Sentir qui sóc

Estic emocionat. Els meus ulls vessen llàgrimes al sentir la fortalesa del nostre interior. Seguint l’empeny del que sentim en el nostre cor, fa que la teva vida vagi transformant-se per a obrir la porta del que tant sents dins teu i que et fa portar allà on el teu veritable ser es troba en el més alt del teu present.

 

És tanta l’emoció que estic sentint en aquests moments que els meus ulls netegen les impureses de la impotència creada al llarg dels anys.

 

Allò que un sent amb una força inusual que et porta a donar els passos fins a trobar-te just en aquell instant on la teva creativitat es mostra com un volcà amorós fent-te sentir com el ser més especial fora del teu cos estant en ell, és el que hi ha dins teu que has de dedicar la teva vida a allò.

 

La força que un té és tal que el que pot succeir al teu entorn queda petit en relació a l’amor que t’empeny a ser tu.

 

Sí!, sento aquesta força en mi, sabedor que cadascú dels que m’envolten també la posseeixen. Sento la intensitat de l’amor de la nostra essència innata, portant-me a acceptar i a adonar-me a través del sentir, que tota la teva existència és única, i aquesta implica a tots els que es troben al teu costat; i d’alguna manera, allò que sents i fas segons aquesta força que emana del més profund de la teva naturalesa, també fon les resistències que poden haver en el teu entorn perquè el que sents pugui portar-se a terme. Saps això i molt més.

 

Hi ha tant potencial amorós en cada ser humà, que el terme humà deixa de tenir sentit.

 

Alguna cosa dins teu t’empeny vers alguna cosa que potser, ni tan sols tu, ets conscient d’allò. No ho ignoris. No ho rebutgis, perquè encara que hagis viscut la vida que has viscut, la vida et depara alguna cosa millor per a tu. No importa en quin moment et trobis ni el que estàs fent. Sent l’amor en tu i aquest t’empenyerà vers l’amor manifestat que realment ets.  

 

És tal la força que tenim que només amb la nostra voluntat persistent podem abatre tot el mur que ens impedeix avançar.

 

És tal la intensitat que sento en aquests moments en el meu interior que no hi ha limitacions pel meu ser. No puc deixar de plorar, però no per tristesa o impotència acumulada, sinó per l’emoció i l’amor que se’m permet mostrar d’aquell qui sóc en veritat.

 

Els meus dits tremolen pel que sento.

 

La força de l’Amor et fa avançar i és des de l’Amor, que la teva vida obra les portes vers on has d’arribar.

 

Deixa’t emportar per ell!

 

Deixa que la teva nau existencial sigui guiada per l’essència de qui et va crear!

 

No hi ha res més commovedor que sentir com ets portat cap a la magnificència del que has vingut a fer. La il·lusió és gran. L’emoció.......sublim.

 

Sento l’Amor d’on procedeixo. En aquest estat res del que visc i succeeix a la meva dimensió sembla tenir valor més enllà del que es percep. No hi ha res a témer. No hi ha res pel que us hagueu d’inquietar. Allò que viviu i experimenteu no us portarà a un coneixement terrenal, sinó a una saviesa divina que habita en cadascú de vosaltres. 

 

No sou qui sou. Allò que sentiu us indica el camí a seguir. Us condueix a unes decisions per a arribar al vostre benestar.

 

És tant el potencial i la força del vostre interior que sentir-la i endinsar-se a ella obriria les muntanyes perquè poguéssiu arribar a la glòria de qui sou sense adversitats possibles que fins ara heu creat vosaltres mateixos.

 

Només l’Amor que hi ha en vosaltres mateixos pot obrir la porta de la vostra divinitat i realització en la vostra encarnació actual. Res us pot frenar, perquè el Déu que sou desfà el gel del vostre passat que es troba davant el vostre present. 

 

Així és la força del vostre interior. Aquest és la força que teniu cadascú. Torno a repetir: CADASCÚ!

 

Sentiu qui sou!

 

És tanta l’emoció que sento que el meu cor, obert de bat a bat, sent la unicitat amb cadascú de vosaltres. Sé que alguns us trobeu a una distància molt llunyana a la meva, però no és així com ho sento, perquè és com si estiguéssim tots junts ara i aquí.

 

Sento tant d’Amor dins meu, que fa que la meva ànima s’enlaira i senti el Pare i a la Llar en mi!

 

No defalliu, estimats germans distribuïts al llarg dels cinc continents d’aquest món que hem acordat venir i experimentar amb la matèria!

 

No deixeu que el desalè aparegui, perquè la vostra voluntat i el que sentiu en el vostre interior us empeny cap a la Llum del vostre camí!

 

Confieu i tingueu Fe! Arribarà el dia que el que sentireu us portarà a no valorar el que ara valoreu i us atrapa. Arribarà el dia que la Llum de la que us estic parlant us semblarà irreal perquè us alliberarà de la vostra condició humana.

 

Res del que us transmeto pertany a la realitat que coneixeu, i alhora, tot aquest potencial es troba ja en el vostre interior, des del primer dia que vareu néixer.

 

Us estic parlant del veritable Amor que sou, del veritable ser que habita dins de cadascú de vosaltres i la capacitat que teniu de poder-lo activar i manifestar segons la plena llibertat que se us ha concedit. Feu-la servir per a dirigir-vos allà on el vostre cor us indica!

 

Vull dir-vos que teniu el meu Amor que us recolza i us dóna el coratge des dels nivells superiors de la nostra consciència, perquè així és la meva voluntat. No temeu perquè no esteu sols, i o ho dic per la meva presència en cadascú de vosaltres, sinó perquè la Llar es troba amb vosaltres i us mimen i estimen incondicionalment en tot moment del vostre procés.

 

Algun dia tots ens retrobarem sentint el que ara sento, i llavors ens abraçarem, creant una sola Llum, transcendint el nostre estimat planeta, vers nivells que denotaran que el Pla Diví pel qual hem nascut una i una altra vegada en aquest racó de l’univers haurà finalitzat satisfactòriament.

 

Sento la calmada plenitud, la gran Pau i l’Amor del Pare en mi, i des d’aquest estat us dic:

 

“Estimats germans, deixeu que l’Amor sigui en vosaltres. Sentiu-lo i lliureu el vostre timó a aquell que us va creà”.

 

 

 

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.