La mestria de la mancança

És sabut que hem de centrar-nos en allò que volem aconseguir a la vida, en el nostre camí ves la realització i la materialització del que hem vingut a fer en aquesta vida actual.

A vegades, gran part dels sers de la humanitat viuen situacions que no estan en consonància amb el que desitjarien per a les seves vides. Cada experiència i obtenció és conseqüència d’un estat interior que ens porta a materialitzar allò que sentim. Una cosa és el que podem arribar a pensar, i una altra el que sentim. L’obtingut a la nostra existència actual es basa en el que sentim, no en el que pensem. Podem voler tenir una vida concreta però,.... estem preparats per a ella? Realment el que vivim i ens desagrada està dirigit cap el viure segons nosaltres volem o segons el que la nostra ànima necessita?

Hi ha infinites possibilitats d’aconseguir un aprenentatge per a desbloquejar algun aspecte de nosaltres que ens pot ajudar a obtenir el que tant desitgem a la vida. Una de les grans eines per això, és la mancança a la nostra vida, el non tenir pel que aparentment necessitem i poder fer front al nostre dia a dia terrenal.  Dic terrenal, perquè és el que més l’humà es centra per a la seva felicitat. MANCANÇA. Quan parlo de mancança em refereixo a no poder seguir el ritme material, terrenal de la nostra vida. No ens arriben els aspectes de l’exterior per a fer front a les nostres necessitats bàsiques.

Quan algú “no té”, vivint integrat en els convencionalismes socials, la seva vida es converteix en una preocupació i en una oportunitat per a replantejar-se la seva visió de la vida i el seu paper en ella. Al no tenir alguna cosa procedent de l’exterior, quan s’ha estat vivint pendent d’això constantment, us heu plantejat revisar el vostre camí i el que sentiu interiorment segons us agradaria viure? Segur que allò que el vostre interior us parla, ho esteu portant a terme, o continueu amb l’establert per por a canviar, al nou o perquè us sentiu indefensos i limitats davant la vida?

En diferents moments de la meva experiència vaig viure al límit de la subsistència. Em vaig quedar sense res. Veia com la vida m’anava traient poc a poc tot allò que tenia. Primer va ser el diner i a continuació una sèrie de conseqüències derivades de la manca absoluta d’ingressos financers: sense cotxe, el no poder menjar, i al final, sense casa, havent de deixar-la per no poder fer front a ella i després de ser reclamat als jutjats per una demanda dels propietaris al no poder abonar les mensualitats i liquidar l’endeutat.

Sé el que un pot arribar a sentir quan tot ho perd, tot i així, no hai ha res que succeeixi que no tingui un sentit major.

La meva més extremada mancança davant la vida em va portar a una acceptació inicial davant el viscut i a no inquietar-me. No podia fer res més. Era l’únic que estava al meu abast. Procurava mantenir la calma davant la meva situació. Jo confiava plenament que tot acabaria bé, malgrat tot. Us estic parlant d’una situació extrema on només et queda la teva presència sense més, però amb tot el que en tu hi ha.  Acceptava la situació i posava de la meva part per a sortir dels moments que em trobava. Tenia una Fe absoluta conforme tot es resoldria i la meva vida canviaria del tot tenint per tot el que necessités. Sincerament així ho creia, malgrat el meu present d’aquells moments.

Quan un es troba davant una situació no volguda, tingueu present que no és perquè sí. Darrera dels instants viscuts hi ha un sentit per a un aprenentatge que cadascú que passa per ells ha de trobar i adonar-se del què representa per a ell i la seva vida. Sí us puc dir que no defalliu i confieu plenament conforme aquesta situació passarà, fent vosaltres la vostra part d’introspecció i el que us faci sentir en el vostre interior perquè això que sentireu podràs ser la clau per a desbloquejar aquests estats de mancança a la vostra vida. Segur que aneu pel camí adequat? No creieu que viviu amb pors a la vostra vida? Què representa el fet de no tenir res de diners? Hi ha tantes reflexions, però només un pot saber la direcció adequada de la seva responsabilitat del fet i davant la vida.

Quan tot se’ns treu, és que alguna cosa millor us està esperant. Aquest tot representa qualsevol circumstància que pugui existir, com el perdre la família, la parella, la part econòmica, la creativitat, una casa o el pis on viure, ....etc. aquesta és la meva experiència i la de tots aquells del meu entorn que ho han viscut o que m’han vingut que he pogut comprovar.

Quan alguna cosa o tot a la nostra vida desapareix té un sentit major. Cert que representarà començar des de cero, però els fonaments arribaran a ser aquest cop, més sòlids que ens permetran enlairar-nos i arribar molt més alt que quan vivíem com abans. Per això, nosaltres hem de posar de la nostra part. És una manera que l’univers ens diu:

-         “Estimada ànima, t’has mogut en la incertesa i el desconcert del teu camí. Has volgut aferrar-te i caminar per un sender allunyat del teu procés. Ha arribat l’hora de començar de nou, però aquest cop, segons la Voluntat Superior. Ves al teu interior per a començar a escoltar el teu cor i posar en pràctica tot allò que et xiuxiuegi. No temis. No dubtis i pena que mai estaràs sola. No se t’ha tret per a quedar-te sense res per a la resta de la teva vida, tot el contrari, per a aconseguir el tot i trobar-te a tu mateix, sentint l’amor i la felicitat en tu. No et centris en lo material, perquè et donarem tot el que necessitis a cada moment de la teva vida. Confia. No dubtis. Tingues Fe.”

Què hem d’aprendre d’una experiència com aquesta? L’aprenentatge pot ser diferent segons cadascú, però sí és una manera de dir-nos que així no podem continuar a la nostra vida. Hem de fer un canvi per a arribar a sentir-nos realitzats segons sentim en el nostre interior. Si nosaltres no hem estat capaços de fer aquests canvis sols, l’univers ens dóna una mà perquè així sigui.

T’has arribat a plantejar tenir pensaments positius? T’has plantejat no criticar ni jutjar als altres, a prendre partit per un o per l’altre? No et limitis i escolta el teu cor.

Què tal si comences a anar a dins teu i buscar la pau, sentint l’amor i la tranquil·litat en el teu interior, com l’estat normal del teu dia a dia? Hem de pensar que allò que sentim, atraiem. Què vols atraure a la teva vida, en el sentit, de cóm vols trobar-te, sentir-te a la teva nova vida? Això, has de començar a sentir-ho ara, ja!, en aquests moments. Això és el que atrauràs perquè ho aniràs sentint, i al final, quedarà integrat en tu. Hem de pensar que l’univers sempre ens concedeix allò que demanem segons el que sentim, per tant, al final se’t concedirà d’una manera permanent.

No hi ha ningú que visqui una situació límit perquè sí. Cada una d’elles té un sentit superior i haurà estat una indicació que ja haurà arribat la nostra hora per a donar el gran canvi: de viure des de i segons l’exterior, a fer-ho segons el nostre interior, el que anem sentint a cada moment.

Una de les característiques dels temps que vivim és el viure des de l’interior, escoltant la veu del nostre cor. Són els temps del COR. Ell ens portarà a aquell qui som en veritat, i llavors, ja només sentirem la pau, l’assossegament, la calma, l’alegria i l’amor en el seu estat més pur en nosaltres. Quan així és, pots tenir present que ja res et faltarà per a arribar a ser tu i sentir la felicitat a la teva vida actual. Tot el que necessitis et serà donat.

Pot succeir que es vagi aconseguint pas a pas, però una vegada has donat un pas, ja no hi ha volta enrere per a desfer aquest pas de sentir l’amor en tu. Una vegada comencem a activar la nostra consciència, ja no ens podem desconscienciar. Quan adquirim un grau d’amor, la vibració més alta a l’anterior, ja no podem tornar enrere. Sempre anem evolucionant i apropant-nos més, recordant aquell qui som.

A tots els que podeu estar vivint moments de mancança a la vostra vida, del tipus que sigui, us diria que no defalliu i que el viscut conté un aprenentatge major pel vostre ressorgir d’aquest fons que potser heu tocat. A vegades hem de tocar fons per a despertar l’Au Fènix de les nostres cendres ancestrals i poder volar més enllà de les limitacions que ens inculcaren i vàrem acceptar com a nostres.

No hi ha res perquè si. Tot el viscut ha tingut un sentit dins del nostre procés. Quan aprenem i integrem aquest aprenentatge, les portes s’obren per a viure segons el que cadascú ha vingut a fer.

Cadascú de nosaltres som els responsables de la nostra vida. Les nostres paraules, pensaments, actes i actituds davant la vida, ens marquen i són una manera d’expressar en veu alta el que volem per a nosaltres.

Què és el que tu vols per a tu? Quin tipus de vida vols viure a partir d’ara endavant? Sent-t’ho en tu i així serà! Allò que sentis, ho atrauràs.

Viu el teu present i escolta el teu cor, que ell et farà saber en tot moment els passos a donar a la teva vida pel teu major bé i el de tots.

Recordeu que tot està regit per l’Amor, per tant, només podeu esperar el millor. Confieu estimades ànimes.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.