dijous, 31 d’octubre de 2013

Els nostres amics invisibles


 
Avui voldria compartir amb tots vosaltres el resultat d’una trobada que vaig tenir fa anys amb els nostres germans de la Llar.
Aquí us deixo amb les seves paraules:

Des de les més altes esferes de la Llum, us saludem.                                       

-        Sempre hem estat amb vosaltres, estem i estarem.

-        Però qui sou? – pregunto

-        Ara no ens reconeixeu, però va haver un temps que estàvem junts i vàrem quedar que quan estiguéssiu en un cos, estaríem amb vosaltres sense matèria. Així ho vàrem acordar. No ens veieu però estem al vostre costat i continuarem estant-hi.

-        Com és que el ser humà no us veu?

-        Hi ha qui si, però és part del nostre acord. Que no te’n recordes? No, clar! Així ho establirem, malgrat tot, la teva essència sap de nosaltres i de qui ets tu realment. (Pausa). Arribarà un dia que ens veureu des de la matèria, i aquest dia ja ha arribat per a aquells que esteu preparats i oberts a nosaltres.

-        Què ens voleu dir?

-        Ha arribat el moment del canvi. El ser humà està passant per un procés d’ascensió de la seva ànima. Els vostres moments actuals permetran que tot aquell que vulgui endinsar-se a la saviesa del viatge interior, ara ho podrà fer, adonant-se de la seva veritable naturalesa. Només amb la consciència espiritual podreu saber la Veritat. Viviu en un món creat pel propi home, nascut en el més absolut aferrament a la dualitat. Durant molt temps us heu pensat que estàveu sols i que havia coses que no podíeu arribar a aconseguir,....com ser feliços. Nosaltres us diem: Aquest temps ja ha passat, i les portes d’una nova vida es troben davant vostre. La porta, ara, està oberta. Durant molts anys us heu presentat davant d’ella i sempre l’heu trobada tancada, bé, ara ha arribat l’hora d’obrir les seves portes de bat a bat, perquè tot ser humà que vulgui pugui connecta amb la seva veritable essència i mostrar el veritable Ser que és. La decisió de traspassar-la és vostre. Esteu tan acostumats a viure en el dolor, que ja us heu adaptat a ell i creat “normalitat” des del patiment. Us heu cregut que la vostra vida actual és dura y dolorosa, però alhora, la porta de la Consciència i Veritat es troba davant......i oberta. Us convidem que la traspasseu i entreu dins de vosaltres per a conèixer la meravellosa i perfecta essència que sou. Vosaltres sou de la mateixa naturalesa que nosaltres, però només uns quants ho saben i ens han integrat a les seves vides. Vosaltres i nosaltres som Un. La vostra disfressa terrenal us distreu i os confon. Aquest és el camí a seguir pel ser humà, l’adonar-se que només veieu una part de vosaltres, però que sou molt més. El camí a seguir a partir d’ara consisteix en alliberar-vos de les vostres limitacions, la vostra ment i adonar-vos del veritable ser que sou i l’immens potencial que teniu: Tot. (Pausa). Us penseu que sou limitats i que no tots poden aconseguir allò que volen. Atribuïu a l’atzar el tenir èxit a la vida o no. Nosaltres us diem, estimats àngels dins d’un cos, que res més llunyà de la Veritat.  Sou sers com nosaltres. Pertanyeu al mon de la Llum amb una funció concreta en aquest planeta Terra, i això és el que heu de portar a terme i adonar-vos del què és. Aquest és el camí que heu de seguir per a materialitzar allò que vàrem pactar quan estàveu a casa abans d’aquesta encarnació actual. Heu de fer un viatge, però no serà vers el vostre entorn, no haureu d’agafar cap cotxe, tren o avió. Res d’això haureu de fer servir. El viatge que haureu de recórrer serà un viatge vers el vostre interior. Serà l’aventura més apassionant i meravellosa que mai hàgiu  pogut fer fins el present. Per això haureu de traspassar la porta oberta que teniu davant. No tingueu por, perquè en tot moment nosaltres estarem amb vosaltres i us protegirem. La Llum està i estarà amb vosaltres. Haureu d’endinsar-vos fins a trobar l’espai de la vostra veritable naturalesa, i des d’allà poder escoltar la més bonica melodia amorosa per un ser humà. Des del més plaent silenci podreu connectar amb la vostra veritable essència i obrir la capsa de la saviesa que cadascú té. El viatge val la pena. Els resultats obtinguts són inimaginables, en aquests moments per vosaltres. Alguns us podeu arribar a fer una idea, com dieu, però no el veritable resultat que arribarà a produir-se en vosaltres. (Pausa). Us convidem a realitzar aquest meravellós viatge vers “vosaltres mateixos”. (Pausa). El procés fins que us arribeu a trobar us permetrà evolucionar la vostra ànima i ajudarà a més persones de les que us podeu arribar a imaginar. Endavant!, comença a caminar vers la teva integritat i el teu despertar de la consciència, i no et pensis que ja ho saps tot. Obra’t i deixa’t sorprendre pel benestar que la vida et té preparat. El goig i l’alegria de viure t’estan esperant a l’altre cantó de la porta que tens davant. Vols passar? Nosaltres, si així decideixes, t’esperem a l’altre costat. Recorda: Hem estat, estem i sempre estarem amb tu,...estimat àngel encarnat.

-        …….

-        Que la pau i l’amor puguis sentir-les en el teu cor, i no oblidis que allò que és important per a tu es troba en el teu interior. Escolta el teu cor que ell et parlarà de tu i de nosaltres. Vine, dóna el primer pas cap a tu. Com dieu vosaltres: no us penedireu.

Aquest és el camí, estimat humà, desconcentrat per la teva biologia. Arribarà un dia que aquesta la deixaràs i ens retrobarem novament a “Casa”. Llavors, junts, ho celebrarem.

Nosaltres i el món de la Llum som Un amb tu.

Res has de témer.

 

 

 

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Seminario ¡SENTIR! 1ª Parte en noviembre

Us recordem que els propers diez 16/17 de novembre s'ha creat una nova trobada per a la realització de la 1ª Part del Seminari SENTIR!
Aquells que sentiu en el vostre cor que heu d'assistir, no demoreu la inscripció o reserva de plaça degut que aquestes són limitades. Per això haureu de trucar al 938455556 (dilluns matí tancat).
Allà ens veurem!

Una abraçada.

Un abrazo.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Hi ha moments.....

 
Hi ha moments on la resignació, la pèrdua de sentit a la teva vida, l’apatia, la foscor dels ser envaeix cada recó del teu interior. No trobes el sentit de continuar vivint i la il·lusió, l’alegria i el coratge queden molt enrere  d’on ara estàs. Ja no te’n recordes d’ells i no veus un camí davant teu.
Veus com la teva vida s’enfonsa, cau ràpidament tota construcció que vas poder fer en un passat i veus els estels sobre teu i la incomprensió al teu entorn. T’has quedat sense res. Veus com la vida t’ha anat desallotjant de tot l’emmagatzemat al llarg del teu caminar.  Perds alguna cosa, després una altre, i així fins a adonar-te que ja no tens res, excepte a tu, però tu no t’adones perquè tu t’identifiques més com un tros de carn que un ser viu, amorós i amb un potencial arrecerat en el més profund del teu interior. No ets conscient de qui ets, només pel fet de veure que lo material ha anat desapareixent de la teva vida.  Què tens? Res! Segur?
A vegades, diguem la vida, perquè comencem a trobar-nos a nosaltres mateixos, ens despulla de tot el visible perquè entrem en contacto amb aquella part de nosaltres que és el pilar de la nostra existència.
A vegades la vida, ens dóna una nova oportunitat dins de la mancança perquè despertem i comencem a “reflotar” a la nostra vida.
Sovint, quan veiem que tot es cau, s’enfonsa i no hi ha per on agafar la nostra vida, és quan l’oportunitat comença a emergir de nosaltres per a plantejar-nos què és el més important en el ser humà, a la nostra vida.
Viure en una il·lusió, envoltat de matèria sense consciència, ens limita i ens priva anar a la veritable essència que dóna sentit al nostre ser. Ens distraiem, ens confonem pel sol fet de tenir un cos, i això fa que distorsionem la vida i acceptem un paper de nosaltres en ella, allunyat de qui som en veritat.
Res és el que sembla, per això, quan la vida sembla desaparèixer de tu, deixant-te a mercè del suposat atzar, és quan més està vetllant per tu i cuidant-te.
Som el ser humà que ens aferrem amb les nostres pors i resistències a donar el gran solt pel qual hem vingut a aquesta vida. és llavors quan l’univers ens dóna una nova oportunitat perquè despertem de l’alletargament espiritual en el qual ens trobàvem.
Quan sembla que la nostra vida es troba en mig del no res i els nostres sentiments són de fugida, o deixar de viure perquè res té sentit pe a nosaltres en aquest moment, pensa que la nit també s’acaba i és temporal, per a donar lloc, després, a la llum, el sol radiant del teu ser.
Quan vivim moment de foscor, sense trobar una sortida clara a la nostra vida, no sabent què fer a partir d’ara i no poder-nos valer per nosaltres mateixos, penseu que després de al tempesta ve la calma. Confieu. Confieu. És veritat que ara us sentiu poca cosa, insignificants, la cosa més mundana i petita que us pugueu imaginar, però aquestes sensacions associades a la nit fosca de l’ànima, passarà. Tocar fons per a ressorgir de les cendres com l’Au Fènix. Tot el viscut és temporal. No és a l’atzar.
Passem per aquests moments on sembla que els altres hagin estat els elegits per a viure i tu per a ser una mena de marginat i sense sort a la vida. res d’això és cert. L’aprenentatge d’aquests moments és gran.
Quan sentim i vivim a la nostra pell tot això, no defalliu perquè us trobeu en un canvi profund a la vostra vida, i no és del tipus que us podeu pensar, sinó perquè pugueu trobar aquell qui en veritat sou. La vida us recolza i us dóna una empenta perquè pugueu obrir-vos i buscar a aquell que necessiteu trobar: a vosaltres mateixos. Sí, la vida us està facilitant el camí.
No teniu res o molt poc, semblant que la prosperitat ha passat de llarg de vostra porta.  
Estimats, no deixeu que aquell qui no sou pugui amb vosaltres. Comenceu a anar al vostre cor. Quan tingueu la sensació que ja tot en vosaltres s’ha acabat i no teniu on agafar-vos, penseu que encara us teniu a vosaltres.
Encara que tingueu que deixar les vostres propietats, com el cotxe, la casa i d’altres elements; encara que tingueu que demanar ajuda per a menjar, anant fins i tot a menjadors socials o Càritas; encara que us sentiu incompresos i no podeu seguir el ritme que us ha imposat el vostre exterior, penseu que encara us queda LA SORTIDA, i aquesta, sou vosaltres mateixos.
No tingueu por. Endinseu-vos a la boira per a creuar-la i quedeu-vos quiets en el vostre cor. Sentiu la pau, la calma i deixeu que les vostres il·lusions d’un passat es presentin a l’ara, just en aquests moments, on sembla que la vida s’acabi amb vosaltres. Encara us teniu a vosaltres! Sí, sense res,....però a vosaltres.
Hi ha una força, una empenta que ha quedat al marge de les vostres decisions fins el present, però es troba encara allà, esperant ser cridades per a venir al vostre encontre i ajudar-vos.
Hi ha un Amor, fruit de la vostra llavor innata com a ser que sou, esperant ser regada per a florir i mostrar-vos els més exquisits fruits pel vostre benestar. Sempre ha estat amb vosaltres. Només espera que el regueu posant l’atenció al vostre cor.
Hi ha un ser no manifestat que es va recordà en el seu moment que un dia es mostraria al món després d’experimentar la terra adobada perquè pogués mostrar-se amb tot el seu resplendor al món, al vostre entorn.
Aquesta terra treballada i adobada és el viscut fins el present.
Si has pensat en deixar de viure, que així sigui, però per a deixar de viure com ho has estat fent fins ara, degut que no hi ha més dolor a la vida que allunyar-se de qui és un mateix.
La vida és la teva aliada i t’ha mostrat el camí per a arribar a tu. Encara estàs viu, sents, veus, et desplaces i pots escoltar. No ens infravalorem pensant que som el que tenim. Som el que sentim i aquest sentir depèn de nosaltres.
El lliure albir, a vegades, ens fa prendre decisions perquè aprenguem de nosaltres mateixos, per això hem arribar fins aquest punt de la nostra vida.  No creus que som amorosos pel fet de donar-nos un toc atenció a nosaltres mateixos pel fet d’haver arribat fins aquí?
Ànim i pensa que el ser meravellós que ets està trucant a la teva porta. No és important el que vas fer, sinó el que pots fer a partir d’ara.
A vegades necessitem no tenir res per a iniciar una nova vida, des de zero, segons volem. Gràcies!
No estàs sol!
 
Que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.
 

dilluns, 21 d’octubre de 2013

La gratitud com avantsala de la Humilitat

 
Recordar l’existent a la teva vida et permetrà ascendir més enllà de la “normalitat”. Aquesta desapareix quan deixem d’acomodar-nos en ella i sentim la gratitud per haver arribat a nosaltres el que hem necessitat pel nostre camí.
La serena actitud davant la consciència et fa veure que res és a l’atzar i que el teu ser està sent guiat pel camí vers el teu veritable ser manifestat.
Aquesta actitud de sentir-te agraït et porta a la humilitat davant la teva existència, sabedor que “algú” Superior a tu en tu t’està guiant.
Sense “Ell”, la teva presència en aquest mon no tindria sentit.
Sense l’Amor les nostres ànimes deixarien de ser i existir.
Benediccions triades per a la teva ànima se t’han ofert pel teu despertar.
Valora i agraeix el donat fins el teu present.

 

(L’agraïment conscient ha de ser expressat des del cor, sinó es converteix en una pràctica rutinària sense el poder de transformació; convertint-se en una expressió de la ment i no de l’essència del ser.)

dijous, 17 d’octubre de 2013

Unicitat

 

Quan sents la divinitat en tu,  els teus ulls tot ho veuen com si fos part de tu. No hi ha diferència entre “allò” i tu. Sents com cada ser que veu formés part del teu procés. Contemples el que contemplis el que contemplis en el teu interior ressona amb força la sensació d’UNICITAT.
Veus el teu entorn com part de tu, de la teva ànima en procés d’enlairament espiritual. El decorat perfecte. Les circumstàncies perfectes i “els ajudants” adequats per a la teva manifestació i aprenentatge a la vegada.
Quan sents a Déu en tu, hi ha una connexió de la teva condició humana amb aquell qui ets. És com si estiguessis en una casa amb les cortines tancades, sabent que a fora fa un sol radiant.
Al sentir aquell qui ets, és com apartar les cortines i deixar que entri la Llum.
Sents la Llum en tu, i aquesta Llum t’aporta la claredat mental, la pau, l’assossegament i l’Amor que sempre has estat (i desitjat).
Ets Llum i Amor en la matèria. El meravellós ser que ets està trucant a la teva porta. Quan l’obrim i acceptem a aquell qui som, llavors, una Llum radiant s’irradia a tot el teu entorn emanant del teu interior, del teu cor, com font divina encarnada.
Ja no veus als altres com possibles adversaris a la teva vida, sinó com a part de tu.
Quan el ser percep la seva essència, al vida pren un altre matís, un altre sentit perquè t’adones que allò que necessitem se’ns és donat en tot moment, i que alguna cosa en el teu interior t’empeny al servei des de la consciència que tu ets Déu.
Invocant a Déu, estem invocant a la part divina que hi ha en nosaltres,. Si ella obre pas entre els teus temors i resistències, llavors, podràs saber què fer a la teva vida i com fer-ho, a cada instant, alliberat del teu passat i revitalitzant-te amb una sensació d’apoderament i deixadesa alhora, sabent que estàs sent guiat, alimentat, protegit i estimat com mai ho has estat creixent en la ignorància espiritual.
Obrir les portes del recordar, et permetrà posar Llum al teu interior, a la teva vida i el teu caminar.
Quan estem connectats amb aquell qui som, tot el referent a la matèria, deixa de tenir el sentit que tenia fins ara per a nosaltres. T’adones que el veritablement important a la vida de tot ser és la capacita de sentir Amor i Estimar.
La teva Divinitat és Amor. Tu ets AMOR! Ets Llum i Amor preparat per a complir la missió per la qual vas accedir a col·laborar en aquest projecte anomenat Terra. Et separes de l’arbre per a poder veure més enllà de l’establert i veure el camí a seguir entre totes les branques i arbustos que semblen obstaculitzar el teu sender.
La Divinitat no és de ningú perquè no és una cosa externa a nosaltres. Cadascú de vosaltres sou divinitat, potser adormida encara, però divinitat en el fons. És la vostra veritable naturalesa, l’essència que alimenta el vostre ser. Sense ella no existiríeu. És el que dóna sentit a la vostra existència. Sou Déu aquí a la Terra. Molts encara no sou conscients. El coneixement no implica sentir-la. Quan integreu la vostra essència en vosaltres, la vostra divinitat va fent-se espai en el vostre ADN, per a manifestar-se.
El vostre treball personal, diari, permetrà activar completament la flama de l’Amor pur i incondicional en vosaltres. Quan així es produeix, llavors us allibereu completament del vostre passat, les vostres pors i resistències, posant a la pràctica, cada vegada més, actituds de confiança, deixadesa (no control) i acceptació.
Sent així, sereu portat vers la UNICITAT amb la Divinitat que sou i amb la Llar d’on procediu.
Només hi ha un Amor: l’Amor Diví, pur i incondicional d’aquell qui sou, de la Font de la qual tots procedim. Som emanacions estel·lars divines. La nostra acceptació d’experimentar en la forma fa que tot l’univers i el firmament, puguin magnificar l’essència creadora de tot vida i harmonia: l’Amor.
Vosaltres sou aquest Amor esperant ser manifestat pel vostre ser. A cadascú li arriba el seu moment, però la bona nova és que ara és aquest moment tan esperat.
Sento i veig com ens anem apropant els uns als altres. Hi ha una gran alegria en les ànimes despertes. La Família es reuneix. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som i sentir la incondicionalitat del servei vers l’univers.
La magnitud del ser que ets està trucant a la porta. Obrim-la i deixem que els cors s’uneixin en un mateix camí vers la UNICITAT de tots els membres de la Gran Família Celestial.
Tu ets part d’ella!
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 
 

dilluns, 14 d’octubre de 2013

1ª Part Seminari SENTIR!


Us comunico una nova convocatòria del Seminari SENTIR! – 1ª Part – a Cardedeu (Barcelona).

Per a aquells de vosaltres que en realitzacions anterior no vàreu poder assistir, ara us ofereixo aquestes noves dades desitjant que aquest cop sí que pugueu venir.

Serà la 1ª Part (El Poder Diví), els dos dies sencers, dissabte i diumenge (16/17 novembre). Matins: 10-14h. tardes: 16-20h.

Per a més informació llegiu el document adjunt.

Pels qui assistiu,....allà ens veurem.

 (Si voleu que el Seminari , o d'altres activitats es facin al vostre centre, espai o associació, escriviu un mail a emaejordimorella@hotmail.com )

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Una abraçada.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Des del centre del cor (amb David)

Avui vull mostrar-vos unes paraules de David, des de la intimitat d’una trobada assossegada amb la tranquil·litat de tenir un temps per a nosaltres mateixos, en relació a la definició sobre sí mateix. Allà vàrem estar els dos, en la intimitat de la nostra amistat. Sense més, per a tots vosaltres.
No sento la necessitat de definir el meu ser i allò que realitzo. Les paraules limiten l’essència de qualsevol ànima encarnada. Allò que pots definir, no m’importa. És igual el que puguin dir els altres de mi.
Sento en el meu interior la plenitud de la realització d’allò que sé sobre el què fer en aquesta vida. (Pausa). L’important és l’oportunitat aprofitada, sabent que el resultat no em pertany. (Pausa) No sóc jo qui decideix el final de les meves obres. (Pausa) Aquestes no em pertanyen. (Pausa). No són mèrit propi. Allò que realitzo només és el vehicle pel qual a qui serveixo pot manifestar-se.
El que sento permet que el meu camí no sigui mundà, entenent la terrenalitat, com limitacions per a l’ànima.
Sé que han dit coses de mi, en relació al que faig. Ho sento, no m’incumbeix tenir-les present. És el meu cor qui dicta la meva decisió.
Fa temps que ens coneixem – referint-se a mi -, i bé saps que el que dic és cert. Coneixes el meu camí i el que sento, i el meu amor és gran cap a tu i tots els que m’envolteu. Creus que aquest amor té en compte la manera de com em veuen els altres? (Mou el cap en senyal de negació). No és la meva intenció que m’etiquetin. No pertany al ser qui realment sóc. D’allà on vinc, les paraules no tenen raó de ser, i en la meva encarnació actual continuo sentint-t’ho així. La meva presència no té en compte el com em veuen o defineixen, perquè només les ànimes d’aquells amb els quals estic m’interessen.
El meu interès per la vida es centra en el camí de l’ànima i en allò que el meu ser ha vingut a fer.
Qui m’envolten no sempre entenen la meva actitud. Els estimo i sento el seu interior adaptat al seu passat. (Pausa una mica més llarga del normal).
Ho sento, no vull parlar del que no és.
-        Vols continuar parlant de com et veuen? – li pregunto.
-        Sóc una ànima desperta que està realitzant el que ha vingut a fer en aquesta vida, sentint l’alegria, l’emoció i el goig de poder-ho realitzar. Sento l’Amor de qui sóc en mi, manifestant-se a través meu. (Pausa). Hi ha alguna cosa més important que això? No tinc cap motivació en interessar-me pels camins allunyats al que sento. els he arribat a conèixer i veig ànimes endinsant-se en ells, però l’Amor i la Llum d’aquell que habita en mi, il·lumina els seus caminars i restableix l’innat en un mateix.
-        David, fins i tot jo mateix he arribat a posar-te algun nom per a parlar de tu i la gent pot pugui conèixer-te. Si sembla que no estàs molt d’acord amb el que entenem com a etiquetes, com vols que et coneguin?.
-        Ho he comentat abans. No sóc més que qualsevol altre. Sé el camí a seguir, i el que faig, parteix de la meva essència intuïtiva. Aquells que estan amb mi – d’on procedim – són la motivació dels meus actes. No sóc jo, és la Unicitat d’on procedeixo que dóna sentit al que faig. Sento la plenitud de servir a la divinitat. Sento la joia de poder realitzar la missió que tinc per a aquesta vida. tots, tenim una. Sento la meva amb fermesa i claredat. Només em dedico a portar-la a terme. (Pausa). No hi ha res més joiós a la meva vida que servir a la Font de la qual tots procedim.
-        Fins ara has estat ajudant a tots aquells que se t’han apropat. Continuaràs fent-ho igual com fins ara?
-        No. M’he adonat que a mesura que transcorre el nostre temps, la meva ànima no és la mateixa. Noto com ella s’està deixant cada vegada més perquè la meva divinitat pugui actuar a través meu. (Pausa). M’estic adonant – em diu com obrint el seu cor i trobant-se davant d’una amistat estimada – que cada vegada sóc menys jo en les meves actuacions. Sento la fortalesa d’aquell que habita en mi, i cada vegada més – em comenta amb veu suau i ferma alhora. (Pausa). Sento també, els canvis que s’estan produint en el físic.
-        I els que t’acompanyen de la Llar? – li pregunto.
-        Són la meva fortalesa i la meva guia en aquests temps. Sento les seves presències i l’Amor emanat vers qui vivim en la matèria. (Pausa) Posen llum i discerniment en el meu camí. Són com part de mi que no deixen que defalleixi el meu esperit. (Pausa allargada) Són la referència a la meva vida.
-        Sento la pau en el teu interior - li comento.
-        No tinc motius per a alterar el meu esperit. Si recordessis qui ets i la fortalesa del teu veritable ser,....deixaries la teva ment per a escoltar el teu cor. Ja no t’aturaràs en posar l’atenció en allò que no pertany a la teva essència. Tot fluiria. (Pausa). Sento la pau de qui sóc. Ja t’he dit abans, que la meva vida no em pertany. No sóc jo qui ha de preocupar-se pel viscut o succeït – em diu fent un somrís. No hi ha motius per a alarmar-se o inquietar-se sabent el camí a seguir. La humanitat també avança. (Llarg silenci).
Ens mirem i com si estiguéssim els dos d’acord amb el que s’ha expressat, mantenim el silenci iniciat per a adonar-me que la trobada d’avui ha de donar pas a les darreres paraules.
-        M’agradaria, David, que diguessis unes darreres paraules, sabent que seran llegides en el seu moment.
-        El silenci et parlarà de tu. Posarà llum a aquell qui en veritat ets. No hi ha ànima superior a una altra, i sí totes, necessitades de les altres per a realitzar la única Voluntat Superior a la qual tots pertanyem.
-        Gràcies David. És un plaer poder publicar les teves paraules. Gràcies.
(Ell assenteix amb el cap, amb la seva expressió serena i profunda)
 

 

 

 

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Gràcies!


 
 


Avui voldria donar les gràcies als assistents a la 2ª Part del Seminari  SENTIR! realitzat al poble de Cardedeu (Barcelona).

Vull agrair les seves presències perquè sense ells no hagués estat possible el que allà es va creà i arribà a sentir al llarg de la trobada.

Vaig rebre molt més que en d’altres ocasions, sense esperar-lo. Moltíssim més. Al llarg dels meus Seminaris i tallers, en algun moment hi ha un instant “diferent” que m’arriba al cor i pot arribar a emocionar-me, però el que va succeir aquest cap de setmana, ha anat més enllà de l’experimentat fins ara.

Va ser, sobre tot el diumenge, quan es va connectà amb la Llar i els àngels, amb l’energia angelical de cadascun dels Arcàngels i els seus àngels respectius.

Van ser moments intensos. Alguns no van poder controlar les seves llàgrimes, deixant-les sortir com una gran emoció, consciència desperta o sensació plena amorosa. Ells, els nostres germans de la Llum, van fer que els assistents poguessin sentir, cada un d’ells, TOTS,  aquell qui són i portar el CEL a la Terra.

Torno a repetir, que al llarg dels meus anys, la intensitat amb la que vaig viure el que allà estava succeint va ser immens, amorós i intens. Fins i tot els meus ulls, per moments, no van poder contenir l’experiència d’humitejar-se.

A tots els assistents,...gràcies!.

Gràcies per se qui sou i haver obert el vostre cor fins el punt de sentir la veritable Llar en cadascú de vosaltres.

Gràcies per compartir el que anàveu sentint en cada contacte angelical. Les vostres paraules arribaven als cors dels altres. Gràcies.

Va ser una trobada de LLUM i AMOR (mai millor dit), on el CEL va baixar a la Terra, en un petit lloc, anomenat Cardedeu, a prop de Barcelona.

Em sento profundament agraït per haver-vos conegut i coincidit en una experiència d’aquest tipus.

El meu Amor és Un amb tots vosaltres.

Gràcies.

 

dijous, 3 d’octubre de 2013

Les teves arrels? Ets present!


 
Treballar el passat és adonar-se de la insignificança del ser.
Treballar amb el present és veure la il·limitació del teu poder.
 
Quan has arribat al teu cor, l’has obert i vius des d’ell, no necessites mirar enrere per a saber d’on vens, perquè ara ja saps qui ets i quin és el camí a fer. No necessites saber del teu passat, perquè sents la força d’aquell qui ets que t’empeny a seguir la direcció adequada segons la teva essència.
No cal mirar enrere per a saber qui ets, només cal que sentis la veu del silenci en tu per a adonar-te quines són les portes que encara no s’han obert.
Viure el present, viure cada instant de la teva vida, farà que el que va ser ja no influenciï el què has vingut a fer.
Recordar les teves arrels per a saber per on anar?
Les teves arrels t’han portat fins aquí, i és des d’aquí, l’ara i aquí teu actual, el que et permetrà prendre les decisions del què vols fer a la teva vida, ....no el teu passat.
Les teves arrels han forjat el teu ser per a arribar on has arribat. Allò que va ser, ja no té perquè ser ara, perquè amb la consciència activada, el que vas viure, ja no té cap força en tu en l’ara i aquí, en aquest present on sents l’apoderament per a portar a la teva ànima a allà on necessita estar. No és el passat qui et guiarà, sinó el teu present.
Saber les teves arrels és història que et pot ajudar a comprendre el per què ara ets com ets, però no crearà el camí pel qual avançaràs.
El passat és aprenentatge, el present realització.
He escoltat i llegit paraules conforme es necessita saber d’on vens i les teves arrels. De res serveix si no sents aquell qui ets per a utilitzar la força del teu passat viscut. Una gota d’aigua no es centra d’on ve (dalt de tot del cim més alt), sinó que procura ser ella fins el final. Potser no sap a on anirà a parar, però ella és ella, en tot moment, i intenta ser-ho per a unir-se amb d’altres i crear la major bellesa d’un riu, d’una caiguda d’aigua o per a regar els camps pels quals anirà passant en el seu recorregut.
No mira enrere per a saber d’on ve, sinó que en tot moment està mirant al seu present per a sortejar els possibles incidents que puguin presentar-se al llarg de tot el cabdal del riu i així poder arribar a la calma de la mar.
La força d’un no es troba en saber d’on ve, sinó en saber qui és.
Pot ajudar en un moment determinat saber el camí recorregut fins ara, però el que és important és el que fas tu ara i aquí, a partir d’ara amb la teva vida. No és qüestió de tenir present el que va ser, sinó tenir present aquell qui en veritat ets.
Tan se val d’on vens o el que has fet, estimada ànima. El que és important és el que vols fer ara amb la teva vida i el teu caminar. Quina direcció vols prendre? Quin camí vols triar a partir d’ara? Només el teu cor ho sap. De poc serveix saber el teu passat quan no saps què vols fer a partir d’ara.
El camí del recordar la teva essència espiritual, et porta al camí de la consciència. L’important és el de què t’has adonat del què has viscut? No el que has viscut, sinó el que això t’ha aportat per a la teva ànima.
Abans, bastant temps enrere feia treballar a les persones recordant la seva història passada, però sovint, només és potenciar més aquells sentiments de baixa vibració. És cert que encarar-te amb ells pots alliberar-los, però es necessita estar preparat per a això, i no tots ho estan. Era una manera d’actuar des del raciocini.
M’he adonat que partint del passat, tot es rellenteix, i a vegades, un es pot quedar atrapat en aquells moments de la seva vida.
Em vaig adonar que no cal insistir en el passat, sinó es què es pot fer a partir de l’ara. Era com treballar, en el primer supòsit, amb una energia caducada, obsoleta, on treballar amb una vella energia comportava valorar més el què va ser, que la capacitat que pots arribar a tenir ara per decidir què vols fer.
Treballar el passat, o treballar en el present? Jo vaig decidir la segona opció.
Els resultats són molt diferents. De la primera manera és com un llibre d’història, i en la segona, començar a recordar la capacitat que tens i iniciar-te en la responsabilitat de la teva vida.
Són punts de vista diferent. El passat ja està. No pots fer res, en canvi, el present és tot teu i el que crearà la nova vida a partir d’ara.
Cal patir recordant? o què tal si comencem a donar-nos compte que podem prendre decisions lliurement? Prefereixo endinsar-me en aquest camí.
Visc des del cor. Sento des del cor i faig allò que sento en el meu cor. Porto una vida vivint intuïtivament, i no hi ha res més segur que aquest lliurar-te a les mans d’aquell qui veritablement ets perquè tots els passos donats o que sentis que has de donar, seran els adequats per a la teva ànima, i per tant, en tot moment estaràs en el lloc adequat en l’instant precís i idoni.
Sé d’on vinc. Sé el què he viscut i el què m’ha aportat. La referència del meu passat només ha estat gràcies al posar l’atenció al meu present.
No descarto el camí que he recorregut fins ara, només em sento agraït per ell perquè m’ha portat fins aquí. L’important no és recordar-lo sovint, sinó la teva capacitat de poder avançar i obrir les portes que sentis que has d’obrir.
Honro el meu passat, perquè ha estat el més adequat per a mi. Recordo diferents èpoques encarnades i això em dóna comprensió del present, però el sorprenent és que no he hagut d’anar al passat per a saber-ho, sinó que a l’anar al meu interior i connectar amb aquell qui sóc, ja se m’ha rebel·lat d’on vinc.  
Veieu el què vull dir?
Ens trobem en una època energètica que ja no cal mirar enrere, només endavant, i sentir en tot moment com et sents. Aquest sentir et permetrà saber si vas per la direcció adequada o no, o si són les pors les que no et permeten materialitzar la teva voluntat.
Agraeixo els regals de les vides viscudes i el d’aquesta actual. Elles m’han ensenyat que puc arribar més enllà d’on em trobo a cada moment, sobre tot, quan les coses no surten com a tu t’agradaria. Això no vol dir aturar-nos per a contemplar els passos donats, sinó el fet d’arribar a un punt del teu camí i reflexionar: què puc fer a partir d’ara?
La vida depèn de tu, de les decisions que prenguis a cada instant. Viure conscient en l’ara, et permetrà obrir i adquirir un apoderament superior a cada passa donada. El teu cor et dirà què fer, i quan t’hagis abandonat a la saviesa superior que hi ha en tu, llavors, no preguntaràs, ni organitzaràs, ni pensaràs el què fer, perquè entendràs els senyals de la vida i la direcció a seguir.
Sabràs i sentiràs la força i el convenciment ferm del què fer i vers on anar.
Quan algú escolto o llegeixo que diu que el passat és important i no hem d’oblidar les nostres arrels, faig un silenci momentani, i sento dins meu conforme no és tan important el què hem viscut, sinó el què podem fer a partir d’ara, on la decisió està en tu. Ets tu qui pot canviar el curs del viscut. És en l’Ara on es troba la teva divinitat esperant que segueixis el camí establert pel major bé de la teva ànima i de tots aquells que t’envolten.
Sent tu,... t’alliberes.
Sent tu,....aquell qui ets es manifesta.
La Divinitat es troba sempre en el teu present, en el teu Ara i aquí.
En el seu moment vaig deixar de treballar amb el meu passat i fer-ho en el meu present. Així he arribat on ara sóc.
El passat és aprenentatge, el present realització.
Gràcies per tot, per tots, i per mi.
Només hi ha un moment per a tu,....i és l’Ara, aquí, el teu Present.
 
Que l’AMOR i la PAU siguin en tu.