Per què no vaig a l'escola?

Un dia una nena de set anys va preguntà a la seva mare:

-         Mare, perquè no vaig a l’escola?

-         Perquè us han donat temps per a anar a l’escola que hi ha dins teu – va dir la mare.

-         Però dins meu no hi ha cap escola- va respondre la nena.

-         Hi ha molt a aprendre. Per exemple, quan estàs contenta i ets feliç et sents bé, oi?

-         Si!

-         Quan t’enfades o estàs avorrida et sents malament, oi?

-         Si.

-         Doncs hem d’aprendre a escoltar cóm et sents. Quan estàs bé, procura anar fent coses que et facin sentir bé. Quan et sentis malament, has d’adonar-te que no estàs gaudint, llavors hem de saber cóm et sents per a fer coses que et facin sentir bé. Hem d’aprendre a saber com ens trobem. (Pausa).

-         ...

-         Com et sents ara?

-         Bé – va dir la filla.

-         Vols continuar jugant i fent coses que et facin sentir bé?

-         Si! – digué la nena contenta i amb ganes de continuar passant-s’ho bé.

-         Doncs endavant. Procura sempre estar bé i quan no ho estiguis, procura fer coses que t’agradin – acabà dient la mare mirant a la seva filla als ulls.

-         Vols jugar amb mi?- pregunta la nena a la seva mare.

-         Clar que sí filla! – li respongué.

La nena li digué a què volia jugar i les dues es posaren durant una bona estona, rient-se la filla quan veia que sa mare no podia amb ella.

Així són els temps que vivim. Temps per a anar a la nostra escola interior i poder adonar-nos de qui som a cada moment, establint unes noves pautes a les nostres vides per a poder expressar la felicitat i el “passar-s’ho bé” en aquesta vida que vivim.

Són temps de canvis, i els nens són un  exemple per a tots aquells que podeu estar junt amb ells.

Que la felicitat, el riure i el sentir-se estimat sigui en cadascú de vosaltres.