L’Univers tendeix a l’equilibri. Tot el que existeix en ell i en l’etern firmament en expansió conté l’essència innata que ens impulsa a l’equilibri. Quan alguna cosa s’inestabilitza, el flux de la divinitat a cada univers dirigeix l’inharmònic cap a la regeneració del desordre per a restaurar-lo i produir unes seqüències vers l’estable i l’ordre, un ordre no imposat, sinó reconduït amb les energies de màxima vibració perquè tot es restableixi i permeti l’harmonia, novament, vers el major fi de tot l’existent.
A cada racó de l’univers hi ha una empenta, una inèrcia que permet que aquest equilibri, sense cap intervenció afegida es manifesti novament.
Vivim en mig d’una galàxia, pertanyent al nostre univers. La nostra presència té, per tant, un sentit per a restablir l’equilibri en el nostre planeta, en aquest espai de densitat en el qual ens trobem. Estem immersos en una energia de nivell superior que regeix les nostres vides per a tot aquell que vulgui continuar pujant els esglaons de l’ascensió. Aquest procés permet crear equilibri en un mateix i per a tots aquells que ens poden arribar a envoltar o compartir espai en el nostre entorn.
El ser humà intenta dominar i posseir el seu entorn, el seu planeta, no sempre encertant amb les decisions que pren. Quan deixem que els desastres esdevinguts per la mà de l’home no vagin més enllà del succeït i deixem que el planeta s’encarregui del desordre creat, el nostre estimat món comença el procés de regeneració, i amb el temps, arriba a restablir-se. Hi ha una força molt poderosa que ajuda a aquesta recuperació, i és el recolzament de les consciències despertes dels humans que han sortir de la somnolència d’un temps passat atrapat a la dualitat.
La Terra té una gran capacitat de generar energia allà on l’humà l’altera i desequilibra. Ha hagut casos evidents a la nostra història planetària recent . aigües contaminades que tornen a estar netes i els peixos tornen a fer-se un lloc en elles, havent estat durant molt de temps contaminades, produint la mort de tots aquells sers que l’habitaven; situacions de vessaments de grans quantitats de petroli i amb el temps les aigües regenerar-se; zones cremades i arrasades, tornant amb el temps a brotar i a florir; ….
La nostra estimada Terra sap com establir l’equilibri perquè pertany a una vida regida per un fi superior: l’Amor.
Tot tendeix l’Amor, encara que aparentment no sembli que així sigui.
Ens trobem en temps d’una gran neteja del nostre planeta i el nostre interior. Tot sembla pertànyer a un Pla Superior per sobre de les individualitat de cadascú. Sembla com si fóssim una peça d’una gran trencaclosques on cadascú encaixa, perfectament, la seva peça al costat de l’altre, d’algú altre que també col•labora en aquests moments de gran expansió i despertar de la consciència. Tots ens trobem en aquest viatge. Junts, matèria i humanitat enlairarem la divina intencionalitat cap el pedestal més alt de l’escala de l’Ascensió.
Hi ha tanta emotivitat en aquests moments! Tanta emoció sentida en els cors oberts! Vivim temps gloriosos a la història del ser humà i el planeta. Ser conscients ens ajudarà a entendre el per què de tot i adaptar-nos als temps que vivim amb confiança, comprensió, acceptació, serenitat, pau i amor.
La meva vida es troba en mig d’aquest procés. Sóc part d’aquest tren que ens porta al nostre major bé i realització. Sóc una peça més de tot el trencaclosques de l’evolució de l’espècie humana. La matèria està deixant pas a la veritable essència que som. L’espiritualitat obre les portes de bat a bat per a mostrar-se amb tota la seva força en el nostre món, i aquest reacciona segons la intensitat de la seva presència, del nostre grau de despertar. tot és consciència. Tot és energia. A major despertar, major nivell de puresa vibracional a les nostres energies, i com que cadascú de nosaltres som part del Gran Trencaclosques, tots estem col•laborant que aquest es completi per a poder veure la bellesa de la perfecció de la nostra existència.
La meva vida s’ha dirigit cap a aquest fi, i des de fa anys, amb totes les meves forces, d’una manera conscient perquè així sigui. En el moment que l’univers actuava en mi, no sempre era conscient a l’instant, però la meva confiança era plena, conforme m’estava dirigint vers la meva absoluta sanació i desprendre’m de la pell que ja no em servia a cada nou pas que anava donant segons el meu cor. Vaig mudar la pell de la dualitat fins a sentir la presència divina en mi.
La vida no sempre és el que sembla, i sobre tot, en aquells moments que vivim que no són agradables. Sigueu pacients i no permeteu que la vostra ment us traeixi. No permeteu que es manifesti en casos d’aparent adversitat. Res és el que sembla. Sentiu la calma en vosaltres y la sensació que esteu sent guiats per la mà amorosa de l’univers. Déu està en vosaltres guiant-vos. Res heu de témer. No penseu. No organitzeu. No controleu, i allò que se us va presentà i vau atraure a les vostres vides s’allunyarà de la mateixa manera, havent après una nova instrucció per a pujar un esglaó més en el vostre procés d’evolució. Obriu el vostre cor i deixeu que us guiï. La vostra Llar us guiarà.
Per a equilibrar novament la situació, la relació o la vostra ànima, al produir-se el desequilibri, immediatament l’Univers actua al vostre favor, donant-vos les oportunitats per a poder restablir allò que no està fluint amb el flux de la vida, amb la vostra veritable essència. A partir d’aquí comença el camí de les sincronicitats, de les oportunitats perquè la vostra condició humana pugui connectar novament amb la vostra espiritualitat i equilibrar el desordre creat per la vostra ment, fruit d’un passat.
Les sincronicitats ens porten al camí correcte del nostre ser. La nostra llibertat ens empodera i permet a la nostra ànima activar el seu potencial d’enlairament espiritual. el lliure albir que habita a cadascú decidirà què fer quan es trobi amb una oportunitat per a avançar. Tots, més tard o més d’hora, i aquests temps ens empenyen a prendre la millor decisió, enlairarem el nostre ser a l’encarar-nos amb les resistències hagudes degut a un dolorós passat, però serà necessari fer-li front i acceptar les conseqüències que aquest ens depari degut a la nostra fortalesa de voler vèncer les limitacions que durant anys, o potser encara, hagi o varen existir amagades en el nostre interior. No tingueu por. Esteu sent protegits i estimats profundament. Res heu de témer.
En el meu cas va haver un aspecte que, amb el temps em vaig donar compte de la importància d’aquestes sincronicitats i que res el que sembla.
Durant molt de temps, ja d’adult, degut a l’educació rebuda per part dels meus pares, la nostra relació no va ser la que m’hagués agradat que fos. Estàvem molt llunyans en relació a com viure la vida y la visió sobre aquesta, sobre tot, per part del meu pare: dominant, insegur, poruc, rígid i perfeccionista, va voler transmetre “la majoria d’aquests valors” als seus fills. Jo era un d’ells. No eren conscients que també transmetien d’altres com infravaloració, anul•lació del ser, inseguretats, grans pors, limitacions i un gran concepte subliminal de dependència de la família per a poder sobreviure. “Si no ho fas tu, no ho farà ningú”. “Desconfia de tots, perquè la gent és dolenta i es poden aprofitar de tu.” Malgrat tot, puc dir que els pares ens estimaven, segons el que havien rebut ells de petits (manca de tendresa i autoestima).
Com deia, el temps es va encarregar d’apropar-nos novament. Havíem de sanar la nostra relació. Amb el temps vaig entendre el per què del nostre apropament i convivència. Va ser el moment just quan jo estava preparat per a fer-li front i ser jo malgrat la seva forta presència arrelada a la dualitat. Els passos per a arribar a ells van ser de coratge i escoltar el meu cor. Sabia que alguna cosa bona m’estava empenyent a donar aquests passos. Fins llavors, cada vegada que anava a casa dels meus pares, i expressava alguna cosa sobre la meva manera de ser o veure la vida, era titllat “d’algú irreal, que no vivia amb els peus tocant a terra, que a veure amb qui em relacionava per les males influències que podia rebre, rebent alhora, comentaris de burla i sorna com: pobret, no sap el diu!…”
En aquell moment, abans de l’apropament amb els meus pares, la meva vida va començar a canviar, portant-me a un punt que havia de prendre una decisió dràstica. No podia continuar amb una situació que se’m va presentar. Just en aquell moment els meus pares van aparèixer a la meva vida, al demanar-los ajuda , i em van fer una proposta sorprenent i no prevista. La roda de les sincronicitats continuava girant i creant de noves perquè tot sigui. El meu cor em parlava d’una manera clara i alta. Al final, vaig decidir acceptar la seva proposta i va ser quan les nostres vides van tornar a ajuntar-se. La nostra convivència era conscient per part del meu ser. Em vaig adaptar a la nova situació i a les seves presències, i alhora sentia als meus germans de la Llum amb mi i Déu-en-mi guiant-me i asserenant el meu esperit.
Actualment la nostra relació està sanada. Ara jo estic sanat en relació a ells. Sóc més Jo. Va ser un aprenentatge per a l’enlairament de la meva ànima, i del meu esperit. Segons la meva condició humana eren moments no desitjats, però el meu cor m’empenyia a ells perquè havia arribat l’hora que els meus pares recuperessin a un fill, i jo, als meus pares. Durant el temps que va durà la nostra convivència vaig gaudir d’ells com no ho havia fet de petit. Rèiem junts i la seva acceptació de la meva presència els va ajudar alhora, a sanar la nostra relació començant a veure’m pel que era, no com a un fill que necessita ajuda i ell sol no pot i que mai podrà (encara que no vol dir que no ho pensessin).
Actualment continuen sense acceptar la meva visió de la vida, ignorant el que realment faig, però em sento molt satisfet perquè han començat a acceptar-me tal com sóc, diferent a ells, i delegant-me aspectes de la família que necessitaven també sanar-se.
Les sincronicitats es van manifestar ara una, ara una altra i així successivament. La meva situació a la vida em va portar a apropar-me més a ells. Estant al seu costat van prendre decisions que mai varen prendre a nivell familiar, confiant, per primer cop el meu pare, amb mi per a la solució d’aquestes resolucions. Vaig ser un gran recolzament per a ells. El meu pare va començar a veure’m de manera diferent. Vaig ajudar a la meva família el que no havia fet mai com aquell cop pel distanciament produït entre els meus pares i jo.
El fill pròdig va tornar i aquest fill va reconèixer als seus pares i va ser acollit. Es va produir la sanació, l’equilibri tan esperat per part de les nostres ànimes.
L’Univers tornà a la calma.
Que l Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada