Trobada de una ànima amb el Pare

-     Pare, què fa aquest ser dins de la crisàlide?

-         S’està preparant.

-         Preparant per a què?

-         Per a mostrar-se tal com ell vol.

-         I per això ha d’estar aquí dins?

-         És l’única manera de poder trobar-se per aprendre i adquirir tot el que necessita per a portar a terme allò que sent.

-         Sol?

-         Sí, filla. És quan esteu sols que no rebeu cap interferència i llavors podeu sentir la veu del vostre interior.

-         Però aquest ser està envoltat de persones molt diferents a ell.

-         Perquè el que ha decidit fer comporta un aprenentatge diferent a d’altres.

-         Pare, sembla un fetus dins de la panxa d’una mare.

-         D’alguna manera així és. S’està gestant per quan arribi el moment.

-         I li queda molt?

-         A vegades quan un vol portar a terme allò que sent, li agradaria que fos ràpid, en el moment, però allò que ha de fer i les seves conseqüències necessiten el seu procés per a poder veure els resultats i ell sentir-se realitzat.

-         Tinc ganes que surti d’aquí on és.

-         Ell sap el per què ha arribat a aquest punt del seu procés.

-         Se’l veu com inquiet amb ganes de sortir.

-         Però està acompanyat per la seva ànima i tots nosaltres. Ell ens sent i sap de les nostres presències.

-         Tardarà molt per a sortir d’aquí?

-         Arribarà el moment que ja no comptarà el temps. El seu procés s’està accelerant i s’està creant tal com ell és. Està notant i sentint cada vegada més aquell qui és, i per tant, accepta aquests moments de ser aquí.

-         Però jo vull que surti d’aquí Pare. Vull que faci allò que sent.

-         I nosaltres també, filla. Ho farà, i quan així sigui, sortirà.