-
Què puc fer per a estar en el present?
-
Sent qui ets. Quan ho sentis, estaràs en el present.
Quan sentis la teva presència, llavors et trobaràs present a l’ara, perquè tu
ets present.
-
Quan hi ha una immensa il·lusió pels esdeveniments
que es venen anunciant en relació a tu, llavors haig de sentir la meva
essència. Posar la meva Voluntat a aquest acte de reafirmació i sentir el ser
que Un és. Moltes vegades, darrerament, he hagut d’anar al meu centre per no
viure del rebut. Són instants de sentir el ser que ets i anar al teu interior
per a percebre el benestar de la teva pròpia essència. Llavors, et sents tan bé
que t’oblides de tota la resta. En el meu cas, no tan sols sento l’energia de
l’amor en tot el meu ser, sinó que veig i sento la presència dels meus germans
de la Llum. (Pausa). Una vegada amb
ells, em deixo portar i allò que abans podia ocupar la meva ment i cor per
l’alegria sentida, ara es transforma en manifestació alliberada de qui sóc a la
Unicitat d’on procedeixo. És això el que em voleu dir, oi?
-
Quan un és un
mateix, tot allò que pertany a la vostra dimensió deixa de tenir presència. Us
enlaireu i sentiu la despreocupació de l’instant que va cridar la vostra
atenció. Allò que rebeu només és la direcció a seguir, no el camí. Aquest el
feu vosaltres en el vostre dia a dia. Fent-lo confeccioneu els fonaments del
vostre camí per a arribar allà on se us va informà. Allò que us transmetem des
de la Llar, és la Llum al final del túnel, però sou vosaltres qui heu de
creuar-lo. No és el final, sinó una crida al vostre cor perquè pugui veure i
animar al vostre ser, moltes vegades, perquè sapigueu que no esteu sols. No us
heu de centrar en el percebut com a tal, sinó com a referència per a prendre
les decisions segons el vostre cor a cada dilema i encreuament que podeu trobar
en el vostre caminar. A vegades necessiteu un estat d’ànim per a continuar i
saber la direcció a seguir. Necessiteu saber que hi ha una esperança, però no
com una il·lusió irreal, sinó com la realització de la vostra presa de decisió
més adequada emanada del cor.
-
…
-
En algun moment us allunyeu de la vostra essència i
necessiteu un indicador que us mostri vers on heu d’anar. Nosaltres us parlem i
el vostre cor ho tradueix pel vostre ser. Ell sap com fer-vos recobrar la
vostra integritat. (Pausa). Allò que rebeu de la Llar és Llum i Saviesa pel
vostre viatge actual. Així ha de ser perquè quan sentiu que heu d’anar a la
part més alta de la muntanya, no dirigir-vos vers la vall. Ja no serà el vostre
lloc. Cada passa donada pel vostre ser fa variar les vibracions de qui sou. No
hi ha res a l’atzar.
-
…
-
Sentir qui sou us portarà a la majestuositat de la
vostra divinitat. Estem amb vosaltres per a ajudar-vos en el vostre procés.
Sempre hem estat i continuarem estant per a reunir a la Família de la qual
procediu. Ens vàreu demanar ajuda per a trobar novament la Llar, i aquí estem.
Les vostres ments inicials us varen apartar de la direcció pactada a seguir.
Ara ha arribat l’hora que torneu a allà d’on pertanyeu. Sentir la vostra
presència us ajudarà a recordar qui sou i d’on procediu. Sentiu la vostra
energia de la Llar i obriu les portes del vostre cor. Quan així sigui a
cadascú, allà hi serem nosaltres perquè molts, fins i tot, ens pugueu veure.
-
…
-
Sentiu la Llar en vosaltres. L’Amor d’ell en
vosaltres s’activarà i, llavors, retornareu al present. Nosaltres ens trobem
aquí. Existim a cada instant del vostre ara terrenal. La Llar es troba en tu.
Sent-lo i deixa que allò que sentiràs t’envolti amb el seu mantell lluminós i
puguis sentir la calidesa d’on procedeixes i els teus germans, nosaltres,
sabent que sempre hem estat amb tu i mai estaràs sol.
-
Tu, germà de
la Llum a la Terra – referint-se a mi -; tu que has arribat a sentir la
Unicitat amb la Família i el teu cor és la guia dels teus passos, saps el que
se sent quan sintonitzes amb nosaltres. La teva vida ha canviat i, bé saps, que
encara més haurà de canviar. Aquell que s’obre a la Llar i es lliure d’una
manera plena i incondicional a qui us va creà, torna a il·luminar com quan
estava amb nosaltres en aquest pla i el terrenal es torna addicional, sabedor
que l’essencial és la seva presència a la vida que viviu. Res li falta i és
guiat per la dolçor del flux etern que porta a la Voluntat Divina.
-
…
-
Només hi ha un camí: el recordar qui som, i aquest
recordar es manifestarà al sentir cada coneixement, cada percepció, cada
sensació que visquem. Canalitzar aquest sentir ens portarà a adonar-nos del
veritable potencial que hi ha a cada un de nosaltres, i tenir la visió
enlairada del veritable paper de la terrenalitat – comento.
-
El teu cor parla ben clar i alt. La teva saviesa és
Una amb la Llar. Les teves paraules són la manifestació del teu sentir allò que
sents, irradia la puresa del teu ser. Deixa que tot sigui. Sent! Sent! Sent!
Obra les portes del Pare en tu, i després, deixa’t emportar perquè altres
indrets t’esperen. Nosaltres estarem amb tu.
-
Hi ha qui pot preguntar: com puc sentir? Què els hi
diríeu?
-
No preguntis. No et moguis. No t’inquietis. Desaferra’t
del que tens. Llavors,...SENTIRÀS. Allò que hi ha en tu necessita remoure’s per
a saber que estàs viu. Quan res tinguis, llavors sabràs el que és ser acollit
pel Pare – em responen.
-
Que Déu us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb
el vostre.
-
Nosaltres estem amb tu i amb cada ú de vosaltres. No
temeu. Obrir-vos i ens sentireu.
-
…
-
T’estimem. Us estimem.
-
Així és i serà – finalitzo dient, sabent de la
veracitat de les meves paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada