igual que algun cop vaig fer dejú i beneïa els fruits de la terra que aquesta m’oferia. Encara que hagués ingerit aliments de procedència dels nostres germans (els animals) no va impedir que portés a terme el que vaig venir a fer.

-         ...

-         Els vostres temps són diferents als meus (com a ser encarnat). Podeu arribar a ser vosaltres, recolzats per l’energia que us acompanya. Podeu alimentar-vos de diferent manera a com jo ho vaig fer. L’aliment que prengueu  facilitarà el vostre procés. Ara ja és més normal menjar diferent a algú que teniu al costat. Les opcions i oportunitats són més diverses. Escolteu el vostre cor i sabreu què ingerir. Alguns de vosaltres us heu adonat que fins i tot podeu alimentar-vos sense la matèria.

-         ...

-         La vostra ànima sap el camí a seguir. Sap el que necessita. Deixeu-vos emportar pel que sentiu. (Pausa). El que jo ingeria em permetia portar a terme la Voluntat del Pare aquí a la Terra.

-         ...

-         Busqueu la puresa d’esperit, ment i cos. Sentiu l’Amor en vosaltres i us dirà quin és el millor aliment per a vosaltres.

-         Encara que algun cop menjaves carns o peixos, podríem dir que predominava els fruits de la terra? – dic.

-         Cadascú s’ha d’alimentar segons el seu procés. No us centreu en algun tipus en concret, sinó en allò que sentiu dins vostre. Aquesta serà la millor alimentació per la vostra ànima. El vostre cos també l’està ajudant.

-         I la teva instrucció essènia?

-         Vaig aprendre de mi, i el camí de la puresa. La instrucció que vaig rebre per part d’ells, va ser fonamental per a entendre’m i a tots aquells que m’hauria de trobar després. Tenia sentit en el seu moment. Hi havia aspectes basats amb la forma. Actualment, per a un ser adormit, encara pot anar bé recordar tal com transmetíem. Ara els temps han canviat i allò que es va transmetre, hi ha aspectes que en aquests temps, ja no són necessaris. L’energia és diferent.

-         ...

-         Quan es dirigeix a la puresa del ser, hom s’adona que no cal portar als temps actuals tal com es feia llavors. El fons continua sent vigent per ajudar al vostre món. La manera de fer-ho, ja no en molts aspectes. Eren uns temps, i ara són uns altres.

-         ...

-         El ser humà pot arribar a la manifestació del què ha vingut a fer segons la Voluntat del Pare, d’una manera molt més senzilla i simple. Són aspectes essenis, però cal saber que la forma ja no és la mateixa. Com diríeu, tot és més directe i senzill, sense el ritualisme o la forma de llavors.

-         Des de l’Energia Crística tot és pur i responsabilitat per part de cada membre de la humanitat. L’Amor és en nosaltres, i és des de la puresa i el potencial interior, de la nostra essència, de cadascú, que podem arribar a mostrar aquell qui som – li comento.

-         Cadascú ha d’escoltar el seu cor. Respecteu les diferències entre vosaltres, i deixeu que la vostra presència il·lumini a aquells que us vindran i necessitaran del Pare a través vostre.

 

Gràcies Mestre, amic i germà. Gràcies.

 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

dilluns, 16 de juny de 2014

MEDITARIA a Les Franqueses: darrera trobada


Vull comunicar-vos que el proper dimecres, dia 18, es realitzarà la darrera trobada de MEDITARIA a Les Franqueses (Granollers) d’aquest curs.

Gràcies a tots els que heu anat assistint al llarg d’aquestes setmanes.

Per a aquest darrer dia, dedicarem gran part de la sessió a les vostres preguntes i dubtes relacionades amb la vida, l’existència i la no comprensió sobre els temps actuals. Deixarem que la vostra paraula sigui la porta oberta a una comprensió del vostre interior.

Farem un espai perquè pugueu plantejar aquelles situacions que, a part de vosaltres, hi hagi d’altres que també els puguem ajudar

 

Vull donar les gràcies amb anticipació per la vostra participació, d’aquells que assistireu, per compartir els vostres anhels per a connectar amb aquell qui som.

Pels qui vulgueu assistir, podeu trucar al 654636582 / 938465293 (Maria Rosa).

 

Una abraçada

dijous, 12 de juny de 2014

Amb David sobre el Tot i els canvis en el ser

 
       Hola David!
Ell assenteix amb el cap, alhora que respon:
-         Hola, bona tarda!
-         Què és el Tot per a tu?
-         Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua?
-         Cap – li responc.
-         Bé. Tu i jo som dues gotes d’aigua que, o bé pertanyem a un cabdal d’aigua d’un riu o dues gotes que cauen des dels núvols en un lloc concret que permeten regar aquelles terres o convertir-nos en gel perquè quan arribi el moment del desgel, poder alimentar a les terres corresponents o donar de beure als sers que allà habiten. (Petita pausa). Cadascú pertany a un Tot, com a l’exemple que t’he posat de ser, podent ser un riu, un núvol, o qualsevol altre medi per a arribar a la Terra. (Nova pausa). Aquest riu o mitjà pel qual estem nosaltres aquí, té una finalitat, i un sentit major, que és el d’alimentar a tots aquells que comparteixen  aquest espai en mig de l’univers anomenat Terra, encara que alguns la coneixen com a Gaia, Pachamama, etc. Hi ha una intencionalitat superior i aquesta, té a veure amb l’Amor.
A continuació em mira i amb els seus ulls plens d’entusiasme i serenitat alhora, continua dient-me:
-         Aquest Tot que m’has preguntat, és l’Amor. És l’essència que a tots ens uneix, i ens va apropant els uns als altres, fent que la Unicitat entre els membres d’aquest planeta sigui cada vegada mejor. Tot tendeix a l’equilibri. Així ha de ser i és el procés que la humanitat està seguint. (Pausa llarga). Pertanyem a un Intencionalitat Superior, en connexió amb l’Univers i tots els sers que l’habiten.
-         No és només amb la Terra? – pregunto.
-         És com si estiguéssim dins d’un Gran Pla Superior, on tots tenen la seva funció. Hi ha moltes gotes distribuïdes al llarg del firmament. Hi ha altres nivells de vida que també necessiten de les gotes que allà abasteixen. Tots estem units. La nostra existència ajuda els ajuda, i ells ens estan ajudant a nosaltres. Diferents formes de vida a l’uníson – diu com esperançat i ferm alhora. El que tu fas, repercuteix en mi. El que nosaltres fem, repercuteix en ells. Som part de l’univers, i el nostre grau de consciència enlaira a totes les ànimes. El nostre procedir fa que d’altres sers d’altres dimensions, també puguin continuar el seu camí d’evolució. Com bé saps i dius, no estem sols. Tots estem units, i la Unicitat que abans he comentat, no només és pels habitants de la Terra, sinó a nivell universal.
-        
-         Una vegada vas dir un exemple que representa el que estem ara comentant. És com aquell joc de les madones russes, on una figura russa està continguda dins d’una altre i aquesta altre, en una altra. Tot està relacionat i inclòs en un sentit superior. al final trobarem l’Amor, amb totes les seves conseqüències.
-         I aquest amor és el que fa que ara el món es trobi com està – afegeixo.
-         Així és. Tot és sincronització, i a mesura que anem sentint el record de qui som la divinitat que som, més canvis s’aniran produint. Quan l’amor fa presència a les nostres vides, produeix canvis en nosaltres i el nostre entorn. Esvaeix el passat per a donar lloc al potencial espiritual de cadascú en el present. Les limitacions aniran a menys. La Voluntat de cadascú, a més. El cor del ser humà prendrà el paper que li correspon per a portar a terme allò pel qual ha vingut a aquest món. Ens trobem en una simple i amorosa sincronicitat, on tots estem units des del cor. Quan més ressonem amb ell, i escoltem la seva guia, més anirem apropant-nos els uns als altres, i més s’enlairarà el planeta Terra, alhora.
-         No podem quedar-nos enrere, pel que estàs dient – comento.
-         Un arbre pot deixar de créixer quan se li abona la terra i se’l rega cada dia? Impossible!. Una gota de pluja pot quedar permanentment en suspensió mentre està caient, trobant-se ja a prop del terra? No! – respon ell mateix. La tendència és dirigir-nos a l’entorn i moments idonis per a la nostra ànima i el que hem vingut a fer. No podem donar l’esquena a l’amor. Pots resistir-te i no acceptar el que està succeint, però el malestar creat és gran. Estem units i interrelacionats, i quan vols sortir de la unió amb els teus semblants, et sents cada vegada més perdut i desemparat. Amb el temps, ens adonem que només ens queda un camí: el de l’acceptació. Quan acceptem, llavors tot comença a sincronitzar-se perquè puguis avançar i sanar la teva condició humana per a arribar al Déu que ets. És llavors quan la vida flueix i comences a sentir el benestar dins teu.
-         Segons tu – pregunto a David -, què es el que més costa acceptar al ser encara no conscient?
-         El nou. Acostumats a viure, sentir i actuar des de la por, el no conèixer alguna cosa nova, es tanca en si mateix, en la falsa seguretat del que coneix, encara que li aporti malestar. El desaferrament de l’obtingut i viscut fins ara. Una vegada deixes que el que va ser no tingui presència en el teu present, llavors és quan comencen a sentir en nosaltres que alguna cosa nova ens depara per a un major bé nostre. Apareixen les incerteses, els dubtes, la desconfiança moltes vegades, però només és l’ indici que el nostre interior ens empeny al canvi, a dirigir-nos vers nosaltres mateixos. No és dolent sentir i viure tot això. És part de la nostra sanació i alliberament del passat. Pot ser nou per a nosaltres, i les pors han pogut portar a aquest ser a arrecerar-se en el conegut. És quan es produeix l’aferrament a qui no som. No sempre el nou és acceptat. (Pausa). Quan més conscient sigui aquest ser, menys por tindrà per a avançar ers el seu recordar i sentir la plenitud i la llibertat de ser ell.
-         Segons tu, creus que podem fer alguna cosa per algú que coneixem que es negui al canvi?
-         Respecta la seva decisió, i siguis tu. Les energies del teu se, de la teva presència amb ell, alleugerà els seus temors i li reconfortarà el fet de tenir una referència per a seguir: tu! No hem d’interferir en el procés d’algú que veiem que podem ajudar-lo. Deixeu que segueixi el seu camí. Quan necessiti una mà, allà podràs estar, però respecta la seva decisió. Volem ajudar a qui ens envolta, però no tots estan disposats a deixar-se ajudar. (Petita pausa). Acabo de dir que siguis tu mateix. Quan la llum d’un brilla amb la intensitat, il·lumina el camí a seguir dels que l’envolten i poden trobar-se perduts en aquell moment. Sigues tu i brilla com una gran llum. Un far està allà, quiet en el lloc adequat per a saber on dirigir-nos. Sigues així tu com un far que està en la discreció, però permet il·luminar el camí. La foscor s’esvairà, i si el ser està preparat, veurà què fer i cap on dirigir-se. Deixem que cada ànima triï el següent pas. Tu, sigues tu. És així com podem ajudar als altres. (Pausa). Respectant el que es coneix com a lliure albir de cadascú, és com més ajudarem, sent nosaltres en tot moment. Sentiu l’Amor en vosaltres! Sentiu la Pau en el vostre interior!, i actueu segons el vostre cor us dicti. No dubteu. No us qüestioneu. Accepteu i sigueu aquell qui sou.
-         El que està succeint en els nostres temps, podríem dir que és degut a una sanació planetària, a la instauració de l’Amor aquí?
-         El que succeeix és posar a cadascú en el lloc que li correspon. Els ciments d’un passat ja no tenen lloc en el present. La visió de la vida d’anys passats, tampoc tenen lloc ara. Les consciències ja no són les mateixes, nosaltres hem “crescut”, i per tant, no podem continuar portant la mateixa roba, els mateixos vestits que fa trenta, quaranta o cinquanta anys enrere. Ja nos ens caben. Hem de posar-nos uns més en acord a com som nosaltres actualment. (Pausa). Moltes ànimes ja s’han anat d’aquest planeta, però hi hauran moltes més que també ho faran. L’Amor posa a cadascú en el seu lloc perquè els que habitin aquest espai on ens trobem, puguin continuar portant a terme la Intencionalitat Divina Universal, i poder manifestar la divinitat que cadascú és. 
-         Gràcies David, novament, per aquesta trobada i poder transmetre les teves paraules per a tots aquells que les necessitin. Gràcies.
-         A tu – em respon.

 

dilluns, 9 de juny de 2014

Sobre les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR


Em complau anunciar-vos l’espai on es realitzaran les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR per a la segona quinzena de juliol.
Es faran al centre del poble, a cinc minuts de l’estació del tren, a ESBIOESFERA, (www.escolaesbioesfera.cat ) un espai/escola i restaurant on, no només podreu gaudir d’un lloc de tranquil·litat i benestar, fent un bon àpat natural, havent recollit els productes del seu propi hort,  sinó que ara també, podreu disposar d’un racó on poder alimentar la nostra ànima.  
Agraeixo a Gemma i en Jordi per acceptar que les Jornades i possibles activitats, de més endavant, puguin ser portades a terme a Cardedeu, en el seu espai.
GRÀCIES!
Us faig saber, també, que les trobades de MEDITARIA, a partir de la setmana vinent, dijous 12,, també es faran a ESBIOESFERA, com sempre a les 20h. fins a finals de juliol que és quan acabarem aquesta temporada a Cardedeu.  
 

dijous, 5 de juny de 2014

Sentint la pau en el cabdal de l'Amor

I les aigües continuen el seu curs cabdal avall. Flueixen. Segueixen l’impuls que les porten al descans etern de la mar.
El riu té el sentit d’acollir cada gota existent com una mare recull, adreça i nodreix al seu fill.
Tot és harmonia. Tot és pau i bellesa. Per allà on passo veig la bellesa de la creació alineada, davant meu, per a entendre el meu sentit en aquest espai i la meva pròpia existència a la meva vida. Una simbiosi plena de tendresa i amor. El meu cor percep aquesta amorositat i calidesa de ser acompanyat, guiat i protegit en tot moment, adonant-me que la meva presència nodreix, també, al meu entorn.
Com la gota en mig d’una immensitat en moviment, així em sento, però alhora comprès, respectat i estimat.
Em deixo emportar pel que sento en el meu cor, on la serenor, el lliurament absolut a les mans del cabdal en el qual em trobo i el sentit d’agraïment, alhora, fan que la meva ment ja no tingui el protagonisme de temps passats. Quan la ment reposa, la pau es manifesta. Quan el pensar deixa de ser l’eix del meu camí, la intuïció crea els camins vers la resolució molt abans que una planificació. Tot intuïtiu.
Em deixo emportar vers la plena realització del què he vingut a fer. La meva ànima s’expandeix i s’allibera, enlairant-se fins a deixar enrere els núvols que no em permetien veure la Llar d’on procedeixo.
Sóc aigua cristallina en aquests instants, on el fluir del meu pas és portat per la guia del meu cor.
Viure sentint la plenitud de ser d’una dimensió que no es correspon amb l’actual i sentir amb tota la seva majestuositat aquell qui ets, fa que el fet de trobar-te encarnat, puguis gaudir de la saviesa de recordar qui ets, entenent el sentit de la meva existència aquí on sóc.
Com les aigües d’un riu, que saben que per allà passen no és permanent, així la meva estància on sóc, ara i aquí, també és temporal i efímera. El cabdal continua el seu curs, així nosaltres també anem creuant el paisatge de l’alliberament del nostre passat per a sentir la divinitat que som en cada una de les nostres cèl·lules.
Totes les gotes del petit riu, donen bellesa a l’entorn. Així la meva ànima encarnada sosté l’espai on ara em trobo. Com les ones d’una pedra que cau en un llac d’aigües tranquil·les, així, la nostra presència actua més enllà d’on som. Les nostres vibracions creen els fonaments d’aquest món on vivim i la humanitat que ens agermana.
Placidesa en el transcurs del meu procés inunden de pau i serenitat tot el meu ser.
Les influències de l’exterior van quedar enrere, sentint la força d’aquell qui sóc en mi. Sento en tot moment què fer, i quan en algun moment he hagut d’anar al meu interior per a trobar la decisió més adequada tan per mi com per a tots, llavors, en aquest estat de silenci i obertura interior, la Llum de la Llar, ha fet que pugui veure clar.
Calma absoluta en el transcurs del procés. Deixar-se anar al curs de l’existència superior a la qual pertanys. Amor. Senzillament Amor. Planerament Amor. Simplesa, senzillesa y harmonia absolutes quan ens alliberament a les mans de la Font, del nostre Creador. Som part d’ell. Som Divinitat d’una Divinitat Superior. Som part d’ella, i quan així ho permetem degut a la nostra consciència, tot flueix. Tot està en perfecte ordre. Tot és. Tot ho tenim. Nosaltres som. Quan som, l’acceptació del nostre present ens enlaira i ens permet sentir a Déu, la divinitat que som. La nostra essència és divina. Tot el que no sigui pur i cristal·lí, és aprenentatge. Al obtenir-lo, anem recordant qui som, i quan més ho fem, més ens deixem anar i vivim des del cor, perquè és a través d’ell que podrem arribar a nosaltres.
Les aigües continuen el seu curs. Sers de llum ens acompanyen al llarg de tot el trajecte.
Gaudiu del vostre present, sentint la naturalesa que sou.
No hi ha res en vosaltres que no hagi estat creat per l’amor de la vostra essència. Accepteu! Sentiu l’Amor en el vostre interior y deixeu que la vostra ment prengui el lloc que li correspon, no el que ara té a la vostra vida.
El vostre cor està esperant el moment per a portar-vos a la realització de la vostra Voluntat. Els vostres anhels són llum en el vostre camí, no les vostres organitzacions i preocupacions.
Res d’això existeix quan sents la força del riu en tu, sent gota i, alhora, part important del curs al qual pertany. Tot el riu està representat en tu. El Tot està en tu. Ets l’essència del Tot, de l’Univers, el qual està esperant el teu despertat i obertura de portes perquè ell es pugui manifestar a través teu.
Deixa que el curs continuï. Confia i tingues la Fe necessària que allò que vius et portarà a tu.
Aquest riu, amb el temps canviarà, perquè a la forma, no hi ha res permanent. Ara estàs dibuixant la bellesa tal com és en aquest entorn. Deixa que tot segueixi el seu curs, per a modificar i mostrar la bellesa en tot moment, sigui quin sigui el decorat.
Només Amor existeix en nosaltres.
Només Amor podem esperar i irradiar.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.