dijous, 28 de març de 2013

Sentir qui sóc



Estic emocionat. Els meus ulls vessen llàgrimes al sentir la fortalesa del nostre interior. Seguint l’empeny del que sentim en el nostre cor, fa que la teva vida vagi transformant-se per a obrir la porta del que tant sents dins teu i que et fa portar allà on el teu veritable ser es troba en el més alt del teu present.
 
És tanta l’emoció que estic sentint en aquests moments que els meus ulls netegen les impureses de la impotència creada al llarg dels anys.
 
Allò que un sent amb una força inusual que et porta a donar els passos fins a trobar-te just en aquell instant on la teva creativitat es mostra com un volcà amorós fent-te sentir com el ser més especial fora del teu cos estant en ell, és el que hi ha dins teu que has de dedicar la teva vida a allò.
 
La força que un té és tal que el que pot succeir al teu entorn queda petit en relació a l’amor que t’empeny a ser tu.
 
Sí!, sento aquesta força en mi, sabedor que cadascú dels que m’envolten també la posseeixen. Sento la intensitat de l’amor de la nostra essència innata, portant-me a acceptar i a adonar-me a través del sentir, que tota la teva existència és única, i aquesta implica a tots els que es troben al teu costat; i d’alguna manera, allò que sents i fas segons aquesta força que emana del més profund de la teva naturalesa, també fon les resistències que poden haver en el teu entorn perquè el que sents pugui portar-se a terme. Saps això i molt més.
 
Hi ha tant potencial amorós en cada ser humà, que el terme humà deixa de tenir sentit.
 
Alguna cosa dins teu t’empeny vers alguna cosa que potser, ni tan sols tu, ets conscient d’allò. No ho ignoris. No ho rebutgis, perquè encara que hagis viscut la vida que has viscut, la vida et depara alguna cosa millor per a tu. No importa en quin moment et trobis ni el que estàs fent. Sent l’amor en tu i aquest t’empenyerà vers l’amor manifestat que realment ets.  
 
És tal la força que tenim que només amb la nostra voluntat persistent podem abatre tot el mur que ens impedeix avançar.
 
És tal la intensitat que sento en aquests moments en el meu interior que no hi ha limitacions pel meu ser. No puc deixar de plorar, però no per tristesa o impotència acumulada, sinó per l’emoció i l’amor que se’m permet mostrar d’aquell qui sóc en veritat.
 
Els meus dits tremolen pel que sento.
 
La força de l’Amor et fa avançar i és des de l’Amor, que la teva vida obra les portes vers on has d’arribar.
 
Deixa’t emportar per ell!
 
Deixa que la teva nau existencial sigui guiada per l’essència de qui et va crear!
 
No hi ha res més commovedor que sentir com ets portat cap a la magnificència del que has vingut a fer. La il·lusió és gran. L’emoció.......sublim.
 
Sento l’Amor d’on procedeixo. En aquest estat res del que visc i succeeix a la meva dimensió sembla tenir valor més enllà del que es percep. No hi ha res a témer. No hi ha res pel que us hagueu d’inquietar. Allò que viviu i experimenteu no us portarà a un coneixement terrenal, sinó a una saviesa divina que habita en cadascú de vosaltres. 
 
No sou qui sou. Allò que sentiu us indica el camí a seguir. Us condueix a unes decisions per a arribar al vostre benestar.
 
És tant el potencial i la força del vostre interior que sentir-la i endinsar-se a ella obriria les muntanyes perquè poguéssiu arribar a la glòria de qui sou sense adversitats possibles que fins ara heu creat vosaltres mateixos.
 
Només l’Amor que hi ha en vosaltres mateixos pot obrir la porta de la vostra divinitat i realització en la vostra encarnació actual. Res us pot frenar, perquè el Déu que sou desfà el gel del vostre passat que es troba davant el vostre present. 
 
Així és la força del vostre interior. Aquest és la força que teniu cadascú. Torno a repetir: CADASCÚ!
 
Sentiu qui sou!
 
És tanta l’emoció que sento que el meu cor, obert de bat a bat, sent la unicitat amb cadascú de vosaltres. Sé que alguns us trobeu a una distància molt llunyana a la meva, però no és així com ho sento, perquè és com si estiguéssim tots junts ara i aquí.
 
Sento tant d’Amor dins meu, que fa que la meva ànima s’enlaira i senti el Pare i a la Llar en mi!
 
No defalliu, estimats germans distribuïts al llarg dels cinc continents d’aquest món que hem acordat venir i experimentar amb la matèria!
 
No deixeu que el desalè aparegui, perquè la vostra voluntat i el que sentiu en el vostre interior us empeny cap a la Llum del vostre camí!
 
Confieu i tingueu Fe! Arribarà el dia que el que sentireu us portarà a no valorar el que ara valoreu i us atrapa. Arribarà el dia que la Llum de la que us estic parlant us semblarà irreal perquè us alliberarà de la vostra condició humana.
 
Res del que us transmeto pertany a la realitat que coneixeu, i alhora, tot aquest potencial es troba ja en el vostre interior, des del primer dia que vareu néixer.
 
Us estic parlant del veritable Amor que sou, del veritable ser que habita dins de cadascú de vosaltres i la capacitat que teniu de poder-lo activar i manifestar segons la plena llibertat que se us ha concedit. Feu-la servir per a dirigir-vos allà on el vostre cor us indica!
 
Vull dir-vos que teniu el meu Amor que us recolza i us dóna el coratge des dels nivells superiors de la nostra consciència, perquè així és la meva voluntat. No temeu perquè no esteu sols, i o ho dic per la meva presència en cadascú de vosaltres, sinó perquè la Llar es troba amb vosaltres i us mimen i estimen incondicionalment en tot moment del vostre procés.
 
Algun dia tots ens retrobarem sentint el que ara sento, i llavors ens abraçarem, creant una sola Llum, transcendint el nostre estimat planeta, vers nivells que denotaran que el Pla Diví pel qual hem nascut una i una altra vegada en aquest racó de l’univers haurà finalitzat satisfactòriament.
 
Sento la calmada plenitud, la gran Pau i l’Amor del Pare en mi, i des d’aquest estat us dic:
 
“Estimats germans, deixeu que l’Amor sigui en vosaltres. Sentiu-lo i lliureu el vostre timó a aquell que us va creà”.
 
 
 
Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dilluns, 25 de març de 2013

La Llum de les Paraules (71)


"Més fort seràs quan t’alliberis i deixis de controlar"
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 21 de març de 2013

Sobre el nou Papa



Avui voldria dir-vos unes paraules sobre un esdeveniment que va ressonar al llarg de tots els mitjans de comunicació: l’elecció del nou Papa.
No vull entrar parlant de la persona. No crec que sigui adequat parlar del seu ser. Això cadascú sent en el seu cor o té el coneixement de la seva vida. No vull endinsar-me en aquest camp, però el que si m’agradaria comentar es el paper que representarà de cara a l’església catòlica i el Vaticà.
Per moments tinc una temptació d’expressar-me sense analitzar les paraules per a mostrar el que vull transmetre-us, tal qual, sense cap filtre, però sincerament, haig de contenir-me per a poder transmetre-us de la manera més amorosa i equilibrada el que sento que haig de dir-vos.
Just veure aparèixer al nou Papa pel balcó del Vaticà vaig començà a tenir una visió al respecte, i al dia següent arriba a les meves mans, a través de diferents fonts d’internet, una sèrie d’informació i reportatges que confirmaren el que havia percebut.
A vegades l’univers t’ho confirma per altres mitjans.
El que ara exposaré és clar i nítid, acompanyant-me en el seu moment, d’una intensa sensació de veracitat i les energies del que succeiria en el seu moment amb aquest regnat. Al llarg de tota aquesta setmana he anat sabent comentaris d’ell que van més enllà de la paraula física. Haig de dir que visc, capto i actuo des de les energies, i aquestes, us haig de dir que aquest Papa donarà que parlar.
Si algú que està llegint aquestes paraules li poden arribar a molestar, agrairia que no continués, degut que el rebut sobre els nous temps amb aquesta nova etapa papal, res de les expectatives humanes arribaran a ser. Si volem que en un camp floreixin flors, deixem de plantar cactus amb llargues espines.
No es una crítica, ni un judici el que transmetré. Això seria massa vanitós per la meva part i no és aquesta la intenció. Senzillament exposaré el sentit i rebut més enllà del racional.
Hi ha senyals que sabent-les llegir entre línies, anunciaven el que ara diré. Només pretenc anunciar i posar llum a un esdeveniment mediàtic des de la humilitat del meu ser.
Francesc I, el nou Papa, posarà fi a la “Iglesia Catòlica”. L’entitat del Vaticà, com a entitat, conté les energies d’un llop ferotge que domina i controla el camí a seguir dels anomenats creients en el seva religió. El control, l’ambició i el poder reguen les seves arrels. Entitat estancada i corrupta que es nega a obrir el seu cor i enlairar el ser al seu nivell de divinitat ( i vull dir que estic parlant de l’entitat, no de les persones en sí, tenint present que hi ha sers dins del Vaticà que el que senten no poden manifestar-ho degut als dirigents ocults que es troben en ell i fora d’ell).
Vaig veure com un corder sumís, d’aspecte dòcil i humil es dirigia vers l’entrada del Vaticà, i una vegada allà l’esperaven els més ferotges i agressius llops famolencs disposats a liquidar a qualsevol que no s’adapti a les seves normes. El nou Papa entrarà al Vaticà, però aquest se’l menjarà.
Serà un Papa que posarà fi al que coneixem avui com a Església Catòlica. Amb ell acabarà una etapa i començarà una de nova amb el seu successor.
Deixeu que tot sigui, perquè l’univers està posant cada cosa al seu lloc. El ser humà necessita fer canvis en si mateix, i per això, el rol de l’Església Catòlica farà reflexionar a molts sobre el seu paper. Fins ara ha ajudat a molts sers per a sortir del seu estat, però després, l’ànima necessita seguir el seu camí i la religió l’acota. El sostre cada vegada anirà baixant més, arribant a un punt on el que succeirà i es dicti des de l’estancament de més alt grau d’aquesta religió, deixarà de tenir sentit.
Quan rebo les energies del seu “regnat”, sento un gran malestar en el meu interior.
L’ovella no està sola. El llop “negre”, ferotge, apareixerà. Res serà el previst.
Estic aquí, no per a transmetre la por, sinó per a donar-vos a conèixer que el vostre recordar i l’obertura del cor permetrà que tot sigui amb el menor dramatisme possible.
No espereu grans canvis, i si aquests succeeixen, potser no s’ajustaran al previst per la ment racional.
Deixeu que aquells que ostenten el poder donin els passos que hagin de donar. Ells mateixos es delataran i la vostra integritat farà que tot es restableixi segons la Voluntat Divina.
El que sento només confirma el que tu i jo, en el fons sabem, i és que un nou món està apareixent, i l’ocult i estancat ha de ser transmutat, deixant que la Llum mostri el que no pertany a l’Amor i a la Paraula del nostre estimat Mestre Jesús.
Continueu amb el vostre camí seguint la veu del vostre cor. D’aquesta manera res haureu de témer. El que no provingui del cor té els dies comptats.
Deixeu que aquest nou Papa faci el seu paper com cadascú de nosaltres el nostre. A través d’ell, un gran canvi es produirà.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 18 de març de 2013

El Seminari SENTIR! a Mallorca

 

Em complau poder-vos comunicar, i sobre tot, a aquells que us trobeu a les Illes Balears, que el proper mes d’abril es realitzarà una xerrada presentació del Seminari “SENTIR!” i la realització de la primera part a la illa de Mallorca, concretament, a la població de Manacor.

En el document adjunt veureu els dies i la informació per a posar-vos en contacte respecte a aquests esdeveniments.

 
Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 
 
Si voleu que aquestes activitats es realitzin al vostre centre, espai o població, podeu trucar al 606098752 (Jordi), o bé, enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com
 

 

dijous, 14 de març de 2013

Al teatre

Com cada dia, m’apropo a la taquilla. Trec la meva cartera, demano una entrada a la noia de la finestreta, recullo el bitllet i m’aparto dient “bona nit”.

A continuació entro al recinte i creu les portes que donen a la sala. A través del corredor amb certa pendent busco el meu lloc a prop de l’escenari per a no perdre’m cap detall ni paraula del que succeirà.

M’assec a la butaca corresponent, i una vegada allà em predisposo a fixar la mirada davant meu. Avui pot ser diferent. Avui puc veure el que tant anhelo. Cada dia el mateix ritual. Espero poder veure algun dia el que els meus somnis em diuen. Vull veure realitzat els meus anhels quan tinc els ulls tancats. Avui pot ser el dia adequat.

Miro l’hora i, com jo, altres sers van aposentant-se als seus seients. Estiguis on estiguis, la visió és perfecte, encara que personalment prefereixo estar en el centre per a poder veure tot l’espai de l’obra.

Les llums s’apaguen. El meu cor comença a bategar més ràpidament, al saber que el que tant he somniat, avui pot ser materialitzat. D’altres han anat venint fins a veure realitzat el que tant han desitjat al llarg de molt de temps. Una vegada es veu plasmat davant teu, es realitza fora del local on em trobo. Les seves vides canvien i ja no tornen per aquí. Avui espero que sigui el meu torn. Porto temps esperant. Avui pot ser el gran dia.

Les llums amaguen tota presència, donant peu a una tènue lluminositat enfocant al centre del teatre. No se sent cap remor. Tots esperen que sigui el seu torn. Tots expectants per veure si avui ens ha tocat a nosaltres. Som molts els que ens trobem avui aquí. La platea està totalment plena de sers que han escoltat la crida del seu torn. Avui pot ser el meu. Així ho espero.

De sobte, com si de cap lloc en concret fos, se sent una melodia procedent de darrera el teló. Aquest es va aixecant lentament. Veiem una llum que se’ns permet veure l’entarimat que tenim davant. Enfoca al seu centre.

Quan la cortina ja ens ha activat el nostre desig que avui puc ser jo l’afortunat, una foscor omple d’expectació als assistents, mentre una veu suau m’arriba al cor:

-        Per què esperes tant? Per què la rutina diària de venir aquí per a saber si ha arribat la teva hora?

Hi ha un profund silenci en tota la sala, alhora que aquestes paraules ressonen en el meu interior.

-        Penses veure el teu camí realitzat, com si aquesta escenificació et permetés donar els passos que tu ja saps. (Pausa). La Llum crea la teva voluntat. Aquí veuràs el que ja saps, i per tant, el que aprecies en aquest escenari no és nou per a tu, encara que no recordis que en el seu moment ja vas crear el que veuràs.

A continuació, la llum tènue que il·luminava el centre de l’entarimat comença a ofuscar-se i s’inicia la representació.

Mentre aquesta va durar, el temps va desaparèixer. Van passar uns setanta minuts, semblant com si només haguessin passat un parell d’ells.

La representació va finalitzar i els aplaudiments dels assistents van donar la conformitat de l’actuat. Tots excepte un, que es va aixecar del seu seient i entusiasmadament va començar a aplaudir sentint-se afortunat perquè avui li havia tocat a ell. Havia vist el seu somni representat. Avui sabia que només havia de sortir fora del recinte, que la vida s’encarregaria de materialitzar-lo. La seva expressió va dibuixar un somrís a la seva cara. Semblava ser el ser més feliç de la Terra. Avui li havia tocat a ell.

Tots vàrem parar d’aplaudir, però uns esporàdics aplaudiments continuaren uns segons més. Era el nostre home.

La sala es va anar buidant. Un a un van anar desfilant pel corredor que donava al hall de la sortida. En ell em vaig trobar a l’afortunat. Per un instant vaig pensar en dirigir-me a ell i així ho vaig fer. Va ser un gest espontani. Em vaig apropar, i com si una força interior m’empenyés a parlar, li vaig preguntar:

-        Enhorabona. Avui t’ha tocat a tu. (Pausa curta). Em permets que et faci una pregunta? – li vaig dir.

-        Clar que sí! – em respongué desprenent una alegria inusual.  (Ho sé perquè l’havia vist en sessions de dies enrere).

-        Què has fet o t’ha passat de nou des de la darrera vegada que vas venir fins avui? Per què avui a tu?

Com si estigués esperant aquesta pregunta, em mirà als ulls i em digué:

-        Et recordes de les paraules inicials, al principi de l’obra?

-        Si! – li respongué.

-        Doncs això. Que què m’ha passat de nou des de la darrera vegada? – continuà dient -, senzillament que he deixat d’esperar, i avui he vingut al teatre convençut que el que veuria seria la meva obra realitzada. Això és tot. Ja no he esperat – em digué – a veure si per atzar avui em tocaria a mi. No! Avui no he vingut pensant això. Avui he entrat per aquesta porta – assenyalant-me-la – sabent que avui la meva vida canviaria i havia arribat el moment. Ja no he esperat més. He decidit que avui seria el meu dia.

Dit això, es va acomiadà de mi, donant mitja volta i dirigint-se a la seva nova vida que tant de temps havia “esperat”.

 

Hi ha qui espera i espera. Aquests continuen esperant. Hi ha qui té el convenciment que avui és el dia adequat. Aquests són els afortunats.

No esperis veure els teus somnis realitzats. Realitza’ls tu en tu!

La teva vida no depèn del que vegis, sinó de la teva capacitat de ser capaç i creure’t que allò que vols ja ho tens.

 

Passades unes setmanes, el nostre ser que preguntà a aquell afortunat, va tornar a entrar a aquella sala, com ho havia estat fent varis dies seguits. Aquell dia, tots van sortir del local inexpressius, dirigint-se a les seves cases per a demà tornar novament, excepte un.

Algú va sortir d’aquell teatre amb una expressió d’alegria i felicitat. Era el nostre home que ja coneixeu.

A la sortida li esperava algú que li va preguntà:

-        Per què avui a tu i no a mi? Què ha canviat en relació a l’altre dia que et vaig veure perquè et toqués avui?

La resposta ja la sabeu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No espereu, sentiu!!

 

dilluns, 11 de març de 2013

Sobre l'actitud

Fa uns quatre dies parlava amb algú sobre un canvi d’actitud a la seva vida en un aspecte concret d’ella. Al dia següent rebo una trucada de la mateixa persona preguntant-me què és actitud, què diria que és l’actitud.
Bé, avui m’agradaria dir-vos unes paraules al respecte.
Podríem definir l’actitud com la manera concreta d’encarar una situació o un tipus de relació a la nostra vida.
Permeteu-me que us posi un exemple: Tu vols creuar d’un costat del carrer a un altre. En moltes poblacions hi ha unes ratlles al terra que són els anomenats “pas zebra” que són llocs de pas pels vianants i on aquests tenen preferència davant els vehicles.
Podem creuar el carrer o avinguda amb tres actituds:
1.    Esperes que passin tots els cotxes, per si un cas, i després, quan ja no hi ha cap, llavors passes tu.
2.   Sabent que és un lloc de preferència pels vianants, decididament comences a creuar.-lo, no abans sense haver mirat a la dreta i a l’esquerra pel que pugui arribar a ser. Avances, però amb precaució per si algun conductor va distret.
3.   Tu saps que són llocs pels qui van a peu, llavors, creues el carrer sense mirar si ve algun cotxe o no.
Aquestes són tres actituds davant d’un mateix fet:
-        La primera mantens una actitud passiva davant el fet. Hi ha massa por en tu i decideixes que tot allò que pugui fer-te mal passi, i després tu ja donaràs el pas vers on vols anar, el que passa, és que els suposats perills sempre hi són, i vas endarrerint el teu procés i el fet d’arribar allà on el teu cor sent que has d’anar. Passivitat.
-        La segona actitud és la decisió ferma de saber que vols anar allà, tot i així flexibilitzes les teves creences de saber que estàs en un lloc on tu tens preferència per si després ho haguessis de lamentar. És flexible, decidit i estàs atent al teu entorn per saber quan hauràs d’afluixar el pas o accelerar-lo. Camines endavant però adaptant-te al teu entorn, d’aquesta manera arribaràs allà on vols sense patir. Decisió ferma i flexibilitat.
-        La tercera decisió és la d’aquell que sabedor que està en un lloc de preferència, ell el travessa pensant que els altres ja s’adaptaran a ell. Han de ser els altres qui han d’afluixar la velocitat. Ell creua el carrer només mirant endavant sense estar atent el que succeeix a cada pas. Els altres ja s’adaptaran a mi.  Rigidesa, duresa i tancament.
Són tres maneres de creuar un carrer, una situació de la nostra vida. Depèn de quina actitud tinguem, arribarem abans allà on hem d’arribar. Uns tardaran més per les seves pors, d’altres patiran perquè no entendran la incomprensió del seu entorn vers ells, i els altres, els de la segona actitud, sabran què fer en tot moment, esquivant els obstacles que es puguin presentar davant el camí, arribant il·lesos, sans i a estalvis.
Una actitud pot fer que la vida et somrigui o et faci patir. No és la vida, ets tu que has decidit actuar així davant d’ella.
La nostra qualitat depèn del tipus d’actitud que tinguem davant la nostra existència. No és important el què ens passa, però sí la nostra actitud davant del fet.
 
Una abraçada.

dijous, 7 de març de 2013

Per a estar en el present (amb la Llar)

 
-        Què puc fer per a estar en el present?
-        Sent qui ets. Quan ho sentis, estaràs en el present. Quan sentis la teva presència, llavors et trobaràs present a l’ara, perquè tu ets present.
-        Quan hi ha una immensa il·lusió pels esdeveniments que es venen anunciant en relació a tu, llavors haig de sentir la meva essència. Posar la meva Voluntat a aquest acte de reafirmació i sentir el ser que Un és. Moltes vegades, darrerament, he hagut d’anar al meu centre per no viure del rebut. Són instants de sentir el ser que ets i anar al teu interior per a percebre el benestar de la teva pròpia essència. Llavors, et sents tan bé que t’oblides de tota la resta. En el meu cas, no tan sols sento l’energia de l’amor en tot el meu ser, sinó que veig i sento la presència dels meus germans de la Llum.  (Pausa). Una vegada amb ells, em deixo portar i allò que abans podia ocupar la meva ment i cor per l’alegria sentida, ara es transforma en manifestació alliberada de qui sóc a la Unicitat d’on procedeixo. És això el que em voleu dir, oi?
-         Quan un és un mateix, tot allò que pertany a la vostra dimensió deixa de tenir presència. Us enlaireu i sentiu la despreocupació de l’instant que va cridar la vostra atenció. Allò que rebeu només és la direcció a seguir, no el camí. Aquest el feu vosaltres en el vostre dia a dia. Fent-lo confeccioneu els fonaments del vostre camí per a arribar allà on se us va informà. Allò que us transmetem des de la Llar, és la Llum al final del túnel, però sou vosaltres qui heu de creuar-lo. No és el final, sinó una crida al vostre cor perquè pugui veure i animar al vostre ser, moltes vegades, perquè sapigueu que no esteu sols. No us heu de centrar en el percebut com a tal, sinó com a referència per a prendre les decisions segons el vostre cor a cada dilema i encreuament que podeu trobar en el vostre caminar. A vegades necessiteu un estat d’ànim per a continuar i saber la direcció a seguir. Necessiteu saber que hi ha una esperança, però no com una il·lusió irreal, sinó com la realització de la vostra presa de decisió més adequada emanada del cor.
-       
-        En algun moment us allunyeu de la vostra essència i necessiteu un indicador que us mostri vers on heu d’anar. Nosaltres us parlem i el vostre cor ho tradueix pel vostre ser. Ell sap com fer-vos recobrar la vostra integritat. (Pausa). Allò que rebeu de la Llar és Llum i Saviesa pel vostre viatge actual. Així ha de ser perquè quan sentiu que heu d’anar a la part més alta de la muntanya, no dirigir-vos vers la vall. Ja no serà el vostre lloc. Cada passa donada pel vostre ser fa variar les vibracions de qui sou. No hi ha res a l’atzar.
-       
-        Sentir qui sou us portarà a la majestuositat de la vostra divinitat. Estem amb vosaltres per a ajudar-vos en el vostre procés. Sempre hem estat i continuarem estant per a reunir a la Família de la qual procediu. Ens vàreu demanar ajuda per a trobar novament la Llar, i aquí estem. Les vostres ments inicials us varen apartar de la direcció pactada a seguir. Ara ha arribat l’hora que torneu a allà d’on pertanyeu. Sentir la vostra presència us ajudarà a recordar qui sou i d’on procediu. Sentiu la vostra energia de la Llar i obriu les portes del vostre cor. Quan així sigui a cadascú, allà hi serem nosaltres perquè molts, fins i tot, ens pugueu veure.
-       
-        Sentiu la Llar en vosaltres. L’Amor d’ell en vosaltres s’activarà i, llavors, retornareu al present. Nosaltres ens trobem aquí. Existim a cada instant del vostre ara terrenal. La Llar es troba en tu. Sent-lo i deixa que allò que sentiràs t’envolti amb el seu mantell lluminós i puguis sentir la calidesa d’on procedeixes i els teus germans, nosaltres, sabent que sempre hem estat amb tu i mai estaràs sol.
-         Tu, germà de la Llum a la Terra – referint-se a mi -; tu que has arribat a sentir la Unicitat amb la Família i el teu cor és la guia dels teus passos, saps el que se sent quan sintonitzes amb nosaltres. La teva vida ha canviat i, bé saps, que encara més haurà de canviar. Aquell que s’obre a la Llar i es lliure d’una manera plena i incondicional a qui us va creà, torna a il·luminar com quan estava amb nosaltres en aquest pla i el terrenal es torna addicional, sabedor que l’essencial és la seva presència a la vida que viviu. Res li falta i és guiat per la dolçor del flux etern que porta a la Voluntat Divina.
-       
-        Només hi ha un camí: el recordar qui som, i aquest recordar es manifestarà al sentir cada coneixement, cada percepció, cada sensació que visquem. Canalitzar aquest sentir ens portarà a adonar-nos del veritable potencial que hi ha a cada un de nosaltres, i tenir la visió enlairada del veritable paper de la terrenalitat – comento.
-        El teu cor parla ben clar i alt. La teva saviesa és Una amb la Llar. Les teves paraules són la manifestació del teu sentir allò que sents, irradia la puresa del teu ser. Deixa que tot sigui. Sent! Sent! Sent! Obra les portes del Pare en tu, i després, deixa’t emportar perquè altres indrets t’esperen. Nosaltres estarem amb tu.
-        Hi ha qui pot preguntar: com puc sentir? Què els hi diríeu?
-        No preguntis. No et moguis. No t’inquietis. Desaferra’t del que tens. Llavors,...SENTIRÀS. Allò que hi ha en tu necessita remoure’s per a saber que estàs viu. Quan res tinguis, llavors sabràs el que és ser acollit pel Pare – em responen. 
-        Que Déu us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb el vostre.
-        Nosaltres estem amb tu i amb cada ú de vosaltres. No temeu. Obrir-vos i ens sentireu.
-       
-        T’estimem. Us estimem.
-        Així és i serà – finalitzo dient, sabent de la veracitat de les meves paraules.

 

dilluns, 4 de març de 2013

La Llum de les Paraules (70)



"Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Només és el camí per a arribar a ella." 


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.