Una de les característiques del Mestre manifestat és la visió general de tot procés i de cada situació en relació al Tot.
Aquest veure més enllà de la forma li permet entendre i adonar-se quin és el millor camí a seguir per a continuar avançant per la catifa de l’Ascensió.
Està connectat amb la seva divinitat i sap que ell és el Déu creador i amorós de tota l’existència, Unit al Déu Universal on es troba la nostra Llar i el Família Espiritual.
Quan el Mestre fa presència tot l’espai s’il·lumina i el seu amor abraça a tots aquells que hi són a prop. Tots surten beneficiats pel seu grau d’evolució.
La visió més enllà del terrenal li permet obrir els camins perquè la humanitat pugui continuar el seu procés evolutiu. Sovint no és comprès ni acceptat, però és en la discreció, l’acceptació i fent el que sent que ha de fer sense sorolls, el que li permetrà obrir les portes de la sanació i l’enlairament de les consciencies per a tots aquells sers, aquelles ànimes que senten les inquietuds espirituals en el seu interior demanant pas.
El veritable Mestre no es vanagloria perquè sap que només és una peça del Tot, un canal on la Voluntat Divina
Veure més enllà de la forma li permetrà alliberar-se de tot acte limitador. Perquè així sigui, ha hagut de pujar bastants esglaons per a arribar a sentir la Divinitat en ell, adonant-se i SENTINT que ell és Déu manifestat. Quan així és, no imposa el que sap, respecte el procés evolutiu de cadascú, no sentint que ell està més avançat que l’altre perquè l’ego ha desaparegut d’ell. Està equilibrat. No es pensa que sap més que molts altres. . Insisteixo, no és mestre; no és posseïdor de coneixements, i per tant, més que un altre. Ell viu, sent i actua des del cor, en acte de servei de la Font Creadora
Un veritable Mestre no imposa, o vol convèncer. No es creu en posseïdor de la Veritat. El
Res de tot això fa, perquè la seva saviesa li fa saber que ell sap, i com que sap, no té cap necessitat de parlar i dir-ho; no té la necessitat que el valorin pel que sap. Senzillament sap que sap, i no té cap necessitat de demostrar-ho als altres perquè ja sap que sap.
Al llarg dels anys de la meva docència espiritual, m’he trobat amb persones on l’ego predominava en els seus actes i paraules en el moment de voler ajudar als altres a endinsar-se a l’espiritualitat o en fer obres conjuntes amb sers del món espiritual (àngels, sers de llum, Mestres Ascendits,...).
Cadascú segueix el seu procés amorós per a enlairar la seva ànima. És cert que hi ha una Veritat única, però hem de deixar de voler convèncer a la gent conforme “un sap el què ha de fer l’altre (pacient/deixeble)”. Només hi ha una Veritat per a tots, i aquesta és: “Tu, cadascú de nosaltres, és Déu”.
El camí per a arribar, no només adonar-nos d’aquest fet, sinó de sentir-ho en cada una de les nostres cèl·lules i sanar-nos fins a poder manifestar la nostra divinitat, depèn de cadascú.
El Mestre espiritual això ho sap i respecte al ser amb paraules de recolzament, d’ànims, coratge i esperança que ell també podrà manifestar la seva pròpia essència. Deixa a la voluntat de la persona el fet de donar passos per a alliberar-se de les seves pors i endinsar-se en el camí que el portarà al seu Déu Interior, a ell.
En veritat haig de dir que , al llarg dels anys, en ànimes despertant la seva mestria, l’ego ha fet presència en la majoria dels sers amb dons espirituals o certa saviesa adquirida, i que arribat a aquest punt, ha predominat el “sentir-se importants”, abans que missatgers del Gran Pla Diví.
Una àuria de falsa humilitat irradien a tots aquells que els envolten. Tot i així, les seves paraules els delaten. També les seves actituds. En relació a ells diré que els espais on són “estan habitats per entitats, energies de baixa vibració”, i en més d’un cop he hagut de “fer neteja i enviar-les a la llum”.
Un Mestre Espiritual no necessita títols ni aclamacions del ser entorn, perquè sap que només és una peça del Tot i que en altres indrets hi ha altres peces per a completar el trencaclosques del Déu Universal que tots som.
És flexible, tolerant i no controlador, respectant les nostres decisions, perquè sap que la seva vida no li pertany, sinó que està inclosa en un Pla Superior Diví, en el qual ell és una peça més.
Fa el que sent que el seu cor li dicta, sabent que és per un major bé. Sap que tot ho té i tot ho tindrà, per això no té pors dels passos a donar. Sap que “no està sol”. La seva ment és amorosa i està al servei de la veu del seu cor.
El Mestre espiritual, senzillament és, deixant-se emportar pel flux de la vida i l’amor, deixant que cadascú connecti amb el seu apoderament per a obrir les portes que necessiti i apropar-se, així, al Déu que és.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada