La divinitat manifestada

Sento l’univers fluint en el meu interior com si fos part del Tot, de la bellesa que alberga el silenci de la immensitat respectant l’obra del Creador. Així em sento en aquests instants. Sóc pau, harmonia, serenitat, acceptació i lliurament absolut al flux amorós que alimenta el meu ser i la meva essència. Sóc part de la Llar de la qual provinc i pertany. La plenitud és en mi. Jo Sóc plenitud. Jo Sóc corrent càlida i amorosa que abraça a la humanitat i a tot el que existeix, perquè Jo Sóc Un amb el Tot. Sento l’amor manifestant-se en cada cèl•lula de la meva biologia. Sóc el firmament aquí a la Terra. Porto la calma i l’equilibri a la densitat. Jo Sóc. La divinitat en cadascú és la plenitud manifestada en el sentiment, més enllà de tota vibració en la matèria. Sentir la divinitat que hi ha en cadascú és adonar-te qui ets tu realment i sentir la Llar de la Voluntat Amorosa Creadora de tota Vida. És no ser ningú i tots alhora, sabent que tu ets tu i part important del Tot, perquè aquest Tot no existiria i no tindria sentit si tu no existissis. És viure en l’experiència terrenal i no sentir-la, sinó al veritable ser que ets. Res t’influencia ni t’altera, malgrat el món on experimento està remogut. Em trobo en el centre i des d’aquí res m’altera. No sóc qui aparento ser. No sóc qui els ulls físics poden arribar a veure. Hi ha qui obra el seu cor i se m’apropa. Hi ha qui sent la meva presència, i des de la distància sap que hi sóc. Des del cor obert ens unim, i llavors és quan la Unicitat es produeix reconeixent-nos sense abonar-nos en la vanitat i el coneixement. És en el silenci i en el respecte individual, on les llums es van trobant i fent una de sola. Despertar el SENTIR permet adonar-nos de la magnificència del nostre ser encarnat. És sentint com arribem a trobar als nostres germans de la Llum i de camí en el nostre present. No calen les paraules, només l’obertura de cor i el sentir les energies de qui és a prop nostre. Així és com ens identifiquem quan sentim l’univers en nosaltres. Més enllà de les meditacions i els silencis es troba la nostra essència. En la quietud i la no paraula ens endinsarem a la nostra existència i en recordar qui som en veritat. Definir aquest estat, hi ha una paraula que defineix bastant bé el que se sent: AMOR. És una sensació sublim de ple èxtasi serè conforme tot té sentit i està en perfecte ordre. És una sensació d’estar acompanyat,vetllat i guiat , però alhora, tot procedeix de tu i de l’energia que ets i t’acompanya. AMOR en el seu estat més pur i incondicional. Si hi hagués alguna paraula que definís la totalitat amorosa, aquesta seria: TU!. Et trobes en un embolcall ajustat i si no estàs atent et pot distreure, com sovint succeeix, però dins d’aquest envoltori hi ha el tresor més preuat per l’essència nascuda de la Voluntat Divina: la teva ànima, les teves capacitats innates de Déu en tu. Totes estan a punt de ser utilitzades, però sovint, també, estan perdudes en els prestatges de pols de la nostra consciència cel•lular durant anys i segles sense que se li hagi obert la porta i ser trobades. El nostre ADN està activat per a ser transmutat, però per això, hem de trobar-nos a nosaltres mateixos per a recordar qui som. El cel espera poder manifestar-se aquí a la terra i tu tens la clau perquè així sigui. Deixa que la divinitat que hi ha en tu es mostri al món tal com ets. Necessitem de la teva Llum i del veritable ser que ets perquè la terra s’il•lumini. El cel està trucant a la porta de la terra. Obra-la!