Les teves arrels? Ets present!

 

Treballar el passat és adonar-se de la insignificança del ser.

Treballar amb el present és veure la il·limitació del teu poder.

 

Quan has arribat al teu cor, l’has obert i vius des d’ell, no necessites mirar enrere per a saber d’on vens, perquè ara ja saps qui ets i quin és el camí a fer. No necessites saber del teu passat, perquè sents la força d’aquell qui ets que t’empeny a seguir la direcció adequada segons la teva essència.

No cal mirar enrere per a saber qui ets, només cal que sentis la veu del silenci en tu per a adonar-te quines són les portes que encara no s’han obert.

Viure el present, viure cada instant de la teva vida, farà que el que va ser ja no influenciï el què has vingut a fer.

Recordar les teves arrels per a saber per on anar?

Les teves arrels t’han portat fins aquí, i és des d’aquí, l’ara i aquí teu actual, el que et permetrà prendre les decisions del què vols fer a la teva vida, ....no el teu passat.

Les teves arrels han forjat el teu ser per a arribar on has arribat. Allò que va ser, ja no té perquè ser ara, perquè amb la consciència activada, el que vas viure, ja no té cap força en tu en l’ara i aquí, en aquest present on sents l’apoderament per a portar a la teva ànima a allà on necessita estar. No és el passat qui et guiarà, sinó el teu present.

Saber les teves arrels és història que et pot ajudar a comprendre el per què ara ets com ets, però no crearà el camí pel qual avançaràs.

El passat és aprenentatge, el present realització.

He escoltat i llegit paraules conforme es necessita saber d’on vens i les teves arrels. De res serveix si no sents aquell qui ets per a utilitzar la força del teu passat viscut. Una gota d’aigua no es centra d’on ve (dalt de tot del cim més alt), sinó que procura ser ella fins el final. Potser no sap a on anirà a parar, però ella és ella, en tot moment, i intenta ser-ho per a unir-se amb d’altres i crear la major bellesa d’un riu, d’una caiguda d’aigua o per a regar els camps pels quals anirà passant en el seu recorregut.

No mira enrere per a saber d’on ve, sinó que en tot moment està mirant al seu present per a sortejar els possibles incidents que puguin presentar-se al llarg de tot el cabdal del riu i així poder arribar a la calma de la mar.

La força d’un no es troba en saber d’on ve, sinó en saber qui és.

Pot ajudar en un moment determinat saber el camí recorregut fins ara, però el que és important és el que fas tu ara i aquí, a partir d’ara amb la teva vida. No és qüestió de tenir present el que va ser, sinó tenir present aquell qui en veritat ets.

Tan se val d’on vens o el que has fet, estimada ànima. El que és important és el que vols fer ara amb la teva vida i el teu caminar. Quina direcció vols prendre? Quin camí vols triar a partir d’ara? Només el teu cor ho sap. De poc serveix saber el teu passat quan no saps què vols fer a partir d’ara.

El camí del recordar la teva essència espiritual, et porta al camí de la consciència. L’important és el de què t’has adonat del què has viscut? No el que has viscut, sinó el que això t’ha aportat per a la teva ànima.

Abans, bastant temps enrere feia treballar a les persones recordant la seva història passada, però sovint, només és potenciar més aquells sentiments de baixa vibració. És cert que encarar-te amb ells pots alliberar-los, però es necessita estar preparat per a això, i no tots ho estan. Era una manera d’actuar des del raciocini.

M’he adonat que partint del passat, tot es rellenteix, i a vegades, un es pot quedar atrapat en aquells moments de la seva vida.

Em vaig adonar que no cal insistir en el passat, sinó es què es pot fer a partir de l’ara. Era com treballar, en el primer supòsit, amb una energia caducada, obsoleta, on treballar amb una vella energia comportava valorar més el què va ser, que la capacitat que pots arribar a tenir ara per decidir què vols fer.

Treballar el passat, o treballar en el present? Jo vaig decidir la segona opció.

Els resultats són molt diferents. De la primera manera és com un llibre d’història, i en la segona, començar a recordar la capacitat que tens i iniciar-te en la responsabilitat de la teva vida.

Són punts de vista diferent. El passat ja està. No pots fer res, en canvi, el present és tot teu i el que crearà la nova vida a partir d’ara.

Cal patir recordant? o què tal si comencem a donar-nos compte que podem prendre decisions lliurement? Prefereixo endinsar-me en aquest camí.

Visc des del cor. Sento des del cor i faig allò que sento en el meu cor. Porto una vida vivint intuïtivament, i no hi ha res més segur que aquest lliurar-te a les mans d’aquell qui veritablement ets perquè tots els passos donats o que sentis que has de donar, seran els adequats per a la teva ànima, i per tant, en tot moment estaràs en el lloc adequat en l’instant precís i idoni.

Sé d’on vinc. Sé el què he viscut i el què m’ha aportat. La referència del meu passat només ha estat gràcies al posar l’atenció al meu present.

No descarto el camí que he recorregut fins ara, només em sento agraït per ell perquè m’ha portat fins aquí. L’important no és recordar-lo sovint, sinó la teva capacitat de poder avançar i obrir les portes que sentis que has d’obrir.

Honro el meu passat, perquè ha estat el més adequat per a mi. Recordo diferents èpoques encarnades i això em dóna comprensió del present, però el sorprenent és que no he hagut d’anar al passat per a saber-ho, sinó que a l’anar al meu interior i connectar amb aquell qui sóc, ja se m’ha rebel·lat d’on vinc.  

Veieu el què vull dir?

Ens trobem en una època energètica que ja no cal mirar enrere, només endavant, i sentir en tot moment com et sents. Aquest sentir et permetrà saber si vas per la direcció adequada o no, o si són les pors les que no et permeten materialitzar la teva voluntat.

Agraeixo els regals de les vides viscudes i el d’aquesta actual. Elles m’han ensenyat que puc arribar més enllà d’on em trobo a cada moment, sobre tot, quan les coses no surten com a tu t’agradaria. Això no vol dir aturar-nos per a contemplar els passos donats, sinó el fet d’arribar a un punt del teu camí i reflexionar: què puc fer a partir d’ara?

La vida depèn de tu, de les decisions que prenguis a cada instant. Viure conscient en l’ara, et permetrà obrir i adquirir un apoderament superior a cada passa donada. El teu cor et dirà què fer, i quan t’hagis abandonat a la saviesa superior que hi ha en tu, llavors, no preguntaràs, ni organitzaràs, ni pensaràs el què fer, perquè entendràs els senyals de la vida i la direcció a seguir.

Sabràs i sentiràs la força i el convenciment ferm del què fer i vers on anar.

Quan algú escolto o llegeixo que diu que el passat és important i no hem d’oblidar les nostres arrels, faig un silenci momentani, i sento dins meu conforme no és tan important el què hem viscut, sinó el què podem fer a partir d’ara, on la decisió està en tu. Ets tu qui pot canviar el curs del viscut. És en l’Ara on es troba la teva divinitat esperant que segueixis el camí establert pel major bé de la teva ànima i de tots aquells que t’envolten.

Sent tu,... t’alliberes.

Sent tu,....aquell qui ets es manifesta.

La Divinitat es troba sempre en el teu present, en el teu Ara i aquí.

En el seu moment vaig deixar de treballar amb el meu passat i fer-ho en el meu present. Així he arribat on ara sóc.

El passat és aprenentatge, el present realització.

Gràcies per tot, per tots, i per mi.

Només hi ha un moment per a tu,....i és l’Ara, aquí, el teu Present.

 

Que l’AMOR i la PAU siguin en tu.