Tres àngels passejant

Una vegada, tres àngels passejant pel cel, comentaven entre sí:
- Aviat haurem d’anar a la Terra.
- Mentre anem tots tres...! – digué el segon. Fa temps que estic amb vosaltres i no m’agradaria separar-me – afegí.
- No t’amoïnis, que sempre estarem junts – replicà el primer.
- Tinc ganes d’anar-hi – afegí el segon.
Tots tres passejaven entre els núvols, fent broma i passant-s’ho la mar de bé. Continuaven travessant l’espai del nostre planeta. De sobte, el primer digué:
- Per què no ens apropem a aquells que estan més oberts de cor i els parlem de nosaltres. Potser, llavors, ens acceptaran millor per quan haguem de ser amb ells permanentment?
- Potser tinguis raó – afegí el segon.
Mentre, el nostre tercer àngel, els seguia sense dir res i escoltant tot el que deien.
Degut a la iniciativa del primer, donaran una volta al món per a trobar a algú obert de cor que li puguin fer saber de les seves presències i comunicar-se amb ell. A mesura que anaven resseguint la superfície del nostre planeta i anar passant països, anaren captant i veient aquells que estarien predisposats a comptar amb Ells i col·laborar conjuntament. Després d’haver donat una volta sencera a la Terra, varen fer un llistat amb tots els que havien trobat en la seva inspecció. El segon àngel havia anat anotant a tots els que havien trobat, oberts de cor.
El tercer àngel els seguia i continuava escoltant tot el que deien. En el silenci estava d’acord amb l’elecció feta pels seus amics. A continuació van asseure’s en un núvol i repassaren cadascú dels trobats. Van veure que encara que eren pocs, segurament serien els suficients per a fer veure als altres la necessitat d’obrir el cor i deixar que Ells entrin en les seves vides. S’adonaren, també, que havia en totes les zones de la Terra. Malgrat eren pocs, qui havien trobat eren forts d’esperit i capaços de dur a terme la missió de transmetre les seves presències en el seu món.
Repassaren un per un i veieren que havia de més oberts que d’altres, però tots estarien disposats a connectar amb Ells i comunicar les seves presències a tots els del seu entorn, així com tenir-los com amics i comptar amb Ells en les seves vides, treballant conjuntament i fent les coses junts. Els van posar en ordre i ostres! tu que estàs llegint això, hi eres! El teu nom es trobava entre els anotats. Sí, el teu hi era! Enhorabona! Ells es van adonar del teu procés i del teu esforç per a voler ser tu. Van veure que estaries predisposat/da a deixar que es manifestessin a la teva vida i els poguessis sentir. Tu eres un dels noms que constaven en el llistat dels sers que permetrien mostrar un nou món, obrint-se a les entitats del món espiritual. Accepta’ls i deixa que Ells et guiïn i t’ajudin en el teu camí. No temis quan comencis a percebre’ls, a tenir sensacions que no havies tingut fins ara. No t’espantis quan, potser, estant assegut/da et vinguin ganes de plorar o sentis una olor a flors, agradable, o notis una mena de brisa quan totes les finestres i portes són tancades. No, no t’esveris, perquè seran Ells que t’abraçaran o estaran al teu costat. No pensis que t’estaràs tornant boig/ja perquè et doni la sensació de veure’ls o captes una llum blanca a prop teu. Res de tot això pot serà imaginació, sinó la manera que Ells et fan saber que són amb tu.
Obra el teu cor i no tinguis por al desconegut. Sentiràs l’amor amb tu quan Ells siguin al teu costat i et facin saber el molt que t’estimen i que només volen ajudar-te a portar a terme el que has vingut a fer en aquesta vida. Asserena’t i sent la seva energia. Veuràs que et donarà calidesa i pau, molta pau i amor. Si obres el teu cor així ho sentiràs. Res has de témer, perquè només el millor volen per a tu. Estic content que tu hagis estat un dels de la llista. Quan més serem, abans el món sanarà.
El tercer àngel que fins ara no havia dit res, digué als altres dos:
- Jo hi sóc?
Revisaren la llista i veieren que el seu nom hi constava.
- Sí ! – digueren els dos primers a l’uníson.
- Com és que hi ets? – li preguntà el segon. Com és que hi ets aquí amb nosaltres?
- Us he vingut a buscar perquè allà a la Terra, que és on estic ara, la gent ho passa molt malament perquè no saben de la seva naturalesa, i per això us he vingut a buscar, perquè sé que vosaltres esteu amb mi i podeu ajudar-nos.
- Però si estàs a la Terra, què fas aquí ara? – preguntà el primer.
- Estic dormint, perquè allà on visc, és de nit. Mentre dormo, he sortit del meu cos i us he vingut a trobar perquè feu alguna cosa per a nosaltres i vingueu al món on hem trobo per a fer veure a la gent que no estan sols. Avisareu als altres, oi?(referint-se a la resta de legions d’àngels que habiten en l’Univers).
- Clar que sí ! – digué el primer.
- Veig que sou més que fa un temps. Alguns de vosaltres, amb el vostre canvi de mil·leni us heu atrevit a obrir-vos i permetre sentir-nos. Crec que és un bon moment per a anar a la Terra i començar a parlar al ser humà – comentà el segon.
- Si us plau, no tardeu gaire. Queda poc temps pel Gran Pla Diví i hi ha molt a fer.
- No t’amoïnis, hi vindrem – contestà el primer. (El segon afirmà les paraules del seu company amb un moviment de cap.)
Llavors, el tercer àngel que es trobava en una biologia dormint en la tercera dimensió, s’allunyà ràpidament dels seus dos amics, com si fos atret per una força inesperada. El seu cos començava a despertar-se i la seva ànima havia de tornar.
Els dos primers àngels s’endinsaren dins del firmament per a anar a buscar als seus companys de la Llum.
Una nit clara i tranquil·la, uns joves amants varen veure unes lluminositats que provenien de l’Univers en direcció a la Terra. Eren Ells. D’això ja fa uns quatre anys. Ara ja són entre nosaltres.
Potser encara no els sents? A què esperes a estar en la seva llista?
Obra el teu cor i no temis, que Ells només volen el millor per a tu. Accepta’ls a la teva vida i compta amb les seves presències a partir d’ara. Val la pena. Deixa que t’abracin i netegin el teu camí.
No temis, tot va bé.