Esperant a l'estació

La humanitat es troba en una estació esperant que arribi el seu tren , i llavors, tots aquells que es dirigeixin al destí anunciat pels altaveus de l’andana, podran pujar-hi i continuar el seu viatge. Tots es troben a l’andana adequada. Impacients per la marxa d’on han viscut fa anys, les emocions floreixen al recordar tot el que han viscut fins el present. Alguns ploren a l’haver de deixar una manera de viure, coneguts i amistats, però en el futur, una nova vida els espera més enllà del que ha estat fins ara.
Hi ha qui es troba allà obligat, d’altres, però, haig de dir que no han volgut deixar la seva vida i no est troben en l’estació. Alguns encara dubten si pujar al tren o esperar a l’altre. Pensen si és el moment adequat o no per a deixar-ho tot i iniciar una nova vida plena de bons auguris i esperances.
La gent gira el cap mirant a l’esquerra, veient com el tren es va apropant a l’estació. Hi ha inquietud, emoció, i per què no dir-ho, també dubtes si estan fent el correcte entre els que esperen per a endinsar-se en una nova vida. Pocs són els decidits conforme és el que han de fer. Els seus cors els ha parlat clar, i ells, que l’han anat escoltant en els darrers temps, s’han adonat que allò que els deia era el correcte i el millor per a tots. Aquests eren els que es trobaven a primera línea de l’andana, amb molt poc equipatge, només una bossa i/o un sarró. No necessitaven més perquè sabien que allà on anirien res els hi faltarà.
El tren començava a entrar a l’estació. La multitud començava a moure’s. Tothom es preparava pel gran viatge a la seva vida. El tren s’aturà, i els més decidits pujaren a ell amb decisió per a trobar el millor seient i poder gaudir de la transició fins a la propera estació, o al final del trajecte, depèn de cadascú. Tothom trobava un lloc. Tots aquells que pujaren trobaren un seient on asseure’s i contemplar el que hauria de ser el viatge de la seva vida.
Quan tots hagueren pujat i l’andana quedà buida, sonà el xiulet del tren conforme en pocs segons tornaria a iniciar la seva marxa. Així ho va fer.
Alguns dels viatgers mostraven una expressió d’alegria i felicitat, i d’altres de tristesa per haver de deixar tota una vida aconseguida amb esforç i lluita. Es respirava incertesa en la major part dels vagons. No tothom esta convençut del què havia fet, malgrat tot, es deixava emportar per la inèrcia de la vida fins el present actual.
Ens trobem a les portes d’un Gran Canvi. Aquest ja és aquí. Sovint ens desconcerta el que passa en el món o a la nostra vida, però només és senyal que el nostre tren ja ha arribat a l’andana. Ha arribat la nostra hora i hem de pujar-hi. Aquest canvi representa deixar una manera de ser segons els nostres principis educacionals i dirigir-nos cap a la nostra integritat, on trobarem el benestar a la nostra vida. Ja no ens importarà diferències perquè ens adonarem d’allò que veritablement ens uneix a tots: l’amor.
La majoria us trobeu dins d’aquest tren. Els que esteu llegint aquestes paraules és con si llegíssiu el diari o un llibre en el vostre seient d’aquest tren que us porta a allò que heu vingut a fer. El vostre interior està despertant i la vostra consciència obrint-se per a acceptar i rebre la veritat procedent del vostre cor.
Benvinguts al tren de l’Espiritualitat. El vostre benestar està assegurat, i la vostra vida és portada al vostre major bé. Res heu de témer, malgrat no entengueu el vostre present. Les preguntes que us sorgeixen del vostre interior en aquests temps, seran respostes al llarg del viatge, perquè quan arribeu a la vostra estació, la plenitud us estarà esperant.
Deixeu-vos anar, i bon viatge!