Hi ha moments.....

 

Hi ha moments on la resignació, la pèrdua de sentit a la teva vida, l’apatia, la foscor dels ser envaeix cada recó del teu interior. No trobes el sentit de continuar vivint i la il·lusió, l’alegria i el coratge queden molt enrere  d’on ara estàs. Ja no te’n recordes d’ells i no veus un camí davant teu.

Veus com la teva vida s’enfonsa, cau ràpidament tota construcció que vas poder fer en un passat i veus els estels sobre teu i la incomprensió al teu entorn. T’has quedat sense res. Veus com la vida t’ha anat desallotjant de tot l’emmagatzemat al llarg del teu caminar.  Perds alguna cosa, després una altre, i així fins a adonar-te que ja no tens res, excepte a tu, però tu no t’adones perquè tu t’identifiques més com un tros de carn que un ser viu, amorós i amb un potencial arrecerat en el més profund del teu interior. No ets conscient de qui ets, només pel fet de veure que lo material ha anat desapareixent de la teva vida.  Què tens? Res! Segur?

A vegades, diguem la vida, perquè comencem a trobar-nos a nosaltres mateixos, ens despulla de tot el visible perquè entrem en contacto amb aquella part de nosaltres que és el pilar de la nostra existència.

A vegades la vida, ens dóna una nova oportunitat dins de la mancança perquè despertem i comencem a “reflotar” a la nostra vida.

Sovint, quan veiem que tot es cau, s’enfonsa i no hi ha per on agafar la nostra vida, és quan l’oportunitat comença a emergir de nosaltres per a plantejar-nos què és el més important en el ser humà, a la nostra vida.

Viure en una il·lusió, envoltat de matèria sense consciència, ens limita i ens priva anar a la veritable essència que dóna sentit al nostre ser. Ens distraiem, ens confonem pel sol fet de tenir un cos, i això fa que distorsionem la vida i acceptem un paper de nosaltres en ella, allunyat de qui som en veritat.

Res és el que sembla, per això, quan la vida sembla desaparèixer de tu, deixant-te a mercè del suposat atzar, és quan més està vetllant per tu i cuidant-te.

Som el ser humà que ens aferrem amb les nostres pors i resistències a donar el gran solt pel qual hem vingut a aquesta vida. és llavors quan l’univers ens dóna una nova oportunitat perquè despertem de l’alletargament espiritual en el qual ens trobàvem.

Quan sembla que la nostra vida es troba en mig del no res i els nostres sentiments són de fugida, o deixar de viure perquè res té sentit pe a nosaltres en aquest moment, pensa que la nit també s’acaba i és temporal, per a donar lloc, després, a la llum, el sol radiant del teu ser.

Quan vivim moment de foscor, sense trobar una sortida clara a la nostra vida, no sabent què fer a partir d’ara i no poder-nos valer per nosaltres mateixos, penseu que després de al tempesta ve la calma. Confieu. Confieu. És veritat que ara us sentiu poca cosa, insignificants, la cosa més mundana i petita que us pugueu imaginar, però aquestes sensacions associades a la nit fosca de l’ànima, passarà. Tocar fons per a ressorgir de les cendres com l’Au Fènix. Tot el viscut és temporal. No és a l’atzar.

Passem per aquests moments on sembla que els altres hagin estat els elegits per a viure i tu per a ser una mena de marginat i sense sort a la vida. res d’això és cert. L’aprenentatge d’aquests moments és gran.

Quan sentim i vivim a la nostra pell tot això, no defalliu perquè us trobeu en un canvi profund a la vostra vida, i no és del tipus que us podeu pensar, sinó perquè pugueu trobar aquell qui en veritat sou. La vida us recolza i us dóna una empenta perquè pugueu obrir-vos i buscar a aquell que necessiteu trobar: a vosaltres mateixos. Sí, la vida us està facilitant el camí.

No teniu res o molt poc, semblant que la prosperitat ha passat de llarg de vostra porta.  

Estimats, no deixeu que aquell qui no sou pugui amb vosaltres. Comenceu a anar al vostre cor. Quan tingueu la sensació que ja tot en vosaltres s’ha acabat i no teniu on agafar-vos, penseu que encara us teniu a vosaltres.

Encara que tingueu que deixar les vostres propietats, com el cotxe, la casa i d’altres elements; encara que tingueu que demanar ajuda per a menjar, anant fins i tot a menjadors socials o Càritas; encara que us sentiu incompresos i no podeu seguir el ritme que us ha imposat el vostre exterior, penseu que encara us queda LA SORTIDA, i aquesta, sou vosaltres mateixos.

No tingueu por. Endinseu-vos a la boira per a creuar-la i quedeu-vos quiets en el vostre cor. Sentiu la pau, la calma i deixeu que les vostres il·lusions d’un passat es presentin a l’ara, just en aquests moments, on sembla que la vida s’acabi amb vosaltres. Encara us teniu a vosaltres! Sí, sense res,....però a vosaltres.

Hi ha una força, una empenta que ha quedat al marge de les vostres decisions fins el present, però es troba encara allà, esperant ser cridades per a venir al vostre encontre i ajudar-vos.

Hi ha un Amor, fruit de la vostra llavor innata com a ser que sou, esperant ser regada per a florir i mostrar-vos els més exquisits fruits pel vostre benestar. Sempre ha estat amb vosaltres. Només espera que el regueu posant l’atenció al vostre cor.

Hi ha un ser no manifestat que es va recordà en el seu moment que un dia es mostraria al món després d’experimentar la terra adobada perquè pogués mostrar-se amb tot el seu resplendor al món, al vostre entorn.

Aquesta terra treballada i adobada és el viscut fins el present.

Si has pensat en deixar de viure, que així sigui, però per a deixar de viure com ho has estat fent fins ara, degut que no hi ha més dolor a la vida que allunyar-se de qui és un mateix.

La vida és la teva aliada i t’ha mostrat el camí per a arribar a tu. Encara estàs viu, sents, veus, et desplaces i pots escoltar. No ens infravalorem pensant que som el que tenim. Som el que sentim i aquest sentir depèn de nosaltres.

El lliure albir, a vegades, ens fa prendre decisions perquè aprenguem de nosaltres mateixos, per això hem arribar fins aquest punt de la nostra vida.  No creus que som amorosos pel fet de donar-nos un toc atenció a nosaltres mateixos pel fet d’haver arribat fins aquí?

Ànim i pensa que el ser meravellós que ets està trucant a la teva porta. No és important el que vas fer, sinó el que pots fer a partir d’ara.

A vegades necessitem no tenir res per a iniciar una nova vida, des de zero, segons volem. Gràcies!

No estàs sol!

 

Que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.